divendres, 29 de gener del 2010

El vigilant en el camp de sègol


J.D. Salinger
El vigilant en el camp de sègol
Barcelona: Editorial Empúries, 2001 (Col·lecció Butxaca, 31)


La notícia sobre el traspàs de J.D. Salinger ha posat novament d'actualitat l'obra i el personatge. Salinger ha estat exemple de misantropia i excentricitats. Rebutjava la projecció social que comporta ser un escriptor de renom i vivia en aquest món sense formar part d'ell. Mai va permetre una adaptació cinematogràfica de la seva obra, ni referències biogràfiques de la seva persona en els llibres que va publicar, ni les típiques ressenyes argumentals de les contracobertes, ni es va deixar mai fer fotografies. Pràcticament ningú pot reconèixer-lo en una imatge. Ens ha deixat una obra mestra com la que tot seguit us comentaré i per la que serà recordat, però no sabem el que ha fet aquests darrers cinquanta anys, si ha continuat escrivint, si ens ha deixat obra inèdita que ara podrem recuperar. Hem de suposar que escrivia per plaer, per a ell mateix i que potser el que menys li interessava era el fervor popular.
El vigilant en el camp de sègol (1951) és una narració en primera persona d'en Holden Caulfield, un jove adolescent que està en una clínica psiquiàtrica després d'una nova expulsió del centre elitista on estudia i al que li fan narrar les seves vivències com a mesura terapeútica. La narració destaca per la dualitat que manifesta el protagonista entre el seu comportament (que transgressorament vol imitar el món adult: beure fins a emborratxar-se, fumar, contractar els serveis d'una prostituta, utilitzar un llenguatge barroer amb moltes paraulotes,...) i el seu pensament completament immadur i inestable, en un retrat implacable de les tensions i les inseguretats que comporta en els joves la transició cap al món adult. La narració compta amb moments humorístics hilarants que motiven una lectura amena i apassionada de l'obra, i que no amaguen tampoc la dissort i el patetisme del protagonista, un jove sensible però totalment inadaptat i immadur que no és capaç de preveure les conseqüències dels seus actes. L'autor aconsegueix posar-se a la pell del protagonista amb mestria i utilitza un llenguatge que pretén ser autèntic i que és un element cabdal per a reflectir el personatge. Així, ens trobem amb un llenguatge que va alternant constantment el que el personatge diu amb el que pensa, refectint el caos interior i la seva desorientació. Tots els joves arriba un punt que van a la recerca d'una identitat per a trobar el seu lloc en el món. La lectura d'aquest llibre deixa clar que aquest procés ha de comptar amb els suports que en garanteixin l'èxit. La inadaptació et fa fora de la teva societat i és font de malestar. Resulta una lectura molt recomanable per a tothom, que es manté vigorosa més de mig segle després d'haver estat escrita i que tant poden fruir lectors adults com joves adolescents.

dijous, 28 de gener del 2010

LIJ - El jardí feliç


Michael Foreman
El jardí feliç
Editorial Intermón Oxfam, 2009
ISBN: 978-84-8452-644-5

El jardí feliç ens presenta una emotiva i entendridora història carregada de simbolisme. En un indret on la guerra ha deixat un paisatge de runa i destrucció una llavor germina i treu el cap. Un nen s'encarrega de cuidar-la i fer-la créixer. La vida de la planta atreu més vida i transforma el paisatge. Uns soldats l'arrenquen, però la primavera següent, tornen a germinar noves llavors.
El triomf de la vida i l'esperança en un futur millor per damunt d'un present de guerra i destrucció. Un triomf que farà superar fronteres i filats, que unirà el que la guerra ha desunit. I el protagonisme d'un nen, la llavor sobre la qual dipositem les nostres esperances.
Les il·lustracions juguen també intel·ligentment amb el rerefons de la història. El present i la destrucció són representats en tons grisos i el color és reservat per a la vegetació i l'eclosió de vida que atreu.
Una narració suggeridora i plena de sensibilitat que resulta molt recomanable a partir de 7-8 anys.


dilluns, 25 de gener del 2010

LIJ - Wangari i els arbres de la pau


Jeanette Winter
Wangari i els arbres de la pau (Una història real de l'Àfrica)
Barcelona: Ediciones Ekaré, 2009
ISBN: 978-84-936843-2-7

Wangari i els arbres de la pau ens il·lustra la trajectòria de l'activista keniana Wangari Maathai, Premi Nobel de la Pau 2004, premiada per la seva contribució mitjançant el Moviment del Cinturó Verd, iniciat el Dia Mundial del Medi Ambient de l'any 1977 a Kènia.
El llibre que tenim a les mans pretén ser una eina de sensibilització respecte els perills de la desforestació.
Wangari va ser responsable del plantament de més de 30 milions d'arbres per tot el país per tal d'evitar l'erosió del sòl i millorar la qualitat de vida de les dones que vivien d'aquest recurs natural. Fruit del seu activisme el 2004 existien a Kènia sis mil escoles bressol, s'havien incrementat els recursos de vuitanta mil persones i el seu moviment s'havia estès a trenta països africans.
Veiem, doncs, com en la seva persona se sumen els esforços per millorar la qualitat del medi ambient i les condicions de vida de les dones; ecologisme i feminisme.
Val la pena conèixer la història d'aquests herois anònims que han dedicat bona part de la seva vida a millorar les condicions del món en que viuen; i això és el que ens ofereix aquest llibre d'esperit divulgatiu, adreçat al públic infantil, però que també pot resultar d'interès per a qualsevol lector sensibilitzat per aquestes qüestions.

La biografia de Wangari conté diverses curiositats que val la pena conèixer, com ara que va ser la primera dona de l'Àfrica Oriental amb un doctorat i la primera reconeguda amb el Premi Nobel de la Pau. En el discurs d'acceptació del Premi va dir:
"Hem d'ajudar la Terra a guarir-se de les seves ferides i, durant el procés, guarir també les nostres, per tal de rebre amb els braços oberts tota la creació en la seva diversitat, bellesa i meravelles."
Actualment és membre del Parlament de Kènia.
El llibre compta amb unes atractives i coloristes il·lustracions d'estil naïf que donen un expressiu suport als fets que s'hi narren.
Una història que val la pena conèixer, per a nens i nenes a partir de 7 anys i per a tothom.

diumenge, 24 de gener del 2010

LIJ - La poma vermella


Feridun Oral
La poma vermella
Barcelona: Editorial Joventut, 2009
ISBN: 978-84-261-3756-2

La poma vermella ens presenta en una acurada edició una simpàtica història d'amistat i solidaritat protagonitzada per un conill que, en un gèlid dia d'hivern, surt a buscar menjar. Troba una solitària poma dalt d'una pomera i com que no pot arribar-hi cerca l'ajuda de diferents animals que troba per allà a la vora.

L'àlbum ens mostra com, sumant esforços, podem assolir objectius; que és important ajudar-se, saber col·laborar i compartir.

Cal destacar també les il·lustracions, bellíssimes, expressives, d'un cromatisme molt equilibrat i atractiu, que narren i enriqueixen la història i la fan accessible i recomanable per a primers lectors a partir de 4-5 anys.

divendres, 15 de gener del 2010

LIJ - MiKi


Stephen Mackey
Miki
Barcelona: Random House Mondadori, 2009
ISBN: 978-84-488-2799-1

Miki és un àlbum que destaca per la qualitat de les seves il·lustracions, preciosistes, expressives, plenes de detalls i d'un cromatisme molt acurat amb predomini de colors freds. D'entrada, dir que és un goig passejar per les seves pàgines i gaudir de la bellesa de les escenes que ha creat el seu autor.
La història, ambientada en un lloc gèlid, ens parla sobretot d'amistat. De l'amistat de la Miki amb un pingüí, i dels esforços per a rescatar-la un dia que cau a les gèlides aigües del mar quan estava pescant. Potser no cal demanar-li versemblança, sinó destacar-ne la calidesa dels sentiments i els elements màgics que resplendeixen en determinats moments.

L'àlbum compta amb un element sorprenent: recordeu els famosos avets a pedals que van generar certa polèmica el Nadal del 2008 a Barcelona? Al principi de l'àlbum, la Miki i el pingüí troben un arbret que tremolava a la neu i decideixen decorar-lo amb uns llums. Endevineu com els van encendre? Sí, amb una bicicleta especial. Sempre quedarà el dubte de si tot plegat ha estat una casualitat o bé Imma Mayol li va copiar la idea a Stephen Mackey.
Anècdotes a banda, es tracta d'un àlbum força recomanable per a nens i nenes a partir de 5-6 anys.

dimarts, 12 de gener del 2010

LIJ - La història d'en Goril·la


Harriet Blackford; Manja Stojic (il·lustradora)
La història d'en Goril·la
Premià de Mar: Alqueria Editorial, 2009
Col·lecció d'animals salvatges
ISBN: 978-84-937062-3-4


La història d'en Goril·la ens presenta un àlbum adreçat als més petits on se'ns narra la vida d'en Goril·la des que és un petit que està als braços de la seva mare fins que esdevé adult i ja s'ha de fer càrrec de la seva pròpia família. Amb quatre pinzellades, el petit lector s'anirà adonant que cada grup (en aquest cas, els goril·les) té les seves pròpies normes i funciona d'una determinada manera.
Al final del text que acompanya l'àlbum l'autora ens aporta diferents característiques d'aquests animals per a que en sapiguem més coses i siguem més conscients que es tracta d'una espècie amenaçada que hem de procurar preservar. Un àlbum senzill i planer, amb expressives il·lustracions, que permetrà saber alguna més sobre els goril·les, i que resultarà indicat per a nens i nenes de 5-6 anys.




dijous, 7 de gener del 2010

Tornarem a sofrir, tornarem a lluitar, tornarem a véncer


He aprofitat aquestes vacances per a endinsar-me en la lectura de les memòries de Josep Benet (Memòries I. De l'esperança a la desfeta. 1920-1939), un personatge i un patriota admirables que cal conèixer i valorar, car ens ha deixat una obra ingent, fonamental per a entendre el nostre passat més recent, però també moltes de les situacions que vivim en aquests moments.
De les seves memòries, llibre imprescindible i del tot recomanable, en parlaré en una altra entrada del blog; però avui voldria comentar una anècdota que ell recull i que m'ha fet pensar en com les paraules ajuden a mitificar un personatge.
El president Companys va ser empresonat arran de la seva actuació en els fets del 6 d'octubre de 1934. Amb el triomf de les esquerres del Front Popular a les eleccions del 16 de febrer de 1936 es va decretar una amnistia general i va ser alliberat. Quan arribà a Barcelona va pronunciar un discurs que conté una frase que ha passat a la història, símbol de l'esperit dels catalans i de la nostra capacitat de lluitar i sobreposar-nos a les adversitats, i que és la que encapçala aquesta entrada. Una frase mítica com n'hi ha poques.
Doncs resulta que és una frase "falsificada" per a fer-la més expressiva i punyent.
El discurs de Companys deia així: "Venim per servir uns ideals. Portem l'ànima amarada de sentiment; res de venjances, però sí un nou esperit de justícia i reparació. Recollim les lliçons de l'experiència. Tornarem a sofrir, tornarem a lluitar, tornarem a véncer".
En el discurs original, en lloc de véncer es deia guanyar. Josep Benet, pocs mesos després de la mort de Franco, va ser convidat a pronunciar una conferència a la Universitat de Barcelona que va titular Catalunya i la Guerra Civil. En aquella conferència, referint l'episodi de Companys, va decidir substituir guanyar per véncer perquè li va semblar més expressiu en aquelles hores intenses de canvi polític. I així va ser reproduït i així ha quedat des de llavors.
Impressionant! Ah, les paraules!

diumenge, 3 de gener del 2010

De la solitud


Sovint hi ha una necessitat d'estar sol. Es tracta d'una solitud volguda per a desenvolupar determinades activitats, com ara llegir i meditar. Una solitud reclamada per allò que tens intenció de fer. És molt diferent de la solitud que viuen d'altres persones, de la solitud imposada per les circumstàncies que a cadascú li toca de viure. És la diferència entre estar sol i sentir-se sol.
Voldria parlar d'aquesta darrera solitud, dels que se senten sols, dels que viuen una solitud imposada, no volguda. De la marginació que senten.
La persona que vol estar sola però no se'n sent, sap que pot recórrer a la seva parella, als amics, als familiars. La persona que se sent sola viu en un aïllament permanent i pateix les limitacions que no li permeten gaudir de la relació i el suport dels altres.
En aquestes dates de celebracions familiars i trobades amb amics he pensat sovint en els que no poden gaudir-ne. Sota l'eufòria oficial i els models que transmeten els mitjans s'amaga la crua realitat dels que viuen amb incertesa el seu futur, dels que viuen pendents de la seva salut, dels que veuen davallar la seva autoestima per la solitud i l'aïllament que senten, dels que viuen amb tristor dates d'alegria i celebració. La festa i la celebració no poden anul·lar el dolor i el patiment de moltes realitats. Hi ha gent que no té res a celebrar i voldria recuperar la quotidianitat quan abans millor. Tinguem-los en el record.