LIJ - La por del passadís

Raimon Portell; Sergi Portela (il·lustrador)
La por del passadís
Barcelona: Animallibres Editorial, S.L., 2014
32 pp.
Col·lecció Àlbums il·lustrats, 16
ISBN: 978-84-15975-19-9
PVP: 15,95€

La por del passadís és un delicat àlbum il·lustrat sobre les pors infantils; sobre aquelles pors que generen la foscor o els espais poc transitats. Presenta situacions quotidianes amb les quals és fàcil identificar-se, amb el contrapunt d'aquelles activitats reeixides en les que hom pot destacar. És a dir, podem sentir por, però això no té per què afectar la nostra autoestima, perquè hi ha d'altres activitats que podem fer molt bé i on destacar. 
Pot esdevenir una eina útil a pares i educadors per a tractar el tema, ja que presenta unes il·lustracions clares i nítides on les situacions s'identifiquen fàcilment i obren la porta a dialogar sobre elles.
Recomanable a partir de 4 anys.

La marinada sempre arriba, de Lluís Foix

Lluís Foix Carnicer; dibuixos de Xavier Cabanach
La marinada sempre arriba
Barcelona: Grup 62, 2014
256 pp.
Col·lecció la butxaca
PVP: 9,95€
ISBN: 978-84-9930-850-0

Deixeu-me dir d'entrada que La marinada sempre arriba m'ha semblat un llibre deliciós.
En Lluís Foix (Rocafort de Vallbona, 1943) ha estat i és un periodista brillant i tenaç, amb una dilatada trajectòria en càrrecs de responsabilitat a La Vanguardia, que l'ha dut també de corresponsal del diari a Londres i Washington, i a enviar cròniques dels principals esdeveniments de les darreres dècades des de 84 països; i que encara avui exhibeix la seva ponderació i visió respectuosa de la realitat a diferents tertúlies radiofòniques i televisives. És una persona que agrada escoltar per la seva veu agradable i tranquil·la i perquè tens la sensació que els seus punts de vista enriquiran els teus, que val la pena comptar amb les seves opinions.
Malgrat una trajectòria que portaria a pensar en una persona cosmopolita, en Foix mai ha renunciat a ser fill d'on és, de Rocafort de Vallbona, a la vall del Corb, i a les seves arrels pageses. 

Roda el món i torna al Born. 

Malgrat que la vida ens pot dur per viaranys que desconeixem mai deixem de ser d'on som, perquè hi ha coses que ens marquen d'una manera definitiva: la nostra família, els nostres amics, l'escola on hem anat; tot allò que hem viscut d'infants, en definitiva. Els records de la infància tenen el poder de perdurar.

En Lluís Foix deixa el poble quan és un adolescent per instal·lar-se a Barcelona i obrir-se un nou futur. Som a finals dels anys 50 del segle passat. Allí compagina treball amb estudis i idiomes en una acadèmia als vespres. Tot amb molt d'esforç personal per arribar a convertir-se en el Foix públic que més o menys hem conegut.

Però tot el que va deixar enrere, la dura vida de la postguerra en un poble pagès, la gent del poble, el treball del camp, l'escola, la seva família, els amics, les distraccions,.... és el que ens regala al llarg de les pàgines del llibre. Per ell desfilen personatges que difícilment sortirien del seu anonimat si no fos perquè serveixen per descriure la quotidianitat d'una època. Crec que la gran aportació de Foix és retratar-nos una època que ja no existeix per entendre millor d'on venim. 

La marinada sempre arriba és un relat d'història viva per entendre com es vivia a la nostra societat fa 60-70 anys i per entendre'n l'evolució posterior. Reivindica l'arrelament a la terra com a forjadora del caràcter, com a modelador dels valors d'una societat. 

És un llibre ple de sensibilitat i tendresa, perquè com diu Joan Margarit en el pròleg, és el llibre d'algú que comprèn i no jutja i que estima el lloc d'on és i ha viscut, la terra que van conrear els seus avantpassats. 



"Les arrels, del tot del tot, no moren mai." (Josep Vallverdú)

Els homes que no estimaven les dones, de Stieg Larsson

Stieg Larsson
Els homes que no estimaven les dones
Barcelona: Columna Edicions, S.A., 2008
625 pp.
Trilogia Millennium - I
ISBN: 978-84-664-0924-7

La saga Millennium va esdevenir un fenomen arran de la seva publicació. Lectors anònims i VIPs en parlaven amb entusiasme i les adaptacions cinematogràfiques de les novel·les no van trigar. Dissortadament, en Larsson (1954-2004), mort sobtadament pocs mesos després de lliurar la trilogia al seu editor, no va poder gaudir de l'enorme èxit aconseguit per les seves obres. Coses que passen i mai deixen de sobtar.
He deixat passar un temps que refredés la popularitat del fenomen Millennium abans d'entomar la lectura de les obres; i sóc dels que va veure primer les pel·lícules. Les pel·lícules intenten reflectir amb fidelitat el contingut del llibre, però el text aporta elements que a la versió cinematogràfica passen més desapercebuts i que doten de molta més intensitat l'experiència lectora.
Intentaré explicar per què.
Els personatges són complexos i tenen elements de gran singularitat. Destacaria el particular concepte de la justícia de la Lisbeth Salander (escenificats amb gran cruesa i violència en la seva relació amb l'advocat Bjurman) i els trets que dominen la seva personalitat, marcats per la seva inadaptació social i les dificultats per obrir-se els altres. En Mikael Blomkvist és un periodista amb un gran sentit de l'ètica professional que sembla tenir més d'un punt de connexió amb l'autor. Larsson havia publicat assajos sobre el món econòmic i s'havia dedicat al periodisme de denúncia dels moviments d'extrema dreta. Blomkvist es debat entre denunciar i publicar el que sap o callar quan sap que la veritat pot fer mal.

Stieg Larsson
(1954-2004)

Aquí entra en joc un dilema moral força interessant que planteja el llibre: la deontologia del periodisme. És la veritat un valor absolut? Està per sobre del benestar de les persones? Un periodista ha de publicar tot el que sap? Són qüestions sobre les que val la pena reflexionar. 
De la mateixa manera, els mètodes de la Salander per obtenir informació obren un altre dilema: És lícit cometre il·legalitats per enxampar un delinqüent? Fins a quin punt la finalitat justifica els mitjans? 
M'ha interessat també la denúncia de la corrupció en el món econòmic i de les finances. Hi ha uns empresaris i una economia que serveixen la societat, que creen riquesa i llocs de treball; i hi ha un altre món on determinats "empresaris" especulen, mouen diners cap a paradisos fiscals i tenen connexions amb activitats econòmiques fora de la llei. Larsson, via Blomkvist, defensa un periodisme de denúncia que s'allunyi de l'elogi fàcil de l'èxit i aporti transparència sobre la gestació de la riquesa. 
Els homes que no estimaven les dones entronca amb la millor tradició de la novel·la negra. Una novel·la que mostra i denuncia els aspectes més foscos de la societat i un títol que s'associa ràpidament amb la violència de gènere, però que aquí es concreta en la investigació d'una sèrie d'escabrosos crims no resolts contra diferents dones. 

En aquesta lectura
 en paper
 m'ha acompanyat
aquest punt de llibre

Crims, personatges pertorbats, empresaris, periodistes,... Una combinació que atrapa el lector des de les primeres pàgines, àgil i trepidant més enllà de la morbositat d'alguns episodis, i que també et fa pensar. 
Entenc l'èxit i el perquè ja l'han llegida -diuen- més de quatre milions de persones arreu del món. Féu-li un lloc al prestatge a la que serà considerada probablement una de les millors novel·les en aquesta arrencada del segle XXI. 

Llegir a la platja

Per passar uns dies de vacances de relax la lectura acostuma a ser un acompanyant força habitual. Aprofitar les vacances per llegir i carregar a la bossa, entre la roba, el calçat i els estris d'higiene personal, aquells llibres que semblen haver trobat el seu moment.
Una platja tranquil·la pot ser un bon lloc per llegir. I m'ha agradat observar que l'hàbit lector creix i es transforma en paral·lel al desenvolupament de les noves tecnologies. Comença a ser habitual que la gent tregui de la bossa de platja un lector de llibres electrònics i es posa a llegir una estona, entre remullada i remullada. 
El llibre en paper no recula. Es continua llegint i manté la seva presència, però les pantalles continuen guanyant pes lector. I és que els avantatges són molts: autonomia per a superar moltes hores de lectura i capacitat per a endur-te tota una biblioteca sense precipitar-te per les tries de l'últim moment. I tot en poc més de 150 grams de pes. 
La lectura en suport digital ha vingut per quedar-se i conviure pacíficament amb la lectura en paper de tota la vida. Conviuen i crec que en certa manera es complementen. No crec que una tregui a l'altra. 
I la festa lectora és total quan, a més a més, observes lectors que s'acompanyen d'un llibre que han triat d'una biblioteca pública. 
I és que tots els llocs són bons quan som capaços de dedicar conscientment una part del nostre temps a la lectura.

La lectura en imatges - XIII

Amb una llum tènue, plàcidament, fent de l'hàbit una passió, obrint la porta als somnis, just abans d'anar a dormir. 

Actes d'amor...

... a les mascotes. Suposo que és el que va motivar l'acció d'un ciutadà que va intentar colar la seva tortuga en un avió per no deixar-la sola quan va marxar de viatge. El fet va passar a l'aeroport xinès de Guangzhou Baiyun el passat 29 de juliol. 

I a l'individu en qüestió no se li va acudir res millor que disfressar-la d'hamburguesa. La imatge és divertida i suposo que a més a més l'animal va tenir ocasió de fer alguna queixaladeta al full d'enciam que amb tanta gràcia el cobria. 

Ho he trobat entendridor, creatiu, simpàtic; molt d'estiu. 

Dissortadament els agents de duanes van trobar sospitosa la capsa de l'hamburguesa i el seu contingut més aviat boterut, i quan la van obrir van descobrir l'ardit del viatger. Oooooh! 

Però ho tindrem present per al proper Carnestoltes.

Creure en el prestigi de la paraula

Vallcorba era un editor culte, independent i de gust exquisit. Poques coses puc afegir a les que ja s'han dit des dels mitjans, més enllà de deixar constància de la meva admiració per la tasca que va dur a terme. 
Quaderns Crema, sota el seu paraigua, era un segell prestigiós d'autors i obres que calia reivindicar perquè aportaven alguna cosa més al panorama literari, i que eren fidel reflex dels gustos i les inquietuds del seu editor. Era persona curiosa i arriscada capaç d'anar contra corrent quan creia en els valors d'una obra o d'un autor. 
Va voler crear un públic lector en una època de supremacia de les imatges, convençut que només les paraules els hi poden donar sentit.
Gràcies, Jaume, per creure amb passió en els valors de la lectura i en el prestigi de la paraula. 
DEP.

Petits plaers: Caminar desclaç

Alliberar el peu del calçat, sentir l'escalfor de la rajola del terrat a les darreres hores de la tarda quan la calor deixa de ser intensa, la frescor i la suavitat de les rajoles de marbre en un moment de relax,... són petits plaers associats al fet de caminar descalç en aquests dies d'estiu. 
Caminar descalç és un acte de llibertat i confort en la intimitat de la llar a la recerca de moments de pau i retrobament, et fa sentir més viu i et permet recuperar els estímuls i les sensacions que el contacte amb el terra pot donar-nos.
L'herba fresca de bon matí, la terra entumida o la sorra de vora la platja són altres elements per oferir tot trepitjant un massatge agradable que ens alliberi de tensions i ens proporcioni un anhelat benestar. 

Què en quedarà de nosaltres?

Què en quedarà de nosaltres?
Només l'ombra d'un temps passat.
Si el temps pogués anar enrere
i algú us volgués recordar,
serà perquè l'enyorança
el cor ben pres li heu deixat.

Joan Pescador

L'edat ens fa més conservadors?

Hi ha una cosa clara: si no vols canviar el món quan ets jove (s'entén que per millorar-lo), difícilment voldràs fer-ho quan siguis gran. 

L'edat, però, t'acosta a la veritat i als seus matisos. Entens millor la complexitat de la realitat i potser ja no veus tan clars segons quins canvis. És el que en diuen la maduresa.
Un jove ha de ser d'esquerres gairebé perquè li toca ser-ho. Va amb l'edat i el seu esperit. Estic simplificant i aquí hi entrarien moltes matisacions, des de la influència de l'entorn familiar i la convicció amb la que s'hagin transmès determinades idees i valors, fins a moltes altres relacionades amb el medi on hagi crescut, les persones amb les que s'hagi relacionat, l'escola on hagi anat,...
Els canvis sempre provoquen incertesa i a partir d'una certa edat tendim a aferrar-nos al que dóna seguretat, al que creiem viable. La tranquil·litat i la confiança que dóna l'estabilitat també té un valor que no hem de menysprear. I tinguem clar que l'esperit revolucionari d'una gran majoria acaba on comencen els interessos de la seva butxaca.
Diria que tots volem un món millor i som capaços de mobilitzar-nos per allò que creiem just i necessari. I que hi ha un punt de no retorn en les nostres conviccions. Quan estem molt convençuts d'una cosa difícilment ens fem enrere. I diria també que és l'edat la que fa que no ens importin tant les conseqüències de segons què, perquè creiem que val més el que tenim a guanyar que no pas el que podem perdre, perquè en definitiva sempre s'ha tractat de deixar un món millor per als qui ens vénen al darrere.