divendres, 25 de març del 2016

Algú com tu, de Xavier Bosch

Xavier Bosch
Algú com tu
Barcelona: Ed. Planeta, 2015
352 pàgines
Col·lecció Ramon Llull, 141

ISBN: 978-84-9708-276-1 
P.V.P.: 21,50€


Després de la trilogia protagonitzada pel periodista Dani Santana en Xavier Bosch ens ha obsequiat amb una història d'amor deliciosa.
El relat fa diferents salts en el temps per completar el relat de la història d'amor de la protagonista, que es va confegint com si d'un puzle es tractés. Arrenca amb la mort sobtada de la Paulina amb poc més de trenta anys, una filla que té notícia d'aquell esdeveniment essent una nena de vuit o nou anys mentre és a l'escola i com, quan esdevé adulta, té necessitat de saber-ne més coses després d'algunes casualitats.
A partir d'aquí anem descobrint el que va passar trenta anys enrere quan la Paulina va viatjar a París per assistir al casament de la seva cosina Júlia, amb qui l'unia una estreta relació. Passa uns dies durant els quals s'enamora apassionadament d'un galerista amic de la Júlia i que serveix per fer un recorregut per alguns dels espais més emblemàtics de la capital francesa.
El relat, que desprèn sensualitat, enlluerna i enganxa quan descriu amb mestria com l'amor pot esdevenir el gran motor de les nostres vides, la causa que justifiqui tot allò que hi fem. Hi ha grans frases al voltant de l'amor que justifiquen àmpliament la lectura del llibre i que fan petites, relliscadetes com assignar la Música aquàtica a Teelmann en lloc de a Händel o permetre's una ferranadrianada com la de valorar la qualitat culinària a partir d'uns ous ferrats en un temps en que la genialitat de l'hospitalenc encara no era coneguda. Detalls menors al costat de tot el que transmet sobre l'amor i del particular i original homenatge que fa a les llibreries i que aquí no desvetllaré.
L'altre gran atractiu de la novel·la és el protagonista masculí; un Jean Pierre madur d'esperit lliure, amb personalitat i carregat d'atractius que el fan singular.
M'ha agradat i crec que us pot agradar si encara no l'heu llegida; sobretot si sou capaços de commoure-us amb els grans sentiments que fan de la vida una experiència única i digna de ser viscuda.

dilluns, 14 de març del 2016

LIJ - Un petó de mandarina, d'Eulàlia Canal

Eulàlia Canal; Sara Ruano (il·lustradora)
Un petó de mandarina
Barcelona: Editorial Barcanova, S.A., 2008 (4a edició)
136 pp
Col·lecció Sopa de llibres - Sèrie verda, 131
ISBN: 978-84-489-1960-3
PVP: 9,20€

Des de fa uns anys, Un petó de mandarina forma part de les lectures obligatòries de la meva escola. És un llibre que funciona, agrada i que els alumnes llegeixen amb delit. Es va editant i nosaltres l'anem repetint.
Planteja situacions properes, crea expectatives, fa fàcil formular hipòtesis,... I el que tot mestre vol és trobar llibres que enganxin, que ajudin a crear l'hàbit lector, que es llegeixin amb plaer.
Un petó de mandarina reuneix tots aquests requisits.
Fa explícites les inseguretats que protagonitzen la transició cap al món adult pròpies de l'adolescència, permet parlar de la pau i els conflictes que provoquen migracions; fa propers els primers enamoraments que ens fan humans; afavoreix parlar de comportaments assetjadors com el que protagonitza inicialment el Ricky; reflexionar sobre com es deu sentir algú com la Vanina quan s'incorpora a una nova realitat (una nova escola, un nou país, una nova llengua), del que podem arribar a fer per ajudar als altres.
És una novel·la que resulta propera en el tractament de les temàtiques, amb situacions amb les que els lectors s'identifiquen fàcilment i amb un tractament que la fa d'allò més adequada per a joves a partir de 10-11 anys.
Trieu-la. L'encertareu.

dissabte, 5 de març del 2016

Las inquietudes de Shanti Andía, de Pío Baroja

Pío Baroja
Las inquietudes de Shanti Andía (Il·lustracions de Ramón de Zubiaurre i Ricardo Baroja)
Edició de Julio Caro Baroja

378 pp.
Madrid: Caro Raggio / Cátedra


Pío Baroja (1872-1956) és un del grans novel·listes en llengua castellana del segle XX. Formava part de les lectures obligatòries dels estudiants de Secundària de fa més o menys quaranta anys, del cànon que les autoritats de l'època havien definit en els seus plans d'estudi.


Retrat de Pío Baroja
fet per Ramon Casas
Tot allò que és obligatori sempre resulta qüestionable més enllà dels seus valors intrínsecs. I aquest és un debat que m'ha anat acompanyant al llarg de la vida. Hi ha qui ha comparat les lectures obligatòries amb el fet de menjar verdura. Potser no t'agrada, però te la imposen amb la idea que és bona per a la teva salut i per tant necessària. I te la menges.
D'aquella Literatura de Secundària (Batxillerat, per a ser més exactes) m'han quedat molts noms d'autors i moltes referències d'obres, però poques lectures recordades i experiències lectores que no hagi oblidat. I d'aquí, la pregunta del milió: Què és més important, gaudir llegint i oferir bones experiències lectores, crear l'hàbit tot descobrint el plaer de llegir;... o imposar allò que creus bo i necessari? No voldria simplificar en excés la qüestió ni resultar maniqueu, perquè la qüestió té per a mi molts matisos. És important també oferir bones lectures, contrastades, ben escrites, que donin un bon model de llengua, amb qualitats i valors literaris. I oferir tot això sense que els alumnes caiguin en l'avorriment i la desmotivació. No és fàcil. 
Voldria dir que és ara, quan més o menys ja sóc un lector format, que em sento cridat a llegir autors i llibres "importants", d'anomenada, en les dues llengües que m'han fornit amb les lectures més diverses. I així he arribat a Baroja després d'haver-lo tingut als prestatges de la biblioteca durant gairebé quatre dècades. M'ho he passat molt bé i m'hi he enganxat amb delit.
Las inquietudes de Shanti Andía (1911) és una novel·la a mig camí entre el llibre de memòries i el relat d'aventures, escrita en plena època de maduresa del seu autor i que forma part de la tetralogia que va dedicar al mar. Baroja tenia avantpassats per part de mare que havien estat marins i recupera episodis de la seva autobiografia escoltats en l'àmbit familiar, per incorporar-los al relat, que beu de tot això, d'un destacat treball de documentació i de les seves lectures (R.L. Stevenson, Poe,...).
Amb Las inquietudes de Shanti Andía Pío Baroja ens trasllada a una altra època, la dels seus avis, on dominava la navegació en vaixells de vela pròpia de la primera meitat del segle XIX, anterior als vaixells de vapor. Una navegació que depenia de la perícia dels mariners, plena d'incerteses i que es duia a terme en llargs períodes de temps, fins i tot d'anys, allunyats de la seva gent, fet que els obligava a fabricar-se el seu propi destí en lluita contra les més diverses adversitats. 
Baroja retrata personatges, paisatges i ambients amb quatre pinzellades precises, com en un quadre impressionista, aconseguint també moments de gran lirisme; incorpora diàlegs que discorren amb fluïdesa, reflexions existencialistes sobre el sentit de la vida; i narra amb amenitat episodis propis de les millors novel·les d'aventures, com la llarga i accidentada travessa en un vaixell negrer amb revolta inclosa, la fuga d'una presó-vaixell, l'enterrament i posterior recerca d'un tresor,...
Les grans novel·les ens parlen de la vida i la condició humana. I aquesta ho fa en un llenguatge directe i precís que t'arriba i et permet un viatge -mai millor dit- a una època de la que ja no queda pràcticament res.
Tota una descoberta per a ser gaudida plenament a dia d'avui.