dissabte, 9 de juny de 2012

Qüestió de confiança

En una entrada anterior parlava de les altes dosi d'incertesa amb les que hem de conviure. Hi ha una incertesa innata a la vida, però aquesta incertesa avui dia es veu agreujada per les característiques de la crisi actual. Avui voldria comentar un altre aspecte que s'hi relaciona i és la capacitat de confiar que hem perdut en tot aquest procés.
Al món de la banca li hem confiat una bona part de les nostres expectatives de futur. Estalviem i fem un raconet pel que pogués ser, pensant en el futur. Estalviem pensant en petits projectes personals, en les necessitats de fills, parella, pares,... L'estalvi és un dels elements que dóna tranquil·litat i redueix els nivells d'incertesa. I l'hem confiat en un banc o caixa refiats de la seguretat del tracte i en base a la confiança que ens generava. 
Què n'ha quedat de tot plegat? Ben poca cosa. Ni tan sols és segur pensar que tens el que diuen uns papers que tens, ni tan sols és segur que puguis recuperar-ho quan tu vulguis, ni tan sols és segur que puguin garantir-te els dipòsits que has contractat. En una situació de pànic res estaria garantit. 
I encara emprenya més que els responsables d'haver-nos portat fins aquí campin com si res, immunes al mal que han fet. La disbauxa ha portat a que alguns s'embutxaquessin milions sobre la base d'uns suposats beneficis i que ara tots plegats haguem d'assumir les pèrdues d'una gestió nefasta i irresponsable. 
En un moment donat hem pecat d'ingenus i confiats, però ara la decepció i el desengany són grans. No ens mirarem amb la mateixa cara el de la caixa quan ens ofereixi un fantàstic producte per a col·locar els nostres estalvis (si és que al pas actual aconseguim estalviar, tot s'ha de dir). La confiança s'ha perdut pel camí. 
És lamentable el numeret protagonitzat per la banca aquests darrers temps, és obscè l'esforç que s'ha hagut de fer per a salvar-los el cul i és ben trista l'actuació erràtica i desconcertant dels polítics per a intentar reconduir el tema. 
No ens ha d'estranyar que cada cop més gent pensi que on els diners estan més segurs no és precisament a les seves mans.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada