dissabte, 19 de gener de 2019

LIJ - La nena huracà i el nen esponja, de Ilan Brenman

Ilan Brenman; Lucía Serrano (il·lustradora)
La nena huracà i el nen esponja
Barcelona: Animallibres, 2018
Col·lecció Àlbums Il·lustrats, 49
32 pp.
ISBN: 978-84-16844-96-8
PVP: 15,95€

La nena huracà i el nen esponja és un àlbum il·lustrat que ens presenta dos nens de caràcters gairebé oposats. La nena ("huracà") és entusiasta, moguda i inquieta; la típica nena que et deixa esgotat com a pare o mestre amb la seva desbordant energia. El nen ("esponja") és tranquil, prudent, pacient, observador, perfeccionista; allò que la saviesa popular qualificaria fàcilment com a "bon nen". 
L'autor, però, vol trencar aquesta dicotomia amb tota la intencionalitat; i mostrar-nos que no totes les coses d'un són bones ni totes les de l'altre dolentes i que quan dues realitats tan oposades com aquestes entren en contacte, uns i altres es beneficien de les coses bones de l'altre. 
No hem d'entendre l'educació com quelcom tancat i allunyat d'allò que considerem perniciós, sinó com una realitat dinàmica que s'enriqueix i evoluciona en contacte amb allò que és diferent. 
Em sembla una reflexió interessant. Una proposta força estimulant per a nens i nenes a partir de 5-6 anys. 


dijous, 17 de gener de 2019

Tsundoku

Els qui estimen els llibres i la lectura sovint acumulen títols en una llista d'espera que recull tot allò que s'ha comprat i espera ser llegit a curt termini. I és que el dia a dia et porta a encuriosir-te i deixar-te enlluernar per una novetat, un autor o un títol de qui t'han parlat bé o n'has llegit bones referències, altres obres d'un autor que un dia et va agradar, llibres o autors de referència,....
I penses: "Aquest me'l vull llegir", "després d'aquest llegiré...", "quan pugui...", "m'hauria de llegir..."; i amb tots aquests pensaments vas acumulant materials dels que acabes perdent el control fins que un dia descobreixes quelcom que un dia et va il·lusionar i ara gairebé havies oblidat. 
I és que aquest és el drama de molts lectors: tenen més ganes de llegir i títols pendents que temps per llegir-se'ls. No sé si a vosaltres us passa. Jo he de reconèixer humilment que a mi sí. És una situació que provoca certs neguits, perquè notes que no la pots controlar, que se t'escapa. Prens consciència que a la vida et quedaran coses molt interessants per llegir. 
Neguiteja però no cal fer-ne un drama. Amb l'edat aprens a relativitzar-ho gairebé tot. Forma part de la vida com tantes altres coses; i la nostra vida són les decisions que prenem i les prioritats que ens marquem. Cadascú les seves. 
No hi ha en català un terme que reculli aquesta acumulació de lectures pendents (almenys jo no la conec), però sembla que el japonès sí que ho ha fet: tsundoku. 
Diria que tots els lectors tenen una tsundoku. La meva és llarga i en constant transformació, alterada constantment per tot el que vaig descobrint i les inquietuds i interessos que vaig desenvolupant. Tinc coses per llegir, però constato que mai sé del tot el que acabaré llegint. Hi ha quelcom capriciós i indesxifrable en la decisió final, on també hi pesen elements emocionals i que tenen a veure amb l'estat d'ànim, no només són els interessos o les necessitats. 
Tingueu la vostra tsundoku, però escolteu el vostre cor i llegiu allò que a cada moment necessiteu.
Salut i bona lectura!

dimecres, 16 de gener de 2019

LIJ - Supernens, d'Anya Damirón

Anya Damirón; Pablo Pino (il·)
(
traduït per Teresa Broseta)
Supernens
Barcelona: Animallibres, 2018
Col·lecció Àlbums Il·lustrats, 46
48 pp
ISBN: 978-84-16844-89-0
PVP: 15,95€

Supernens és un àlbum il·lustrat sobre la rica diversitat de la condició humana que planteja una nova mirada sobre el món de la discapacitat. 
L'Ivan és un nen fascinat pels poders dels superherois. Un dia el seu pare el fa adonar que els superherois, a l'igual que la resta de persones, tenen grans habilitats però també pors i inseguretats; i que és aquesta barreja la que ens fa únics i especials. Passejant i observant atentament el món que l'envolta anirà descobrint que hi ha tot un món de superherois als quals els falten els braços, no hi veuen o potser no poden caminar; però que han après a pintar amb els peus, a llegir utilitzant els dits o a jugar a bàsquet en una cadira de rodes. Persones que han sabut afrontar les seves mancances a base de valentia i coratge  i desenvolupar noves habilitats per a compensar-les. 
Penso que és això el que fa necessari un àlbum com aquest, per a educar una sèrie de valors fonamentals en l'educació dels més petits. Educar en la valoració dels altres, no tant pel que els hi manca sinó pel que poden arribar a fer; afavorir actituds de respecte; estimular l'afany de superació; fer adonar que sempre podem millorar i desenvolupar noves habilitats;...
Només aconseguirem una societat més justa si eduquem per a formar ciutadans tolerants i respectuosos amb la diferència.
Supernens és un àlbum il·lustrat que potser no destaca per l'originalitat del seu plantejament, on tot es desenvolupa per camins convencionals i més aviat previsibles; però conté un missatge tan potent com necessari que serà de gran utilitat per a pares, mestres i educadors; perquè hi ha coses en les quals resulta imprescindible formar i "adoctrinar" els nostres infants.

dilluns, 14 de gener de 2019

LIJ - Per què hi ha estrelles al cel? El llibre dels oficis curiosos

Anna Obiols; Joan Subirana Queralt "Subi" (il·lustrador)
Per què hi ha estrelles al cel? El llibre dels oficis curiosos
Barcelona: Animallibres, 2018
Col·lecció Àlbums il·lustrats, 48
24 pp.
ISBN: 978-84-16844-95-1
PVP: 15,95€

Per què hi ha estrelles al cel? El llibre dels oficis curiosos és un extraordinari àlbum il·lustrat, de desbordant imaginació i impregnat d'una tendresa i d'un encisador alè poètic que el fan del tot entranyable. Presenta oficis imaginaris que farien de la vida quelcom màgic i fascinant: l'atrapallums, el caçanúvols, l'ensinistradora de dracs, el cuidaboscos, la reparadora de cors trencats, el pintafulles, l'abocallàgrimes,....
És una invitació constant a gaudir, imaginar i inventar. 
El treball d'il·lustració del Subi està ple de petits detalls per a descobrir i gaudir amb deteniment. 
Un àlbum d'allò més estimulant, elaborat amb una sensibilitat exquisida,  que es gaudeix en el text i les il·lustracions. 
Per a nens i nenes a partir de 6 anys i per a tothom. 


dijous, 10 de gener de 2019

Cross, de James Patterson

James Patterson
Cross
Barcelona: Ediciones B, S.A.; 2008
Col·lecció La Trama
392 pp
ISBN: 978-84-666-3211-9


Quan em vaig creuar per casualitat amb aquest llibre i em predisposava a llegir-lo vaig voler saber coses sobre ell i el seu autor. Resulta que James Patterson (1947) és un dels autors més venuts del món, que viu professionalment de l'escriptura, amb la qual ha venut més de 375 milions de llibres arreu del món i lògicament també ha guanyat molts milions de dòlars. Un detall simpàtic de la seva biografia és que ha creat els Premis James Patterson PageTurner dedicats al foment de la lectura i a l'estimació pels llibres, als quals sembla que hi dedica importants quantitats de diners. Ha rebut importants premis i reconeixements, ha format part habitualment de les llistes de llibres més venuts i l'èxit de les seves novel·les ha comportat adaptacions cinematogràfiques i alguna sèrie de TV.
Algunes males llengües diuen que compta amb "col·laboradors" per completar part de la seva abundant producció.
Cross forma part d'una sèrie de novel·les protagonitzades per Àlex Cross, un antic agent de l'FBI doctorat en psicologia. En aquesta entrega, després de patir la pèrdua de la seva esposa i d'haver-se retirat per a cuidar dels seus fills amb l'ajut de la seva àvia, torna a l'acció per atrapar un perillós sicari psicòpata i violador que creu connectat amb la mort de la seva dona. 

La narració es desenvolupa en paral·lel a un doble nivell; el que correspon a ell mateix i el que correspon al psicòpata, amb el que guarda més d'una similitud; fins a confluir a l'escenari final, que compta amb un desenllaç fins a un cert punt previsible, però que conté elements sorpresa.
El que més m'ha interessat d'aquest llibre, però, ha estat descobrir la "fórmula" de l'èxit d'aquest autor. Què fa que aquest llibre enganxi i atrapi el lector, que un cop el comences no el puguis deixar anar, que resulti addictiu com una mala cosa?
D'entrada dir que en poc menys de 400 pàgines hi ha més de 120 capítols. Això vol dir capítols de 2-3 pàgines que es llegeixen en un plis-plas. És una narració molt cinematogàfica, on es desenvolupa una intriga carregada d'acció i on passen coses constantment que l'autor sap fer progressar sense perdre el pols narratiu. Hi ha poca descripció d'ambients o sentiments. Poques pàgines poden considerar-se introspectives. Els diàlegs són força abundants. El llenguatge? No planteja cap exigència al lector. Planer, proper a la parla del carrer. 

Les conseqüències? Una obra que es llegeix pràcticament d'una tirada, que es consumeix amb avidesa i proporciona una distracció satisfactòria. No crec que sigui una obra mestra que em quedi gravada a la memòria més enllà d'aquesta satisfacció immediata, però si agafes una altra novel·la protagonitzada per l'Àlex Gross o escrita pel James Patterson ja saps més o menys el que et trobaràs. I la veritat és que es deixa llegir bé i no deixa males sensacions. 

Entenc que hi hagi crítics que menystinguin aquesta literatura perquè és poc exigent amb el lector i no aporta pràcticament res més enllà d'una simple distracció. Que la considerin un producte de consum banal. Però també he de dir que de vegades m'he trobat amb obres aparentment pretensioses que són un autèntic pal. Els llibres han d'estar escrits per a ser llegits, es deuen a un públic. Un llibre necessita de lectors. Si no, cau en l'oblit. Això és així. I he de dir que té mèrit saber escriure llibres que connecten amb els desitjos d'un públic ampli. Jo això no ho criticaré. Connectar amb el públic, en aquest cas, és sinònim de ser un llibre que t'aporta allò que necessites en un moment donat. I jo, personalment, després de llegir-me el llibre de Bauman (que m'ha aportat reflexions molt estimulants) necessitava una cosa com aquesta, més aviat "lleugera". 
En resum, es tracta d'un thriller trepidant que es llegeix amb avidesa i del que no val la pena fer gaires segones lectures ni anàlisi de valors; per retrobar-te amb el plaer de llegir i comprovar, amb satisfacció, que t'has llegit un llibre de gairebé quatre-centes pàgines sense adonar-te.

dijous, 3 de gener de 2019

LIJ - Hola! Dinosaures, de Fabien Ockto Lambert

Fabien Ockto Lambert
Hola! Dinosaures
Barcelona: Animallibres, 2018
14 pp
Col·lecció La biblioteca dels ratolins
ISBN: 978-84-16844-87-6
PVP: 14,95€

L'èxit de la saga de pel·lícules de Juràssic Park va popularitzar el món dels dinosaures i el de la recerca científica. Estic segur que devem més d'una vocació científica al que plantejava el llibre de Michael Crichton i la posterior pel·lícula de
Steven Spielberg. L'escola tampoc va poder restar al marge del fenomen i  va haver de donar resposta als interessos de molts nens i nenes. Es van desenvolupar molts projectes de treball sobre aquest món i era i és una necessitat comptar amb bons materials didàctics que donessin resposta a les seves inquietuds.

Hola! Dinosaures és un llibre de coneixements amè i rigorós en forma d'àlbum il·lustrat que dóna resposta al que abans plantejava. 
M'ha sorprès gratament l'encert de la proposta, que compta amb l'assessorament de l'expert científic, geòleg i paleontòleg Jean Michel Bragard. Fa entenedor un món del que només hem descobert restes fòssils, el situa en el temps, el connecta constantment amb referents actuals, el fa abastable i atractiu. Està molt ben il·lustrat i compta amb elements interactius que en complementen el contingut. 
Pot ser consultat per infants a partir de 5-6 anys, però estic segur que qualsevol adult descobrirà coses que no sabia. 
Una eina imprescindible per a l'escola, que omple un buit, i per a qualsevol nen o nena interessat en aquest món.

diumenge, 30 de desembre de 2018

L'art de la vida, de Zygmunt Bauman

Zygmunt Bauman
L'art de la vida
Barcelona: Ediciones Paidós, S.A., 2008
160 pp.
ISBN: 978-84-493-2213-6
P.V.P.: 25€

Zygmunt Bauman (1925-2017) és un dels pensadors que més esforços ha dedicat a analitzar i entendre la moderna societat contemporània. Ell és l'encunyador del terme societat líquida, que tanta fortuna ha fet entre nosaltres. Una societat que ha deixat de tenir uns fonaments estables que li atorguessin seguretat i solidesa i la poguessin fer previsible. És una societat canviant, en permanent moviment, on creixen la incertesa i l'angoixa vital dels individus que en formen part. D'aquí el terme de líquida. 
L'art de la vida és mou a partir dels paràmetres que dibuixa la societat líquida i planteja la recerca de felicitat en aquest context, com un projecte de vida individual. I ens ofereix el símil amb el que seria una obra d'art en constant evolució, una peça única i irreemplaçable de la que els individus en serien els únics responsables. 
Els individus escollim les condicions en que volem viure, unes condicions en les que influeix la societat on vivim, però que no determina, perquè la responsabilitat última correspon als individus.
L'anàlisi de  Bauman s'enriqueix amb les aportacions i els punts de vista que filòsofs i sociòlegs han fet al llarg del temps.
És un llibre que t'obliga a aturar-te i reflexionar, que t'enriqueix i t'il·lumina, que et fa comprendre.
Pensar i reflexionar sobre la vida, sobre el seu sentit, sobre com viure-la, és consubstancial a la vida mateixa. T'adones que la incertesa és el seu hàbitat natural però que també la recerca per escapar d'ella és el que et mou i t'acosta a la idea de felicitat que més o menys tots duem a dins. És una cerca que no pot acabar mai però que forma part d'aquest modelatge, d'aquesta obra d'art que és la vida. 
La felicitat és quelcom inherent a l'existència humana que potser només rau a la nostra imaginació, que probablement és impossible de satisfer, però que no podem deixar de desitjar. 
Viure és triar en la lluita permanent per ser nosaltres mateixos. 
M'ha semblat un bon llibre d'un gran pensador, que demana el seu temps per a ser paït i assimilat com cal.

dissabte, 25 d’agost de 2018

Hortalisses i flors remeieres. Les herbes santes dels caputxins, de Fra Valentí Serra

Fra Valentí Serra de Manresa
Hortalisses i flors remeieres. Les herbes santes dels caputxins.
Barcelona: Editorial Mediterrània, 2014
120 pp.
Col·lecció A la caputxina, 9
ISBN: 978-84-9979-250-7
PVP: 17€ 

Tinc un record personal del Valentí Serra dels anys d'escolaritat amb els salesians i l'honor d'haver gaudit de la seva generosa amistat. Era i veig que segueix sent una personalitat singular i enlluernadora. Venia de família pagesa, de cal Jan Pastor, del barri de Santa Clara de Manresa i veig que ha aprofitat tot el coneixement del món pagès sobre els conreus i les plantes remeieres per aprofundir-hi i fer-ne divulgació. 
Com acostuma a passar, les trajectòries de les persones segueixen camins divergents i va arribar aquell punt en que perds la pista d'aquells amb qui havies compartit tants moments. Passats els anys he sabut de la seva vocació religiosa i de la seva dedicació relacionada amb la recerca i el coneixement, des de l'orde franciscà dels frares caputxins, que sempre podeu consultar a la seva entrada de la Wikipèdia
Sóc persona que valora el que la natura ens ofereix i que n'aprofita allò que ajuda a millorar-ne el benestar. Herbes que milloren la digestió, que ajuden a conciliar el son, que netegen una ferida o desinfecten, que et descongestionen quan agafes un refredat,... Podríem seguir. A casa mai falten pots amb farigola o romaní, o bé les més variades infusions de les que m'agrada aprofitar-ne les propietats.
Per això m'ha interessat el llibre del Valentí Serra, perquè em connecta amb quelcom que valoro i estimo i que sempre ha romàs en mi. 
I si no es tracta d'un gran mal (que sempre acostuma a necessitar d'un gran remei) prefereixo la combinació d'herbes i l'aliment a la pastilla i el fàrmac de la indústria. 
A partir d'aquest llibre he sabut que els frares caputxins, des del seu ideal de vida senzilla i austera, també senten aquesta estimació per la Terra i que treballen per millorar-la. Als seus convents no hi falten hortes, jardins i boscos; que els procuren aliment i els ingredients per a les receptes i els remeis que els han d'ajudar a guarir qualsevol malaltia. Sense oblidar les flors que han d'embellir els altars i donar rellevància a les celebracions litúrgiques. El cultiu ordenat de la terra forma part, doncs, de la seva manera de viure. 
I aquest coneixement ancestral dels frares caputxins, ara que la cosa dels horts sembla estar de moda i que hi ha una preocupació per tot allò que és saludable, és el que el Valentí Serra ha recollit i organitzat en aquest volum, un llibre que ens connecta amb el passat i la tradició i que esdevé, també, un llibre de coneixements útil per a treure profit dels tresors que la Terra ens ofereix per a millorar la nostra vida.

dissabte, 18 d’agost de 2018

El Club Dante, de Matthew Pearl

Matthew Pearl
El Club Dante
Barcelona: Ed Seix Barral, S.A., 2009 (4a reimpressió)
Col·lecció Booket, 1049
592 pp.
ISBN: 978-84-322-1720-3
PVP: 8,95€ 

El Club Dante és dels llibres que va arribar a les meves mans amb l'etiqueta de best-seller i tenia ganes de llegir-me'l per dos motius. D'una banda perquè té una trama que juga amb una obra de referència de la literatura universal com és La Divina Comèdia de Dante. I d'una altra perquè té una trama detectivesca que em feia imaginar punts en comú amb El nom de la rosa, de l'Umberto Eco, que em va resultar una experiència lectora extraordinària. I és un llibre que quan va aparèixer se'n va parlar bé i va tenir una bona vida comercial. Calia, doncs, donar-li una oportunitat. I he aprofitat els dies calorosos d'aquest estiu per llegir-me'l. Són gairebé 600 pàgines i això no és poca cosa. 
Cal dir d'entrada que és la primera novel·la d'un autor jove (tenia vint-i-vuit anys quan es va publicar) i sorprèn el bon coneixement de l'obra de Dante i el bon treball de documentació que ha fet per ambientar amb credibilitat l'obra en el Boston de 1865 un cop acabada la Guerra de Secessió dels Estats Units (1861-1865). 
Té una arrencada potent, amb uns crims impactants que imiten els patiments dels pecadors a l'infern que es va imaginar Dante. I es desenvolupa a partir de les investigacions d'un grup d'intel·lectuals que es reuneixen periòdicament per a traduir i poder publicar una traducció a l'anglès de La Divina Comèdia a Nord-Amèrica, i que intenten trobar les claus del que passa a partir del coneixement que tenen de l'obra. Les seves investigacions van en paral·lel a les de la policia i es complementen amb la descripció que es fa d'alguns dels conflictes de l'època, com ara el racisme latent a la societat, les dificultats d'integració dels negres a la policia, les tensions entre sectors acadèmics o la problemàtica dels ex-combatents per a reinserir-se a la societat després del que van arribar a viure. 
La novel·la incorpora personatges reals com ara els poetes H.W. Longfellow, J.R. Lowell, i O.W. Holmes; membres del Club Dante que va existir realment; així com l'historiador G.W. Greene i l'editor James T. Fields, que també hi van col·laborar. Això, que és un element que dóna versemblança a la narració, tendeix a llastrar la caracterització dels personatges, que no pot incorporar res que afecti o contradigui la seva imatge pública. 
Tanmateix, el treball de documentació, necessari per a la versemblança dels detalls que fan referència al context històric, no pot convertir-se en pàgines i pàgines d'informacions que tendeixen a trencar el ritme de la narració. Són detalls potser menors o de gust personal, però que per a mi li resten força al conjunt. És una novel·la que amb 200 o 300 pàgines menys potser funcionaria igual de bé.

Matthew Pearl (1975) no és Umberto Eco (1932-2016), però El Club Dante es deixa llegir bé i resulta entretingut si no l'agafes amb gaires pretensions. 
Tinc La Divina Comèdia en la meva llista de llibres importants pendents i potser una de les conseqüències positives d'aquesta lectura és que la trauré del prestatge i la posaré a punt per a un dia d'aquests. Promet! 

dilluns, 13 d’agost de 2018

El dolç ocàs dels diccionaris de paper

Durant dècades i segles han estat obres de referència de totes les cultures amb una literatura al darrere. Un compendi exhaustiu de totes les paraules d'una llengua, dels seus significats, dels seus usos, de la seva ortografia,... Si volies saber si una paraula era admesa, consultaves el diccionari. 
I això, que és fonamental per a fer un bon ús d'una llengua, es va transformant en paral·lel a l'eclosió de les noves tecnologies. 
Tinc a casa -en paper, és clar- el Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans, el de l'Enciclopèdia, el Fabra, els 10 toms del Diccionari Català-Valencià-Balear d'Alcover Moll, diccionaris diversos adaptats al món escolar, diccionaris de sinònims, antònims,.... I veig que tot això està passant a formar part de la nostra història recent.
Aquests darrers anys se m'ha fet imprescindible l'aplicació del Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC). La tinc instal·lada al mòbil i a la barra d'adreces del navegador que utilitzo habitualment. És fantàstica: fàcil, accessible, de resposta immediata i sense la molesta publicitat que enfarfega altres aplicacions gratuïtes. M'estalvia la feixuguesa de manipular llibres voluminosos i té una conseqüència digna d'esment: consulto el diccionari més que abans. Sempre caldrà agrair a la tecnologia i als que han treballat per abocar el contingut d'aquests diccionaris a l'aplicació que hagin democratitzat d'una manera revolucionària l'accés al significat de les paraules. 
La conseqüència d'aquestes transformacions salta a la vista: els tens, de tant en tant els tafaneges, t'entretens amb l'article que acompanya quelcom que t'encurioseix....; però el dia a dia ha passat a ser digital. Els diccionaris de paper -que no els diccionaris com a obres de referència d'una llengua- viuen un dolç ocàs amb l'enyorança d'un protagonisme que van tenir no fa pas tant.