Escrivim massa?

Arbre i lectura, de P. Lehti

Sembla que l'escriure ens està fent perdre el llegir. Hi ha una proliferació mai vista de continguts. I crec que és una sort que hi hagi eines a l'abast de tothom que ho permetin. Però estar tan pendents de la producció (via blogger, twitter, facebook, o la que sigui) i del que d'altres diuen d'allò que tu dius, resta temps sense dubte de lectura. 
Es llegeix, sí, però baixa el consum d'obres literàries, de clàssics, de referents on emmirallar-nos. 
Hi ha el repte personal de trobar un punt d'equilibri, d'estar informat, de poder fer un consum cultural digne, de poder trobar estones de reflexió i saber posar paraules als pensaments...; però també de reservar un temps digne per a la lectura. 
Anem atrafegats per les obligacions laborals i familiars, amb agendes atapeïdes. I costa trobar temps per a tot. Cal prioritzar i definir el que és important per a cadascú.
Hi ha una secció al diari Ara on un personatge més o menys públic explica el seu dia. Des que es lleva fins que se'n va a dormir. En general, sorprèn l'atapeïment. I gent que et diu (en un temps que dedueixes no anar més enllà de deu o quinze minuts a tot estirar) que llegeix els diaris (així, en plural). Què pots llegir d'un diari en deu minuts fora de fullejar-lo per sobre? Tens temps d'aturar-te en els articles d'opinió i de llegir-los? De llegir-te un reportatge de dues pàgines sobre un tema d'actualitat? O una entrevista amb algú que té coses a dir? Llegir demana temps, i jo diria que generós. I una gran majoria, o no poden o no volen dedicar-l'hi perquè tenen d'altres prioritats. Tot molt respectable. 
L'experiència em diu que davant un article enviat per email a un grup de persones a les quals creus que pot interessar professionalment, la reacció majoritària és o desar-lo (i ja trobaré una altra estona per llegir-lo) o eliminar-lo directament. Algú -molt pocs- se'l llegeixen. "Massa lletra!". "No tinc temps." "Uf! S'ha de llegir." 
El que deia. Llegir demana temps i de vegades també un cert esforç. I en els temps que corren, dominats per la hiperactivitat i l'atrafegament, de temps no n'hi ha gaire. Ens ho hem de fer mirar.