dimarts, 27 d’abril del 2010

LIJ - El circ

Salvador Comelles; Txell Darné (il·lustradora)
El circ
Barcelona: Editorial Cruïlla, 2009
Col·lecció El vaixell de vapor (sèrie taronja), 171
ISBN: 978-84-661-2315-0


A El circ Salvador Comelles aplega un recull de poemes que fan referència als protagonistes d'aquest espectacle. Hi predomina un punt d'humor que el fa simpàtic (fins i tot un punt maliciós, com a L'home bala), amb propostes formalment trencadores (com a Els malabaristes), riques i suggeridores referències (com El pallasso), plantejaments originals (com La contorsionista), sorprenents ( com el malson d'El director) i d'altres que en fan una lectura estimulant i agradable.
És d'agrair l'esforç per estructurar un text rimat, utilitzant un llenguatge planer i intel·ligible, sense que resulti artificiós.
Un poemari que pot fer la seva contribució per a que els escolars trobin el gust pel llenguatge poètic i el trobin més accessible.
Pot formar part dels llibres de poesia que haurien de formar part d'una biblioteca escolar. Per a nens i nenes a partir de 8-9 anys.

diumenge, 25 d’abril del 2010

Comencem a escriure les primeres pàgines d'un nou futur


Gairebé 12000 vots emesos. Un 18,47% de participació del cens. 
Un 95,45% de Sí. 
Una gestió de la consulta impecable. Un exquisit grau de civisme en els participants.
El meu agraïment a tots els qui hi han abocat el seu esforç i ho han fet possible.
La ciutadania que ho ha desitjat ha manifestat la seva voluntat. Ara és l'hora de la política. 

dijous, 22 d’abril del 2010

LIJ - Visca Sant Jordi!

Lola Casas; Carmen Queralt (il·lustradora)
Visca Sant Jordi!
Barcelona: Baula, 2010
Col·lecció Ala Delta Poesia, 36
ISBN: 978-84-479-1991-8








Visca Sant Jordi! és un poemari fresc i planer que vol acostar la tradició de la Diada de Sant Jordi als més petits. Passa revista a tot allò que pot trobar-se un nen en un dia així: la llegenda que li poden explicar a l'escola, la tradició de sortir a passejar entre parades de roses i llibres, la presència de senyeres en tota mena d'espais, l'ambientació d'una classe, la celebració amb els pares,.... Tot resulta quotidià i fàcilment identificable; el vers, breu i entenedor; el llenguatge, accessible i amb un punt d'originalitat que s'agraeix. M'ha agradat el poema del drac, carregat de fina ironia, que capgira la visió tradicional i ens ofereix un drac incomprès i entendridor:
  
“Els contes i les llegendes
                         em deixen molt malament
 dient que menjo princeses
 i tota mena de gent.

                   Jo sóc una bona bèstia,
                   m'agrada moltíssim llegir,
                   passejar per la muntanya
                   i, quan arriba la nit,
                   dormir tranquil i feliç
                   acotxadet al meu llit.

       Si trobeu el bon sant Jordi,
 feu-me un favor,
 si us plau,
 digueu-li que sóc pacífic,
 que no tinc res de babau
 i que m'agradaria viure
       relaxat i amb molta pau.”

Un poemari que permet acostar el llenguatge poètic als més petits i que pot esdevenir una eina pedagògica útil per a mestres que cerquin recursos originals per a treballar els continguts de la Diada de Sant Jordi.



diumenge, 18 d’abril del 2010

LIJ - El diari d'en Marcel

Gabriel Gomes; Ramon Margalef (il·lustrador)
El diari d'en Marcel
Barcelona: La Galera, SAU Editorial, 2009
Col·lecció Grumets, 196
ISBN: 978-84-246-3173-4


El diari d'en Marcel és una narració en forma de diari personal que pretén sensibilitzar sobre les persones amb discapacitat, en aquest cas concret, sobre la ceguesa.
En Marcel és un noi que, per raons laborals del pare, s'ha de traslladar a un altre poble. A l'escola on anirà coneixerà la Gemma, una noia cega, de la que descobrirà un munt de coses. De la Gemma descobrirà les seves necessitats, però també les seves possibilitats. No només les seves limitacions, sinó també les seves potencialitats. De la seva coneixença en traurà una experiència enriquidora, per a ell i per a la Gemma, que l'ajudarà a madurar i a créixer com a persona. Aquest és el missatge del llibre, un missatge que és necessari fer arribar a les persones que s'estan formant, per a superar prejudicis i créixer amb una visió positiva de la diversitat i la integració a tots nivells de les persones amb discapacitat. És necessari que vegem la persona discapacitada com una persona amb un potencial de possibilitats que cal ajudar a desenvolupar. Crec que aquest és el missatge que aquesta narració pot aportar.
Al marge d'això se li poden perdonar petites incongruències argumentals: resulta poc creïble el nivell de llenguatge de la narració (es vol fer creure que l'ha escrit un noi que està fent Primària, aplicadet, però que no destaca pel seu rendiment acadèmic) així com elements que no s'ajusten al context (com pot ser que en unes dates properes a Nadal es parli de grills, papallones i fulles de roure, quan el més probable és que els roures hagin quedat sense fulles?). Són qüestions menors però que denoten poca cura a l'hora de plantejar-se el desenvolupament de la narració. Perdonable, però, al costat dels valors i del missatge positiu que aporta.
Per a nois i noies a partir de 9-10 anys.


dissabte, 3 d’abril del 2010

LIJ - Contes japonesos

Anna Gasol Teresa Blanch; Juan M. Moreno (il·lustrador)
Contes japonesos
Barcelona: Edebé, 2009
151 pp.
ISBN: 978-84-236-9425-9


Aquest recull de vint contes situats en temps immemorials, en un Japó medieval poblat per pagesos, caçadors, pescadors i senyors feudals; ens acosten a una rica tradició cultural de la que podem extreure'n una determinada concepció de la vida i els valors que l'orienten. Com en gairebé totes les cultures trobarem elements fantàstics i retalls de les condicions de vida d'un poble, però m'ha sobtat trobar un reiterat rerefons moral en algunes d'elles.
Hi ha històries que ens parlen amb ulls crítics del maltracte als animals, de la crueltat, de la cobdícia, de l'enveja, de l'avarícia. Històries que davant d'aquests comportaments premien la bondat, la generositat, la humilitat, la senzillesa,....
L'agraïment també és un component important d'algunes històries, talment per a fer bona aquella dita catalana de “Tal faràs, tal trobaràs”. Es com si es volgués demostrar que fer el bé sempre acaba tenint recompensa i que el temps acaba posant les coses al seu lloc i fent justícia, castigant els mals comportaments i premiant els bons. No diré que aquests contes siguin contes morals, però sí que reflecteixen els valors d'una societat, la moral sobre la qual s'articula.
Els elements fantàstics gairebé sempre acaben posant-se al servei d'aquesta idea de justícia i de valors morals.
L'edició d'aquesta obra és molt acurada i les il·lustracions són detallistes, d'un cromatisme acurat i de gran qualitat. Resulten molt vistoses i de gran atractiu per si mateixes. Tot plegat conforma un conjunt que val la pena tenir a l'abast, ja que hi trobarem històries aptes per a ser llegides i explicades (estan escrites tal com ens arribarien si algú ens les expliqués), ja que formen part d'una tradició que s'ha transmès per via oral i alhora podrem acostar-nos a una rica tradició cultural que podrem conèixer millor.
Resulta absolutament recomanable per a nens i nenes a partir de 9-10 anys i per a tothom, com a lectura i com a recurs educatiu.

dijous, 1 d’abril del 2010

Poe

Jordi Sierra i Fabra; Alberto Vázquez (il·lustrador)
Poe
Barcelona-Madrid: Libros del Zorro Rojo, 2009
140 pp.
ISBN: 978-84-92412-44-0


Coincidint amb el bicentenari del naixement d'Edgar Allan Poe Jordi Sierra va presentar aquesta biografia novel·lada del famós escriptor nord-americà. Quan la llegia he pensat en Kafka y la muñeca viajera, on el seu autor, a partir d'una anècdota documentada de Kafka, novel·lava sobre un tema universal com és la capacitat de commoure's que té l'ésser humà davant el dolor aliè, com en aquest cas representava la nena que havia perdut la seva nina.
A Poe, però, pren una volguda distància respecte el seu biografiat, evita posar-se a la seva pell i justificar-lo, i només va donant algunes pinzellades que ens permeten fer-nos una idea de com les va passar de magres l'Edgar Allan Poe al llarg de la seva trajectòria. Descobrim un personatge dissortat, marcat per l'abandó del pare biològic i la mort prematura de la mare, l'adopció en una nova família, les dificultats de relació amb el nou pare, problemes amb l'alcohol, insatisfacció laboral, precarietat, topades constants amb els propietaris de les revistes per a les que treballava, males relacions amb altres escriptors, dificultats per a viure de la seva obra,... 
Però tot això sense entrar a fons en res, molt per sobre, per donar només una imatge molt generalista i vaga del personatge. He trobat a faltar aquest entrar més a fons en el personatge, ni que sigui a partir de la novel·lació de la seva vida. A partir d'aquí cadascú farà les seves interpretacions, però crec que l'autor està obligat a donar més.
Comentaris a part mereixen les il·lustracions. Alberto Vázquez ha aconseguit unes il·lustracions amb tinta negra d'allò més impactants, que s'adiuen perfectament amb el món d'ombres i misteris del seu autor. Resulten un plaer en si mateixes i configuren un treball d'il·lustració molt destacable.
Un llibre que pot servir com a porta d'entrada en l'obra d'un dels escriptors nord-americans més importants, un referent de la literatura de misteri i terror.