Carrers de Filadèlfia

Avui, tot passejant, m'ha vingut al cap aquesta magnífica cançó del Bruce Springsteen, que va composar per a la banda sonora de Philadelphia, un dels al·legats més contundents del món del cinema contra la discriminació (en aquest cas laboral per raons d'orientació sexual). Tom Hanks i Denzel Washington estaven magnífics, i completaven el repartiment altres grans noms com el Jason Robards, la Joanne Woodward i un Antonio Banderas en un dels seus primers papers importants al cinema nord-americà. Un títol que val molt la pena revisar de tant en tant, car encara resulta d'actualitat i manté inalterades la seva força i vitalitat.

Ferit i maltractat com mai m'havia sentit,

no era capaç de reconèixer-me així,

ni mirant el meu reflex pels aparadors.

No deus pensar a deixar-me perdut i sol,

pel carrers de Filadèlfia.

Vaig caminar fins que les cames van dir prou.

Vaig sentir veus d'amics com ecos que s'han fos.

De nit sentia la sang recorrent el meu cos,

i una petita pluja negra

queia sobre els carrers de Filadèlfia.

Aquí no hi ha cap àngel salvador,

aquí només hi som tu i jo.

La roba ja no em queda bé,

faria el que calgués per canviar de pell.

La nit arriba i jo, estirat però despert,

sento com a poc a poc em vaig desfent.

Només demanaria el teu petó sense fe

i que no ens allunyéssim després

pels carrers de Filadèlfia.