Educar en valors

Josep Lluís Cleries, conseller de Benestar i Famíla

Ha estat notícia que el Govern vol impulsar un Pla Nacional per a la Promoció dels Valors a Catalunya. No voldria arribar a pensar que és un projecte per a guanyar imatge i poca cosa més. El tema dels valors m'interessa i em preocupa. Crec que és el que orienta l'acció educativa i identifica la societat d'un país. Parlar d'esforç, civisme, solidaritat, convivència, generositat, treball, feina ben feta, respecte,... sona bé. I d'entrada mereix la meva consideració, però no voldria que caigués en un adoctrinament buit de contingut. 

La millor manera de transmetre valors és l'exemple. I qui millor els pot transmetre és la mateixa societat, la família i l'escola. Només l'acció coordinada de tothom sobre una base consensuada, sense delegació de responsabilitats, pot resultar creïble en la transmissió de valors. 

Una família que no assumeixi uns valors com a propis no resultarà convincent en la seva transmissió; una classe política que no resulti exemplar en la gestió i el servei a la societat no resultarà creïble; una escola que no treballi sobre uns valors àmpliament compartits pel teixit social es trobarà desemparada en la seva lluita. Cal consensuar, coordinar-se i sumar esforços. 

I quina és la millor manera de transmetre valors? Com deia abans, és amb l'exemple. Cal allunyar-se de la grandiloqüència i de la retòrica de les paraules buides. Pot haver-hi una millor manera de transmetre què és la solidaritat, la generositat i la feina ben feta que parlant del que va fer, per exemple, l'Elisabeth Eidenbenz? A la nostra societat abunden històries de ciutadans i ciutadanes que han destacat en els seus àmbits respectius i que poden ser exemple dels valors abans esmentats. Quan la humanitat excel·leix es crea un pòsit on va sedimentant el bo i millor de les persones. I és en el seu exemple on trobarem la millor manera de transmetre aquells valors que com a societat vulguem potenciar.