dimarts, 8 de juliol del 2014

L’avi de 100 anys que es va escapar per la finestra, de Jonas Jonasson

Jonas Jonasson
L’avi de 100 anys que es va escapar per la finestra
Barcelona: Edicions La Campana, 2012 (nº 342)
416 pp.
ISBN: 978-84-96735-65-1
ISBN e-book: 00978-84-96735-65-1
PVP: 19,00€
PVP e-book: 12,00€


L’avi de 100 anys que es va escapar per la finestra va ser una de les grans sorpreses del Sant Jordi de 2012. És una obra d'un humor d'allò més corrosiu i punyent que entronca amb grans clàssics de la literatura satírica, com ara Les aventures del bon soldat Svejk, de Jaroslav Hasek. 
Combina una trama policíaca, amb episodis d'humor negre, que encadena situacions hilarants a un ritme trepidant; amb un repàs dels esdeveniments polítics més significatius de la història del segle XX on, no us ho perdeu!, el protagonista del relat treu el cap i hi té un paper rellevant. 
L'Allan Karlsson és un home que el dia que compleix cent anys decideix escapar-se per la finestra de l'habitació de la residència geriàtrica on viu. És un vell murri, amant de l'alcohol i la bona vida; despreocupat, sense idees polítiques ni grans principis, més enllà de sobreviure i passar-s'ho bé; sense formació (es diu que només va anar tres anys a l'escola); i que ha adquirit certa experiència en la manipulació autodidacte d'explosius. 
Amb aquest migrat currículum i la seva astúcia, la vida el porta primer a Espanya, on salva a Franco de morir en la voladura d'un pont; a Estats Units, on fa amistat amb Truman i té un paper cabdal en el desenvolupament de la bomba atòmica; la Xina, Iran, Corea, Indonèsia, França,... I tracta personatges de la talla de Stalin, Mao, Churchill, Lyndon B. Johnson, el president nord-coreà Kim Jong II o de Gaulle. Tot això li serveix per mostrar una visió mordaç del poder polític i la corrupció inherent als règims totalitaris. 
Res s'escapa d'aquesta visió mordaç. He fet referència a la visió de la política, però el món de la justícia, vist a través de l'actuació del fiscal que vol engarjolar l'Allan, resulta cruelment ridícula; així com la religió, a través del pastor anglicà que pretén guanyar fidels en un país com l'Iran; la policia o el periodisme. 
És un relat esbojarrat, a estones estripat i passat de voltes, però punyent i divertit. Deforma per ridiculitzar, però resulta fresc i imaginatiu, capaç de sorprendre i reflectir aspectes de la realitat amb sentit de l'humor (fins i tot de societats serioses i organitzades com la sueca o l'alemanya). 
M'ho he passat molt bé. He hagut d'aturar la lectura en vàries ocasions per les riallades que em provocava el que estava llegint. Potser no és una obra mestra, però és de bon llegir i compta amb moments francament brillants. I ja convé un llibre que et faci riure, tot i que aporta molt més que riallades. 


Diuen que aquest estiu arribarà a les pantalles dels cinemes la versió cinematogràfica. Procuraré anar-la a veure, tot i que intueixo que no m'ho passaré tan bé com llegint les seves pàgines.


I acabo amb una pregunta: què tenen aquests suecs, que després de sorprendre'ns amb la seva novel·la negra, ens sorprenguin ara amb un relat satíric com aquest? 
Ostres, ostres, ostres,...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada