Hi ha petits plaers que són ben bé de l'estiu, de quan has deixat enrere les obligacions laborals i gaudeixes de temps de vacances. Hi ha un moment del dia, quan l'albada deixa pas als primers raigs de sol i els silencis encara dominen el paisatge urbà, que pots gaudir d'aquella fresqueta que et tonifica després d'una nit xafogosa i et convida a una primera lectura. Potser no resulta especialment glamurós visualitzar Montserrat, però per a mi és un privilegi gaudir d'aquesta vista preciosa que forma part del meu paisatge quotidià i que no em canso de repetir dia rere dia. M'agrada observar per un breu instant la serralada sense moure'm de casa i sobretot, quan el cel és ben blau i no hi ha cap núvol. És un moment especial del dia que m'agrada viure intensament i que em fa adonar del goig d'encetar un nou dia. Encara és més gran el plaer quan no hi ha horaris ni obligacions immediates i tens temps per a tu, per a viure lliurement instants com aquest.
En bona part som el que llegim. Tota lectura va deixant la seva petjada. I és tot aquest pòsit de reflexions, opinions i sentiments el que m'agradaria compartir amb tots vosaltres. Llegim per a satisfer necessitats i per a viure més intensament, i és aquesta part de la meva vida la que trobareu reflectida a partir d'aquí. Un bloc sobre el que llegeixo i el que penso.
diumenge, 18 de juliol del 2010
LIJ - Un pinyol farcit de fada
Un pinyol farcit de fada
115 pp.
Barcelona: Animallibres, 2010
Col·lecció La formiga groga, 24
ISBN: 978-84-96726-83-3
Un pinyol farcit de fada és una narració força original, plena de fantasia i elements màgics, que ens convida a ficar-nos dins d'un llibre i a viure aventures amb els seus personatges, en un curiós exercici de metaliteratura.
Compta amb elements atractius: protagonistes bohèmies (una àvia que escriu i il·lustra contes i la seva germana, que es dedica a l'esoterisme amb una bola de vidre), el cove de les paraules, una fada trapella que s'escapa del conte d'on forma part,...
La història podria donar força de si, però la sensació és que els seus elements no s'aprofiten prou, tenen un desenvolupament molt convencional i a estones avancen amb dificultat.
El conjunt, però, és llegidor, aporta dosis d'humor, pot fer passar una estona distreta i malgrat el to un pèl massa infantil pot resultar adequat per a nens i nenes a partir de 8 anys.
dimarts, 13 de juliol del 2010
De llibres, llibres digitals i biblioteques personals
A l'escola on treballo fa anys que desenvolupem un programa per a la reutilització dels llibres de text. En sóc un defensor abrandat perquè més enllà d'una opció de consum que incideix en el millor aprofitament dels recursos fomenta altres valors de gran importància com ara un ús curós i respectuós del material que utilitzem i una actitud que ens consciencia positivament com a usuaris d'allò que és públic. El que és públic és de tothom i tots en som responsables del seu manteniment.
Això em sembla molt vàlid a l'escola, però alhora també crec que l'escola hauria de fomentar la valoració del llibre com a element de consum cultural i estimular en cadascun de nosaltres la formació d'una biblioteca pròpia. De vegades penso en els llibres que havia llegit quan era xic i en els que he anat comprant amb el pas dels anys. La meva biblioteca personal parla molt de mi, de la formació que he rebut, dels meus valors, del que estimo, del que he anat descobrint, de les meves preferències personals, de l'actualitat i la història literària d'aquests darrers quaranta anys,... Tot això té un valor perquè crec que una persona és també allò que llegeix.
Em preocupa, per tant, trobar el punt d'equilibri necessari entre els valors del reciclatge i la reutilització dels manuals que utilitzem a l'escola i la valoració del llibre com a objecte de consum cultural. Quedi clar també que això que dic no suposa ignorar el paper que juguen les biblioteques a l'hora de satisfer les necessitats de lectura de la gent. Les valoro, les utilitzo i poden ser una opció única absolutament vàlida de lectura. Però deixeu-me reivindicar una mica la bibliomania. A mi m'agrada“posseir “ aquells llibres llegits que m'han deixat una empremta. Tornar-los a obrir passats uns anys i rememorar sensacions llunyanes. Rellegir.
En aquesta època de canvis tecnològics que afecten el món del llibre hem de ser curosos i primmirats. No ens hem de deixar enlluernar pel canvi tecnològic sense valorar acuradament el que comportarà. No renego dels canvis, els segueixo amb curiositat i interès, però no voldria caure en la precipitació. Crec, i és la meva opinió personal, que hem de tendir cap a la convivència de suports, però no a la substitució. Totes tenen els seus punts a favor.
No crec que el llibre digital substitueixi el llibre en suport paper. Conviuran. Una persona lectora viatgera o que hagi de passar una llarga temporada fora de casa potser preferirà un leqtor amb els seus ebooks abans que carregar el seu equipatge amb molts volums. És a dir, la tecnologia satisfarà noves necessitats i tindrà el seu públic (a EEUU, que van una mica endavant en aquests i altres temes, el llibre digital no arriba al 5% del mercat del llibre), però no substituirà el suport tradicional. Crec que Umberto Eco té bona part de raó quan afirma “El llibre és com la cullera, el martell, la roda, les tisores. Una vegada s'ha inventat no es pot fer res millor” (i ho diu ell que té també una part de la seva biblioteca en format digital perquè reconeix que li va més bé per a fer determinades consultes).
Preocupa la vulnerabilitat i la presència efímera de molts suports digitals. Et veus obligat a fer còpies de seguretat i a tenir les coses dues, tres o quatre vegades per la por de perdre-les, i diria que tots hem tingut més d'un disgust en coses d'aquestes. Duren poc i angoixen qui els posseeix. Hi ha gaire gent que pugui veure cintes de vídeo de fa vint anys?. Tens la sensació que tot dura molt poc. Que el progrés tecnològic obre una cursa sense aturador cap a nous ginys cada cop més sofisticats. Però... millors? I això crea alguns dubtes i recels.
El llibre en suport paper, com a mínim, no depèn ni de l'electricitat ni de cap reproductor per a ser llegit. I podem seguir llegint (tot depèn de les qualitats, però) llibres impresos fa molts i molts anys.
A l'escola ja sentim la pressió pels llibres digitals. No negaré que un tema de Coneixement del Medi pot guanyar molt amb tots els elements interactius que s'hi poden afegir a l'hora de treballar-lo. Això és un avenç que la tecnologia facilita. I també és veritat que alumnes amb algun tipus de discapacitat (sobretot motriu) poden veure compensades les seves limitacions amb l'ús de les TIC. Tot això ho hem de saber incorporar al treball que desenvolupem a l'escola. Però hem de saber valorar acuradament quin treball hem de desenvolupar per afavorir la motricitat fina, la maduració del grafisme, quina necessitat tenim del suport paper.
Hem de saber avançar amb seguretat en la direcció correcta i ho hem de fer després de serenes i aprofundides reflexions sobre tot el que es mou al voltant del fet educatiu.
Això em sembla molt vàlid a l'escola, però alhora també crec que l'escola hauria de fomentar la valoració del llibre com a element de consum cultural i estimular en cadascun de nosaltres la formació d'una biblioteca pròpia. De vegades penso en els llibres que havia llegit quan era xic i en els que he anat comprant amb el pas dels anys. La meva biblioteca personal parla molt de mi, de la formació que he rebut, dels meus valors, del que estimo, del que he anat descobrint, de les meves preferències personals, de l'actualitat i la història literària d'aquests darrers quaranta anys,... Tot això té un valor perquè crec que una persona és també allò que llegeix.
Em preocupa, per tant, trobar el punt d'equilibri necessari entre els valors del reciclatge i la reutilització dels manuals que utilitzem a l'escola i la valoració del llibre com a objecte de consum cultural. Quedi clar també que això que dic no suposa ignorar el paper que juguen les biblioteques a l'hora de satisfer les necessitats de lectura de la gent. Les valoro, les utilitzo i poden ser una opció única absolutament vàlida de lectura. Però deixeu-me reivindicar una mica la bibliomania. A mi m'agrada“posseir “ aquells llibres llegits que m'han deixat una empremta. Tornar-los a obrir passats uns anys i rememorar sensacions llunyanes. Rellegir.
En aquesta època de canvis tecnològics que afecten el món del llibre hem de ser curosos i primmirats. No ens hem de deixar enlluernar pel canvi tecnològic sense valorar acuradament el que comportarà. No renego dels canvis, els segueixo amb curiositat i interès, però no voldria caure en la precipitació. Crec, i és la meva opinió personal, que hem de tendir cap a la convivència de suports, però no a la substitució. Totes tenen els seus punts a favor.
No crec que el llibre digital substitueixi el llibre en suport paper. Conviuran. Una persona lectora viatgera o que hagi de passar una llarga temporada fora de casa potser preferirà un leqtor amb els seus ebooks abans que carregar el seu equipatge amb molts volums. És a dir, la tecnologia satisfarà noves necessitats i tindrà el seu públic (a EEUU, que van una mica endavant en aquests i altres temes, el llibre digital no arriba al 5% del mercat del llibre), però no substituirà el suport tradicional. Crec que Umberto Eco té bona part de raó quan afirma “El llibre és com la cullera, el martell, la roda, les tisores. Una vegada s'ha inventat no es pot fer res millor” (i ho diu ell que té també una part de la seva biblioteca en format digital perquè reconeix que li va més bé per a fer determinades consultes).
Preocupa la vulnerabilitat i la presència efímera de molts suports digitals. Et veus obligat a fer còpies de seguretat i a tenir les coses dues, tres o quatre vegades per la por de perdre-les, i diria que tots hem tingut més d'un disgust en coses d'aquestes. Duren poc i angoixen qui els posseeix. Hi ha gaire gent que pugui veure cintes de vídeo de fa vint anys?. Tens la sensació que tot dura molt poc. Que el progrés tecnològic obre una cursa sense aturador cap a nous ginys cada cop més sofisticats. Però... millors? I això crea alguns dubtes i recels.
El llibre en suport paper, com a mínim, no depèn ni de l'electricitat ni de cap reproductor per a ser llegit. I podem seguir llegint (tot depèn de les qualitats, però) llibres impresos fa molts i molts anys.
A l'escola ja sentim la pressió pels llibres digitals. No negaré que un tema de Coneixement del Medi pot guanyar molt amb tots els elements interactius que s'hi poden afegir a l'hora de treballar-lo. Això és un avenç que la tecnologia facilita. I també és veritat que alumnes amb algun tipus de discapacitat (sobretot motriu) poden veure compensades les seves limitacions amb l'ús de les TIC. Tot això ho hem de saber incorporar al treball que desenvolupem a l'escola. Però hem de saber valorar acuradament quin treball hem de desenvolupar per afavorir la motricitat fina, la maduració del grafisme, quina necessitat tenim del suport paper.
Hem de saber avançar amb seguretat en la direcció correcta i ho hem de fer després de serenes i aprofundides reflexions sobre tot el que es mou al voltant del fet educatiu.
dissabte, 10 de juliol del 2010
dijous, 8 de juliol del 2010
LIJ - Una mort massa salada
Jaume Cela/Juli Palou; Pep Brocal (il·lustrador)
Una mort massa salada
151 pp.
Barcelona: Animallibres, 2010
Col·lecció La formiga vermella, 23
ISBN: 978-84-96726-62-8
Una mort massa salada és una narració d'ambientació estiuenca adreçada a nens i nenes a partir de 9-10 anys que incorpora ingredients de novel·la negra. Ens trobem amb una protagonista de vocació detectivesca, una colla de companys que estiuegen al mateix poble (Begur) i l'aparició d'un cadàver amb signes de violència. Com a narració resulta amena i llegidora, però amb una temàtica com la que tracta caldria resoldre satisfactòriament elements com el llenguatge, que ha d'esdevenir creïble; i un desenvolupament de la trama que ha d'oferir versemblança. Es vol jugar amb elements adults (un crim, un sicari, persones corruptes, temes foscos de diners,...) però amb un tractament “infantil”, apte per a ser digerit per nens. I la combinació grinyola.
La trama es complementa amb els elements que aporta l'entorn familiar i de relació de la protagonista, una relació epistolar amb un amic que sembla més que un amic, l'aportació “professional” d'una amiga de la mare i el testimoni d'una noia de passat convuls que viu alhora sota la protecció i l'amenaça del criminal.
He tingut la sensació que eren elements necessaris per completar les 150 pàgines del llibre, però que no han estat suficientment treballats.
La manera com la Marta/Xarloca entra en contacte i es fa amiga de la Susi/Dolores resulta artificiosa i gens creïble; la informació sobre tota la trama criminal és confosa i no aporta el que hauria d'aportar. Potser es pensa que com va adreçat a nens no cal més, però llavors cal plantejar-se la temàtica que s'ha volgut desenvolupar a la narració.
El conjunt, llegidor com ja he dit abans i que pot fer passar una estona més o menys distreta, té un problema de credibilitat i versemblança i en cap moment transmet l'angoixa de persones que s'estan relacionant amb criminals que maten i que són capaces com si res de ficar-se a casa seva. Tot plegat massa fàcil i tou.
A qualsevol narració cal demanar-li un mínim de coherència i rigor si no volem acabar convertint la literatura infantil en un gènere menor on tot s'hi val.
diumenge, 4 de juliol del 2010
Temps de llibertat
Sí, crec que aquest és el sentit de les vacances.
Temps per a relaxar el cos i la ment, per retrobar-te amb les teves essències.
Temps de quotidianitats volgudes i retrobaments, amb moltes ambicions i pocs horaris.
Temps de petits plaers que vius intensament.
Temps d'afeccions i endreces, de posar en ordre allò que el pas del temps enterboleix.
Temps de descobertes i balanços.
Temps de capvespres a la fresca i lectures que s'allargassen fins ben entrada la nit.
Temps d'afeccions i endreces, de posar en ordre allò que el pas del temps enterboleix.
Temps de descobertes i balanços.
Temps de capvespres a la fresca i lectures que s'allargassen fins ben entrada la nit.
Temps de records i enyorances, de somnis i neguits, però també de projectes i visions que vas esbossant i dibuixant de mica en mica.
Temps de viure a poc a poc i gaudir del silenci.
Temps de llibertat i per a viure...
...en llibertat!
Bon estiu i bones vacances (si en feu)!
Temps de viure a poc a poc i gaudir del silenci.
Temps de llibertat i per a viure...
...en llibertat!
Bon estiu i bones vacances (si en feu)!
dimecres, 23 de juny del 2010
LIJ - La ploma
Gemma Armengol; Òscar Julve (il·lustrador)
La ploma
Barcelona: Animallibres, 2010
Col·lecció Les bestioles del jardí, 6
ISBN: 978-84-96726-61-1
La ploma és d’aquells títols adreçats a primeríssims lectors que proporciona allò que podríem dir-ne descoberta de l’entorn. En aquest cas tracta de simpàtics animalons que estan jugant alegrement al bosc quan es troben una ploma. D’entrada desconeixen de què es tracta i en fan fan una descoberta sensorial (és suau, fa pessigolles,...), fins que apareix la cadernera propietària de la ploma que els agraeix haver-ne tingut cura i els explica que serveix per volar i que de tant en tant en perden alguna.
Un llibre simpàtic i agradable des de la seva ingenuïtat, que ens parla de les coses que ens envolten amb respecte i amb un final que és un petit homenatge a la gratitud i l’amistat.
Per a primers lectors a partir de 3-4 anys.
dissabte, 19 de juny del 2010
LIJ - Un petit gegant
Montserrat Tobella
Un petit gegant
Barcelona: Baula, 2010
Col·lecció Capsa de contes
ISBN: 978-84-479-1998-7
La col·lecció Capsa de contes d'Editorial Baula ens està aportant una sèrie de narracions per a petits lectors delicades, plenes de sensibilitat i impregnades d'un finíssim alè poètic que les fa especialment atractives. Recordo de bon grat La màgia dels regals, un dels millors homenatges al valor de la paraula que s'han escrit adreçats als primers lectors. En aquesta ocasió, i de la mateixa autora, us vull comentar Un petit gegant. El seu protagonista és una mena de follet menut que somia a ser gran pensant en totes les coses que podria fer. Després d'un recorregut molt poètic per tot allò que podria fer i gràcies a una amiga, descobrirà que és a les petites coses on hi ha la veritable bellesa de l'Univers. Un àlbum il·lustrat que ens remet a l'acceptació d'un mateix i a valorar aquelles petites coses que donen sentit a la vida i la fan més atractiva.
Llibres com aquest potser no són potser els que més atreuen primers lectors, però omplen un buit d'allò més necessari, car la sensibilitat i una determinada percepció de la realitat s'han d'anar treballant amb eines que resultin útils i atractives i aquesta, sens dubte, pot arribar a ser-ho.
diumenge, 6 de juny del 2010
LIJ - Contes animals
Gianni Rodari; Anna Laura Cantone (il·lustradora)
Contes animals
Barcelona: Editorial Molino (grup RBA), 2009
ISBN: 978-84-986-7611-2
Com el seu títol indica, Contes animals és un recull de contes protagonitzats per animals que reflecteixen el personalíssim estil del seu autor. Són contes molt àgils, directes, on hi predomina el to humorístic; però que sempre plantegen la reflexió sobre una qüestió que mena a ser analitzada des del punt de vista ètic o moral. Aquests contes cerquen sovint paral·lelismes amb el comportament humà i tenen un desenllaç on el que passa és la conseqüència justiciera del que abans ha succeït. Són contes que mitjançant els animals intenten alliçonar-nos sobre les actituds humanes que resulten censurables. Resulta representatiu del que vull dir-vos un conte com L'àrab i el camell, on se'ns fa veure que no hem de tractar els animals com una propietat al nostre servei, sinó com a amics.
El llibre compta amb un destacat treball d'il·lustració a càrrec d'Anna Laura Cantone. Ha il·lustrat aquest recull de manera desenfadada i colorista amb un estil proper al còmic, de gran expressivitat, que s'adiu molt bé al contingut.
Un llibre ben recomanable sobretot per a nens i nenes a partir de 6-7 anys.
dimecres, 2 de juny del 2010
LIJ - Todos sus patitos
Christian Duda; Julia Friese (il·lustradora)
Todos sus patitos
Santa Marta de Tormes (Salamanca): Lóguez Ediciones, 2009
ISBN: 978-84-96646-43-8
Todos sus patitos presenta una original i deliciosa història plena alhora d'humor, fina ironia i tendresa; on una guineu, en Konrad, un dia que estava pel bosc buscant el seu tiberi, ensopega amb un ànec que fuig esporuguit abandonant l'ou que estava covant. D'aquell ou que en Konrad està a punt de cruspir-se en neix un pollet i en Konrad, que es fa moltes il·lusions de menjar-se'l, acabarà transformant-se en un personatge completament diferent, tot i que mai acabarà de controlar els seus instints més primaris.
La narració es mou constantment amb ironia entre l'instint, el sentit de la responsabilitat i el deure humanitari; desembocant en un final que es va entreveient a mesura que avança la narració però que no deixa de sorprendre i donar sentit al títol de l'àlbum.
Les il·lustracions incorporen un estil molt proper a la representació que en faria un infant, resultant entenedores i expressives, però incorporen elements que no són presents a la narració i que l'enriqueixen.
Un àlbum intel·ligent, divertit, de plantejament molt original i que resulta del tot recomanable per a nens i nenes a partir de 7 anys.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)







