Òmnium, des dels seus inicis en la foscor i les estretors imposades per la dictadura franquista, ha estat sempre un far que ens ha guiat en la recuperació i la potenciació d'allò inherent a la nostra identitat. No podem imaginar-nos una Catalunya sense el català, sense una literatura rica i viva en la nostra llengua, sense una escola que li doni futur en les generacions venidores.
Normalitzar i promocionar; llengua, cultura i país.
El Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, la revista Escola Catalana, i moltes i moltes iniciatives de tota mena en defensa de la nostra identitat nacional serveixen el mateix objectiu. Òmnium ha respost sempre a allò tan nostrat de fer país. I cal felicitar-se que hagi complert 50 anys i segueixi sent cabdal en la seva defensa. Han passat molts anys i han canviat els règims polítics, però segueix sent tan necessari com el primer dia (avui fa justament cinquanta anys) el treball i el compromís en la defensa del que som.
Felicitats, Òmnium, i per molts anys!
El dia que Òmnium no hagi d'existir serà una victòria, voldrà dir que no caldrà lluitar per ser allò que som, vaja, per ser. Serà una realitat, com que l'AVE de Cantabotijos és deficitari. Per això diria, moltes felicitats i que se t'acabi la feina.
ResponEliminaPerò reconeixent-li la gran tasca que ha fet. ja que la nostra emancipació vindrà de les seves mans, segur.
Mentre sigui necessari, endavant i al seu costat.