Elizabeth Finch, de Julian Barnes

Julian Barnes
Elizabeth Finch
Barcelona: Angle Editorial, 2023
Col·lecció Narratives, 158
240 pp.
ISBN: 978-84-19017-57-4
PVP: 18,90€

Elizabeth Finch és una novel·la que sorprèn i que en el seu desenvolupament et porta per viaranys que no esperes. Tot parteix d'un personatge gris de mitjana edat, en Neil, un actor divorciat per segona vegada i en plena crisi existencial després del fracàs de les seves relacions. Es matricula en un curs per adults intitulat Cultura i civilització sense saber massa per què. Buscar omplir el seu temps? Oblidar per una estona les misèries de la seva vida?
Així és com entra en contacte amb l'Elizabeth Finch, l'enigmàtica professora d'aquest curs. Algú que li obre la ment  i el fa adonar que no hi ha una veritat única, que els estimula a qüestionar el saber transmès i debatre per a trobar respostes. I ho fa parlant-los, entre d'altres, de la figura de l'emperador romà Julià, conegut per l'Apòstata.
Més enllà del curs estableixen una relació d'amistat, es troben regularment per a dinar i parlar i quan ella mor ell hereta per sorpresa la seva biblioteca.
Això marca un punt d'inflexió en la seva vida i llegint les seves llibretes i notes sobre la figura de  Julià, sobre qui tenia intenció d'escriure un llibre, es dedica a aprofundir en el coneixement de la seva vida i en la de l'Elizabeth, de la que també intentarà escriure una mena de memòries.

La figura de Julià reflecteix com la visió de la història l'escriuen els vencedors. En Julià, que era una persona llegida, culta, tolerant, militar exitós i governant que va tenir encerts notables en la gestió de la cosa pública, passa a la història com un traïdor, algú que renega de la seva fe (cristiana) i abraça frívolament els cultes pagans. 

Julià percep que el cristianisme vol imposar la seva fe per la força, anul·lar la rica tradició dels pensadors i escriptors grecs i llatins i decideix apostatar. El record de la seva figura, per a la història, quedarà reduïda a la d'algú que substitueix els ritus del cristianisme per la superstició lligada als sacrificis als déus pagans. I no es té en compte que potser ho fes per recuperar identitat cultural i llibertat de pensament. L'apostasia es ven com una traïció.
La realitat del personatge és una, però la visió d'aquest mateix personatge queda condicionada per ideologies i moments històrics. I això ens fa adonar del relativisme de la realitat, de les dificultats de conèixer la veritat; que tot plegat sempre és utilitzat segons els interessos dominants del moment. Ho és ara i ho ha estat sempre.

La recerca d'en Neil sobre les anotacions i la figura de l'Elizabeth ens porta com a lectors a reflexionar sobre molts aspectes lligats a l'existència, com ara la felicitat, l'amistat, l'amor ; sobre si la civilització, amb el pas dels segles, ha progressat a nivell moral.

Crec que Elizabeth Finch ofereix diferents nivells de lectura, des de la idealització d'aquelles persones que sempre recordarem perquè han estat significatives en la nostra vida i ens han eixamplat la nostra visió del món, de com estimar algú des de l'amistat, de com construir una biografia,...És d'aquells llibres que, rellegits, sempre et faran descobrir alguna cosa nova. Us sorprendrà.