Atura't i respira

Monjos de Montserrat
Atura't i respira. 365 reflexions dels monjos de Montserrat per a una vida més plena (Il·lustracions de Montse Ginesta)
Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2021 (Segona reimpressió de la primera edició, juny de 2022)
ISBN: 978-84-9191-194-4

PVP: 19€

Hi ha libres que són més importants pel que suggereixen que pel que diuen pròpiament. Atura't i respira. 365 reflexions dels monjos de Montserrat per a una vida més plena és un d'ells, perquè podràs ser o no creient, però hi ha una necessitat vital -crec- d'aturar-nos i reflexionar sobre la vida que duem i sobre allò que passa al nostre voltant.

"On no hi ha llibertat autèntica, no hi ha justícia." (Aureli M. Escarré), "Tothom té límits i ombres. Cal reconciliar-se amb la història de la pròpia vida. La màxima prova d'intel·ligència és conèixer-se un mateix." (Bernabé Dalmau). "L'amistat autèntica no pot ser excloent ni possessiva, i està sempre oberta i disponible per a tots. És un do rar que floreix en poques ocasions. No s'improvisa: va creixent al llarg de la vida a base de compartir penes i alegries." (Cassià M. Just). Podríem seguir. En el fons, qui no estaria d'acord amb afirmacions com aquestes? Són reflexions fetes des de la fe i les pròpies creences i vivències religioses, però abracen una visió humanista de la vida que qualsevol podria compartir fàcilment.

Segons el pròleg de l'abat emèrit Josep M. Soler les reflexions recollides formarien part del que es coneix com apotgemes, sentències breus de caràcter moral alliçonador, i freqüents en el monaquisme antic.

Aquestes que tinc a les mans són sorgides d'un total de 38 monjos de la comunitat montserratina de finals del segle XX i de principis del XXI.

Tingueu aquest recull a mà. No el vulgueu llegir de cop, sinó de mica en mica. Llegiu unes quantes reflexions i penseu en el que us ofereixen. Cerqueu punts d'acord i anireu descobrint el bagatge ètic i moral que forma part de vosaltres.

Vida i dolor

Una de les coses que em fa memorable la lectura d'un llibre és trobar-hi una frase que em faci aturar i reflexionar-hi una estona. Una segona acció conseqüència de l'anterior és cercar un llapis i subratllar-la per a que em resulti més accessible recuperar-la si és el cas o bé copiar-la en una nota de l'aplicació que utilitzo per aquests casos.
Aquests dies estic llegint Baumgartner, la darrera novel·la del malaguanyat Paul Auster, que ens va deixar fa uns dies, i que em vaig regalar aquest Sant Jordi. La frase en qüestió diu així: " Viure és sentir dolor,..., i viure amb por del dolor és refusar de viure."

Quanta raó!, vaig pensar. Perquè és la frase d'algú que ha viscut molt i ha anat assimilant allò (potser no del tot, perquè la mort d'un fill no sé si l'acabes assimilant mai del tot) al que la vida l'ha enfrontat. I és que la vida ens posa constantment a prova i ens enfronta a experiències doloroses que neutralitzem tan bé com podem i que alhora ens van enriquint humanament.

Sí, la vida és dolor, forma part d'ella. Però el dolor conviu amb experiències fantàstiques i plaents i no podem pretendre viure refusant el patiment perquè acabaríem amb la mateixa essència de la vida.

Em meravella quan amb poques paraules es por dir tant i reflectir l'aprenentatge de tota una vida.

Aforisme

"Els records són propines que ens regala la vida."

I és en el que ens convertirem.

L'agraïment és la memòria del cor

Fa anys tenia el costum de retallar articles de diari i desar-los entre les pàgines d'un llibre. Podien ser columnes d'opinió, ressenyes de llibres, entrevistes, notícies, obituaris,...; gairebé sempre sobre un escriptor o personatge del món de la cultura. Tot allò que considerés, pels més diversos motius, que mereixia ser preservat de l'oblit. Quedaven guardats entre la coberta o contracoberta i la guarda, o entre les pàgines del llibre sense més. 
Amb el temps i les possibilitats que ofereix la tecnologia he anat perdent aquest costum pretèrit i evitar la degradació orgànica que afecta el paper, sobretot el de diari, amb el pas dels anys. Ara tot això són pdf desats en carpetes que alhora estan desats en un núvol que no se sap on para, però que permet accedir-hi quan en tens necessitat. 
Tot això ve a tomb perquè llegint un llibre de l'Espinàs m'he trobat amb el darrer article que va publicar al diari AVUI, el gener de 1999, tallant de soca rel una col·laboració ininterrompuda al llarg de més de vint-i-dos anys des de la fundació del diari el dia de Sant Jordi de 1976. És un article trist, que denota decepció, malestar i un cert ressentiment; però on no deixa d'agrair la fidelitat dels lectors i on acaba amb la frase que encapçala aquesta entrada: l'agraïment és la memòria del cor. La frase no és de l'Espinàs, l'ha sentit de no sap qui i la recorda. Em sembla una frase absolutament rodona, que diu moltes coses amb poques paraules. 
He pensat que lliga molt amb situacions viscudes aquests darrers temps de lluita contra la pandèmia. Ens hem fet farts d'aplaudir els sanitaris, d'encoratjar-los i d'agrair-los la seva implicació personal i sacrifici. I és que la gratitud és quelcom que queda gravat al cor de cadascú. Agraïm atencions, mostres de cortesia, fidelitats, paraules d'afecte i suport,... I diria que sovint és més important el que sentim que el que fem, o que fem coses pel que ens fan sentir i experimentar. La gratitud ens obre als altres i mostra la part més tendra de la nostra humanitat. Per això aquesta frase em sembla tan magnífica, perquè ens porta a la part més íntima i altruista de cadascú.

Coses que aprenc

A la vida, més que fer grans coses, potser es tracta de fer grans les coses petites.

No hi ha justícia sense llibertat

Aquests dies que la premsa i el món del periodisme han valorat la mort de Fidel Castro i els "èxits" de la revolució cubana, m'ha vingut al cap aquesta frase d'un referent del pensament socialista com ha estat la Rosa Luxemburg (1871-1919):

"La llibertat és sempre la llibertat d'aquells que pensen diferent de tu." 

I és que resulta grostesc escoltar de boca de representants polítics del teu país elogis desmesurats que parlen d'avenços en sanitat i educació del règim cubà, quan tot això s'ha fet humiliant i aniquilant tota opinió divergent. Us recomano la lectura de l'article Històries de l'Havana, de l'Esther Vera, publicat a l'Ara el passat diumenge 27 de novembre,  en un gran exercici periodístic d'intentar aportar objectivitat informativa.

Superar els límits

La lectura és un dels millors recursos per a superar les limitacions que ens imposa la vida.

Bocins de saviesa - V

Jo sempre em sento feliç, saps per què?

Perquè no espero res de ningú; ja que esperar fa mal;

la vida és curta, així que estima la vida,

sigues feliç i somriu sempre,

William Shakespeare(1564-1616)

viu només per a tu i recorda:

abans de parlar, escolta;

abans d’escriure, pensa;

abans de ferir, sent;

abans d’odiar, estima;

abans de rendir-te, intenta-ho;

abans de morir, viu.

L’optimisme de la voluntat

"L’optimisme de la voluntat combat el pessimisme de la intel·ligència."
Antonio Gramsci (1891-1937)

Prudència

"La prudència hauria de ser un gest elemental de respecte a la veritat." 

(Gregorio Luri, 1955)

Molts? Pocs? Bons!!!

La lectura sempre ens planteja el repte de la tria. Comptem amb estrictes limitacions temporals i sovint ens adonem amb cert neguit de tot allò que s'escapa del nostre abast. Per això és important, seguint les nostres preferències i necessitats, triar bé i encertar. 

Haurem triat bé si després d'haver llegit un llibre sentim que hem guanyat alguna cosa: una idea, una reflexió, sentiments, emocions,... 

Si recordem aquell títol o autor. Si la lectura ha deixat una empremta que perduri en el temps. De vegades val la pena recórrer a la saviesa de filòsofs o humanistes que perviuen en nosaltres, perquè és de la seva experiència que encara bevem avui i és fantàstic comprovar que hi ha reflexions que encara perduren dos mil·lennis més enllà: 

"No cal llegir gaires llibres, sinó llegir-ne de bons.” 

               Sèneca (4 a.C - 65 d.C)

Tot el que és bonic

Tot el que és bonic té el seu instant... i passa.

Les paraules d'un gran poeta

"L'avui és l'ahir que et pots permetre."

Francesc Garriga Barata (1932) 

Qüestió d'atzar

"No és la saviesa el que regeix la vida, sinó l'atzar."  

Marc Tul·li Ciceró (106 a.C. - 43 a.C), polític, filòsof, escriptor i orador de l'Antiga Roma. 


Quanta raó!

Bocins de saviesa - IV

"Quan haureu tallat l'últim arbre, quan haureu enverinat l'últim riu, quan haureu matat l'últim animal, us adonareu que el diner no es menja."

Ideari

"Un educador tria el compromís com a camí i el testimoni com a vehicle." 

Possibilitats

"Un llibre obert és un cervell que parla; 
tancat, un amic que espera;
oblidat, un ànima que perdona;
destruït, un cor que plora”.

                                                                      Proverbi hindú

El valor dels llibres

"Els llibres només tenen valor quan condueixen a la vida i li són útils. " 

Hermann Hesse (1877-1962)

Grans principis

"Gaudeix de la sort de ser com ets i evita la desgràcia de no poder entendre com són els altres."

Actes quotidians

"Cada dia,
hauríem d’escoltar una cançó, 
mirar un quadre bonic,
llegir un bon poema,
pronunciar algunes paraules raonables."

J. W. Goethe  (1749-1832)