L'art del possible

Diuen que la política és l'art del possible. Una definició així, que comparteixo, implica diàleg, negociació i pacte. El pacte és el resultat final de l'acció política, i en ell hi haurien d'haver els punts on les parts poden trobar-se; una part de concessió -que no de claudicació- que acosti l'acord. 
Un acord des de la llibertat i orientat a respondre a les demandes de les majories socials connecta la classe política amb la societat. I si es construeix amb esperit de consens és més fort, prestigia als qui el signen i crea sinergies de confiança que reforcen el conjunt. 
Un pacte, un acord, és l'èxit de la política i, per ensems, de la democràcia. 
El desacord, la imposició, el joc pervers de les majories, les interpretacions restrictives i encarcarades del marc legal,...; són mostres de fracàs, de no saber escoltar ni respondre al que clama la societat, de desafecció entre societat i polítics. 
Ara com mai és l'hora de la política, de fer possible el que és un clam, perquè és possible si hi ha voluntat.... política.