LIJ - Més que llibres

Josep Vicó Crespo

Més que llibres
Barcelona: Animallibres Editorial, S.L., 2015
Col·lecció Àlbums Il·lustrats, 19
32 pp.
ISBN: 978-84-15975-37-3
P.V.P.: 15,95€ 

Heus aquí un àlbum il·lustrat que agradarà a tots aquells que estimen la lectura. Perquè aquí hi trobareu tot allò que penseu sobre la seva utilitat i beneficis, presentat en forma d'agradosos i simpàtics rodolins fruit de la relació entre un pare i el seu fill. Transmet passió perquè parla de quelcom que s'estima i es viu intensament. Tot resulta planer i transcorre per idees i escenaris coneguts, però resulta fresc i arriba.
Per a nens i nenes a partir de 5 anys i per a tots aquells que gaudeixen de la lectura a les seves vides.
Si et ve de gust escoltar-lo clica aquí.

LIJ - La muntanya de llibres més alta del món

Rocío Bonilla (traducció de Pau Martí)
La muntanya de llibres més alta del món
Barcelona: Animallibres, 2015
44 pp.

Col·lecció Àlbums Il·lustrats, 17

ISBN: 978-84-15975-39-7

P.V.P.: 15,95€

La muntanya de llibres més alta del món és un suggeridor i bellíssim àlbum il·lustrat que homenatja els llibres i la lectura.

Moltes vegades hem sentit a dir que llegir ens porta a imaginar d'altres móns, que és una manera d'obrir-te a d'altres realitats i de superar la teva pròpia, que és una manera rica i diferent de viatjar. 

Doncs tot això ho trobem en aquest àlbum a partir de l'anècdota de l'Enric, un nen fascinat per la idea de poder volar com els ocells fins que descobreix la lectura.... i s'hi enganxa!

I és que la lectura té aquest component sanament addictiu. Quan la descobreixes i t'agrada l'acabes fent teva. Formarà part de la teva vida. 

I és així, lectura rere lectura, que va creixent la muntanya de llibres, que no és altra que la història de les teves lectures.

Identificar-te amb l'Enric, el protagonista de l'àlbum, és identificar-te amb la lectura i el que representa:

"Cada relat el feia viatjar a altres països, descobrir coses sorprenents sobre la història, conèixer nous personatges o imaginar mons que no existien en realitat."

"Que encara que ell no pogués volar, la seva imaginació sí que podia fer-ho. De fet, es va adonar que no havia deixat de volar d'ençà que va començar a llegir el primer llibre." 

Crec que l'àlbum val molt la pena, pel que expressa, per com ho fa i pel que suggereix. Per a primers lectors a partir de 5 anys.

Batec de paraules, de Joana Raspall

Joana Raspall i Juanola; Carme Arenas (de la introducció)
Batec de paraules. Poesia Lírica Completa
Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa edicions, 2013
616 pp.
ISBN: 978-84-92745-73-9
PVP: 22€

He de dir en primer lloc que la lectura d'aquest llibre m'ha suposat la descoberta d'una autora de gran qualitat. La Joana Raspall va viure cent anys amb humilitat i discreció i d'ella coneixia els poemes que havia escrit per als infants (i que havia triat per a treballar la poesia amb els meus alumnes) i sabia que havia treballat de bibliotecària i que havia fet aportacions al món de la lexicografia col·laborant en l'elaboració de diccionaris. 
El present volum compta amb una documentada introducció de la Carme Arenas que aporta informació biogràfica i les claus per a valorar la seva obra. Tot seguit hi trobem els cinc títols que es van publicar entre el 1991 i el 2010 (quan ja s'acostava a la vuitantena i fins que va estar a punt d'esdevenir centenària) de la seva poesia lírica: Ales i camins, Llum i gira-sols, Arpegis, Instants i Jardí vivent. A més a més s'hi ha afegit obra inèdita. El conjunt impressiona per la quantitat, la qualitat i la temàtica. 
La Joana Raspall va ser una persona inquieta que va treballar per tot allò que va considerar necessari per a servir el país i sempre amb un sentit de la llengua. I aquí podem incloure els seus plantejaments per a desenvolupar espais propis per als infants a les biblioteques (que avui comencen a ser una realitat reeixida a totes les biblioteques) i la seva dedicació a la poesia infantil. En un moment donat es va adonar que els nens necessitaven trobar una poesia adequada a les seves capacitats, amb un llenguatge senzill però comunicatiu que esdevingués una eina eficaç per a que la poesia pogués ser gaudida i compresa. I això volia dir oferir poemes que juguessin amb els elements musicals del llenguatge i oferissin una experiència estètica

plaent. I s'hi va posar sense deixar de banda que els nens no només s'ho havien de passar bé i prou llegint els seus poemes sinó que també havien de fixar-se en les coses que hi havia al seu voltant i reflexionar-hi. És a dir, la poesia com a eina educativa. 
Ella deia que "feia escaleta", és a dir, posava els primers graons per fer-los perdre la por al llenguatge de la poesia, per motivar-los, i perquè de grans poguessin enfrontar-se a poemes més complexes. I feia això conscient que així no guanyava cap mèrit de poeta, que seria una tasca no gaire valorada; però que ella entenia com un acte de servei necessari. 
La Joana va escriure sempre i des de ben joveneta teatre i poesia. I sorprèn descobrir el mestratge de Carles Riba, el rigor per la forma en forma d'haikús i tankes, els seus poemes només amb monosíl·labs i les temàtiques que tracta. Els seus poemes parlen de la natura, d'animals i plantes; però també del pas del temps, de l'amor, la mort, del sentit de la vida,... sense deixar de banda la crítica social (sobretot quan critica el consumisme i la banalitat que envolten la celebració del Nadal). Hi veiem una Joana atenta i sensible al que passa al seu voltant, impregnada d'un vitalisme encomanadís. 
Voldria destacar la seva visió de l'amor, on reivindica la tendresa i la comunicació afectiva per donar consistència a la relació. 
En definitiva, crec que es tracta d'un llibre extraordinari que aporta brillantor a la celebració del centenari de la seva autora (que va morir dos mesos després de la publicació del volum) i que dóna motius per a gaudir reiteradament dels seus poemes.
De la seva extensa obra us deixo aquesta tria, que és molt personal i que no pretén ser exhaustiva: 

Amics - Certesa - Confiança - Dos mots - El nostre pis - El paper en blanc - El rellotge - Els llibres - Estimo les lletres - Inseguretat - Música llunyana - No posseeixo res - Parlem d'amor - Plenitud - Quan parla l'esperit - Quin amor - Sempre al mirall - Si el món fos - Vull -.

Tot el que és bonic

Tot el que és bonic té el seu instant... i passa.

Haikú

A una altra terra
pretenen arrelar-me,
les lleis dels altres.

Joana Raspall (1913-2013)

Poques vegades algú ha estat capaç de condensar amb tanta lucidesa en les catorze síl·labes de l'haikú l'hostilitat d'una política.

LIJ - El meu nom és un poema

Mercé Viana i Carme Miquel; Toni Cobo (il·lustrador)
El meu nom és un poema
Alzira: Edicions Bromera, 2015
Col·lecció El Micalet Galàctic - Sèrie crema, 193
86 pp.
ISBN: 978-84-9026-400-3

L'acròstic és una de les propostes didàctiques que millor funciona quan es vol treballar la poesia a l'escola. Només es tracta de jugar amb les paraules per a que amb les inicials de cada vers del poema surti una paraula. Amb aquesta senzilla premissa podem fer un poema de qualsevol cosa i gairebé tothom s'hi veu amb cor. Li perdem la por al poema i ens divertim experimentant i jugant amb les paraules. 
És el que ens proposen la Mercé Viana i la Carme Miquel amb aquest recull: jugar amb les inicials del nostre nom i a veure el que en surt. Aquí en teniu una mostra:



Molt recomanable per a mestres i nens i nenes a partir de 8-9 anys.

LIJ - 29 poemes per al dia i un per a la nit

Carles Cano; Paco Giménez (il·lustrador)
29 poemes per al dia i un per a la nit
Alzina: Edicions Bromera, 2015
Col·lecció El Micalet Galàctic - Sèrie roja, 192
90 pp.
ISBN: 978-84-9026-491-1

Sempre és un repte acostar els infants a la poesia i encertar la fórmula per a fer-ho possible: encertar en els temes -que han de ser propers i comprensibles- , en el ritme i la musicalitat del text, en l'originalitat que la faci atractiva,....
El valencià Carles Cano ens presenta un recull d'una trentena de poemes amb un títol, 29 poemes per al dia i un per a la nit, que evoca els 20 poemas de amor y una canción desesperada de Pablo Neruda; tot i que el contingut no hi té res a veure. 
Hi trobem poemes de registre variat, agrupats en Poemes de diari, Animalades i Poetes que m'agraden. 
Poemes que parlen dels colors, les estacions, l'abecedari, però també de com crear un monstre; i on no hi falten endevinalles i uns poemes dedicats als poetes admirats per l'autor. Llenguatge planer, de versos curts i accessibles, que interacciona amb el lector i n'afavoreix una lectura amena i creativa. Una bona eina per a mestres i una bona lectura per a nens i nenes a partir de Cicle Mitjà. 
Us deixo un botó de mostra:

Abecedari - Els oficis que més m'agraden - Primavera - Estiu - Tardor - Hivern - Un poema per a la nit - Parelles desaparellades - Cada matí -

La llibreria dels finals feliços, de Katarina Bivald

Katarina Bivald
La llibreria dels finals feliços
Barcelona; Edicions 62, 2014
Col·lecció El Balancí, 724
463 pp.
ISBN: 978-84-297-7319-4

La lectura de vegades et regala llibres com aquest, que remouen quelcom molt íntim que viu en tu en forma d'idea, sentiment o vivència. Llegir és una manera de viure i La llibreria dels finals feliços és un llibre que homenatja el poder de la literatura.
Hi ha un llibre per a cada persona i un llibre per a cada moment de la teva vida, i el llibre adequat pot fer que res sigui ben bé igual en tu a partir de la seva lectura. Creixem com a persones amb els llibres que llegim, perquè amb cada llibre ens obrim a nous mons i realitats i viatgem molt més lluny del que mai hàgim pogut anar. La literatura és una gran escola de vida, ja ho he comentat en altres ocasions.
La llibreria dels finals feliços té una arrencada francament atractiva, de les que enganxen: dues dones que no s'han vist mai, separades per milers de quilòmetres (una a Suècia i l'altra en un poblet d'Iowa, al cor de l'Amèrica profunda), per l'Atlàntic i per l'edat; i que només es coneixen per les seves cartes, per les paraules que s'han intercanviat parlant de les seves vides i dels llibres que han llegit; acorden trobar-se un estiu per conèixer-se personalment. La Sara, dependenta d'una llibreria a Suècia, viatjarà fins al poblet de l'Amy, per passar uns dies a casa seva. Quan hi arriba li comuniquen que l'Amy, que era gran i estava malalta, acaba de morir. 
A partir d'aquí assistim a la transformació que experimenta el poble, decadent i mancat de qualsevol cosa que el faci atractiu o emocionant, a partir de l'arribada de la Sara.
L'Amy era una persona molt respectada per la seva comunitat perquè sempre havia ajudat a tothom que havia pogut i quan la Sara arriba tothom se sent amb el deure d'ajudar-la. De mica en mica la Sara, que decidirà gestionar el llegat bibliogràfic de l'Amy (sempre m'he preguntat què serà dels nostres llibres quan morim, quin se'n farà càrrec, on acabaran) anirà ocupant el seu lloc i fent que res segueixi sent com era. I els llibres hauran tingut alguna cosa a veure.
El llibre traspua optimisme sense amagar el dramatisme i el patiment que l'existència humana comporta; però obre una porta a l'esperança, perquè les històries poden tenir un final feliç i acabar bé, sobretot si perviu l'esperit d'ajudar-se mútuament.

Katarina Bivald (1983)

Hi ha una frase del llibre que m'ha impressionat especialment: "Com n'és de tràgic que la paraula escrita sigui eterna mentre que l'ésser humà no."
I he pensat que aquesta és potser la grandesa de les paraules: fer eterns els qui les han dites. 

Moltes cultures, una història

Enguany la celebració del Dia Internacional del Llibre Infantil i Juvenil, coincidint amb la commemoració del naixement de Hans Christian Andersen (1805-1875), ha convidat els Emirats Àrabs Units per a que elaboressin el cartell de la diada i el missatge per a tos els nens i nenes del món. El cartell és de la il·lustradora Nassim Abaeian i el missatge, de l'autora Marwa Al Aqroubi, de la que ben poca cosa se sap i de la que he de reconèixer que no en sabia res. El text fa referència a la pervivència d'aquelles històries amb les que hem crescut i que ens han acompanyat al llarg de la nostra infantesa. 
Històries de

princeses i herois que ens han fet imaginar i somiar, però que per damunt de tot ens han ajudat a créixer i madurar i que perviuran en el nostre imaginari si som capaços de mantenir-les vives explicant-les i llegint-les a les generacions futures. La literatura com quelcom que agermana tots els infants del món.

"Parlem idiomes diferents i venim de diferents orígens, 
però compartim les mateixes històries"
Contes del món..., contes tradicionals
És la mateixa història per a tothom
En veus diferents
En colors diferents
No obstant això, segueix sent sempre...
Inici...
Argument...
I final...
És la mateixa història que tots coneixem i estimem 
Que escoltem
En versions diferents i amb diferents veus
Però sempre és el mateix
Hi ha un heroi..., una princesa... i un dolent
Sense que importi la llengua o els seus noms,
Ni els seus rostres...
Sempre és el mateix
Inici,
Argument
I final
Sempre l'heroi..., la princesa i el dolent.
Sense canvis a través dels segles
Ens fan companyia
Ens xiuxiuegen en els somnis
Ens bressolen per dormir
Les seves veus fa temps que van marxar
Però viuen per sempre en els nostres cors
Perquè ens uneixen en una terra de misteri i imaginació
Perquè totes les diferents cultures es fonen en Una Història.

(Traducció: ClijCAT)

Visió

Les històries d'èxit en el món dels negocis van lligades molt sovint a una idea que et permet veure i anar més enllà que els altres. En què es tradueix això quan parlem de cultura i empreses culturals? Doncs en superar determinats prejudicis, en separar el gust personal del negoci, en imposar el sentit pràctic.
Ideològicament pot agradar-te un diari com La Razón, però no rebutges participar en el sanejament del diari Avui en el seu moment perquè saps que hi ha un públic que consumeix aquell producte i és millor donar-li el seu producte que perdre'l. I és que una cosa és el que t'agrada llegir i una altra el que la gent compra. I per al negoci això darrer és el més important. Hi ha hagut editors que han impulsat meritòriament projectes molt personals, lligats al seu gust personal i moguts pel prestigi de determinades obres; però han tingut dificultats quan les seves apostes no han comptat amb el suficient favor del públic. I és que cal tenir clar que una cosa és la crítica, una altra la biblioteca personal i una altra el catàleg de les teves editorials.
El mateix podríem dir de les empreses audiovisuals. Pots sentir-te còmode amb el que transmet una cadena com Antena 3, però si saps que hi ha un públic al que li agraden programes que esgarrapin una mica, com els de la Sexta, doncs igual. Millor controlar-la que perdre aquest públic.
Una cosa que cal reconèixer a un empresari com Lara Bosch, del que pots discrepar i sentir-te a les antípodes ideològiques, és visió estratègica. Haver vist on era el futur, haver sabut diversificar en el moment oportú i créixer espectacularment en un moment en que moltes empreses editorials passen dificultats. 
Com es pot veure en el gràfic adjunt que avui ha publicat el diari Ara, pocs tentacles queden fora de Planeta, i una part molt important de l'edició en llengua catalana, un 70% aproximadament, és a les seves mans.