dilluns, 10 de juny de 2019

LIJ - La venjança del professor de matemàtiques, de Jordi Sierra i Fabra

Jordi Sierra i Fabra; Luïsot (il·lustrador)
La venjança del professor de matemàtiques (L4 v3nj4nç4 d3l pr0f3ss0r d3 m4t3m4t1qu3s)
Barcelona: Editorial Barcanova, 2018
Col·lecció Antaviana Nova, 199
155 pp.
ISBN: 978-84-489-4601-2
P.V.P.: 9,90€


Jordi Sierra i Fabra (1947) és un prolífic escriptor que ha conreat tota mena de gèneres. Escriptor d'ofici, és autor d'una extensíssima obra, sobretot en l'àmbit de la LIJ. Té habilitat per a desenvolupar històries, que sap fer progressar, enganxen i es llegeixen amb avidesa.
La venjança del professor de matemàtiques ve a ser com una continuació de L'assassinat del professor de matemàtiques, publicat el 2007, tot i que amb un protagonista diferent. Està protagonitzada pel professor DOS (Donat Oms Salvador), un estricte i temut mestre a punt de jubilar-se que està obsedit a fer pensar els seus alumnes i a fer valer la seva assignatura.
Dissortadament serà víctima d'una broma més aviat pesada que no anava dirigida contra ell, però la conseqüència serà que "castigarà" els alumnes enxampats arran de la broma per a que superin una sèrie de proves (matemàtiques) a casa seva, una mena de escape-room matemàtica. Si les superen podran aprovar l'assignatura.
Ja veieu que la trama no brilla per la seva originalitat ni per la seva versemblança. Ni tampoc per la profunditat dels personatges. Tot és força esquemàtic i superficial.
Però és l'excusa perfecta per a integrar a la trama enigmes, jocs visuals i curiositats matemàtiques diverses, que els lectors podran intentar resoldre alhora que els seus protagonistes. És un text que interacciona constantment amb el lector, que el convida a posar a prova el seu enginy i la seva astúcia. I aquest és potser un dels seus actius.
D'altra banda, el llenguatge és planer i molt accessible; i l'ofici de l'autor fa que resulti amè i es consumeixi àvidament.
Si us agraden... 
els passatemps, 
els jocs d'enginy,
els enigmes,
les curiositats matemàtiques...
... aquest pot ser el vostre llibre. 
A partir de 10-11 anys.

dilluns, 22 d’abril de 2019

Las mujeres, que leen, son peligrosas; de Stefan Bollmann

Stefan Bollmann
Las mujeres, que leen, són peligrosas (pròleg d'Esther Tusquets)
Madrid: Editorial Maeva, 2017

152 pp.
ISBN: 978-84-16690-91-6
PVP: 29,90€

Las mujeres que leen són peligrosas és un d'aquells llibres que s'escriuen pensant en els que estimen els llibres i la lectura. Hi trobes sensacions i emocions que has viscut com a lector. Però no és només un homenatge a la lectura i als lectors. El títol comporta també una forta càrrega reivindicativa que associa la lectura a un acte de llibertat. Quan llegim per a nosaltres mateixos ens apropiem dels significats dels llibres que llegim, els fem nostres i esdevenim "perillosos". Perillosos perquè podem tenir un punt de vista divergent, perquè podem qüestionar la realitat, posar en dubte principis,... Aquest és el poder que et proporciona la lectura i aquest és un llibre sobre el poder de la lectura. 
Llegint conquerim espais de llibertat, obrim portes que ens menen cap a ella; anem construint la nostra pròpia visió del món, i l'anem construint des de la independència que ens proporciona el nostre bagatge de lectures. Això és així per a tothom, però ho ha estat molt més per a les dones, que han trobat en la lectura un mitjà per a superar les estretors del món que els ha estat històricament imposat (portar una casa, tenir cura de la família,...) i obrir-se una porta cap al coneixement, la imaginació i cap a un món de llibertat i independència. La lectura ha tingut, doncs, un paper alliberador. I aquesta reflexió ens porta cap a l'altre gran element d'aquest llibre, que és la selecció d'una setantena d'obres dels darrers vuit segles (pictòriques sobretot, però també fotogràfiques; i del món occidental) per a capturar la intimitat de la lectura femenina,  la solitud que l'envolta i afirmar-la com a acte existencial de gran importància a les nostres vides. 
A partir de les imatges d'aquestes obres l'autor intenta explicar el que hi ha darrere d'elles, situar-les en el context històric de l'any en que van ser creades i acompanyar-ho tot plegat de referències a la lectora que protagonitza l'obra -quan això és possible- i al que està llegint.
L'autor, Stefan Bollmann (1958), és un gran especialista en l'obra de Thomas Mann. Va estudiar filologia, teatre, història i filosofia abans de dedicar-se a la literatura. I s'ha donat a conèixer entre nosaltres amb aquest llibre.
Estem davant d'un llibre ben original, singular, amè, visualment atractiu (i que jo recomanaria llegir en una tauleta en format epub per a gaudir amb detall dels detalls de les il·lustracions), que té interès per tot el que explica sobre la lectura i pel coneixement que t'aporta a partir de la selecció d'obres d'art de la que es val.
Val molt la pena.

dissabte, 20 d’abril de 2019

El filósofo y la abeja

Pierre-Henri Tavoillot i François Tavoillot
El filósofo y la abeja
Editorial Espasa, 2017
328 pp
ISBN: 978-84-670-4899-5
PVP: 5,95€


La mel és un aliment que em fascina i no falta mai al meu rebost. Crec que és un d'aquells regals que ens fa la natura per a fer-se estimar i respectar. Per a mi no és només un edulcorant que endolceix les meves infusions sinó un aliment i una medecina que em regala les propietats de les plantes a partir de les quals s'ha elaborat. Impressiona que sigui un aliment que no es corromp, que manté inalterables les seves propietats al llarg dels anys (les etiquetes de consum preferent i caducitat resulten del tot inútils per a una mel de veritat que no hagi patit determinades manipulacions de la indústria). N'hi ha prou amb un centrifugat manual dels ruscs per a extreure el preuat líquid i poder-lo envasar. Així de senzill. No cal que sigui ecològica si és de veritat.
M'agrada descobrir bones mels de proximitat i valorar l'esforç de pagesos i apicultors per oferir un producte respectuós i de qualitat.
Amb l'escola hem visitat en diferents ocasions La casa de les abelles de Sant Pere de Torelló, al Mas Canosa, on la família que hi ha al capdavant t'acull amb generositat i transmet amb passió tot el seu coneixement del món de l'apicultura. Surts d'allí estimant les abelles, admirant la seva organització i valorant la gran tasca que duen a terme.
S'atribueix a Einstein la frase que si no hi hagués abelles podria desaparèixer la vida a la Terra al cap de pocs anys degut al paper fonamental que desenvolupen en la pol·linització i la reproducció de les plantes. Potser és una afirmació exagerada (i sembla que no la va dir Einstein perquè no sabia gran cosa d'abelles ni li interessava gaire aquest món), però aquí queda com una reflexió que ens ha de fer ser respectuosos i pro-actius en la seva defensa.
Tot això m'ha dut a interessar-me pel llibre dels germans Tavoillot (en Pierre-Henri es dedica a fer classes de filosofia a la Sorbona i en François s'ha acabat dedicant professionalment a l'apicultura). Són dos filòsofs que s'han interessat per analitzar l'organització de les abelles al rusc i descobrir els lligams entre aquesta i organitzacions humanes posteriors tant a nivell social com polític. Com a organització modèlica ha atret l'observació encuriosida i l'interès científic des de temps ben antics. El rusc ha estat una font inesgotable de metàfores i font d'inspiració i referència per qualsevol persona i/o pensador preocupat per l'organització d'un col·lectiu. 

I això és el que ens proporciona aquest llibre: un documentat recorregut des de la Grècia clàssica fins als nostres dies del món de les abelles, perquè han estat omnipresents en el pensament occidental a l'hora de plantejar-se formes de govern o l'organització de grups humans. La percepció que tens des de fora és que el rusc funciona a la perfecció, que s'aprofiten al màxim els recursos necessaris per al seu funcionament (cera i mel), que cadascú té una funció clara al seu interior i treballa per al bé comú de la comunitat que formen. El rusc ofereix unes lliçons de comportament col·lectiu que permeten explicar com la humanitat ha sortit del seu salvatgisme primitiu i ha evolucionat com a espècie. I això ja funcionava així des de temps immemorials, des de molt abans del desenvolupament dels humans. És aquest punt entre el món salvatge i la civilització el que resulta fascinant del seu comportament, car sembla una forma d'intel·ligència superior que no pugui funcionar només per instint com és propi del món animal. 
Resultat d'imatges de ruscL'abella té la virtut de fer-nos adonar de les normes per les que hem de regir el món, transmet la sensació de que sempre sap què cal fer, quan i com fer-ho.
Per tot això i molt més ha estat sempre objecte d'observació i estudi, perquè ens pot aportar molt del que necessitem per al nostre desenvolupament. 
La lectura atenta del llibre et permet anar descobrint tot el que en la nostra civilització ha anat impregnant el món de l'abella i del rusc, i fer descobertes sorprenents, com ara la relació del creixement exponencial de Google amb la pol·linització que duen a terme les abelles. 
En definitiva, m'ha semblat un llibre força interessant en el que hi ha molt a descobrir i reflexionar.

diumenge, 14 d’abril de 2019

LIJ - Què em contes, Caputxeta?

José Carlos Andrés González; Éric Puibaret (il·lustrador)
(traducció de Teresa Broseta i adaptació lingüística de Tina Vallés)
Què em contes, Caputxeta?
Barcelona: Animallibres, 2019
Col·lecció Àlbums Il·lustrats, 53
32 pp.
ISBN: 978-84-17599-18-8
PVP: 15,95€

La veritat és que la primera sensació que m'ha deixat Què em contes, Caputxeta? ha estat la d'un cert déjà vu. És allò d'agafar un conte tradicional i canviar-li quatre coses amb la pretensió de fer-ne una cosa nova, moderna i proposar-ne una nova lectura. Les intencions acostumen a ser bones. Els resultats ja són més discutibles. 
Aquest àlbum pretén lloar la lluita de les persones per ser elles mateixes i afirmar la seva personalitat; per fer front a tot allò que predetermina les seves vides . En certa manera és com un cant a la llibertat individual, contra les coses "com han de ser". Per a que no ens espanti emprendre nous camins i sapiguem "viure diferent" amb valentia si és el cas.
Vist així estaríem davant un àlbum de tesi filosòfica que intentaria definir una manera de viure la vida. I això, com a idea, està molt bé. No sé si aquestes eren les intencions dels creadors de l'àlbum, però el que a mi no em convenç és que formi part d'un àlbum il·lustrat adreçat a primers lectors. No crec que un infant pugui fer segones lectures en aquesta línia. Ni em convencen els elements amb els que ha jugat l'autor per a desenvolupar la seva proposta: "la Capu" amb capa multicolor que planta cara a la mare i va a veure la iaia amb bici, el llop desconcertat pels canvis que observa, la iaia que està al llit llegint i elogia la valentia de la nena per voler ser diferent,... Tot molt progre i en clau feminista. 
En aquest món tot és qüestió de preferències i gustos. No pretenc convèncer a ningú de res. Potser us agradarà o fins i tot entusiasmarà. Jutgeu per vosaltres mateixos, però aquest el reservo per als amants de les adaptacions de contes tradicionals.

dimarts, 9 d’abril de 2019

LIJ - T'avorreixes, Minimoni?, de Rocio Bonilla

Rocio Bonilla
T'avorreixes, Minimoni?
Barcelona: Animallibres, 2019
Col·lecció Àlbums Il·lustrats, 52
32 pp.
ISBN: 978-84-17599-16-4
PVP: 15,95€

Rocio Bonilla ha anat consolidant aquests darrers anys una brillant i personalíssima trajectòria en el món de l'àlbum il·lustrat. Les seves propostes són fresques, originals, amb un punt d'humor; connecten fàcilment amb els lectors i ofereixen estimulants elements de reflexió.
En aquesta ocasió ens presenta la història de la Mònica (que rep el simpàtic apel·latiu de Minimoni), una nena de més o menys 6 anys (ja va a l'escola dels grans!) i que ja té una vida ocupadíssima tots els dies de la setmana. 
Tots... menys el diumenge. Un dia on no té res a fer. I és clar, s'avorreix. Va preguntant a diferents animalets què podria fer per a no avorrir-se. Ningú li dóna respostes. I al final descobrirà que és justament donant valor a les seves coses i "avorrint-se" on trobarà una sortida a la seva situació. Un àlbum que l'autora dedica "A aquelles llarguíssimes tardes de diumenge de les quals van sorgir tantes històries".
I això és el que més m'ha interessat d'aquest àlbum. Aquesta voluntat de trencar amb la percepció negativa que té l'avorriment en la vida de les persones i sobretot en la vida dels més petits. Com si fos quelcom negatiu que cal erradicar. M'interessa aquesta reflexió sobre la fal·lera d'estar permanentment ocupats, "d'aprofitar el temps". Crec que és bo que hi hagi hores on no tinguem res a fer, on puguem decidir lliurement a què dedicar-les. És un temps que ens connectarà amb el més profund de nosaltres mateixos, que ens aportarà reflexió i auto-coneixement, i on acabarem sabent millor el que ens agrada i el que no. 
M'agraden els llibres que aporten elements de reflexió. I aquest, malgrat l'edat dels seus destinataris, ho fa.
L'àlbum compta amb elements de personalització i també amb l'afegit d'uns fulls, també il·lustrats per l'autora, que permeten l'organització del temps personal i la planificació de la setmana. Perquè una cosa és que tinguem temps per "avorrir-nos" i una altra que no sapiguem gestionar bé les nostres obligacions.
Resulta altament recomanable. A partir de 5-6 anys.

dissabte, 2 de març de 2019

LIJ - Un món de dones extraordinàries, d'Eva Prada

Eva Prada
Un món de dones extraordinàries
Barcelona: Animallibres, 2018
Col·lecció La biblioteca dels ratolins, 5
88 pp.
ISBN: 978-84-16844-80-7
PVP: 17,95€

Un món de dones extraordinàries és un àlbum il·lustrat de coneixements que es mou entre la divulgació i la reivindicació. És un documentat recull de ressenyes biogràfiques de dones que han destacat al llarg de la història per un motiu o altre. Intencionadament no és parla de les dones més conegudes pel gran públic. Personalment tenia coneixement d'algunes (Nefertiti, Cleòpatra, Hipàtia, Joséphine Baker, Mata-Hari,...), però no de la gran majoria de les que apareixen. Per tant, no només infants i joves faran descobertes curioses, sinó també el gran públic que s'encurioseixi pel seu contingut. Deia que és una tria intencionada, perquè hi ha molta dona que quan ha tingut ocasió de demostrar la seva vàlua ho ha fet a bastament en els més variats camps, inclòs el militar. Només l'organització patriarcal de les societats fins a temps molt recents ha impedit que poguessin despuntar amb naturalitat. I a través dels exemples seleccionats veurem també que, sobretot a l'antiguitat, ha estat quan l'home ha mort, que la dona ha pogut "lluir". O que ha calgut amagar la condició de dona per a guanyar-se un lloc en un món d'homes.
El volum organitza les ressenyes per continents amb la voluntat de reflectir que arreu i en totes les èpoques, hi ha hagut dones destacades, tot i que alguna ubicació sigui discutible i grinyoli, perquè el que vincula algú a un lloc, en bona part, és la cultura rebuda (i costa considerar "asiàtiques", per posar un exemple, a dones com Yvonne Cormeau o Lídia Lítviak). Però bé, són qüestions menors que no treuen valor a un volum com el que us ressenyo.
Crec que és una bona aportació que pot resultar útil i d'interès per a nens i nenes a partir de 9-10 anys i per a públic en general sensibilitzat per les qüestions de gènere. Hauria de formar part de les biblioteques d'escola o institut, ja que omple un buit en els materials que ajuden a treballar la consciència contra les discriminacions de gènere.
Vivim temps en que la societat viu transformacions que ens acosten a conceptes com igualtat i no discriminació, que ens fan avançar cap a una idea de justícia basada en models més igualitaris; i penso que aquest llibre pot fer una digna contribució en aquest sentit.


dilluns, 28 de gener de 2019

LIJ - La sireneta, de Hans Christian Andersen

Hans Christian Andersen; Quentin Gréban (il·lustrador)
La sireneta
(traduït per Teresa Broseta i adaptació lingüística de Tina Vallès)
Barcelona: Animallibres, 2018
Col·lecció Àlbums Il·lustrats, 50
24 pp.
ISBN: 978-84-17599-05-8
PVP: 15,95€

Aquesta edició de La sireneta d'Animallibres ens presenta la narració original de Hans Christian Andersen amb un acurat i sensual treball d'il·lustració de Quentin Gréban. És recuperar l'essència d'una narració sense les influències de les diferents versions cinematogràfiques que se n'han fet.
La història és més o menys coneguda: la sireneta és la filla petita del rei del mar, té el cos d'una dona i la cua d'un peix. Podrà sortir a la superfície del mar el dia que faci quinze anys. Aquell dia coincideix amb una forta tempesta que fa naufragar un vaixell on un príncep celebra una festa.
La sireneta, enamorada del jove príncep, el salva de morir ofegat. Per poder fer realitat els seus somnis recorrerà als poders d'una bruixa, que li posarà algunes condicions: perderà la seva cua de peix però també la seva veu, tindrà dues cames ben boniques però patirà amb cada pas que faci, i si no acaba casant-se amb el príncep acabarà convertida en escuma de mar. 
No faré un spooiler del final, però és una narració que ens pot fer reflexionar sobre on ens pot portar l'enamorament i les conseqüències de les nostres decisions. 
Resulta ben recomanable per a nens i nenes a partir de 6-7 anys i per a que més d'un s'adoni que bona part del cinema no existiria al marge de la literatura.

dissabte, 19 de gener de 2019

LIJ - La nena huracà i el nen esponja, de Ilan Brenman

Ilan Brenman; Lucía Serrano (il·lustradora)
La nena huracà i el nen esponja
Barcelona: Animallibres, 2018
Col·lecció Àlbums Il·lustrats, 49
32 pp.
ISBN: 978-84-16844-96-8
PVP: 15,95€

La nena huracà i el nen esponja és un àlbum il·lustrat que ens presenta dos nens de caràcters gairebé oposats. La nena ("huracà") és entusiasta, moguda i inquieta; la típica nena que et deixa esgotat com a pare o mestre amb la seva desbordant energia. El nen ("esponja") és tranquil, prudent, pacient, observador, perfeccionista; allò que la saviesa popular qualificaria fàcilment com a "bon nen". 
L'autor, però, vol trencar aquesta dicotomia amb tota la intencionalitat; i mostrar-nos que no totes les coses d'un són bones ni totes les de l'altre dolentes i que quan dues realitats tan oposades com aquestes entren en contacte, uns i altres es beneficien de les coses bones de l'altre. 
No hem d'entendre l'educació com quelcom tancat i allunyat d'allò que considerem perniciós, sinó com una realitat dinàmica que s'enriqueix i evoluciona en contacte amb allò que és diferent. 
Em sembla una reflexió interessant. Una proposta força estimulant per a nens i nenes a partir de 5-6 anys. 


dijous, 17 de gener de 2019

Tsundoku

Els qui estimen els llibres i la lectura sovint acumulen títols en una llista d'espera que recull tot allò que s'ha comprat i espera ser llegit a curt termini. I és que el dia a dia et porta a encuriosir-te i deixar-te enlluernar per una novetat, un autor o un títol de qui t'han parlat bé o n'has llegit bones referències, altres obres d'un autor que un dia et va agradar, llibres o autors de referència,....
I penses: "Aquest me'l vull llegir", "després d'aquest llegiré...", "quan pugui...", "m'hauria de llegir..."; i amb tots aquests pensaments vas acumulant materials dels que acabes perdent el control fins que un dia descobreixes quelcom que un dia et va il·lusionar i ara gairebé havies oblidat. 
I és que aquest és el drama de molts lectors: tenen més ganes de llegir i títols pendents que temps per llegir-se'ls. No sé si a vosaltres us passa. Jo he de reconèixer humilment que a mi sí. És una situació que provoca certs neguits, perquè notes que no la pots controlar, que se t'escapa. Prens consciència que a la vida et quedaran coses molt interessants per llegir. 
Neguiteja però no cal fer-ne un drama. Amb l'edat aprens a relativitzar-ho gairebé tot. Forma part de la vida com tantes altres coses; i la nostra vida són les decisions que prenem i les prioritats que ens marquem. Cadascú les seves. 
No hi ha en català un terme que reculli aquesta acumulació de lectures pendents (almenys jo no la conec), però sembla que el japonès sí que ho ha fet: tsundoku. 
Diria que tots els lectors tenen una tsundoku. La meva és llarga i en constant transformació, alterada constantment per tot el que vaig descobrint i les inquietuds i interessos que vaig desenvolupant. Tinc coses per llegir, però constato que mai sé del tot el que acabaré llegint. Hi ha quelcom capriciós i indesxifrable en la decisió final, on també hi pesen elements emocionals i que tenen a veure amb l'estat d'ànim, no només són els interessos o les necessitats. 
Tingueu la vostra tsundoku, però escolteu el vostre cor i llegiu allò que a cada moment necessiteu.
Salut i bona lectura!

dimecres, 16 de gener de 2019

LIJ - Supernens, d'Anya Damirón

Anya Damirón; Pablo Pino (il·)
(
traduït per Teresa Broseta)
Supernens
Barcelona: Animallibres, 2018
Col·lecció Àlbums Il·lustrats, 46
48 pp
ISBN: 978-84-16844-89-0
PVP: 15,95€

Supernens és un àlbum il·lustrat sobre la rica diversitat de la condició humana que planteja una nova mirada sobre el món de la discapacitat. 
L'Ivan és un nen fascinat pels poders dels superherois. Un dia el seu pare el fa adonar que els superherois, a l'igual que la resta de persones, tenen grans habilitats però també pors i inseguretats; i que és aquesta barreja la que ens fa únics i especials. Passejant i observant atentament el món que l'envolta anirà descobrint que hi ha tot un món de superherois als quals els falten els braços, no hi veuen o potser no poden caminar; però que han après a pintar amb els peus, a llegir utilitzant els dits o a jugar a bàsquet en una cadira de rodes. Persones que han sabut afrontar les seves mancances a base de valentia i coratge  i desenvolupar noves habilitats per a compensar-les. 
Penso que és això el que fa necessari un àlbum com aquest, per a educar una sèrie de valors fonamentals en l'educació dels més petits. Educar en la valoració dels altres, no tant pel que els hi manca sinó pel que poden arribar a fer; afavorir actituds de respecte; estimular l'afany de superació; fer adonar que sempre podem millorar i desenvolupar noves habilitats;...
Només aconseguirem una societat més justa si eduquem per a formar ciutadans tolerants i respectuosos amb la diferència.
Supernens és un àlbum il·lustrat que potser no destaca per l'originalitat del seu plantejament, on tot es desenvolupa per camins convencionals i més aviat previsibles; però conté un missatge tan potent com necessari que serà de gran utilitat per a pares, mestres i educadors; perquè hi ha coses en les quals resulta imprescindible formar i "adoctrinar" els nostres infants.