diumenge, 31 de maig del 2015

LIJ - El meu nom és un poema

Mercé Viana i Carme Miquel; Toni Cobo (il·lustrador)
El meu nom és un poema
Alzira: Edicions Bromera, 2015
Col·lecció El Micalet Galàctic - Sèrie crema, 193
86 pp.
ISBN: 978-84-9026-400-3

L'acròstic és una de les propostes didàctiques que millor funciona quan es vol treballar la poesia a l'escola. Només es tracta de jugar amb les paraules per a que amb les inicials de cada vers del poema surti una paraula. Amb aquesta senzilla premissa podem fer un poema de qualsevol cosa i gairebé tothom s'hi veu amb cor. Li perdem la por al poema i ens divertim experimentant i jugant amb les paraules. 
És el que ens proposen la Mercé Viana i la Carme Miquel amb aquest recull: jugar amb les inicials del nostre nom i a veure el que en surt. Aquí en teniu una mostra:



Molt recomanable per a mestres i nens i nenes a partir de 8-9 anys.

LIJ - 29 poemes per al dia i un per a la nit

Carles Cano; Paco Giménez (il·lustrador)
29 poemes per al dia i un per a la nit
Alzina: Edicions Bromera, 2015
Col·lecció El Micalet Galàctic - Sèrie roja, 192
90 pp.
ISBN: 978-84-9026-491-1

Sempre és un repte acostar els infants a la poesia i encertar la fórmula per a fer-ho possible: encertar en els temes -que han de ser propers i comprensibles- , en el ritme i la musicalitat del text, en l'originalitat que la faci atractiva,....
El valencià Carles Cano ens presenta un recull d'una trentena de poemes amb un títol, 29 poemes per al dia i un per a la nit, que evoca els 20 poemas de amor y una canción desesperada de Pablo Neruda; tot i que el contingut no hi té res a veure. 
Hi trobem poemes de registre variat, agrupats en Poemes de diari, Animalades i Poetes que m'agraden. 
Poemes que parlen dels colors, les estacions, l'abecedari, però també de com crear un monstre; i on no hi falten endevinalles i uns poemes dedicats als poetes admirats per l'autor. Llenguatge planer, de versos curts i accessibles, que interacciona amb el lector i n'afavoreix una lectura amena i creativa. Una bona eina per a mestres i una bona lectura per a nens i nenes a partir de Cicle Mitjà. 
Us deixo un botó de mostra:

Abecedari - Els oficis que més m'agraden - Primavera - Estiu - Tardor - Hivern - Un poema per a la nit - Parelles desaparellades - Cada matí -

dissabte, 30 de maig del 2015

La llibreria dels finals feliços, de Katarina Bivald

Katarina Bivald
La llibreria dels finals feliços
Barcelona; Edicions 62, 2014
Col·lecció El Balancí, 724
463 pp.
ISBN: 978-84-297-7319-4

La lectura de vegades et regala llibres com aquest, que remouen quelcom molt íntim que viu en tu en forma d'idea, sentiment o vivència. Llegir és una manera de viure i La llibreria dels finals feliços és un llibre que homenatja el poder de la literatura.
Hi ha un llibre per a cada persona i un llibre per a cada moment de la teva vida, i el llibre adequat pot fer que res sigui ben bé igual en tu a partir de la seva lectura. Creixem com a persones amb els llibres que llegim, perquè amb cada llibre ens obrim a nous mons i realitats i viatgem molt més lluny del que mai hàgim pogut anar. La literatura és una gran escola de vida, ja ho he comentat en altres ocasions.
La llibreria dels finals feliços té una arrencada francament atractiva, de les que enganxen: dues dones que no s'han vist mai, separades per milers de quilòmetres (una a Suècia i l'altra en un poblet d'Iowa, al cor de l'Amèrica profunda), per l'Atlàntic i per l'edat; i que només es coneixen per les seves cartes, per les paraules que s'han intercanviat parlant de les seves vides i dels llibres que han llegit; acorden trobar-se un estiu per conèixer-se personalment. La Sara, dependenta d'una llibreria a Suècia, viatjarà fins al poblet de l'Amy, per passar uns dies a casa seva. Quan hi arriba li comuniquen que l'Amy, que era gran i estava malalta, acaba de morir. 
A partir d'aquí assistim a la transformació que experimenta el poble, decadent i mancat de qualsevol cosa que el faci atractiu o emocionant, a partir de l'arribada de la Sara.
L'Amy era una persona molt respectada per la seva comunitat perquè sempre havia ajudat a tothom que havia pogut i quan la Sara arriba tothom se sent amb el deure d'ajudar-la. De mica en mica la Sara, que decidirà gestionar el llegat bibliogràfic de l'Amy (sempre m'he preguntat què serà dels nostres llibres quan morim, quin se'n farà càrrec, on acabaran) anirà ocupant el seu lloc i fent que res segueixi sent com era. I els llibres hauran tingut alguna cosa a veure.
El llibre traspua optimisme sense amagar el dramatisme i el patiment que l'existència humana comporta; però obre una porta a l'esperança, perquè les històries poden tenir un final feliç i acabar bé, sobretot si perviu l'esperit d'ajudar-se mútuament.
Katarina Bivald (1983)

Hi ha una frase del llibre que m'ha impressionat especialment: "Com n'és de tràgic que la paraula escrita sigui eterna mentre que l'ésser humà no."
I he pensat que aquesta és potser la grandesa de les paraules: fer eterns els qui les han dites.