dimarts, 26 de juliol de 2011

Reminiscència

Imatge obtinguda de la xarxa
De la paraula reminiscència em sedueix la fonètica, però també tot allò que evoca.
La reminiscència estableix connexions entre els nostres records, permet el retrobament amb allò que som i la recuperació de tot allò de nosaltres que sobreviu al pas del temps.  
He trobat la paraula recuperada i utilitzada en el programa d'activitats que segueixen els avis d'una Residència de Gent Gran i he pensat en el valor que té la reminiscència per a una persona d'edat avançada: parlar de la feina que feies, recordar persones estimades, un dia en que t'ho vas passar bé, una pel·lícula que et va agradar, una cançó que forma part de la banda sonora de la teva vida,...
Reminiscències. Records del que forma part de tu. Té la seva importància quan la memòria comença a fallar o bé quan l'Alzheimer es dedica desdibuixar i anar esborrant tot allò que eres.
En certa ocasió vaig trobar casualment en un blog un poema en castellà que descriu amb precisió i encert el drama que amaga aquesta cruel malaltia. El reproduiré per a cloure aquesta entrada:  

Cuando no sepa mi nombre,
cuando me vista de olvido,
cuando mi cuerpo se rinda,
cuando parezca dormido.

Cuando mis pasos se vuelvan,
ni recuerde a qué he venido.
Cuando ya no exista Dios,
y me pierda en el camino.

Cuando ya no quede nada,
cuando sólo quede olvido,
cuando la muerte me siga,
cuando todo parezca perdido.

Mirarte y no conocerte
verte y no saber quién eres,
sin saber lo que es un beso,
ni saber lo que se quiere.

Hasta olvidaré mi nombre,
y el cuerpo en el que he vivido,
y al mirarme en el espejo
hallaré un desconocido.

Sólo te pido en silencio
cuando te mire perplejo
que no olvides tu mi nombre
ni lo mucho que te quiero.

   José Antonio Montaño Gordo

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada