El poder de la literatura

Imatge obtinguda de la xarxa

"La literatura no fa que passi res. Però fa que passi tot, que pugui passar tot. Configura en el nostre interior territoris de llibertat inexplorats, jungles de pensaments, deserts de solitud, cims de voluntat, llacs de joia profunda, paradisos de follia."

Narcís Comadira (1942), de Les paraules alades

LIJ - Biblioburro, una història real de Colòmbia

Jeanette Winter
Biblioburro: Una història real de Colòmbia 
Barcelona: Editorial Joventut, 2010
ISBN: 978-84-261-3817-0


Biblioburro està basat en la història real de Luis Soriano, un mestre d'un poblet del nord de Colòmbia. Conscient que en els llogarrets més allunyats de les muntanyes escassejaven els llibres i que a la majoria de cases no n'hi havia cap, va decidir intentar posar remei a la situació. Amb dos rucs, l'any 2000 va començar a dur una setantena de llibres en aquests indrets. L'experiència ha reeixit. I a hores d'ara ja es compta amb 4800 exemplars procedents majoritàriament de donacions. El Biblioburro recorre les muntanyes cada cap de setmana i més o menys tres-centes persones esperen els llibres que tragina en Luis. 
La lectura i el poder transformador que l'acompanya desperten passions. 
Aquest àlbum recrea amb senzillesa i encert la història del Luis, esdevé un petit homenatge a les biblioteques itinerants (que aquí coneixem com a bibliobusos) i transmet passió pel món que es mou al voltant de la lectura. 
Té força com a element de sensibilització sobre les dificultats i limitacions que tenen determinats indrets del planeta en l'accés a la cultura i al consum cultural. I estimula la recerca de solucions per part dels infants davant d'un problema.
Resulten també molt atractives les coloristes il·lustracions d'estil naïf que acompanyen el text. 

Un títol ben recomanable per a nens i nenes a partir de 6 anys i per a biblioteques escolars.

LIJ - L'ELMER ha tornat!

David McKee
L'ELMER ha tornat!
Barcelona: Beascoa (Random House Mondadori), 2011
ISBN: 978-84-488-3220-9


L'Elmer, aquest elefant bromista de coloraines, resulta un personatge entranyable per als més petits. Aporta frescor, originalitat, tendresa i un sentit de l'humor agradós per la seva ingenuïtat i manca de malícia.
En aquesta nova aventura ens el presenten a dos dies del Dia de l'Elmer, un dia en què tots els elefants es pinten de colors i l'Elmer es pinta de color elefant. Per animar l'ambient a l'Elmer se li acut una broma que sorprendrà tothom i que no us descobriré. 
Una narració enginyosa i divertida sobre un personatge que ja és tot un clàssic, i que agradarà a nens i nenes a partir de 5-6 anys.

Escrivim massa?

Arbre i lectura, de P. Lehti

Sembla que l'escriure ens està fent perdre el llegir. Hi ha una proliferació mai vista de continguts. I crec que és una sort que hi hagi eines a l'abast de tothom que ho permetin. Però estar tan pendents de la producció (via blogger, twitter, facebook, o la que sigui) i del que d'altres diuen d'allò que tu dius, resta temps sense dubte de lectura. 
Es llegeix, sí, però baixa el consum d'obres literàries, de clàssics, de referents on emmirallar-nos. 
Hi ha el repte personal de trobar un punt d'equilibri, d'estar informat, de poder fer un consum cultural digne, de poder trobar estones de reflexió i saber posar paraules als pensaments...; però també de reservar un temps digne per a la lectura. 
Anem atrafegats per les obligacions laborals i familiars, amb agendes atapeïdes. I costa trobar temps per a tot. Cal prioritzar i definir el que és important per a cadascú.
Hi ha una secció al diari Ara on un personatge més o menys públic explica el seu dia. Des que es lleva fins que se'n va a dormir. En general, sorprèn l'atapeïment. I gent que et diu (en un temps que dedueixes no anar més enllà de deu o quinze minuts a tot estirar) que llegeix els diaris (així, en plural). Què pots llegir d'un diari en deu minuts fora de fullejar-lo per sobre? Tens temps d'aturar-te en els articles d'opinió i de llegir-los? De llegir-te un reportatge de dues pàgines sobre un tema d'actualitat? O una entrevista amb algú que té coses a dir? Llegir demana temps, i jo diria que generós. I una gran majoria, o no poden o no volen dedicar-l'hi perquè tenen d'altres prioritats. Tot molt respectable. 
L'experiència em diu que davant un article enviat per email a un grup de persones a les quals creus que pot interessar professionalment, la reacció majoritària és o desar-lo (i ja trobaré una altra estona per llegir-lo) o eliminar-lo directament. Algú -molt pocs- se'l llegeixen. "Massa lletra!". "No tinc temps." "Uf! S'ha de llegir." 
El que deia. Llegir demana temps i de vegades també un cert esforç. I en els temps que corren, dominats per la hiperactivitat i l'atrafegament, de temps no n'hi ha gaire. Ens ho hem de fer mirar.

Desclassificats

M'agraden les obres que plantegen dilemes morals. Desclassificats m'ha semblat un molt bon text, superbament interpretat per un trio d'actors excel·lents (Toni Sevilla especialment i Emma Vilarasau, com sempre, demostrant l'ofici que té) i que planteja una suggeridora reflexió sobre la relació entre la vessant privada i la vessant pública d'un mateix personatge. 
La Sílvia Utgés (Emma Vilarasau) és una prestigiosa periodista d'un mitjà televisiu que està a punt d'entrevistar el president del govern Víctor Bosch (Toni Sevilla). La Sílvia té a les seves mans unes fotos escandaloses que poden enfonsar la carrera del president. Durant la preparació de l'entrevista rep una trucada familiar sobre una qüestió que pot deteriorar la seva imatge pública. A partir d'aquí comencen les grans preguntes: Quins són els límits per a mantenir ocults els secrets de les persones? La condició de públic d'un personatge fa que també sigui pública la seva vida privada? Una relliscada en l'àmbit privat invalida una trajectòria en l'àmbit públic? Un escàndol en l'àmbit familiar resta credibilitat professional? És lícit tapar el que pot ser constitutiu de delicte? Quina ha de ser l'ètica del periodisme?,.... Se'n podrien plantejar d'altres. 
L'obra té tocs de comèdia, però funciona com un thriller; i tot fent passar una bona estona planteja qüestions sobre les que val la pena pensar-hi. És ben recomanable, tot i que crec que ara a Manresa tanca el seu cicle de representacions pel territori.

Aprofitant el temps

Imatge obtinguda de la xarxa

El funcionament d'un parlament democràtic permet que els grups presentin mocions que puguin ser sotmeses a la consideració dels diputats i diputades de la resta de grups. És un mecanisme de funcionament democràtic sobre el que no tinc res a dir i que permet encetar i aprofundir línies de treball parlamentari. La realitat, però, mostra que aquest mecanisme s'aprofita per part de determinats grups per a guanyar protagonisme o bé per a entorpir l'aprovació de les que presenten les forces de govern. No sé si té massa sentit que en l'últim debat de política celebrat al Parlament de Catalunya se'n presentessin més de sis-centes. I més de cent corresponguessin a una força política molt minoritària. Alguns parlaran de rigor, responsabilitat i treball, però jo hi veig més aviat frivolitat. Quan al davant tenim el que tenim resulta fins a un punt ridícul que es presentin mocions sobre qüestions intranscendents. De nou ens trobem amb una actuació que resta prestigi a la política. Per no parlar de l'afició dels polítics a piular al Twitter durant les sessions parlamentàries. Hi ha unes formes que caldria respectar per pura higiene democràtica. Si volen escriure piuladetes, que ho facin des de casa o en el temps lliure, però que al Parlament demostrin estar per la feina. 
Per això, en aquest context, fa gràcia la imatge del conseller Mas-Collell llegint un llibre (obra del pare de la Irene Rigau, i que li havia regalat ella mateixa) durant la sessió. Cal aprofitar el temps.