L'inefable Ministre de Foment, Pepiño Blanco, ha afirmat amb rotunditat que "Cal pensar en les infraestructures amb sentit econòmic". Ostres, tu! Quina clarividència! Se n'adonen ara, després d'haver invertit els diners de tots en infraestructures de rics sense solta ni volta que cal posar seny en el tema. Ha calgut tenir la caixa buida per a començar a plantejar-se seriosament algunes coses.
Una línia d'AVE com la que s'acaba de clausurar Albacete-Conca-Toledo només es pot entendre per la tossuderia d'algú com el Pepe Bono i la necessitat de tenir contents els barons territorials del partit. Les infraestructures s'han gestionat de forma totalment extemporània, sense estudis solvents de viabilitat econòmica al darrera, només per a mantenir determinats equilibris polítics.
Fa mal pensar que cada quilòmetre d'AVE costa de 12 a 30 milions d'euros de construir i de 100.000 a 200.000€/any de mantenir. Tant costa fer quatre números i fer les coses amb una mica de senderi?
Però no. Entretenir-se una mica en el mapa que us he penjat aquí sobre (publicat ahir al diari AVUI) és constatar tot de qüestions doloroses: un disseny radial que prioritza Madrid per damunt de totes les coses i trams d'AVE al marge de tota lògica econòmica ("hi tenim tot el dret", diran). El corredor mediterrani haurà d'esperar (tot just està en fase d'estudi) perquè hi ha crisi i no hi ha diners; però Santiago de Compostel·la-Ourense, Palència-Lleó-Oviedo, Cáceres-Badajoz, Alcázar de San Juan-Jaén, Múrcia-Almeria,... avancen perquè deuen ser prioritats estratègiques.
Què hi fem en un Estat que gestiona, decideix i ens tracta d'aquesta manera?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada