diumenge, 23 de maig del 2010

LIJ - La nena dels pardals

Sara Pennypacker; Yoko Tanaka (il·lustradora)
La nena dels pardals
Barcelona: Editorial Joventut, 2010
Col·lecció Àlbums il·lustrats
ISBN: 978-84-261-3772-2


La nena dels pardals és una suggeridora narració de rerefons ecologista, basada en fets reals (Xina, 1958. El president Mao declara la guerra als pardals), que ens fa adonar de la immensa saviesa de la natura i de com l'ésser humà hauria de mostrar-se humil i respectuós envers ella. D'una banda ens trobem com el líder, el poder, creient-se posseïdor de la veritat absoluta, decreta l'eliminació d'una espècie animal. D'una altra, una nena, que representa la vida i el futur en tota la seva força, se sent trasbalsada per la decisió del líder, es commou davant la mort i el patiment d'éssers indefensos i decideix actuar per la seva banda en defensa del que creu just.
El temps li donarà la raó, perquè tot té la seva raó de ser en el món on vivim. Podem fer-lo millor des del respecte, però no anant contra la seva essència.
La narració planteja qüestions de gran interès: Què hem de fer davant una llei injusta? Obeir-la? Obeir-la i combatre-la? Desobeir-la? A qui hem d'escoltar primer, al cor o a la raó? Qui és més poderós, qui té el poder i la força o qui té la raó?
Són preguntes que segurament no es farà un infant, però sobre les quals val la pena reflexionar per a donar validesa a l'actuació de la nena.
En el nostre entorn més immediat ens trobem amb situacions on podríem plantejar-nos preguntes com les anteriors.
Diu Josep Ma Aloy al seu darrer assaig (Et diran que has de llegir, Bernat) que un llibre ha d'esgarrapar una mica, remoure alguna cosa, no deixar indiferent. I aquest trobo que ho fa. Planteja dilemes morals, allò de ....què faries tu si...?. I només per això ja val la pena.
També diria que hem d'aprendre dels nostres errors. A un governant cal demanar-li coneixements, prudència i sentit comú. El contrari de la frivolitat, la prepotència i l'arrogància.
A l'àlbum la mort dels pardals comporta la proliferació de llagostes, corcs i saltamartins; una situació que va tenir conseqüències molt més greus que les que es volia combatre.
No ensopeguem dues vegades en la mateixa pedra.
L'àlbum compta amb un excel·lent treball d'il·lustració a càrrec de Yoko Tanaka, expressiu i d'un cromatisme molt equilibrat, que no només dóna un eficaç suport a la narració sinó que aporta també pàgines que emocionen per tot el que transmeten. Quan els pardals cauen del cel esgotats o mig morts per l'estrès provocat pel soroll dels pagesos hi ha una imatge commovedora on s'afirma:
“-Semblen gotes de pluja -va dir el Germà Gran- Plouen ocells del cel!
-No. Són com llàgrimes. El cel plora ocells -va dir la Ming-Li.”
Un àlbum absolutament recomanable que aportarà una experiència lectora enriquidora per a nens i nenes a partir de 6-7 anys i per a lectors de qualsevol edat.



dimecres, 5 de maig del 2010

LIJ - Sota el coixí... una porta

Eulàlia Canal; Rebeca Luciani (il·lustradora)
Sota el coixí... una porta
Barcelona: Editorial Baula, 2010
Col·lecció Capsa de contes, 12
ISBN: 978-84-479-1999-4


Sota el coixí... una porta presenta una poètica narració sobre les pors infantils a l'hora d'anar a dormir. Compara el son amb una porta sense parets ni teulades. Un nen, enmig dels seus somnis, coneixerà una bruixa que li proposarà d'obrir portes de colors on descobrirà elements inofensius que allunyaran les seves pors. La porta, com a element d'entrada a un món amagat, com el que podrien representar els somnis, és presentat com una porta d'entrada a la fantasia on allò que és desconegut no té perquè ser temible. Al final el nen acabarà dient:
“La bruixa peluda em guarda les portes. Em guarda els somnis. Ara, m'agrada la nit quan el silenci és prim com un fil de pluja”.
Doncs això, un possible recurs literari per a tractar les pors infantils. A partir de 4-5 anys.