dissabte, 23 d’abril del 2016

De la mala salut de ferro del llibre en paper

La Diada de Sant Jordi no seria la que tots coneixem sense les parades de roses i llibres al carrer. Crec que era el recentment traspassat Umberto Eco qui en una ocasió deia que el llibre venia a ser un objecte tan definit i perfecte com la roda o la forquilla. I que per tant tenia unes qualitats que el feien insubstituïble, permanent. Crec que tenia tota la raó i que així serà, pels segles dels segles. Va venir per quedar-se i formar part del que defineix la nostra civilització. 
Perquè tenim el referent visual i estètic del llibre de paper fortament instal·lat en els nostres gens i no podem renunciar així com així al plaer de tenir-lo a les nostres mans, passar les seves pàgines, olorar la seva tinta i gaudir d'ell a tots nivells. Ni que sigui per descansar de les pantalles i pantalletes que ens acompanyen a gairebé tota hora del dia. 
I sí. Tenim el llibre digital. Que també té aspectes molt positius, però que ara, amb una certa perspectiva, el veig més com a complement que com a adversari i possible substitut. Perquè conec gent que quan llegeixen prefereixen el llibre de paper i fins i tot n'hi ha que poden llegir-lo en digital però que llavors també el volen tenir en paper. El llibre en paper té una mala salut de ferro i en diades com la d'avui mostrarà tot el seu vigor. Felicitem-nos de la seva força i gaudiu de la Diada.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada