La responsabilitat social

De les moltes notícies que ens arriben aquests dies del Japó n'hi ha una que m'ha cridat especialment l'atenció. Resulta que per anar a col·laborar en les tasques de refrigeració dels reactors de la central de Fukushima -tasques d'altíssim perill radioactiu- s'han ofert com a voluntaris persones de 60 anys i més. Persones que donada la seva edat menystenen els riscos que representen per a la seva salut i valoren el fet de poder fer quelcom per a salvar la resta i les generacions futures. És una actitud que alguns poden qualificar de suïcida però que denota una alta responsabilitat social amb el seu país, la seva gent i el seu esdevenidor com a col·lectiu; un grau de compromís i sacrifici que avant-posa l'interès col·lectiu a l'individual. 
Hi veig connexions amb el comportament dels aviadors kamikazes japonesos durant la Segona Guerra Mundial. Segurament és un comportament que té arrels culturals, però no deixa de ser impactant que malgrat l'aferrament i l'estima que té tot ésser humà cap a la vida hi hagi situacions on els membres d'una societat prioritzin l'interès col·lectiu davant  el que representa la vida de cada ésser humà.
No sé si en un país tan allunyat en tots els sentits del Japó com el nostre sortiria de la gent una actitud semblant a la seva en aquesta situació. Del que no tinc dubtes és de que l'ésser humà és generós i altruista, ni que sigui per a sentir-se millor amb si mateix.