El que la terra m'ha donat, de Lluís Foix

Lluís Foix; Xavier Cabanach (il·lustracions); pròleg de Josep Maria Esquirol
El que la terra m'ha donat
Barcelona: Columna Edicions, 2017
Col·lecció Clàssica, 1156
280 pp.
ISBN: 978-84-664-2287-1
PVP: 19,90€

Els tres darrers llibres de Lluís Foix m'han semblat una autèntica delícia, un testimoni de vida de gran valor. I d'aquest darrer em quedo amb el seu to, fet d'observacions atentes i pausades de la natura que ens envolta, i de reflexions amb un to molt intimista sobre allò que constitueix l'autenticitat de la vida. Perquè és autèntic tot allò que és permanent i es manifesta amb constància al llarg del temps; autenticitat que marca el ritme de les nostres vides i crea constància del pas del temps. Tens la sensació que tot allò que ens comunica en Lluís Foix és un bagatge que el pas del temps ha anat enriquint i ara brilla amb tota la seva esplendor; la culminació de la maduresa.
Són escrits impregnats d'una certa enyorança, que no deixa de ser estima per la vida viscuda. En certa manera vivim dels records, gaudint del regal del present i de les expectatives del demà.
Lluís Foix segueix el curs de les estacions centrant-se a cada capítol en un aspecte, desenvolupant observacions atentes carregades de sensualitat, car fa referència al cromatisme del paisatge, les olors, als sons, als silencis,.... Són pagines que entren per tots els sentits. I aquestes observacions i reflexions les va empeltant de les seves vivències per racons de tot el planeta i lectures que hi tenen relació, mostrant que malgrat les diferències hi ha aspectes que formen part de totes les cultures i persones de la humanitat. 
Lluís Foix estima profundament la terra de la que ens parla. Ell que, com a corresponsal, és una persona viatjada i cosmopolita que ha estat per tot arreu; que viu a Barcelona, però que cada cap de setmana procura tornar a Rocafort de Vallbona, a la terra que el va veure néixer, per a impregnar-se de tot allò que li proporciona, per passejar-hi, per conversar amb familiars i coneguts, per contemplar i gaudir. Perquè la terra és paisatge, però també és identitat, cultura i economia.
M'ha agradat que parli dels avantatges de la vida a pagès i en reivindiqui la qualitat de vida ("Al món rural hi ha vida. I potser hi ha una vida més plena, més autèntica, més contemplativa i, per damunt de tot, més rica interiorment"). Perquè si fa molts anys la ciutat s'identificava com la porta d'accés a una sèrie de coses que no arribaven al camp, aquella escletxa s'ha anat difuminant gràcies al progrés social, les comunicacions  i la democratització de l'accés a la tecnologia. Avui viure a pagès no vol dir restar aïllat de la societat. Tens gairebé accés al mateix que a les grans ciutats, amb l'avantatge de gaudir d'un entorn més tranquil i saludable.

Les pàgines del llibre estan escrites amb un llenguatge ric i amable i traspuen la mateixa calma i tranquil·litat que el paisatge del que ens parla. Conviden a gaudir-lo sense pressa perquè estan impregnades d'un to poètic, un punt malenconiós i enyoradís que convida a gaudir-lo amb tots els sentits. 
En temps de presses en que tot es mou a un ritme trepidant val la pena afirmar, tal com fa el llibre, que una vida reflexiva ja és en ella mateixa acció, ja que pensar i observar ja són en elles mateixes formes d'actuar que ens acosten a l'autèntica dimensió de les coses.
Una petita joia, creieu-me, que a més a més, va acompanyada d'unes delicades il·lustracions a llapis que li donen més encant.
Val molt la pena.