Literatura i empatia

Il·lustració de Victòria Tubau

En un món cada cop més individualista on en general regna el campi qui pugui, trobo que la literatura juga un paper fonamental per a fer-nos viure altres vides, posar-nos a la pell dels altres, comprendre realitats diferents de la nostra. La literatura ens fa més sensibles envers les realitats alienes, més comprensius, ens capacita per a tenir una visió més completa de les coses. 
Ens dóna alhora més elements per comprendre realitats però també per a ser-ne elements crítics.
Hi ha qui menysté la literatura perquè no la relaciona directament amb el benefici, el guany, la rendibilitat. La considera una opció gairebé menor de lleure. Però mai valorarem prou el seu paper sensibilitzador i humanament enriquidor. La literatura ens humanitza i ens fa persones més completes.

Encara m'emociona

No sóc gaire de musicals, però guardo un gran record de Mar i cel. Va ser una gran fita muntar un musical com aquell, i un clar exemple que la rendibilitat no ha de justificar sempre un projecte cultural. Cal optimitzar recursos, sí; però hi ha coses que val la pena fer-les perquè milloren la imatge i l'autoestima d'un país i el prestigien. I s'ha d'ajudar per a que siguin possibles. I això vol dir posar-hi diners.
Va crear escola. Han passat gairebé vint-i-cinc anys i encara és recordat i capaç de fer reviure emocions. I actual. Tot un clàssic.





Ara em desperto al fons d'un pou,
veig que en el món la gent s'odia.
I en la foscor tot es remou, 
com si no hi fos la llum del dia.
Per a ells la guerra és l'important
i tot és lluita i envestida, 
d'homes ferotges i inhumans
que no s'estimen ni la vida.
Però en aquest món cruel i sord,
però enmig de l'odi i de l'horror,
hi ha qui no vol arrossegar-se,
hi ha qui no es creu aquesta farsa,
hi ha algú que porta un món tan nou,
veig una llum al fons del pou
que em fa tornar a començar a viure;
hi ha algú que lluita per ser lliure.

El minut de glòria

De vegades em pregunto de què serà capaç la gent per a que es parli d'ella i tenir un cert ressó. Els webs de vídeos tipus youtube són una temptació constant per a cercar l'originalitat i superar-se. Si a tot això li sumem programes de televisió, com ara el Zona Zàping de TV3,  que basen el seu èxit en el recull i muntatge de vídeos que fa la gent, ja tenim el terreny adobat per a fer créixer l'espiral "d'originalitat" que sovint mena indefectiblement cap a l'imbecil·litat i l'estupidesa.
Diuen que el vídeo que us penjaré a sota és el més graciós que hi ha a YouTube. Ho han decidit en base als comentaris dels que han invertit el seu temps a visionar-lo. Què voleu que us digui! En un concurs d'idiotes tindria força mèrits per a endur-se el primer premi. Tot un monument a la ximpleria i l'estupidesa. Però no sé si per aquests viaranys anem enlloc que valgui la pena. Penso en si el protagonista del vídeo hagués mort en la seva recerca del minut de glòria o hagués acabat amb alguna part del seu cos seccionada. Potser s'ho hagués merescut.
Visioneu-lo i opineu.

Triomfa el sentit comú

Vaig comentar fa un cert temps amb estupefacció i un punt d'indignació la demanda que havia presentat un ciutadà congolès resident a Bèlgica contra el còmic Tintin al Congo pel seu suposat contingut racista i per fer apologia del colonialisme.
Crec que el bagatge de lectures que cadascú acumula i la mateixa intel·ligència dels lectors són les que han d'acabar posant cada obra al seu lloc. Cada obra és fruit d'un context històric que la justifica i són els lectors d'aquesta obra al llarg del temps els que li acaben donant valor. Si l'obra manté una valors seguirà agradant i seguirà essent llegida. Perviurà. Si deixa de ser vàlida i d'agradar caurà en l'ostracisme i l'oblit. Però tant en un cas com l'altre són els lectors els qui tenen la darrera paraula. I no m'agrada que es pugui passar per sobre d'això. Entrar en el món de les prohibicions quant a lectures és delicat. Suposa que d'altres decideixin per tu, interpretar en base a una valors que no tenen les fronteres clares. El tema esdevé molt complex, amb moltes vessants, interpretable,... Si la cosa no està clara és millor no prohibir.
Per això celebro la sentència que es va fer pública ahir, que considera infundada la demanda sobre el contingut del còmic i que pretenia imposar restriccions a l'exhibició de l'obra. Han triomfat els arguments de la defensa que consideren que el còmic reflecteix el pensament de l'època en que va ser publicat (1931) i que pot ser considerat paternalista, més que racista. Afortunadament ha plogut molt des de 1931 i el còmic no s'adiu amb la mentalitat actual, però no podem marginar una obra només per ser fruit d'una època.
Per tot això celebro l'esperit de la sentència, a favor del sentit comú i de la intel·ligència dels lectors.