De la complexitat humana: llums i ombres

Les valoracions que comporta el traspàs de persones de dilatada trajectòria i projecció pública, malgrat el costum de parlar-ne bé i destacar-ne allò més remarcable, fa que sovint es parli de la complexitat de les persones. Difícilment tot és blanc o negre, hi ha bons o dolents; tot és molt matisable. Hi ha persones d'immaculada trajectòria democràtica que es creuen per sobre del bé i del mal i capacitats per titllar un altre de fatxa. No sempre això de ser demòcrata ha estat tan fàcil. 
Què fa una persona quan està envoltada de violència i se sent amenaçada? És lícit optar per la supervivència al marge de la ideologia? És il·lícita la connivència amb el totalitarisme a canvi de poder desenvolupar una trajectòria professional i personal? Els comportaments d'una persona han de ser aliens a les circumstàncies que li toquen viure? La connivència invalida la qualitat d'una obra o d'una trajectòria professional? 
Tot això són preguntes que no tenen una resposta fàcil. Fàcilment es projecten llums i ombres quan es fan valoracions de persones com Josep Pla, Joan Antoni Samaranch i Carles Sentís, ara recentment traspassat. I és que la naturalesa i la realitat de les persones és molt complexa: hi ha idees i principis, però també hi ha instints i circumstàncies. I tot plegat surt per on surt. 
Personalment, no m'atreveixo a jutjar determinades trajectòries. Tinc els meus principis, els meus valors i les meves idees. Em considero una persona moral, amb una idea del bé i del mal; però no sé com reaccionaria si em trobés amenaçat o en una situació extrema. La por també justifica determinats posicionaments i és inherent a la naturalesa humana. 
Som éssers complexos i aquí rau bona part del nostre encant.