dissabte, 25 de novembre de 2017

LIJ - Estels Vermells, de Flavia Company

Flavia Company; Jorge del Corral (il·lustrador)
Estels Vermells
Barcelona: Animallibres, 2017
Col·lecció La Formiga Groga, 81
96 pp.
ISBN: 978-84-16844-41-8
PVP: 8,75€

Estels Vermells m'ha semblat una bellíssima història, curulla de sentiments, que permet enriquidores lectures. 
En Gerard és un ocell que no ha après a volar perquè ha crescut en una família d'esquirols (que lògicament no poden ensenyar-li allò que no saben fer) i on mai li ha faltat l'estima dels que li han fet de pares i germans. Una formiga voldrà portar-lo fins a l'escola de vol d'un conegut falcó perquè l'ensenyi a volar. No us explicaré res més per a no fer-vos un spoiler del llibre, que ofereix algunes sorpreses. 
Em quedo una vegada més amb la reflexió que planteja el llibre sobre el concepte de família al voltant dels sentiments que la sustenten. Qui són els autèntics pares? Sens dubte els qui estimen i fan créixer i desenvolupar amb el seu amor i el seu exemple.
El treball d'il·lustració de Jorge del Corral ofereix en tot moment un eficaç suport a la narració.
Una suggeridora lectura del tot recomanable per a nens i nenes a partir de 8 anys.

dijous, 16 de novembre de 2017

LIJ - La bruixa, la filla i el llop, de Jean Leroy i Matthieu Maudet

Jean Leroy; Matthieu Maudet (il·lustrador)
La bruixa, la filla i el llop
Barcelona: Animallibres, 2017
Col·lecció La puça d'Animallibres, 2
40 pp.
ISBN: 978-84-16844-45-6
PVP: 7,50 €

La bruixa, la filla i el llop és una atractiva narració per a primers lectors que planteja algunes qüestions de força interès. 
Una nena filla d'una bruixa estableix amistat amb un llop. Aquest els ofereix caçar el menjar que necessitin a canvi que li cuinin i li donin una part. 
I això m'ha semblat molt interessant. És important que els infants s'adonin que pactar suposa oferir tu alguna cosa a canvi de la que t'ofereixi l'altra part. És entendre el que necessita l'altre i donar valor al que tu pots oferir. Desenvolupar l'empatia, en definitiva. 
A la narració la protagonista passa per una situació de perill que fa que la mare i el llop actuïn conjuntament per salvar-la; i això la porta a descobrir un nou "pare" que no té. 
M'ha interessat aquest concepte de família que es desprèn de la lectura del conte. La família com a grup de persones que s'estimen per damunt del vincle que tinguin entre elles. 
Per si això fos poc el llibre compta amb un treball d'il·lustració molt destacable que imita les ombres xineses i que el dota d'una gran expressivitat. 
El conjunt resulta molt recomanable per a nens i nenes a partir de 5-6 anys que ja comencin a llegir per si sols.

dissabte, 11 de novembre de 2017

LIJ - El llarg viatge de Nanuq, de Toni Caro

Toni Cabo
El llarg viatge de Nanuq
Barcelona: Animallibres, 2017
Col·lecció Àlbums Il·lustrats, 37
38 pp
ISBN: 978-84-16844-38-8
PVP: 15,95€

El llarg viatge de Nanuq és un àlbum il·lustrat preciós que reflecteix amb gran sensibilitat i mestria el que suposa créixer i fer-se gran. En Nanuq és un osset blanc que fa dies que no veu a la seva mare. Un dia descobreix uns rastres vermellosos sobre la neu (i penses que ja no cal mostrar res més, que ja n'hi ha prou per donar a entendre el que pot haver passat) i decideix emprendre un viatge. Prepara una maleta amb el que ell considera el més valuós de les seves possessions i marxa. 
El viatge que emprèn esdevé una bella al·legoria sobre la vida, sobre el que té de recorregut i de descoberta, però també de pèrdua. 
L'àlbum guarda una emotiva sorpresa final que el fa més rodó. 
M'ha agradat molt i el recomano a tothom, especialment a tots els nens i nenes a partir de 5-6 anys. 
Aquesta obra va rebre el I Premi Internacional Enric Solbes d'Àlbum Il·lustrat que es concedeix dins dels Premis Literaris Ciutat d'Alzira.

divendres, 10 de novembre de 2017

LIJ - La vida dels Miniherois, d'Olivier Tallec

Olivier Tallec
La vida dels Miniherois
Barcelona: Animallibres, 2017
Col·lecció Àlbums Il·lustrats
54 pp.
ISBN: 978-84-16844-44-9
PVP: 13,95€

Olivier Tallec ja ens va sorprendre fa un temps amb aquella suggeridora faula titulada Feliu, rei de les ovelles, comentada en aquest mateix blog. I sembla que els seus treballs es van caracteritzant per plantejar qüestions que van més enllà de les seves històries.
En aquesta ocasió ironitza sobre el món dels Superherois per a fer-nos adonar de la riquesa i la singularitat que hi ha en la vida de cadascú de nosaltres. I és que de vegades pensem que hi ha gent amb vides apassionants, on tot és excepcional; però en tota persona també hi ha moments per a l'avorriment o moments de coses que preferiríem no haver de fer. La quotidianitat és la regla i la sorpresa o l'extraordinari és l'excepcionalitat. No som com Superman. I el que sí hi ha és un munt de "Miniherois" d'allò més semblants els uns als altres.
Això és el que reivindica amb senzillesa aquest nou àlbum il·lustrat d'Olivier Tallec, la singularitat i la vida que hi ha en cadascun de nosaltres.
De ben segur que cada nen i nena que obri les pàgines d'aquest àlbum acabarà descobrint-se i pensant que el món és ple de Miniherois com ell o ella.
Per a nens i nenes a partir de 4-5 anys.

divendres, 3 de novembre de 2017

LIJ - Amor a la vida i altres relats, de Jack London


Jack London; Enrique Breccia (il·lustrador)
Amor a la vida i altres relats
Col·lecció Clàssics Universals
Barcelona: Editorial Bambú (Ed. Casals), 2009
224 pp
ISBN: 978-84-8343-076-7

Jack London va tenir una vida breu però intensa. La seva vida va estar plena de situacions difícils a nivell personal i el destí el va dur a viure durant un temps en el món dels buscadors d'or i dels caçadors de pells a Alaska. Fruit de les seves vivències, del que va viure, veure o escoltar, ens ha deixat uns relats magnífics que amaguen petites lliçons de vida. Val a dir que m'han agradat moltíssim. 
Són relats on predominen les situacions límit, perilloses, i on els protagonistes lluiten fins al límit de les seves forces per la supervivència en condicions inhòspites, hostils i de gran dificultat; d'igual a igual en una natura que mostra la seva força i majestuositat.
Hi ha acció, però també hi ha vida, mort i humanitat.
Són relats àgils i llegidors que et porten a reflexionar sobre aspectes de la vida ("Perquè aquell dia em vaig fer molt savi....i vaig saber que no és per diners que l'home ha de viure, sinó per una felicitat que cap home no pot donar, ni comprar, ni vendre, i que no s'aconsegueix amb tot el valor i tots els diners del món").
Trobo que són lectures d'allò més adients per adolescents que haurien de trobar el seu lloc entre les lectures recomanades i/o obligatòries de Secundària. Se'ls hi pot treure molt suc.
L'edició que he tingut a les mans m'ha semblat magnífica. Compta amb unes il·lustracions que embelleixen les narracions i un apèndix que permet contextualitzar perfectament l'autor i l'obra sense resultar feixuc. 
No puc més que recomanar-lo a tothom i esmentar que pot ser una bona lectura per a nois i noies a partir de 12-13 anys.

dissabte, 12 d’agost de 2017

Seguint les passes dels almogàvers, de Gregorio Luri

Gregorio Luri
Seguint les passes dels almogàvers. De Blanquerna a Shipka, un viatge a peu
Barcelona: Editorial Mediterrània, 2014
216 pp + 16 pp de fotos
ISBN: 978-84-9979-256-9

De Gregorio Luri, aquest navarrès resident a El Masnou des de fa una pila d'anys, llegeixo regularment els seus articles a la premsa sobre temàtica educativa. Com a pedagog també és un rostre recurrent als mitjans quan cal analitzar temes o polèmiques que afecten al món educatiu. Comunica bé i es fa llegir o escoltar amb interès. Però, és clar, el tenia ubicat en temes d'educació. Per això m'ha sorprès veure'l signar aquest llibre de viatges. No el feia en un llibre així. 
És el relat d'un viatge a peu que s'inicia al barri de Blanquerna a Istanbul i s'endinsa en els Balcans per terres búlgares fins a Shipka, seguint més o menys la ruta que devien seguir els almogàvers comandats per Rocafort perseguint els alans per a venjar la mort de Roger de Llúria. I et preguntes: com és que ha tingut curiositat per anar a raure en aquell cul de món i caminar per aquelles rutes apartades dels circuits turístics més habituals? Quina ha estat la seva motivació? En el llibre t'ho explica. Resulta que anys enrere, cap al 2000, va comissariar una exposició sobre la cultura tràcia a Barcelona. Va visitar la zona i fruit dels seus contactes i de la descoberta de la connexió d'aquells territoris amb els almogàvers, es devia plantejar fer aquest viatge a peu.
Qui van ser els famosos almogàvers? Doncs ni més ni menys que un exèrcit de mercenaris especialment sanguinari, orgullosos del seu origen a la Corona d'Aragó, que actuava per la Mediterrània durant l'Edat Mitjana, i que va estar al servei de l'Imperi Bizantí (que era l'Imperi Romà d'Orient), que tenia la capital a Constantinoble (l'actual Istanbul). El seu cap més conegut va ser Roger de Flor. Sembla que Roger de Flor va ser assassinat fruit de les lluites de poder que es movien en aquells territoris i que els seus van decidir venjar-lo. Amb aquest rerefons històric Gregorio Luri concreta les etapes que necessita per cobrir a peu amb la seva dona la ruta que van seguir probablement els almogàvers. Blanquerna és avui un barri pobre i perillós d'Istanbul i el recorregut per terres búlgares passa per un territori empobrit pel passat recent i d'una certa complexitat ètnica. Luri va farcint el relat del recorregut amb abundant documentació històrica, rondallística i arqueològica; les anècdotes pròpies que genera tot viatge i reflexions de caire més existencial, que potser per a mi són el més interessant del llibre.
Es llegeix amb interès i t'adones que la meta de cada vida és el camí que et traces per a viure-la. És definir les motivacions que li donin un sentit, que per a cadascú seran diferents. La vida és una experiència, i cadascú l'ha de saber omplir del que li sigui més plaent, perquè és el que quedarà del nostre pas pel món. 
Aquest llibre formava part del meu lot de supervivència d'enguany. Es va publicar fa tres anys i he tingut l'honor de ser el primer que passejava per les seves pàgines.

dimarts, 1 d’agost de 2017

Dos amics de vint anys, de Sebastià Alzamora

Sebastià Alzamora
Dos amics de vint anys
Barcelona: Editorial Proa, 2013 (2a edició)
Col·lecció A tot vent, 594
216 pp.
ISBN: 978-84-7588-398-4
PVP: 17.90 €


Dos amics de vint anys novel·la la relació entre Salvador Espriu i Bartomeu Rosselló-Porcel amb motiu del centenari del seu naixement (ambdós eren nascuts el 1913). El 2002 es va fer una exposició a Barcelona sobre la seva relació i aquesta novel·la n'ha manllevat el títol. 

Està molt ben documentada i ens parla del que els va unir des que es van conèixer en l'àmbit estudiantil, de la gent que van conèixer i tractar, i també del que els va fer discrepar. Tot en un breu període de pocs anys, que van ser intensos, fins a la prematura mort d'en Tomeu al Sanatori del Brull la nit de Reis de 1938 per tuberculosi quan només tenia vint-i-quatre anys. 


El període que comprèn la narració va estar ple de convulsions polítiques, canvis de règim (la fi de la monarquia d'Alfons XIII, la II República, el 6 d'octubre, la Guerra Civil,...), debats culturals, fascinacions ideològiques,... I tot això va apareixent al llibre amb uns diàlegs ben travats que donen consistència a la relació entre els protagonistes, que es professen amistat i admiració mútua malgrat ser personalitats fins a un cert punt antagòniques (un Rosselló-Porcel loquaç, extravertit, vital, seductor, un punt histriònic, però també voluble; i un Espriu contingut, tímid i amant de l'ordre). 

No sé si a hores d'ara Espriu i Rosselló-Porcel són gaire llegits més enllà del cercles acadèmics, però és necessari i cal valorar que hi hagi obres que en facilitin l'acostament, que ens facin saber coses de les seves vides i les seves obres. 
Destacaria també d'aquesta novel·la la visió que es dóna de l'amistat. No només som amics dels que pensen com nosaltres. Ho som sobretot d'aquells en que hi trobem complicitats i respecte.

dilluns, 24 de juliol de 2017

La peculiar tristesa del pastís de llimona, d'Aimee Bender

Aimee Bender
La peculiar tristesa del pastís de llimona
Barcelona: Editorial Empúries, 2011 (Grup Editorial 62)
Col·lecció Narrativa, 399
304 pp.
ISBN: 978-84-9787-733-6
PVP: 19,90€

Us imagineu que els aliments poguessin expressar sentiments? Que tastant un aliment poguéssim saber coses de les persones que l'han elaborat? Doncs amb aquesta premissa juga Aimee Bender, una professora d'escriptura creativa a la Universitat del Sud de Califòrnia, per desenvolupar la trama de La peculiar tristesa del pastís de llimona, un títol atractiu i llaminer que deixa entreveure quelcom original i diferent. 
De què va, doncs, aquesta novel·la? Doncs del retrat d'una aparentment feliç família americana de classe mitjana, de la peculiar tristesa i insatisfacció que impregna les seves vides, d'aquell punt amargant que no et deixa sentir plenament realitzat o que t'aboca directament a la infelicitat. És una família de "rarets", de persones que o bé amaguen coses, o bé tenen dificultats per a comunicar-se i relacionar-se amb normalitat amb el seu entorn. 
No és un retrat agre ni corrosiu, sinó que pot llegir-se sense patiments ni angoixes, fet de pinzellades, que et fan adonar de tot allò no plenament reeixit que pot haver-hi a la vida de les persones. 
Trobo que enceta coses que no acaba de desenvolupar. Per exemple, en Joseph, el germà de la protagonista sobre la que gira la veu narrativa, ja es veu que fa rareses. Podríem pensar que es algú que pateix Síndrome d'Asperger o bé que es mou dins els Trastorns de l'Espectre Autista; però malgrat ingressos hospitalaris, misterioses desaparicions i valoracions per part d'especialistes, no en sabem el per què. 
La mare té problemes d'insomni, fa coses peculiars, canvia de feines i finalment té una aventura amb un company de la feina. Suposo que tot això és per justificar que també busca sentir-se realitzada d'alguna manera. 
La mateixa Rose, la protagonista narradora, també té problemes per expressar els seus desitjos i compta amb el peculiar poder d'endevinar coses a partir del menjar (que sembla que li ve de l'avi patern, que també endevinava però en el seu cas a partir de les olors) i tampoc saps si acaba formalitzant una relació amb el noi amb el que comença a sortir. 
El pare té una fòbia estranya als hospitals. 
Hi ha una àvia a la que no van a veure mai i que només els envia amb coses usades i sense massa sentit. 
Dic tot això perquè aquesta novel·la està feta de pinzellades sobre tots aquests personatges i la seva quotidianitat amb alguns tocs fantàstics; i malgrat el dramatisme d'algunes situacions, com les que envolten al germà, es pot llegir gairebé esbossant un somriure. 
He de reconèixer que m'ha costat connectar-hi, que no li he trobat allò que et fa engrescar en una lectura.
Trobo que una novel·la t'ha de sacsejar una mica, aportar-te coses i aquí tot és molt difús. Em sembla més un exercici d'estil (que deu tenir a veure amb la feina de l'autora) que mostra cosetes que no pas una narració amb trempera que et porti a un punt culminant. 
D'altra banda tinc algunes prevencions davant els que volen trencar estilísticament amb les convencions narratives. Aquí ens trobem amb que s'ha prescindit dels guionets que identifiquen els diàlegs. És per potenciar el monòleg interior de la protagonista? Fa guanyar alguna cosa de cara al lector? Jo trobo que l'únic que li aporta és una certa feixuguesa i alguna que altra dificultat per identificar el que estàs llegint.
En definitiva, és una novel·la que ens parla de la vida i de les relacions familiars, de les seves insatisfaccions, dels aspectes que la fan poc desitjable; però que només recomanaria als degustadors d'exercicis d'estil narratiu.


dijous, 20 de juliol de 2017

Haikú


Que res destorbi
els bells sons que desperten
una nova albada.

dimecres, 19 de juliol de 2017

Il dolce far niente

Associo el temps lliure de les vacances a la desconnexió. Necessito trobar tranquil·litat i temps morts per a fer que les coses flueixin sense presses sense dependre del rellotge i així poder-me deixar sorprendre pel que em deportin els dies. Diria que això és justament el contrari de cap on ens porten les dinàmiques actuals. Sembla com si calgués fer moltes coses, omplir el temps i no permetre que disposem de temps morts. La idea de productivitat i rendibilitat que domina en el món econòmic i de l'empresa portat al lleure. Les conseqüències les tenim a la vista. Estem impregnats d'una por a l'avorriment que ens mena a fer diferents activitats per a evitar sentir el possible buit de no fer res. "Cal aprofitar el temps!" I després et trobes amb que alguns d'aquests hiperocupats et diuen que no poden llegir perquè no tenen temps. 
Potser per això trobo tan encertada aquesta expressió italiana que ja forma part de les frases fetes que utilitzem habitualment: Il dolce far niente, la dolçor de no fer res. Perquè et predisposa a gaudir intensament de les coses que t'agraden, recuperant el ritme calmat que has anat perdent durant la resta de l'any. 
La desconnexió és reparadora, t'omple d'energia i vitalitat. L'estrès tensa i esgota. Per això trobo necessari que sapiguem escoltar el nostre cos i proporcionar-li allò que necessita. 
Mentrestant seguiré gaudint d'uns reparadors dies en contacte amb la natura, gaudint dels seus sons i del silenci, passejant, nedant i llegint. Il dolce far niente.