dilluns, 30 de setembre del 2013

Potser només és un desig somiatruites...

Potser només és un desig somiatruites, però voldria que els polítics estiguessin a l'alçada del moment històric que vivim, arraconessin d'una vegada el tacticisme i la mesquinesa curta de mires (tant de bo definitivament) i actuessin amb generositat al servei de la seva gent. 
Potser és demanar un impossible, però només això els farà dignes de voler seguir servint al seu poble.

diumenge, 29 de setembre del 2013

Your Heart Is As Black As Night

Melody Gardot és un bon exemple de com l'adversitat en forma de greu accident de trànsit li ha permès desenvolupar la seva creativitat, descobrir el poder terapèutic de la música i dedicar-se a la cançó amb èxit quan ella, potser, no comptava dedicar-s'hi. M'ha agradat molt descobrir-la, conèixer la seva història de superació i gaudir de la seva veu en aquest tema que té el regust del jazz més clàssic.

Your Heart Is As Black As Night 

El seu cor és tan negre com la nit


dissabte, 28 de setembre del 2013

Pel futur de l'educació i la llengua

La seva lluita és la nostra i mereixen el nostre suport.



dijous, 26 de setembre del 2013

El relleu d'una torxa

Hi ha qui ha comparat la vida amb una espelma encesa que amb el pas de les hores es va consumint fins a extingir-se. Indubtablement, la comparació té punts de semblança amb la realitat, car la vida té una durada limitada, té fases de llum intensa; però arriba un punt en que es va apaivagant fins a expirar amb el darrer alè.
Però de la mateixa manera que podem veure-ho així, també podem capgirar el punt de vista i veure la vida com el relleu d'una torxa, com una llum que passa de mà en mà i perdura més enllà de la nostra existència, car sempre viurà alguna cosa de nosaltres mentre perduri en la memòria dels altres. Som el relleu dels qui ens han precedit en la seva lluita, i donarem el relleu als qui ens vénen al darrera. És un punt de vista optimista i vital que ens convida a viure amb il·lusió i a treballar per al bé comú, com anelles o baules d'una cadena que sumen esforços per a millorar alguna cosa del món en que vivim. 
Perquè només serem recordats per allò que fem pels altres i superi la nostra individualitat. 
Pensava això ara que estic d'un aniversari luctuós per a la meva intimitat. M'adono més que mai, potser com una de les darreres i grans lliçons que dóna la vida, que som baules d'una cadena, el relleu d'una torxa, el testimoni d'una cursa de relleus.

dimecres, 25 de setembre del 2013

La lectura en imatges - X

Qui no ha desitjat agafar un llibre i fer-se fonedís, trobar un racó agradable on res pertorbi la pau anhelada, llegir on l'única alternativa a les paraules sigui la bellesa que trobes només aixecant els ulls?



dimarts, 24 de setembre del 2013

Bocins de saviesa - III

Hi ha una antiga llegenda cheerokee que parla sobre tot allò que habita dins nostre i els valors sobre els quals cal fonamentar l'educació. Perquè, quins ciutadans tindrem si només eduquem per competir i no eduquem prou per a col·laborar? Quin llop alimentarem si només eduquem per a guanyar i ser els millors a qualsevol preu?

El vell cap d'una tribu cheerokee xerrava un dia amb els seus néts sobre les coses de la vida. Els hi deia:
- Dins meu hi ha dos llops que estan mantenint una aferrissada lluita. És una lluita terrible.
Un dels llops és la maldat, el temor, l'ira,
la rancúnia, l'enveja, el ressentiment, el dolor,  la cobdícia, l'arrogància, la mentida, la infidelitat, la supèrbia i la culpa.
L'altre és la bondat, l'alegria, la pau, la serenor, l'amor, la dolçor, l'esperança, la humilitat, la generositat, la veritat i la compassió.
Tot seguit els advertí que aquella mateixa lluita estava passant en aquell mateix moment dins seu i dins de cadascun dels homes i dones de la terra.
Els nens se l'escoltaven bocabadats i es van quedar pensant en el que els havia dit el seu avi. Passat un temps un d'ells li va preguntar:
- Quin llop guanyarà?-
L'ancià mirà al seu nét fixament i contestà:
- Guanyarà el que tu alimentis.

diumenge, 22 de setembre del 2013

Punts de llibre per a lectures inoblidables - I

Els estius no duren eternament. Són succeïts per tardors que conviden al recolliment i a lectures des de la butaca que marquen el pas dels dies sota una llum intimista i acollidora. 
Però la sèrie de punts que ens ha acompanyat al llarg de l'estiu no s'atura aquí. Pren un altre nom i continua, perquè la lectura sempre formarà part de moments inoblidables. 
Des d'avui, Punts de llibre per a lectures inoblidables



divendres, 20 de setembre del 2013

La lectura en imatges - IX

És la llavor que planten molts pares i mestres, el somni lector que t'agrada imaginar. Lectors que prenguin el relleu de la teva passió, que en comparteixin el delit amb ulls il·lusionats. 


dimecres, 18 de setembre del 2013

Petits plaers: Nits de lluna plena

Hi ha dies que et fan sentir especial, que exerceixen sobre tu una atracció hipnòtica. Són dies en que la nit atreu la vida i s'allibera de les tenebres. Les nits de lluna plena atreuen la passió que més s'aferra a la vida i li regalen la mica de llum que la fa més atractiva. Es fan recordar i endolceixen els records, inspiren la imaginació que potser ens manca en d'altres dies. Tenen atractiu i màgia. Petit plaer que enlluerna la vida.

dimarts, 17 de setembre del 2013

El llibre, cosa de dos

Joseph Conrad (1857-1924)
Deia Joseph Conrad que l'autor només escriu la meitat del llibre. Que de l'altra meitat se n'ha d'ocupar el lector. 
I és que el llibre és una forma de comunicació com qualsevol altra, i requereix emissor i receptor. Qui parla necessita algú que se l'escolti, i qui escriu necessita algú que se'l llegeixi. 
Poques coses han d'haver més decebedores i depriments que voler comunicar i no trobar interlocutor, que allò expressat no trobi receptors. 
Un llibre enceta un diàleg amb un hipotètic lector i necessita d'aquest per a esdevenir plenament. 
No hi ha llibres que perdurin sense lectors que ho facin possible.

diumenge, 15 de setembre del 2013

L'activisme lector de la Casa del Libro

A vegades cal destacar els esforços que fan d'altres a favor de la lectura. La Fundación Germán Sánchez Ruipérez és de les més actives en aquest sentit, amb col·laboradors entusiastes com el Kepa Osoro.
Un dels fruits més ambiciosos i reeixits de la tasca de la fundació ha estat la inauguració l'any passat de la Casa del Libro, que porta a terme un munt d'activitats (taules rodones, cursos, conferències, jornades, seminaris, recursos digitals,...) al voltant de la lectura i la seva presència en la vida i els hàbits dels infants.
Queda lluny, a més de sis-cents quilòmetres, però val la pena conèixer el que fan i tenir-los ben presents. Aquesta tardor han programat un cicle de cursos titulat Diálogos de otoño, amb les següents activitats:
. De la cuna a la nube. Un itinerario lector que involucra a la familia
· Álbumes ilustrados. Educar la mirada
· La biblioteca escolar de calidad, ¿utopía o ilusión? Dinamización de la lectura desde la biblioteca escolar en educación infantil y primaria, coordinat per Jaume Centelles. 

Bona feina!

divendres, 13 de setembre del 2013

La lectura en imatges - VIII

Quan en descobreixes el plaer i la passió, t'acompanya per sempre. I es converteix en un desig íntim que formi part de tu cadascun dels teus dies. 



dijous, 12 de setembre del 2013

El millor resum


Expressat amb les belles paraules d'un amic amb les que m'identifico plenament: 
“Orgullós d'aquest poble pacífic, il·lusionat, tolerant, valent, treballador, que estima en comptes d'odiar, lluitador, pacient, digne, perseverant, respectuós, que aixeca el cap un cop rere un altre malgrat que tantes vegades li han aixafat, que fa cadenes per alliberar-se de les cadenes! Gràcies!” (J.P.)



El colpidor drama de la solitud

Hi ha notícies que sota l'aparença de curiositats estrafolàries, més aviat freak, amaguen un profund drama humà. 
La solitud, quan no és volguda, és dolorosa; sentir-se sol, ignorat pels altres, fa patir molt. Som éssers socials, necessitem dels altres per a sentir-nos realitzats. Sense relacions humanes no són possibles els afectes. Ni l'amistat o l'amor serien possibles. 
Des d'Albània ens arriba una notícia colpidora. Hadjar Lila, un home de 70 anys, havia treballat molts anys a l'estranger. Feia quatre anys i mig que havia tornat del Canadà i durant tot aquest temps cap dels seus familiars l'ha anat a veure. 
La sortida que ha tingut l'home davant el seu aïllament és la curiositat que ha saltat als teletips de les agències de notícies. Perquè algú l'anés a veure ha fet publicar en un diari l'esquela de la seva pròpia necrològica. Ho va fer per a reunir-se amb els seus familiars que l'havien ignorat reiteradament. 
I d'èxit no en va tenir gaire. Segons les informacions només la seva filla va anar a casa seva al seu suposat enterrament. 
Fa pensar. Com les notícies de persones que han mort a casa seva sense que ningú les hagi trobat a faltar durant un grapat de temps. 
És el colpidor drama de la solitud. 

dimarts, 10 de setembre del 2013

Baixa al carrer i participa

Les paraules del gran poeta de Burjassot resulten d'allò més adients per al moment històric que vivim:

“No et limites a contemplar
aquestes hores que ara vénen,
baixa al carrer i participa.
No podran res davant d'un poble
unit, alegre i combatiu.” 



Vicent Andrés Estellés (1924-1993)


Bona Diada a tothom! 

Aquest blog s'ha afegit a la cadena de blogs enllaçats per la independència. Si heu anat seguint la cadena vol dir que veniu del blog Gorgues de la Garrotxa del Ramon Roura. Passo el testimoni al següent blog de la llista: el blog d'en Puigbert

dilluns, 9 de setembre del 2013

Bocins de saviesa - II



UNA VALUOSA VIDA HUMANA

Cada dia, en despertar-vos, penseu:
"Avui sóc afortunat per haver-me llevat. 
Sóc viu, tinc una valuosa vida humana. 
No la desaprofitaré, 
sinó que empraré 
tota la meva energia 
per al meu propi desenvolupament, 
per obrir el cor als altres, 
per assolir la llum 
en benefici de tots els éssers. 
Tindré pensaments bondadosos
respecte als altres, 
no sentiré enuig 
ni pensaré malament dels altres, 
beneficiaré els altres
tant com pugui." 

Tenzin Gyatso, 14è Dalai Lama

diumenge, 8 de setembre del 2013

Algú em va dir

M'ha agradat aquesta bonica cançó d'amor de la Carla Bruni, Quelqu'un m'a dit.




On me dit que nos vies ne valent pas grand chose,
Elles passent en un instant comme fanent les roses.
On me dit que le temps qui glisse est un salaud
Que de nos chagrins il s’en fait des manteaux
Pourtant quelqu’un m’a dit…

Que tu m’aimais encore,
C’est quelqu’un qui m’a dit que tu m’aimais encore.
Serais ce possible alors ?

On me dit que le destin se moque bien de nous
Qu’il ne nous donne rien et qu’il nous promet tout
Parait qu’le bonheur est à portée de main,
Alors on tend la main et on se retrouve fou
Pourtant quelqu’un m’a dit… 


Que tu m’aimais encore,
C’est quelqu’un qui m’a dit que tu m’aimais encore.
Serais ce possible alors ? 


Mais qui est ce qui m’a dit que toujours tu m’aimais?
Je ne me souviens plus, c’était tard dans la nuit,
J’entend encore la voix, mais je ne vois plus les traits
“Il vous aime, c’est secret, lui dites pas que j’vous l’ai dit”
Tu vois quelqu’un m’a dit… 


Que tu m'aimais encore, me l'a t'on vraiment dit...
Que tu m'aimais encore, serais ce possible alors ? 


On me dit que nos vies ne valent pas grand chose,
Elles passent en un instant comme fanent les roses.
On me dit que le temps qui glisse est un salaud
Que de nos tristesses il s’en fait des manteaux.
Pourtant quelqu’un m’a dit… 


Que tu m’aimais encore,
C’est quelqu’un qui m’a dit que tu m’aimais encore.
Serais ce possible alors ?



********************

M’han dit que les nostres vides no valen gran cosa
Passen en un instant com fan les roses
M’han dit que el temps és un cabró
Que de les nostres penes se’n fan abrics.
Però algú m’ha dit…

Que tu m’estimes encara.
És algú que m’ha dit que m’estimes encara.
Serà això possible ?

M’han dit que el destí es riu bé de nosaltres.
Que no ens dona res i ens ho promet tot
Sembla que la sort es porta a la mà.
Llavors dona la mà i retroba la bogeria.
Però algú m’ha dit…

Però qui és el que m’ha dita que m’estimaràs cada dia?
Jo ja no me’n recordo, era tard a la nit,
Escolto encara la veu, però no vec la cara
Si vosaltres estimeu, és secret, no els diré pas que vosaltres ho heu dit.
Tu comprens que algú m’ha dit…

Que tu m’estimes encara, es veritat el que ha dit…
Que tu m’estimes encara, serà això possible ?
M’han dit que les nostres vides no valen gran cosa
Passen en un instant com fan les roses
M’han dit que el temps és un cabró
Que de les nostres penes se’n fan abrics.

Però algú m’ha dit… 

                                ********************

Els Amics de les Arts, partint de la melodia, n'han fet aquesta particularíssima versió: I no sé el què m'ha dit.


Vés que aquest dematí
m'he aixecat fent un bot,
m'ha arribat un missatge que deia:
sobretot, carinyo, hem de parlar,
hi ha quelcom important.
Hem quedat en un bar,
ha entrat titubejant,
parlava d'un tal Pau
que havia esdevingut 

un amic de veritat,
un company pistonut.

Ha deixat anar un suspir,

m'ha mirat fixament,
ha parlat una estona
i ha marxat corrents.

I no sé el que m'ha dit,
però semblava important.
I no sé el que m'ha dit,
quin gran interrogant.

Més tard un vell amic
m'ha trucat fet un nyap,
des d'un àtic del centre
m'ha vist caminant,
i m'ha dit: bon amic meu,
m'has de fer un gran favor,
jo demà no hi seré.
I ha saltat pel balcó.

I no sé el que m'ha dit
però semblava important,
i no sé el que m'ha dit,
ha volat un instant. 

I no sé el que m'ha dit,
però semblava important,
i no sé el que m'ha dit,
quin gran interrogant.

dijous, 5 de setembre del 2013

La lectura en imatges - VII

Tot i que l'estiu comença a cedir i la gran majoria ja han tornat a les seves rutines habituals, encara permet imatges com aquestes. Quan disposes de dies de lleure i condicions, fer estiu és deixar-se anar, disposar lliurement del temps, decidir quant, com i en què l'empraràs, una oportunitat única de poder llegir abstret de gairebé tot.

dimecres, 4 de setembre del 2013

Bocins de saviesa - I

PARAULES D'UN ANCIÀ

La meva vida ha estat molt feliç, malgrat tot, i voldria que es pogués dir el mateix de cadascun de vosaltres. 
Crec que som en aquest món per a ser feliços i gaudir de les petites i grans coses de la vida. Però la felicitat no prové de la riquesa, ni de tenir èxit en la carrera o la professió. Tot això ajuda, perquè és una dificultat menys que tens a la vida. Però no és més ric el qui té més sinó el que sap gaudir del que té i només gasta el que és necessari per a una vida digna. 
Un pas vers la felicitat és fer-se sa i fort des de la infantesa per poder ser útil, alegre, just, solidari, pacificador i lliure. Feu la feina que us agradi o si no és possible esforceu-vos per a fer que us agradi la feina que feu. Estigueu sempre contents de tot allò que aneu aconseguint. 
Mireu sempre el cantó bo de les coses i de les persones, i no pas el dolent. Penseu que l'únic camí autèntic per arribar a la felicitat és fer feliços als altres. 
Procureu deixar aquest món una mica millor de com l'heu trobat i, quan arribi l'hora de marxar, podreu anar-vos-en feliços, pensant que no heu perdut el temps, sinó que heu fet tot el que heu pogut. 
Estigueu sempre disposats per a viure feliços i per a morir feliços. Penseu que hi ha gent que viu com si mai hagués de morir i d'altres que moren com si mai haguessin viscut. Viviu i deixeu viure!

dimarts, 3 de setembre del 2013

Els 10 drets del jove (o no tan jove) lector


1. El dret a no llegir. 


2. El dret a saltar pàgines. 


3. El dret a no acabar el llibre. 



4. El dret a rellegir. 



5. El dret a llegir qualsevol cosa. 


6. El dret a identificar-se amb el personatge. 



7. El dret a llegir en qualsevol lloc. 


8. El dret a fullejar. 



9. El dret a llegir en veu alta. 


10. El dret a callar. 

Tots aquests drets es corresponen amb el deure que tots tenim de no riure'ns mai dels qui no llegeixen si volem donar-los l'oportunitat que algun dia esdevinguin lectors i descobreixin el plaer i el munt de satisfaccions que els pot proporcionar la lectura.

dilluns, 2 de setembre del 2013

Petits plaers: Apoderar-te de la calma

Hi ha un moment en que les poblacions, els llocs, desperten lentament de la calma de la nit. La llum de l'albada torna el color a la vida. I passejar per carrers encara buits, contemplar la buidor que només trenca algun soroll escadusser de finestrals o portals que s'obren, esdevé un petit plaer que convida a fruir de la vida. 
Apoderar-te de la calma, omplir-te de la seva força, aporta benestar i energia. Petit plaer que et fa estimar la vida.

diumenge, 1 de setembre del 2013

Descoberta

A vegades descobreixes una cançó per casualitat i et sents bé escoltant-la. Hi connectes, sents una emoció propera i te la fas una mica teva. Un gran tema per a començar el setembre.