dijous, 25 de novembre del 2010

dijous, 18 de novembre del 2010

LIJ - Corb

Leo Timmers
Corb
Barcelona: Animallibres, 2009
ISBN: 978-84-96726-64-2


En Corb és un àlbum que ens parla de la necessitat de fer amics, de la solitud i de l'acceptació d'un mateix.
En Corb se sent sol, com un monstre negrós que espanta als altres i que els altres defugen. Li agradaria ser diferent. En Corb idea un pla. Pensa que si canvia el seu color negre i aconsegueix semblar-se als altres ocells en l'aspecte extern no provocarà rebuig i podrà fer amics.
Com ja us podeu imaginar, seguirà espantant igualment els altres ocells. Fins que un dia, quan s'atansa de nou als ocells dels quals intenta fer-se amic, li diuen que gràcies per salvar-los d'aquells ocells monstruosos de coloraines. Gràcies per haver-los fet fugir amb el seu bec enorme i les seves plomes negres.
Una emotiva història que fa una lectura positiva de l'acceptació d'un mateix i que ens fa adonar de que tothom té coses bones i les ha de saber fer valer enfront els altres. Tenim valor pel que som, pel que forma part de nosaltres.
L'àlbum, a nivell d'il·lustració, resulta molt expressiu i vistós (la història pot ser seguida i compresa per infants que encara no sàpiguen llegir el text), amb uns colors brillants molt vius que ressalten l'expressivitat de la història. Resulta especialment inspirat quan el corb es va pintant talment com fos si la mallerenga, la cotorra i el pinsà que pretén imitar.
Un àlbum agradable i simpàtic que resulta recomanable per a nens i nenes a partir de 5 anys.


divendres, 12 de novembre del 2010

Haile Gebrselassie

El món de l'atletisme i dels aficionats a l'esport encara no s'ha recuperat de la sorpresa per l'anunci de retirada en plena Marató de Nova York d'Haile Gebrselassie.
En Haile és un paio senzill, humil, afable, simpàtic i accessible; allunyat del divisme d'altres figures de l'esport. Les seves aparicions públiques sempre anaven acompanyades d'un ampli somriure d'orella a orella que el feien entranyable.
En Haile és asmàtic i patia una tendinitis al genoll que li generava grans molèsties. I ha decidit dir prou després de 25 quilòmetres de marató.
Les últimes notícies parlen de pressions dels seus representants perquè reconsideri la seva decisió i ajorni la retirada fins a una gran cita del calendari com poden ser els Jocs Olímpics de Londres del 2012. No sé què acabarà fent, suposo que va prendre una decisió en calent, però no dubto que han pesat el patiment per les molèsties i la dignitat com a esportista. Quan has estat a dalt de tot no cal acabar de qualsevol manera  arrossegant el prestigi aconseguit després d'una trajectòria impecable i triomfant.
Algunes de les seves marques ja han estat superades, però encara conserva el rècord mundial de marató ( una extraordinària marca de 2h 03' 59" per a completar una distància 42,195 quilòmetres), aconseguida fa escassament un parell d'anys i ens deixa un conjunt de 26 rècords i millors marques mundials en diverses proves de fons, dos títols olímpics i quatre de mundials en 10.000 metres, un altre títol de mitja marató i altres triomfs en els campionats de pista coberta. Un palmarès extraordinari que el converteixen en un dels més grans.
Esperem que segueixi col·laborant amb el món de l'atletisme i treballant en la millora del seu estimat país.
Felicitats per tot el que has aportat i sort, Haile!

dissabte, 6 de novembre del 2010

divendres, 5 de novembre del 2010

LIJ - La història del senyor Sommer

Patrick Süskind; Sempé (il·lustrador)
La història del senyor Sommer
Barcelona: Columna Edicions, S.A., 1995
132 pp.
ISBN: 84-7809-318-4

La història del senyor Sommer és una suggeridora narració que parteix dels records d'infantesa; reflectits amb la visió ingènua i tendra, no exempta d'ironia, d'un nen; per a plantejar-nos una reflexió sobre el sentit de l'existència humana, a partir de la presència estrafolària del senyor Sommer i del paper que hi juga.
El senyor Sommer és un home que no para de caminar des que es lleva fins que se'n va a dormir. Parla poc i de forma gairebé inintel·ligible. És poc més que una presència que forma part del paisatge, de la que tothom coneix, però ningú entén. Per què ho fa? Té algun problema?
El narrador de la història ens obsequia amb pàgines precioses que parlen de records infantils, com les que narren les expectatives per acompanyar una nena en la que s'hi ha fixat a l'escola de camí de tornada cap a casa, les de la professora de piano, les frustacions i el malestar que el porten a pensar en el suïcidi, les dificultats d'anar amb bicicleta, els plantejaments del pare sobre la tele,....
Són vivències, moments de la infantesa que podrien ser comuns a molts d'altres i que passat el temps deixen la seva petjada i passen a formar part dels nostres records.
I el senyor Sommer? Veig en ell una metàfora de la nostra societat. El neguit de bellugar-se i no parar, sovint sense tenir massa clar on es vol arribar. La incomunicació, la solitud. El cadascú anar a la seva tancat en el seu món (“Deixeu-me en pau!”, gairebé l'única frase entenedora que deixa anar el senyor Sommer). Fa pensar.
Resulta impactant el final del senyor Sommer. I l'oblit que el segueix.
El que deia al principi. És una lectura agradable, amb moments divertits; però també punyent i altament suggeridora.
Resulten també un plaer les il·lustracions personalíssimes de Sempé, de traços fins i tons suaus.
Una lectura molt recomanable per a nois i noies a partir de 12 anys, i per a tothom, ja que un lector adult també hi trobarà estimulants elements de reflexió i un punt de vista -l'esperit de la infantesa per on tots hem passat-, que trobarà proper.