diumenge, 4 d’abril de 2021

Terra Alta, de Javier Cercas

Javier Cercas

Terra Alta 

Barcelona: Planetadelibros, 2019

384 pp

ISBN: 978-84-08217-84-8

PVP: 21,90€ 

Guardo bones sensacions de Soldats de Salamina i Anatomía de un instante, els llibres de Javier Cercas que havia llegit abans de Terra Alta. M'agrada la seva prosa fluïda, precisa i atenta al detall; i malgrat els prejudicis de molts contra els Premis Planeta, he pensat que Terra Alta podria agradar-me. D'entrada m'atreu la comarca, un lloc preciós i tranquil on vaig passar uns dies magnífics recorrent-la, visitant els seus poblets, els escenaris de la batalla de l'Ebre i els paisatges que van enamorar Pablo Picasso. Té per escenari llocs que conec i als que m'agradaria tornar.

Terra Alta podria considerar-se una novel·la policíaca, un thriller sobre la investigació d'un assassinat escabrós; però crec que és molt més. Cercas ha creat un gran personatge en Melchor Marín, el mosso d'Esquadra que investiga el cas; un policia amb una infància i adolescència difícils i un passat fosc al marge de la llei, que té un peculiar sentit de la justícia i que l'autor lliga magistralment amb els tràgics successos que es van viure a Catalunya durant l'agost de 2017.

Les evolucions del personatge ens menen a reflexionar sobre els límits de la justícia, sobre fins a quin punt l'obsessió per a que cadascú tingui el que es mereix ens pot fer caure en la injustícia i l'arbitrarietat. Que en qüestions de justícia tan important és el fons (la raó) com les formes (el respecte a la llei). És el que li fa dir al sots-inspector Barrera: "La justícia absoluta pot ser la més absoluta de les injustícies". 

Una altra reflexió que m'ha interessat és la que fa referència a l'odi, fins a quin punt és un verí que malmet l'existència i fa impossible la felicitat. 

Els llibres i la literatura també tenen un paper important en aquesta novel·la. Hi ha llibres que deixen empremta, després dels quals res és ben bé el mateix; llibres als que tornem, que ens canvien la nostra visió de les coses. I al protagonista li passa això després d'haver llegit Els miserables de Victor Hugo ("Acabà el llibre commocionat, amb la certesa que ja no era la mateixa persona que començà a llegir-la i que ja mai més tornaria a ser-ho") i els llibres jugaran un paper determinant en la història d'amor que viurà. 

Per si això fos poc la memòria històrica jugarà també un paper determinant en el desenllaç de la història, fent-nos adonar que quan no es repara una injustícia l'odi acumulat buscarà el moment d'esclatar. 

El que us deia, molt més que una intriga policíaca; una novel·la trepidant que ens interroga sobre aspectes essencials de la vida i que ens atrapa des de la primera pàgina.

 

dimecres, 31 de març de 2021

LIJ - Sóc ferotge, d'Anya Damirón

Anya Damirón; Pablo Pino (il·lustrador)

Sóc ferotge

Barcelona: Animallibres, 2021

Col·lecció Àlbums Il·lustrats, 86

40 pp.

ISBN: 978-84-17599-84-3

PVP: 15,95€ 

Sóc ferotge és un magnífic àlbum il·lustrat que ens parla de l'acceptació d'un mateix però alhora de la superació personal; i de com són d'importants l'esforç i el suport dels altres per assolir els nostres objectius. I ho fa amb un plantejament força original, interactuant amb el lector i demanant-li una lectura creativa, proposant-li que utilitzi veus per interpretar els personatges, que assagi tons de veu per llegir les onomatopeies o que posi melodia i canti estrofes d'una cançó; convertint així la lectura en una experiència lúdica i creativa. 

En Milo, el protagonista d'aquest àlbum, és un petit llop que aspira a ser el que s'espera d'un animal com ell: fort, ràpid, ferotge i capaç de fer sentir el seu udol ben lluny. Aviat s'adona que dient que és ferotge no n'hi ha prou; que cal alguna cosa més. I és aquesta descoberta la que el transformarà i li permetrà assolir allò que desitja. 

El treball d'il·lustració és molt ric i ple de petits detalls que enriqueixen el contingut de la història i el plantejament de l'àlbum per a que la seva lectura sigui una experiència creativa el fan molt recomanable a partir de 4-5 anys. 

divendres, 26 de març de 2021

La cuinera dels senyors, d'Imma Cortina i Grau

Imma Cortina i Grau

La cuinera dels senyors

Berga: Edicions de l'Albí, 2019

Col·lecció Narrativa, 54

198 pp.

ISBN: 978-84-15269-76-2

PVP: 19€ 

Hi ha llibres que tenen una vida en l'àmbit local, que formen part d'allò que podríem anomenar literatura de proximitat o de kilòmetre 0; que compten amb la complicitat del públic local, que hi veu reflectit quelcom que li és proper. Acostumen a ser d'autors que no viuen professionalment de la seva passió i que l'han de comptabilitzar amb una altra professió. No dic això amb ànim de menystenir-los, sinó de donar-los un valor afegit car en ells convergeix l'esforç per a bastir una trajectòria literària i l'aposta d'editors valents i compromesos com el berguedà Jaume Huch, que donen sortida a una producció valuosa que trobaria difícil publicar-se en les editorials més grans i comercials. 

La cuinera dels senyors és una novel·la de caire costumista que ens trasllada a la Manresa d'un segle enrere. I aquest és potser un dels grans atractius del llibre, imaginar-te els desplaçaments dels personatges per carrers i places on passes habitualment. Situa l'acció en un dels pisos de la Casa Torrents (la Buresa), una de les joies del modernisme manresà; i aquesta circumstància permet a l'autora parlar de la migració del camp a la ciutat, de les diferències socials, de les condicions de vida de burgesos i obrers, de les diversions, les celebracions i problemes d'aquella època com el pistolerisme. Dona pinzellades de moltes coses, suposo que fruit del treball de documentació que ha dut a terme, però hi ha coses que t'arriben especialment, com el tracte cruel que rep el Joanet a l'escola per la seva discapacitat (i aquí es veu molt la sensibilitat com a mestra de l'autora) o la visió fins a cert punt idealitzada del món pagès en contraposició a la duresa, l'agressivitat i la violència de la vida urbana.

La cuinera dels senyors està narrada des del punt de vista de la Ma Dolors, la cuinera de la família d'aquest pis de la Buresa, que va anotant les seves vivències en una llibreta; i sí que hi passen coses: hi ha un suïcidi, personatges amb conflictes i patiments diversos...; però obeeixen més a estereotips, a uns patrons més o menys estandarditzats (el canonge, el coronel, el capità de la Guàrdia Civil, el notari, el metge,...) com a part d'un gran fresc per a reflectir l'època que com a personatges amb una profunditat, conflictes i matisos (potser amb l'excepció del metge) que facin avançar la trama. És potser més una novel·la de fets i espais que de personatges.

És de bon llegir, estructurada en capítols breus que baixen àvidament. Per a manresans i interessats en la història.

dilluns, 22 de març de 2021

LIJ - L'estrany cas del detectiu Arsène Lutin, de Francesc Puigpelat

Francesc Puigpelat

L'estrany cas del detectiu Arsène Lutin

Barcelona: Animallibres, 2021

Col·lecció L'isard, 26

232 pp.

ISBN: 978-84-18592-01-0 

PVP: 9,95€

L'estrany cas del detectiu Arsène Lutin és una entretinguda narració detectivesca que transcorre pels indrets més turístics de París durant un calorós mes d'agost i apta per al consum infantil. El punt de partida són les vacances d'una família benestant amb dos fills adolescents als que no els ve gaire de gust el pla de vacances dissenyat pels pares. I uns pares queixosos d'uns fills acomodaticis, massa ben acostumats, dels que tenen la sensació que si no se saben espavilar mai arribaran enlloc. Però passarà quelcom inesperat que posarà tothom a prova. 

Malgrat la ingenuïtat, el to bonhomiós i a estones humorístic, i la poca versemblança de la trama i de la veu de la narradora (no et creus que una noia de catorze anys pugui explicar la història com ho fa); es llegeix amb avidesa i interès, car compta amb enginyosos girs en el seu desenvolupament que sorprenen el lector per inesperats. 

Val a dir també que el desenllaç obre la porta a reflexionar sobre com eduquem els fills, sobre el que els exigim i el que els oferim, sobre el fet de voler que siguin millors que nosaltres en tots els aspectes.

Finalment voldria dir alguna cosa sobre el títol. Abans de començar el llibre em pensava que era un aprofitament conjuntural d'una exitosa sèrie televisiva sobre un famós lladre de guant blanc al que li havien canviat una lletra del seu cognom; però el desenvolupament de la novel·la desperta la curiositat per descobrir les autèntiques novel·les de Maurice Leblanc sobre el famós lladre Arsène Lupin i ens porta a reflexionar sobre el que és legal i el que és just. 

És d'aquells llibres que obren la porta a llegir-ne d'altres (siguin els de Maurice Leblanc o els de Conan Doyle), i això sempre és d'agrair. A partir de 9-10 anys.

dissabte, 20 de març de 2021

LIJ - Charles Darwin i l'evolució

Ian Graham; Annaliese Stoney (il·lustradora) 

Charles Darwin i l'evolució

Barcelona: Animallibres, 2021

Col·lecció Eureka! Biografies de ciència, 4

144 pp

ISBN: 978-84-17599-92-8

PVP: 11,95€ 

A Ada Lovelace i la informàtica ja vaig comentar els encerts de la col·lecció de biografies Eureka! d'Animallibres. Des d'aquest punt de vista, res de nou. El plantejament i organització del llibre són idèntics, fins i tot el nombre de pàgines.

En aquest nou lliurament el biografiat és Charles Darwin. A partir d'una conversa amb un dels seus fills rememora la seva vida i el relat se centra en l'expedició del vaixell Beagle resseguint les costes d'Amèrica del Sud al llarg de cinc anys, on Darwin va poder viatjar com a naturalista. I és que aquesta era la seva gran passió: observar roques, animals i plantes. Les seves anotacions i vivències són a la base de la teoria que va formular sobre l'evolució de les espècies, car creia que animals i plantes evolucionaven per adaptar-se millor a les exigències de l'entorn. Aquesta teoria, avui plenament acceptada i refrendada per la comunitat científica, va trobar dificultats en el seu moment per contradir els preceptes religiosos que afirmaven que totes les espècies eren tal com Déu les havia creat. Molts dels seus contemporanis no suportaven la idea que els humans poguéssim estar emparentats amb els simis. Això li va crear angoixes i temors d'enemistar-se amb coneguts i persones que apreciava. Finalment el llibre es va publicar i va poder gaudir d'acceptació i popularitat. Avui Charles Darwin està enterrat a l'Abadia de Westminster, un honor reservat als grans prohoms britànics. 

Voldria destacar un aspecte subliminal del llibre, i és el respecte que cal vetllar pels interessos que mostren els nens. Sembla que Darwin no va ser gaire bon estudiant. Li interessava el que li interessava. Primer anava per a ser metge com el pare, després per a capellà. I sembla que res d'això va reeixir. Finalment, poder-se embarcar a l'expedició del Beagle va ser determinant per al seu futur i la seva realització com a persona. 

Charles Darwin i l'evolució és una lectura tan amena i agradable com enriquidora, perquè ens fa conscients que el coneixement científic va fer un salt endavant amb els seus treballs, superant prejudicis, del que encara gaudim plenament a dia d'avui. 

divendres, 19 de març de 2021

El hombre que cambió su casa por un tulipán, de Fernando Trías de Bes

Fernando Trías de Bes

El hombre que cambió su casa por un tulipán

Barcelona: Editorial Booket / Temas de Hoy, 2010

272 pp.

ISBN: 978-84-84608-44-8 

PVP: 7,95€

De sempre he mantingut un interès sostingut per entendre les coses, saber per què passen. I mai he restat aliè a l'economia, conscient que allò que s'esdevé en aquest món té una repercussió directa en la meva vida. Segueixo amb interès les explicacions dels economistes mediàtics que apareixen pels mitjans (Niño Becerra, Sala Martín, Bernardos, Gay de Liébana,... ) per donar les seves explicacions i interpretacions sobre tot allò que s'esdevé. Tot plegat ha anat configurant en mi un pensament regit per la lògica i el sentit comú, ferm creient que la riquesa prové del treball i l'estalvi i la moderació en les ambicions i les necessitats; però he de reconèixer que darrerament em venç la perplexitat quan he de conviure amb les conseqüències de les polítiques monetaristes promogudes pels bancs centrals, que han generat situacions alienes a tota lògica. 
Em costa entendre, per posar només dos exemples, com pot ser que un banc prefereixi comprar deute d'estats sobre-endeutats amb interessos negatius abans que donar un crèdit a un particular; o com pot ser que productors de petroli arribessin a pagar no fa massa algú per a que s'endugués el petroli de les seves plantes. És el món al revés, però he de dir que sempre hi ha una explicació. 
La transformació de la banca comercial tradicional (la que captava estalvi a canvi d'una remuneració i donava crèdits a particulars i empreses) en una banca d'inversió, amb la creació de productes financers cada vegada més sofisticats i especulatius, ha transformat el món de les finances particulars i ha posat la llavor de les bombolles que es desenvolupen periòdicament. 
I aquí és on entra el llibre del Fernando Trías de Bes, que es va escriure després de l'esclat de la bombolla de les hipoteques subprime del 2008 en paral·lel a la immobiliària de l'Estat Espanyol, i que va amenaçar amb enfonsar el sistema financer mundial. Perquè de bombolles es veu que n'hi ha  hagut gairebé sempre, suposo que perquè la cobdícia i l'ambició formen part de la condició humana, i amb elles el desig d'enriquir-se de manera fàcil i ràpida i de no ser menys que els altres. I el que vol l'autor és explicar-nos les bombolles més grans de les que es té notícia (començant per la que va tenir lloc a Holanda al segle XVII i que dona títol al llibre i acabant en la de les hipoteques subprime nord-americanes) . En fa un recorregut àgil i amè perquè entenguem per què es formen, en base a què es desenvolupen i finalment punxen. 
La finalitat del llibre és clarament didàctica i orientada a la prevenció. En remarca el que hem d'aprendre de cada actor que intervé per a que en una situació així actuem sempre amb seny i cautela. Evitar-les és difícil, però sí que és possible evitar perdre-hi bous i esquelles. Creu que si som conscients dels errors que es cometen podrem evitar ensopegar de nou amb la mateixa pedra. 
Dit això crec que els economistes són més bons explicant un esdeveniment (perquè la seva ciència els proporciona poderoses eines d'anàlisi) i la seva casuística, que no pas preveient les coses, perquè com demostra l'autor a bastament en el seu llibre el comportament humà és sovint irracional. I això es veu en totes les bombolles que analitza. No tinc clar que després de la bombolla immobiliària i de les empreses puntocom (es van pagar animalades per les accions d'empreses que no facturaven, com el cas de Terra) de fa uns anys no tornem a caure en errors del passat. La història tendeix sovint a repetir-se. 
Crec que el llibre dona pautes sobre com evitar determinats errors, però bàsicament tot es redueix al més pur sentit comú (el menys comú dels sentits, com afirmen alguns): no entrar mai en un producte que no entenguis, no estirar més el braç que la màniga, millor menjar poc i pair bé,...; frases que tots hem escoltat més d'una vegada i que haurien de ser les que guiessin una vida assenyada des del punt de vista econòmic.
Acabo amb uns versos d'Antonio Machado que cita l'autor i que resumeixen un dels elements cabdals de la ciència econòmica:
"Sólo un necio confunde
valor con precio."
Queda tot dit.

dilluns, 15 de març de 2021

LIJ - GRÀCIES. Història d'un veïnat, de Rocio Bonilla

Rocio Bonilla

GRÀCIES. Història d'un veïnat 

Barcelona: Animallibres, 2021

Col·lecció Àlbums Il·lustrats, 91

40 pp.

ISBN: 978-84-18592-04-1

PVP: 15,95€

La nova proposta de Rocio Bonilla, GRÀCIES. Història d'un veïnat, és un deliciós àlbum il·lustrat que ens parla amb un punt d'humor de la incomunicació amb la que sovint convivim i de com aquesta alimenta els prejudicis i la desconfiança envers els altres.

Ens presenta un veïnat de diferents animalons on cadascú d'ells desconeix el que envolta el seu veí, fins que un esdeveniment inesperat els anirà posant en contacte i descobriran el que podran compartir i gaudir plegats. 

 

L'àlbum ens mostra amb senzillesa i encert que quan ens obrim als altres fem possible ajudar i ser ajudats; i que compartint ens ho podem passar més bé i ser més feliços. 

Per si tot això fos poc l'autora ha creat "El joc del veïnat", una versió del Joc de l'Oca on cada jugador podrà moure un dels personatges del conte amb l'objectiu de poder arribar primer al centre del tauler i compartir el veïnat. 

Resulta absolutament recomanable i dona molt de si: el podeu llegir, comentar, jugar i sobretot ...compartir! A partir de 4-5 anys.



Anatomia de les distàncies curtes, de Marta Orriols

Marta Orriols

Anatomia de les distàncies curtes

Barcelona: Edicions del Periscopi, 2016

Col·lecció Escafandre, 9

184 pp. 

ISBN: 978-84-944409-5-3

PVP: 17€ 

Vaig descobrir Marta Orriols (Sabadell, 1975) amb la seva primera novel·la, Aprendre a parlar amb les plantes, que vaig ressenyar en aquest mateix blog. I avui he anat enrere per a llegir-me aquest recull de contes, Anatomia de les distàncies curtes, amb el qual va debutar el 2016 en el món editorial.

Hi ha coses que m'agraden molt de com planteja i desenvolupa les històries la Marta Orriols. Intentaré explicar quines són i per què. D'entrada ens trobem amb dinou contes on els protagonistes mostren conflictes més o menys latents, moments de crisi que denoten un punt de frustració i d'insatisfacció en les seves vides, pulsions no resoltes que han anat creant un pòsit de fracàs vital. I tria situacions quotidianes, de les que podrien formar part de qualsevol de les nostres vides, per a fer-los esclatar.

D'altra banda són contes on s'insinua molt més del que es diu. I és el lector, el qui a partir de la pinzellada, s'imagina tot el que hi ha al darrera, el perquè d'aquella tensió o conflicte, en un exercici que em resulta molt enriquidor com a lector. Tens la sensació, però, que alguns d'aquells contes, desenvolupats, donarien per a una novel·la, però val a dir que com a contes funcionen fantàsticament bé. 

El recull ens ofereix un calidoscopi de la complexitat de la condició humana, històries on abunden situacions de solitud i incomunicació, d'expectatives frustrades que enfronten els protagonistes als abismes que dibuixa la seva existència. 

Potser no és una lectura optimista, però sí recomanable per a reflexionar sobre algunes de les contradiccions amb les quals convivim dia a dia.


dimarts, 9 de març de 2021

LIJ - Ada Lovelace i la informàtica

 

Roger Canavan; Annalise Stoney (il·lustradora)

Ada Lovelace i la informàtica

Barcelona: Animallibres, 2021

Col·lecció Eureka!, 3

144 pp

ISBN: 978-84-17599-88-1

PVP: 11,95€

No sé si mai us heu plantejat com han de ser les biografies que també puguin llegir i engrescar els nens i les nenes. La col·lecció Eureka! Biografies de ciència d'Animallibres us ofereix una proposta d'allò més atractiva. Són llibres amb un cos de lletra generós, il·lustrats, que inclouen requadres de resum i amb informacions que permeten contextualitzar aspectes de la vida dels biografiats, tires còmiques,... Tot d'elements per a facilitar la lectura i poder-la contextualitzar adequadament.

Endinsar-se en la vida dels altres sempre té quelcom d'apassionant que et desperta la llavor de la curiositat, sobretot quan tens un interès en allò que van viure i fer.

Ada Lovelace (1815-1852), de qui jo desconeixia l'existència fins a la lectura d'aquest llibre, va ser una estudiosa de les matemàtiques i del funcionament de les màquines. Tenia una salut fràgil i provenia d'una família rica, que li va proporcionar formació a casa (en aquella època les dones no tenien reconegut l'accés a la universitat) amb gent de prestigi. 

Resulta que va tenir la intuïció de crear un llenguatge que poguessin entendre les màquines (a través d'un sistema de targetes perforades); les beceroles dels ordinadors que disposem avui dia. I va ser la inspiradora dels algoritmes que avui regeixen les nostres vides. No és poc.

A través del relat de la seva vida anem descobrint sobre què va estar estudiant, les persones amb les quals es va relacionar i també la lluita contra l'estigmatització i els prejudicis de l'època pel fet de ser dona. Tenim, per tant, que en el seu cas convergeixen la reivindicació de l'aportació científica i la de gènere.

El temps li ha fet justícia. No us he volgut dir fins ara que el seu pare era el poeta Lord Byron, perquè el seu prestigi no li ve per ser filla de sinó per mèrits propis. Avui, el 2021, el llenguatge informàtic utilitzat pel Departament de Defensa dels Estats Units s'anomena Ada. I, des de 2009, el segon dimarts de cada octubre se celebra el dia d'Ada Lovelace per commemorar no només les seves aportacions sinó el de totes les dones que han contribuït al progrés de les ciències i les matemàtiques. 

Us espera una lectura amena i d'allò més enriquidora.

dilluns, 8 de març de 2021

LIJ - La Paula i el colibrí, de Muriel Villanueva

Muriel Villanueva; Albert Asensio (il·lustrador)

La Paula i el colibrí

Barcelona: Animallibres, 2021

Col·lecció La formiga blanca, 111

64 pp.

ISBN: 978-84-17599-95-9

PVP: 8,61€ 

La Paula i el colibrí és una sensible narració que permet abordar les emocions d'aquells infants que se senten prínceps destronats amb l'arribada d'un germanet, quan s'adonen que el petit acapara les atencions dels pares. 

Es tracta, doncs, de treballar l'acceptació de la nova realitat per a que no sigui viscuda com una pèrdua o un rebuig, sinó com quelcom que caldrà compartir i que haurà de deixar de ser exclusiu. 

La narració utilitza metafòricament la relació de la Paula amb el colibrí per a dibuixar paral·lelismes en la relació de la Paula amb els seus pares. El colibrí li diu que ell de vegades troba el nèctar amargant, però que insisteix fins que troba la dolçor; o que ha de volar enrere per agafar embranzida i anar a una altra flor. No us descobriré com aplica la Paula les ensenyances del colibrí, però sí que finalment acabarà descobrint que ella, en un temps, va estar en la situació del seu germà i que hi ha uns afectes i unes atencions que són propis d'una determinada època de les nostres vides. 

Em sembla una lectura adequada per a nens i nenes a partir de 6-7 anys i útil per abordar les emocions de les que hem parlat tant en l'àmbit escolar com familiar.