dimarts, 22 de maig de 2018

LIJ - El monstre de l'armari existeix... i t'ho demostraré

Antoine Dole; Bruno Salamone (il·lustrador)
El monstre de l'armari existeix... i t'ho demostraré
Barcelona: Animallibres, 2018
32 pp.
Col·lecció Àlbums Il·lustrats, 41
ISBN: 978-84-16844-58-6
PVP: 15,95€

És un comportament típicament infantil justificar qualsevol malifeta amb tota mena d'excuses i responsabilitats alienes. Doncs amb aquesta premissa i un tractament fresc i desenfadat els autors juguen a "demostrar" l'existència d'un monstre de l'armari que justificaria tot allò que fa el protagonista d'aquest àlbum. 
M'ha agradat el desenllaç, perquè el monstre potser també té alguna cosa a dir en tot aquest enrenou.
En tot cas aquest llibre és una molt bona eina per a llegir amb els més petits de la casa i analitzar amb ells el per què de tot allò que va desfilant per les seves pàgines i relacionar-ho amb les vivències que tothom té.
A partir de 4 anys.

diumenge, 20 de maig de 2018

I BISCOTTI - LES GALETES; audioressenyes fetes per infants i joves

El desenvolupament de les TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació) està obrint una sèrie de noves possibilitats que abasta tots els àmbits de la vida. I la lectura no en podia quedar al marge. 
Malgrat que tots els diaris publiquen suplements culturals i ressenyes de llibres que molt pocs llegeixen, és sabut que el que millor funciona per a que un llibre tingui èxit i difusió és el boca-orella. Ens refiem més del criteri de l'amic o conegut en qui tenim confiança que no del comentari del crític literari més prestigiós. 
Personalment, escric ressenyes en aquest espai per a deixar testimoni de l'empremta que m'ha deixat una lectura. Satisfà més una necessitat personal que amb el temps s'ha anat tenyint d'hàbit que no un desig de transcendència. Però sempre és grat constatar que un determinat comentari ha estat llegit o valorat per d'altres. 
Dic tot això arran d'una notícia llegida al suplement Criatures del diari Ara sobre una iniciativa nascuda a Itàlia anomenada I biscottique aprofita les prestacions de la telefonia mòbil per a que els nens i els joves facin audioressenyes de llibres que els hagin agradat i vulguin recomanar-los a d'altres. El boca-orella amb eines d'avui. 
De la iniciativa m'agraden vàries coses: que no sigui esclava de la imatge (només és un àudio que cal escoltar i no depén de la imatge d'un o una youtuber), que protegeixi la imatge dels menors (que no apareix en cap cas), que sigui breu (l'àudio no pot superar el minut), que afavoreixi la participació i l'intercanvi i que no tingui afany de lucre.
No sé si acabarà arrelant, però es mereix un vot de confiança. Sort!

dimarts, 15 de maig de 2018

Podries, de Joana Raspall

Ara que el drama dels refugiats ha esdevingut tristament un tema d'actualitat gairebé diari, reconforta trobar un poema que en descriu amb precisió i bellesa la crua realitat i que facilita una comprensió empàtica de la situació que viuen. Crec que és una gran eina que permet el seu treball en el món educatiu i que compta amb el magnífic suport d'una iniciativa com la de Poesia dibuixada.


Si haguessis nascut
en una altra terra,
podries ser blanc,
podries ser negre...
Un altre país
fóra casa teva,
i diries "sí"
en un altra llengua.

T'hauries criat
d'una altra manera
més bona, potser;
potser, més dolenta.
Tindries més sort
o potser més pega...

Tindries amics
i jocs d'una altra mena;
duries vestits
de sac o de seda,
sabates de pell
o tosca espardenya,
o aniries nu
perdut per la selva.

Podries llegir
contes i poemes,
o no tenir llibres
ni saber de lletra.
Podries menjar
coses llamineres
o només crostons
eixuts de pa negre.

Podries ....podries...

Per tot això pensa
que importa tenir
les mans ben obertes
i ajudar qui ve
fugint de la guerra,
fugint del dolor
i de la pobresa.

Si tu fossis nat
a la seva terra,
la tristesa d'ell
podria ser teva.

Joana Raspall

(Del recull Com el plomissol, publicat a la Galera el 1998)



POESIA DIBUIXADA és un projecte literari i multimèdia impulsat per celebrar els 15 anys de LletrA com una col·laboració de la UOC i Catorze.cat, que enguany ha rebut el Premi Nacional de Cultura.
L’art, la poesia i l’audiovisual es fusionen per oferir una experiència lectora innovadora a partir de la creació de breus obres d’art audiovisuals. Cadascuna de les poesies dibuixades integra un poema d’un autor o autora clàssic o contemporani, la veu de Sílvia Bel i les il·lustracions de Marta Bellvehí, que hi posa el color amb les seves pinzellades d’aquarel·la i línies a llapis; convertint la lectura de poesia en un veritable plaer per als sentits.

dissabte, 12 de maig de 2018

Paraules que es fan estimar

Una de les iniciatives que s'han dut a terme amb motiu de l'any Fabra ha estat la de convocar la ciutadania a través de les xarxes socials perquè proposi i voti les paraules que considera més boniques del català. Les paraules són el que fa única una llengua i la seva manera d'expressar la vida i, així, les llengües esdevenen pilars genuïns i fonamentals del patrimoni cultural de la humanitat.
Hi han participat més de 10.000 persones i he de dir que m'agrada molt el que ha sortit, perquè diu molt de com som i dels nostres valors. Són paraules intimistes, tranquil·les i dolces que tenen una bona sonoritat i que situaria, amb tots els matisos que es vulgui, en l'àmbit de l'estimació (com xiuxiuejar, tendresa, moixaina, amanyagar o caliu); però que no deixen de banda valors a preservar com llibertat o enraonar
Aquestes paraules seran exposades al Jardí de les Llengües de Ljouwert, als Països Baixos, que enguany és Capital Europea de la Cultura i on formarà part del projecte Terra de Llengües, que vol donar protagonisme a la llengua i la cultura de comunitats lingüístiques mitjanes i petites d'Europa com la nostra. 
Una llengua i les paraules que en formen part és una riquesa que cal preservar perquè aporta una manera de descriure i entendre el món, amb expressions i paraules genuïnes que la fan única. I té paraules que es fan estimar, com aquestes que formen el top ten sorgit d'aquesta iniciativa:

1- Xiuxiuejar

2- Aixopluc

3- Caliu

4- Tendresa

5- Llibertat

6- Moixaina

7- Amanyagar

8- Enraonar

9- Ginesta

10- Atzavara

I que van sortir d'aquesta llista de paraules finalistes: aixopluc, xiuxiuejar, corprendre, pipiripip, andròmina, moixaina, atzavara, tendresa, enraonar, xaragall, atzucac, paraula, fressa, amanyagar, regalimar, ginesta, aixafaguitarres, llibertat, xubec, ombrívol, caliu, dempeus, lluny, xerric i fetillera. 


M'agrada molt xiuxiuejar, però sóc d'una terra on de les roselles en diem pipiripips. I la trobo preciosa.

divendres, 11 de maig de 2018

Tanca una llibreria, es trenca un paisatge

Sento el tancament d'una llibreria com una pèrdua. No són només comerços de llibres, sinó centres que juguen un paper fonamental en les infraestructures culturals d'un país. Acullen presentacions de llibres, taules rodones, exposicions,.... I sí, viuen de vendre llibres, però sobretot de fidelitzar una clientela, d'assessorar-la i fer-li recomanacions encertades. Donen sovint un valuós servei i et busquen i et fan arribar allò que necessites i els has demanat. 
Responen sovint a la iniciativa i l'entusiasme dels seus promotors. I diria que potser no guanyen gaires diners comparats amb d'altra mena de negocis, però sí que paguen els seus impostos a les societats on donen servei. 
El món canvia, el comerç electrònic guanya pes, es transforma l'oci de les societats a l'ombra de les xarxes socials i el llibre i la lectura lluiten aferrissadament per mantenir el seu espai. 
I la realitat ens demostra que no sempre ho aconsegueixen.
Em dol llegir a la premsa, gairebé en un segon pla, el tancament d'una llibreria. I no són anuncis menors: la Robafaves, la Catalònia, la Negra i Criminal i, ara, La Tralla. És un paisatge que de mica en mica s'esquerda i es va desdibuixant. 
De poc serveixen les lamentacions. Els propietaris que han pres la difícil decisió de tancar ho han intentat del dret i del revés. No han pogut seguir endavant perquè no els surten els números. I pleguen perquè també han de menjar. 
Sempre em pregunto el perquè de les coses. I en aquest cas trec pes a la competència del llibre digital. S'ha menjat només una molt petita part del pastís. A l'igual que la pirateria. Crec que té molt més a veure amb un canvi d'hàbits. A l'era de les xarxes socials cada cop és més difícil dedicar el temps i la concentració que la lectura requereix. No crec que sigui gaire fàcil estar permanentment pendent del whatsapp, twitter, facebook o qualsevol altra xarxa i llegir articles o llibres. És més fàcil consumir un vídeo o una piulada que llegir amb constància un llibre. I desconfio de personatges públics que comenten un llibre i demostren un gran coneixement del que escampen determinades xarxes. No em crec que se l'hagin llegit. Però s'ha de reconèixer que en una tertúlia queda d'allò més bé, dóna prestigi de persona llegida. 
La lectura, com tantes altres coses a la vida, és qüestió de prioritats. I, o la tens molt amunt o és molt fàcil que vagi decaient. No hi ha temps per a tot. 
No vull ser del tot pessimista. Hi ha llibreries que segueixen. I se n'obren de noves, sovint més petites i especialitzades. Hi ha gent que hi creu i s'hi embarca. Endavant i sort!

diumenge, 29 d’abril de 2018

El gran dia del llibre.... de paper

La Diada de Sant Jordi és un èxit espaterrant, una festa absolutament rodona que gairebé tota la ciutadania ha fet seva i que esdevé un dels nostres més vigorosos signes d'identitat. Sembla com si tothom es predisposés a fer d'aquesta Diada una data ben especial que treu el millor de nosaltres mateixos. Perceps que la gent està més amable i riallera, que s'esforça a que t'hi sentis bé. 
I el millor de tot és que funciona, que sempre se n'acaba fent una lectura positiva. El Gremi de llibreters és el primer a felicitar-se. En un sol dia es van vendre 1,62 milions de llibres amb un increment de facturació del 2% respecte la diada anterior. Són xifres magnífiques. Els carrers i places eren plens a vessar. Molta gent remenant i comprant. Certament no és el millor dia per fullejar llibres i triar; costa fer-te un foradet en una paradeta i decidir amb tranquil·litat què et quedes, però tant se val. Superes les incomoditats de les riuades de gent que et trobes pertot arreu i participes una vegada més dels rituals d'una de les diades més nostrades. 
Enguany he decidit celebrar la Diada prescindint de la informació i el seguiment que en feien ràdios i televisions. I és que em cansa la reiteració de la informació en les llistes dels més venuts. Personalment m'és completament igual. El gran èxit és la gent i els rituals col·lectius que hem fet nostres. 
Quan tornes a casa i recuperes la normalitat vas pensant en altres coses. I t'adones fàcilment que no lliga gaire la quantitat de llibres venuts i els índex de lectura de la ciutadania. La meitat de la població mai llegeix llibres i bona part de la resta més aviat poc. Com s'explica que la gent compri i no llegeixi? Fàcil. La gent, per damunt de tot, segueix una tradició. En un article a l'Ara Lluís Anton Baulenas deia que era com si la gent, per un dia, mostrés la seva solidaritat amb el sector editorial  i fes un donatiu com el que es pogués fer a la Marató de TV3 en la lluita contra unes determinades malalties. Ve a ser el mateix. Que et llegeixis el llibre o no resulta secundari. Pots posar-lo en un prestatge, regalar-lo o fins i tot llegir-lo, però això darrer no sembla primordial.
I quin és el gran triomfador de la Diada, doncs? El llibre de paper, indiscutiblement. Ja han passat els temors derivats de la irrupció del llibre digital. El llibre és un objecte. El llibre digital no ho és; és un arxiu amb el contingut d'un llibre de paper. I te'l pots llegir, naturalment. Però no el pots tocar, acaronar o ensumar. Li manca poder ser atractiu als sentits. Té el seu espai; i complementa les prestacions del llibre de paper. Però ara ja estic tranquil sabent que no substituirà mai l'altre. Veig que la gent té associada la imatge de llibre al que ha estat tota la vida: uns fulls enquadernats a una coberta. I generalment, quan la gent vol un llibre, vol l'objecte. Per als llibres digitals ja hi ha les plataformes que els comercialitzen a Internet tots els dies de l'any. La Diada de Sant Jordi és el dia del llibre.... de paper. 
I després de Sant Jordi, què? El de sempre. La casualitat ha volgut que hagués de tornar a una llibreria uns dies després de Sant Jordi. Res recordava el brogit del dilluns. Pràcticament no hi havia ningú a l'establiment. Vaig poder remenar amb tranquil·litat i trobar allò que també volia i que dilluns va ser impossible trobar.
Des de fa un temps tinc consciència de voler llegir el que tinc pendent abans de comprar res de nou, però en dies com aquests no me'n puc estar. Què hi farem! Bona lectura!

dissabte, 28 d’abril de 2018

LIJ - Una casa per a en Tom, de Leo Timmers

Leo Timmers
Una casa per a en Tom
Barcelona: Animallibres, 2017
48 pp.
Col·lecció Àlbums Il·lustrats, 42
ISBN: 978-84-16844-60-9
PVP: 15,95€

De l'il·lustrador belga Leo Timmers (1970) ja vaig comentar Corb en el seu dia. Em va sorprendre gratament l'expressivitat de les seves il·lustracions i la seva capacitat per a construir un relat que podia llegir-se perfectament a partir d'elles.
En aquest nou àlbum ens torna a oferir un gran treball que té molt poc text i que es llegeix molt bé només amb les il·lustracions, proposant una lectura molt enriquidora i creativa de la imatge. 
En Tom és un gatet que mai ha sortit de casa seva i un dia, perseguint enjogassat una papallona (la Vera), es perd pels carrers de la seva ciutat. Buscant casa seva anirà descobrint les "cases" d'altres animals. La trama, com veieu, és ben senzilla; però el que resulta més estimulant de seguir-la són els detalls de les seves il·lustracions i la capacitat que tenen de connectar fàcilment amb els lectors.
Resulta un àlbum molt estimulant i d'allò més recomanable per a primers lectors a partir de 4 anys.

dimarts, 24 d’abril de 2018

LIJ - Enciclopèdia misteriosa dels Éssers diminuts

Alicia Casanova; Fernando Falcone (il·lustrador)
Enciclopèdia misteriosa dels Éssers diminuts

(Adaptació d'Eva Bargalló)
Barcelona: Animallibres, 2016
56 pp.
Format: 22x30 cm
Col·lecció Àlbums Il·lustrats, 30
ISBN: 978-84-16844-15-9
PVP: 17,95€

Deixeu-me dir d'entrada que aquest àlbum m'ha semblat una obra d'una imaginació desbordant, originalíssim, amb un punt d'humor més aviat sorneguer que el fa molt atractiu. Imagineu que el món que trepitgem estigués poblat d'éssers diminuts responsables de tot allò que passa i no podem controlar. Doncs sota l'aparença d'un tractat científic, com si d'una enciclopèdia es tractés, te'ls va definint i explicant-te les malifetes que són capaços de fer. I és que n'hi ha que són una mica brètols, sense passar-se cap excés, però més aviat gamberros. 
Les il·lustracions resulten atractives, però on més llueix el tractat és en les descripcions d'aquests petits i particularíssims éssers. 
El millor, però, és que obre la porta per a ser treballat a l'escola, obrint finestres a la creativitat i oferint pautes per a inventar altres éssers diminuts. 
És original, personal i divertit; i resulta molt recomanable per a nens i nenes a partir de 8-9 anys i per a educadors, per les possibilitats que ofereix de ser utilitzat com a eina dinamitzadora des de l'entorn escolar.

diumenge, 22 d’abril de 2018

LIJ - L'interrogant gegant, d'Eulàlia Canal

Eulàlia Canal, Sebastià Serra (il·lustrador)
L'interrogant gegant
Barcelona: Animallibres, 2017
40 pp.
Col·lecció Àlbums Il·lustrats, 40
ISBN: 978-84-16844-42-5

PVP: 15,95€

Si en un conflicte bèl·lic els soldats pensessin fredament en el que fan, si valoressin per un moment contra qui disparen o llencen les bombes, segurament es qüestionarien el seu paper i potser no complirien les ordres rebudes. Però el soldat no està fet per a qüestionar les ordres sinó per a complir-les sense discussió; no està fet per a exercir la democràcia, sinó en tot cas per a defensar-la en el compliment del seu deure. És dur, però és així.
Sobre tot això va aquest àlbum de l'Eulàlia Canal, contundentment antibel·licista. Ens proposa una reflexió sobre les víctimes innocents dels conflictes, sobre qui són els autèntics enemics. Ens planteja dilemes sobre els quals val la pena reflexionar, com ara: en una guerra, dispararies contra unes nens que no t'han fet res senzillament perquè viuen en el bàndol dels enemics?
Sempre he cregut que els bons llibres t'han de remoure alguna cosa per dins, que no poden deixar-te indiferent. I aquest obre les portes a dialogar i reflexionar sobre les guerres.
Resulta molt recomanable per a nens i nenes a partir de 6-7 anys i per a tothom. Una eina imprescindible per a construir una cultura de la pau avui més necessària que mai.

dissabte, 21 d’abril de 2018

LIJ - El llibre secret de les princeses que també es tiren pets

Ilan Brenman; Ionit Zilberman (il·lustrador)
El llibre secret de les princeses que també es tiren pets
Barcelona: Animallibres, 2017
32 pp.
Col·lecció Àlbums Il·lustrats, 33
ISBN: 978-84-16844-28-9
PVP: 15,95€

Darrere del grans èxits acostuma a haver-hi quelcom molt original, una troballa mai abans explotada o en la qual ningú hi havia pensat amb anterioritat. Fa uns anys aquests mateixos autors van publicar un àlbum de títol irreverent i desmitificador, Les princeses també es tiren pets, que va ser un èxit espaterrant, que ha anat acumulant edicions i del qual s'ha fet fins i tot un muntatge teatral.
Aquests llibres estan protagonitzats per una nena, la Laura, que es tanca a la biblioteca del pare i tot llegint descobreix històries de llibres que tots coneixem. I aquí rau allò que deia, la idea original, la capacitat de fabular i crear històries sobre històries conegudes, d'imaginar el com i el per què d'aspectes de les històries que sorprenguin els lectors.
Tenim un títol original i trencador i un desenvolupament que obre les portes a la imaginació i la creativitat. És el contingut d'aquest àlbum, però també les propostes didàctiques que se'n poden derivar per al món de l'escola: pregunteu-vos per què la bruixa de Hansel i Gretel és així de malvada. I a veure què surt. O el per què de la gegantesca mida del Joan de la mongetera màgica.
És donar una nova vida als contes clàssics, revitalitzar-los sense trair-los, obrint la porta a la capacitat de fabular que tots duem a dins.
Per a nens i nenes a partir de 6-7 anys.