De les moltes coses que diu m'ha cridat l'atenció una d'elles i és la que fa referència al punt de maduresa que et permet expressar allò que has viscut. Deia a l'entrevista que quan ets jove vius moltes sensacions interessants, però et costa trobar la manera d'expressar-les bé; però que a partir de la quarantena pots viure experiències intenses i a la vegada tens el grau de maduresa que et permet expressar-les millor.
Jo, que ja he passat per la quarantena i he entrat a la cinquantena, no puc més que subscriure plenament les seves declaracions. Hi ha un moment a la vida, sense saber massa per què, en que tot aquest pòsit que t'han deixat les experiències que has viscut troben més fàcilment la manera de ser expressades. Esdevé més fàcil trobar les paraules i la manera de posar-les. No és la inspiració, és l'experiència i la maduresa que assoleixes. En certa manera funcionem com els bons vins, que milloren amb el pas dels anys. Potser la carcassa comença a deteriorar-se, però el que viu en el seu fons està en el seu millor moment.
Voldria reproduir tot seguit un paràgraf de l'entrevista que és tot un compendi de saviesa: "En l'art, la dificultat acostuma a venir de l'expressió, no de l'experiència. D'experiències, tothom més o menys en té. El que és més complicat és saber trobar la manera de convertir-les en art. I és a través de l'art que moltes vegades som conscients de l'existència d'aquestes experiències."
És això. No cal afegir res més. Una de les funcions de la literatura és la de sublimar l'experiència de la vida amb l'art de saber triar i posar paraules.
Sento una gran admiració per la trajectòria d'en Raimon, feta de coherència, fidelitat i coratge; resulta admirable haver complert 70 anys, tenir coses a dir i transmetre aquesta magnífica combinació de vitalitat i saviesa. Un exemple més d'esplèndida maduresa.
Voldria acomiadar-me avui amb una de les seves cançons que més m'agraden:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada