De la poesia a l'espai públic

És habitual recórrer a l'escultura i la poesia quan es dissenyen parcs i jardins. No tan sols per l'efecte estètic, sinó perquè també són espais que conviden a l'aturada i la contemplació, on és més fàcil assaborir tot allò que les conformen. Són espais propicis a l'homenatge, al record de gestes i persones, envoltats de verd i vida.

Aquestes primeres passejades de la fase 0 m'estan permetent aturar-me i observar elements que abans em passaven desapercebuts, ja fos perquè hi passava amb cotxe o amb les presses que impregnen habitualment el nostre ritme de vida. I és una altra de les coses que vaig recuperant. 

Avui he parat atenció en un llarg mur de formigó que separa una de les carreteres d'accés a la ciutat de la masia de Can Font, on hi ha el Centre de l'Aigua del Parc de la Sèquia. El formigó és un material allunyat de la calidesa que aporta la fusta, per exemple. L'associo a fredor, duresa, a llocs inhòspits; però els dissenyadors d'aquest espai han tingut la bona pensada d'incorporar la poesia per a trencar aquesta fredor que transmet el mur. I han pensat en aquell conegut cal·ligrama de Joan Salvat-Papasseit sobre les formigues. 

Com a mestre, quan he treballat la poesia amb els alumnes, sempre els hi he volgut transmetre que la poesia és divertida, que ens convida a jugar amb les paraules i a expressar-nos d'una manera diferent. Propostes com rodolins, cal·ligrames o acròstics sempre m'han donat molt de joc. I crec que m'han ajudat a que els alumnes li perdin la por i gaudeixin amb les possibilitats del llenguatge.
Per això avui he celebrat trobar-me un cal·ligrama a l'espai públic que s'hi integra amb tota naturalitat i que ens permet que quan ens preguntin Què és un cal·ligrama? nosaltres puguem respondre: Un cal·ligrama és això!         

LIJ - El meu nom és un poema

Mercé Viana i Carme Miquel; Toni Cobo (il·lustrador)
El meu nom és un poema
Alzira: Edicions Bromera, 2015
Col·lecció El Micalet Galàctic - Sèrie crema, 193
86 pp.
ISBN: 978-84-9026-400-3

L'acròstic és una de les propostes didàctiques que millor funciona quan es vol treballar la poesia a l'escola. Només es tracta de jugar amb les paraules per a que amb les inicials de cada vers del poema surti una paraula. Amb aquesta senzilla premissa podem fer un poema de qualsevol cosa i gairebé tothom s'hi veu amb cor. Li perdem la por al poema i ens divertim experimentant i jugant amb les paraules. 
És el que ens proposen la Mercé Viana i la Carme Miquel amb aquest recull: jugar amb les inicials del nostre nom i a veure el que en surt. Aquí en teniu una mostra:



Molt recomanable per a mestres i nens i nenes a partir de 8-9 anys.

LIJ - 29 poemes per al dia i un per a la nit

Carles Cano; Paco Giménez (il·lustrador)
29 poemes per al dia i un per a la nit
Alzina: Edicions Bromera, 2015
Col·lecció El Micalet Galàctic - Sèrie roja, 192
90 pp.
ISBN: 978-84-9026-491-1

Sempre és un repte acostar els infants a la poesia i encertar la fórmula per a fer-ho possible: encertar en els temes -que han de ser propers i comprensibles- , en el ritme i la musicalitat del text, en l'originalitat que la faci atractiva,....
El valencià Carles Cano ens presenta un recull d'una trentena de poemes amb un títol, 29 poemes per al dia i un per a la nit, que evoca els 20 poemas de amor y una canción desesperada de Pablo Neruda; tot i que el contingut no hi té res a veure. 
Hi trobem poemes de registre variat, agrupats en Poemes de diari, Animalades i Poetes que m'agraden. 
Poemes que parlen dels colors, les estacions, l'abecedari, però també de com crear un monstre; i on no hi falten endevinalles i uns poemes dedicats als poetes admirats per l'autor. Llenguatge planer, de versos curts i accessibles, que interacciona amb el lector i n'afavoreix una lectura amena i creativa. Una bona eina per a mestres i una bona lectura per a nens i nenes a partir de Cicle Mitjà. 
Us deixo un botó de mostra:

Abecedari - Els oficis que més m'agraden - Primavera - Estiu - Tardor - Hivern - Un poema per a la nit - Parelles desaparellades - Cada matí -

A l'estiu la lectura reviu

A l'estiu
la lectura reviu, 
fent la viu-viu
des del niu.

LIJ - Tren de paraules

Josep Maria Sala-Valldaura; Carles Porta (il·lustrador)

Tren de paraules

Lleida: Pagès Editors, 1997

57 pp.

Col·lecció Biblioteca de la Suda - Transvària, 2

Amb Tren de paraules he completat la meva descoberta de la poesia de Josep Ma Sala-Valldaura. Com a poemari és anterior a Disfresses (va ser publicat l'any 1997), però segueix un esquema similar. D'una època en que la producció de poemaris adreçats als infants era molt limitada ens proposa una poesia que planteja una lectura atenta i intel·ligent del text; que és breu, enginyós, enjogassat i carregat d'intenció.

Hi trobarem corrandes, conjurs, endevinalles, algun embarbussament i contes dominats per una marcada i rítmica rima. Poemes de rics referents i lectura exigent que ens descobreixen les possibilitats de jugar amb les paraules i capgirar-ne els significats, com ara el que fa:

“-Què ensenya la Mestra Vaca?

-A rumiar a poquet a poquet,

a pair ben bé la caca

i a no tenir mala llet.”

(Del poema “L'escola del parc zoològic”)

Tot plegat queda molt ben resumit en els versos que encapçalen a mode de pròleg-introducció aquest poemari:

“Els poemes

són quadres que cal penjar a la memòria,

són contes que tenen música,

són com trens de paraules que corren i s'aturen a llocs que no coneixes

o potser, només, esquitxos d'una pel·lícula.”

Un autor i uns poemaris que cal tenir ben presents.

LIJ - Disfresses

Josep Ma Sala-Valldaura; Carme Julià (il·lustradora)

Disfresses

71 pp.

Barcelona: La Galera, 2002

Col·lecció Grumets (sèrie verda), 114

ISBN: 84-246-9514-3

Disfresses és un poemari on la realitat se'ns “disfressa” amb l'ajut inestimable de les paraules i pren forma de conjur, endevinalla, consell, tirallonga, embarbussament,... mostrant-nos que la poesia és un joc entremaliat amb les paraules, divertit, però que també demana una lectura intel·ligent per part del lector. Lectura trepidant, rítmica, llaminera.

Un llibre per a gaudir de la poesia i descobrir-la en els seus elements més plaents. Un petit clàssic que hauria de formar part dels llibres de poesia d'una biblioteca escolar. A partir de 9-10 anys.

LIJ - El circ

Salvador Comelles; Txell Darné (il·lustradora)
El circ
Barcelona: Editorial Cruïlla, 2009
Col·lecció El vaixell de vapor (sèrie taronja), 171
ISBN: 978-84-661-2315-0


A El circ Salvador Comelles aplega un recull de poemes que fan referència als protagonistes d'aquest espectacle. Hi predomina un punt d'humor que el fa simpàtic (fins i tot un punt maliciós, com a L'home bala), amb propostes formalment trencadores (com a Els malabaristes), riques i suggeridores referències (com El pallasso), plantejaments originals (com La contorsionista), sorprenents ( com el malson d'El director) i d'altres que en fan una lectura estimulant i agradable.
És d'agrair l'esforç per estructurar un text rimat, utilitzant un llenguatge planer i intel·ligible, sense que resulti artificiós.
Un poemari que pot fer la seva contribució per a que els escolars trobin el gust pel llenguatge poètic i el trobin més accessible.
Pot formar part dels llibres de poesia que haurien de formar part d'una biblioteca escolar. Per a nens i nenes a partir de 8-9 anys.

LIJ - Visca Sant Jordi!

Lola Casas; Carmen Queralt (il·lustradora)

Visca Sant Jordi!

Barcelona: Baula, 2010

Col·lecció Ala Delta Poesia, 36

ISBN: 978-84-479-1991-8

Visca Sant Jordi! és un poemari fresc i planer que vol acostar la tradició de la Diada de Sant Jordi als més petits. Passa revista a tot allò que pot trobar-se un nen en un dia així: la llegenda que li poden explicar a l'escola, la tradició de sortir a passejar entre parades de roses i llibres, la presència de senyeres en tota mena d'espais, l'ambientació d'una classe, la celebració amb els pares,.... Tot resulta quotidià i fàcilment identificable; el vers, breu i entenedor; el llenguatge, accessible i amb un punt d'originalitat que s'agraeix. M'ha agradat el poema del drac, carregat de fina ironia, que capgira la visió tradicional i ens ofereix un drac incomprès i entendridor:

  

“Els contes i les llegendes

                         em deixen molt malament

 dient que menjo princeses

 i tota mena de gent.

                   Jo sóc una bona bèstia,

                   m'agrada moltíssim llegir,

                   passejar per la muntanya

                   i, quan arriba la nit,

                   dormir tranquil i feliç

                   acotxadet al meu llit.

       Si trobeu el bon sant Jordi,

 feu-me un favor,

 si us plau,

 digueu-li que sóc pacífic,

 que no tinc res de babau

 i que m'agradaria viure

       relaxat i amb molta pau.”

Un poemari que permet acostar el llenguatge poètic als més petits i que pot esdevenir una eina pedagògica útil per a mestres que cerquin recursos originals per a treballar els continguts de la Diada de Sant Jordi.

LIJ - Paraules entremaliades

Montse Ginesta
Paraules entremaliades
Barcelona: Editorial Barcanova, 2009
Col·lecció Mots Vius
ISBN: 978-84-489-2495-9

Paraules entremaliades és un poemari concebut com a eina pedagògica al servei de l'ensenyament de la llengua catalana. S'articula a través de poemes que giren al voltant de tot allò que podríem anomenar fonemes conflictius; sons de la llengua que poden oferir dificultats a l'hora de pronunciar-se i/o a l'hora d'escriure's.
Cada poema té ressaltades en negreta les lletres, que poden resultar dificultoses, sobre les que s'ha construït. Ha estat dissenyat per a resultar entenedor (hi ha poemes que compten amb una definició de les paraules poc habituals o de difícil comprensió que poden aparèixer) i les il·lustracions de la mateixa autora resulten vistoses i adients al contingut, però el conjunt resulta irregular. És el que sol passar quan la creació literària es condiciona a un objectiu que no ho és. Així, ens trobem amb poemes que resulten encertats i agradosos, amb un punt d'humor; i d'altres que resulten molt forçats, on manca naturalitat i on les paraules sobre les que s'ha construït s'han engiponat amb poc encert, creant un contingut artificiós que no enganxa el lector.
Un poemari que pot aprofitar-se de forma parcial, que pot tenir-se a l'aula i al qual es pot recórrer puntualment; però que difícilment aconseguirà seduir petits lectors cap al llenguatge poètic.

LIJ - M'ho ha dit el vent

Núria Albó; Caterina Roca (il·lustradora)

M'ho ha dit el vent

La Garriga: Edicions el roure de Can Roca, 2009

Col·lecció Barba blava, 1

ISBN: 978-84-936599-7-4

M'ha sorprès molt gratament aquest poemari. Tot un encert quant a contingut i presentació. Uns poemes de temàtica propera que ens parlen d'animals, de persones, de la natura, dels elements, de les estacions, de les plantes,... Un vocabulari ric i alhora accessible, encertades referències, treballades rimes i un conjunt que t'omple com a lector d'enriquidores suggerències i sensacions agradables.

El recull es completa amb les excel·lents aquarel·les de Caterina Roca, delicades, plenes de sensibilitat i d'un cromatisme d'allò més encertat, que s'integren perfectament en els textos que acompanyen.

Un veritable plaer per als sentits: agradable de veure, plaent d'escoltar, estimulant de llegir. Un poemari molt adient per a nens i nenes, que els proporcionarà una experiència grata amb la poesia; i molt útil per a mestres i educadors, on trobaran continguts de qualitat per a treballar la poesia amb els seus alumnes. Per a nens i nenes a partir de 8 anys i per a tothom.

LIJ - Poemes de butxaca

Fina Girbés; Montse Ginesta (il·lustradora)

Poemes de butxaca

Alzira: Edicions Bromera, 2009

Col·lecció El Micalet Galàctic, 143 (Sèrie crema)

ISBN: 978-84-9824-428-1

Poemes de butxaca és un poemari que aplega 25 poemes que responen amb encert al repte d'oferir una poesia ben elaborada i accessible als més petits. Són poemes de vers curt, vocabulari planer, entenedors, ben rimats i referits a elements de l'entorn més proper a un nen de 7 o 8 anys. Poemes que ens parlen de l'arc de Sant Martí, un passeig en bici, l'entrepà d'esmorzar, donar les gràcies o el pas de vianants; agradables de dir i d'escoltar. Referències que resultaran properes i resoltes amb rima i elegància, trascendint de vegades l'anècdota i la referència intel·ligent, per a plantejar-nos amb sensibilitat elements de reflexió, com el poema que parla d'un element formal de bona educació ("Gràcies"), el que és un diàleg entre un infant i els seus pares sobre el fet de tenir una mascota ("Vull una gossa") o el que fa referència a com els blocs de pisos i les promocions immobiliàries transformen i endureixen el paisatge urbà. Poemes, per tant, que ens parlen d'elements propers fàcilment identificables però que porten també com a valor afegit el detall emotiu o l'element de reflexió.

Permeteu-me que reprodueixi aquí un petit botó de mostra:

Gràcies

Gràcies és una paraula
que costa ben poquet de dir.
Gràcies, pare; gràcies, mare,
mil, mil gràcies, gràcies mil.

Quan el pare amb tota cura
et prepara l'entrepà.

Quan la mare t'acompanya
a les classes de repàs.

Gràcies, pare; gràcies, mare,
mil, mil gràcies, gràcies mil.

Gràcies, són set simples lletres
que es diuen en un sospir.

Potser alegren el dia
i fan algú més feliç.

Quan et treuen d'algun dubte
o et donen informació.
Quan trobes respostes amables
que t'ajuden un pilot.

Per què no donar les gràcies,
si és de bona educació?

Bona poesia per a infants que facilita l'accés i el gaudi d'un gènere literari considerat elitista i minoritari. Per a nens i nenes a partir de 7 anys, però també per a educadors, que hi trobaran una bona eina per a treballar la poesia amb els seus alumnes.