divendres, 29 de juliol del 2016

Estalvia, és gratis

Irene Gelpí i Lluch
Estalvia, és gratis
(Idees i consells per a l'estalvi quotidià)
Barcelona: Columna edicions, 2013
240 pp.
ISBN: 978-84-664-1567-5
PVP: 16,50€ (en rústega)  - 7,99€ (en epub)

Una de les meves més importants inquietuds vitals és la de viure (o d'haver viscut) com un consumidor responsable. Per a mi són conceptes importants l'aprofitament de les coses, l'estalvi, la relació preu-qualitat,... Penso que sense grans renúncies (perquè la felicitat també té a veure amb la satisfacció d'alguns petits capricis) l'austeritat és un valor que afavoreix la reflexió sobre allò que és essencial (ho deia fa més de cinc anys i ho tornaria a signar fil per randa ara mateix).
No sóc de renúncies sobre tot allò que ens ha aportat el progrés per a fer-nos la vida millor, però sí que tinc certes prevencions sobre les modes i els excessos que el consumisme i certs abusos generen en els nostres comportaments.
Intento fer que les coses em durin, fer-ne un bon manteniment, reparar-les sempre que sigui possible, evitar el malbaratament, reflexionar sobre el que necessito i l'ús que en faré,... I em costa llençar quan allò que vull llençar és possible que tingui noves oportunitats.
La crisi que patim ha posat en solfa un discurs a favor d'aprofitar, de donar valor a les coses, d'evitar-ne el malbaratament (el programa de TV3 Ja t'ho faràs és un exemple paradigmàtic de l'èxit d'aquest discurs, lligat en aquest cas a la creativitat i el lleure) i que va molt lligat al que representa identificar-se avui dia amb l'ecologisme. És ecologista tot allò que és respectuós amb el medi i evita el malbaratament de recursos.
Estalvia, és gratis fa un recull de petits gestos quotidians al voltant de tot això (sobre el menjar, la neteja, l'energia, el consum d'aigua, la higiene personal, la roba, el calçat, l'adquisició d'electrodomèstics,...); coses que pot fer tothom a casa seva i en relació a les seves coses i que representen un estalvi per al medi i per a les butxaques. 

El llibre, escrit en un context de crisi i de menys disponibilitat de recursos per a moltes famílies, fa un discurs molt centrat en l'estalvi (i que repeteix idees al tenir a veure alhora amb varis dels apartats en els que s'organitza el contingut del llibre) i l'aprofitament, però del que cal destacar el canvi que pot suposar quant als valors sobre els quals organitzar la nostra existència. 
No són coses complicades; deriven del sentit comú aplicat a la quotidianitat i orientat per un principi d'aprofitament i ús racional. Si sou gent conscienciada potser no trobareu grans novetats (moltes de les idees aquí recollides ja les aplicava jo personalment sense haver-me llegit el llibre amb anterioritat), però sempre hi podeu trobar alguna idea nova que potser decidireu provar. De cadascú dependrà fins on es vulgui arribar en aquest camp. També cal fer una racionalització de les propostes que es recullen al llibre i adaptar-les a les inquietuds i necessitats de cadascú.
Resulta interessant; per poder viure una mica diferent i sens dubte millor en relació a vosaltres mateixos i al medi.

dimecres, 27 de juliol del 2016

Els lots de supervivència

D'entre les moltes activitats de dinamització que duen a terme les biblioteques públiques de Manresa, una de les més atractives i de més èxit quan arriba l'estiu són els lots de supervivència. És aprofitar que arriba l'estiu, que la gent té vacances i temps lliure i intentar dinamitzar el préstec bibliotecari.
Reconec que a casa tinc més llibres dels que em podré arribar a llegir mai, un munt de pel·lícules que encara esperen la seva oportunitat, discos que fa molt de temps que no escolto; però malgrat aquesta oferta que em sobrepassa m'agrada anar a les biblioteques, llegir publicacions periòdiques i deixar-me seduir per alguna cosa que trobi als prestatges o expositors. Perquè m'hi trobo bé a les biblioteques, còmodament assegut en una butaca, llegint, gaudint del silenci i l'ambient relaxat que de vegades hi trobo.
I sí. Quan arriba l'estiu m'agrada la sorpresa del lot de supervivència. El lot no el pots obrir. Tota el que toca; però el contingut està força ben triat. I és un préstec amb premi, perquè et regalen la bossa que el conté.
La denominació, que ha fet fortuna, se les porta. Perquè, què vol dir supervivència quan parlem de lectura? És pensar que podem estar de vacances, lluny, però que podem seguir llegint, sobrevivint a una hipotètica manca de llibres de l'entorn. Satisfer la passió lectora amb el contingut del lot.
Gràcies al lot d'enguany he llegit Mil sols esplèndids del Khaled Hosseini, que he ressenyat en una entrada anterior i que també ha viatjat amb mi durant els dies que he estat a fora. I me n'esperen d'altres de caire divers, i revistes, CDs i DVDs.

Al lot perceps la vida que ha tingut cada llibre a la biblioteca: el qui porta varis préstecs i ha viscut a molts llocs, qui ha estat a mans poc curoses, qui no ha rebut la visita encuriosida de cap potencial lector, qui encara manté la pulcritud immaculada del llibre acabat de sortir de la impremta,.... I et preguntes de què deu dependre que un llibre sigui llegit. Del boca-orella potser?
Si esteu indecisos i encara no heu sabut què triar deixeu-vos seduir per un lot de supervivència. És molt probable que no us pugui defraudar.

dimarts, 26 de juliol del 2016

LIJ - Digue-l'hi a la mare. Digue-l'hi al pare

Cristina Petit; Antongionata Ferrari (il·)
Digue-l'hi a la mare. Digue-l'hi al pare
Barcelona: Animallibres Editorial, S.L., 2016
40 pp.
ISBN: 978-84-15975-84-7
PVP: 15,95€ 

Digue-l'hi a la mare. Digue-l'hi al pare és un divertit àlbum il·lustrat que planteja amb un humor corrosiu un punt estripat el tema de l'educació dels fills. No dic res de nou si afirmo que l'educació d'un fill és un compromís que adquireixes quan decideixes tenir-lo; un compromís que implica algunes renúncies en el terreny personal i l'esforç que comporta posar límits per a encarrilar el seu desenvolupament personal.
Doncs bé, Digue-l'hi a la mare. Digue-l'hi al pare parteix d'un dia  de pluja que comporta que la família d'en Martí hagi de quedar-se a casa. I en Martí va demanant primer a la mare i després al pare coses que li agradaria fer. Capficats en les seves coses, cap dels dos progenitors se l'escolta i sempre delega en l'altre la decisió final amb excuses poc elaborades.
L'àlbum avança per acumulació de situacions fins a l'absurd, quan finalment pare i mare reaccionen després d'adonar-se'n que no saben on és el seu fill ni el que està fent. És portar les coses fins a l'extrem, sense fer que ens pugui abandonar el somriure, però plantejant una sèrie de reflexions que tots els pares s'haurien de fer. 
El nen ha fet tot de malifetes, però malgrat renyar-lo amb raó, els pares també són responsables d'haver passat d'ell. 
L'àlbum compta amb unes personalíssimes il·lustracions pintades amb aquarel·les que resulten d'allò més expressives i que li donen un atractiu afegit.
Resulta força recomanable per a primers lectors a partir de 5-6 anys i per a pares amb voluntat de reconèixer comportaments i fer una mica d'autocrítica.

dilluns, 25 de juliol del 2016

Mil sols esplèndids, de Khaled Hosseini

Khaled Hosseini
Mil sols esplèndids
Badalona: Ara Llibres, S.L., 2007
366 pp.
ISBN: 978-84-96767-55-3

Si una cosa cal destacar d'aquesta novel·la és la intensitat de les emocions que traspuen les seves pàgines. Perquè assistim en paral·lel a la trajectòria convergent de dues dones i als fets més destacats de la recent i convulsa història de l'Afganistan; des de la invasió soviètica el 1979  per donar suport al cap de govern comunista fins al nomenament de Hamid Karzai després de la intervenció nord-americana per fer fora del poder els talibans ara fa poc més de deu anys.
L'Afganistan és un país de forta tradició islàmica i, tot i que el govern comunista va suposar un avenç en els drets de les dones i el seu accés a la formació i als llocs de treball, no va comptar amb el suport de la població que el veia com un govern titella al servei d'una potència estrangera. I es va entrar en una espiral de guerres i rivalitats, primer per fer fora els soviètics (que aquí van tenir el seu Vietnam particular); després, de lluites tribals entre els que van lluitar junts per fer-los fora (els famosos "senyors de la guerra"); a continuació, els anys de poder talibà, de retrocés retrògrad i contrari al que ha definit el progrés de les societats; i finalment noves lluites per fer fora els talibans i els precaris equilibris per intentar estabilitzar el país i tirar endavant. És en aquest context de violència i destrucció, que va convertir l'Afganistan en un dels països més pobres el món i on van començar a germinar les llavors de l'islamisme més radical que han esdevingut amenaça i desestabilització per a les societats occidentals, on és desenvolupa la trajectòria de la Mariam i la Laila, les dues protagonistes femenines d'aquesta novel·la.

Perquè Mil sols esplèndids és també una gran novel·la sobre la condició de la dona en aquesta societat, sobre el seu patiment, sobre la seva frustració en una societat on no són persones amb drets sinó propietats amagades rere un burka per a evitar les mirades luxurioses dels altres, en mans d'homes que les poden maltractar i sotmetre en condicions d'esclavatge ("El que fa un home a casa seva seva és cosa seva", li diu un funcionari a la Laila quan intenta fugir de l'infern que és la seva vida).
Quan t'imagines el que s'hi explica pateixes gairebé tant com les protagonistes, perquè és un relat que et commou i et trasbalsa.
Però també és un relat d'esperança, perquè hi ha lluita, solidaritat, expectatives i generositat. És molt bonic el vincle que s'estableix entre la Mariam i la Laila, que passen de rivalitzar en un mateix espai a solidaritzar-se i estar compromeses amb les necessitats de l'altra, a lluitar juntes fins al sacrifici.
És un llibre que us emocionarà, que ens fa viure la guerra com a la gran escapçadora de somnis que és, però que dibuixa en l'amor la gran esperança d'un futur millor. Val la pena.

diumenge, 10 de juliol del 2016

Fulanita y sus menganos, de Álvaro de Laiglesia

Álvaro de Laiglesia
Fulanita y sus menganos
Barcelona: Editorial Planeta, 1965 (6a edició, desembre de 1966)
295 pp.

Ha volgut la casualitat que hagi encadenat tres lectures humorístiques en aquest inici d'estiu força calorós. Avui poca gent sap qui va ser Álvaro de Laiglesia. És un autor força oblidat del que no s'ha reeditat en paper la seva obra. Només podem trobar-la en llibreters de vell, de segona mà o bé en epub gràcies a l'aportació desinteressada d'algun seguidor nostàlgic que l'ha digitalitzat, contribuint així a la seva difusió i coneixement.
Per què l'he triat per llegir-lo? Doncs perquè durant força anys vaig veure un prestatge del menjador de casa amb les seves obres. El meu pare les havia anat comprant perquè era força de la broma i li agradava tot allò que tingués a veure amb l'humor. Arran de la seva mort em vaig quedar tots aquells llibres i avui m'he decidit a donar-los una petita oportunitat.

Perquè Álvaro de Laiglesia va ser un escriptor molt popular que va tenir uns anys gloriosos a la dècada dels 60, quan va ser contractat per Editorial Planeta per a publicar la seva obra. Va vendre molt, es van fer moltes edicions d'alguns dels seus llibres i va ajudar a donar empenta i beneficis a l'editorial del Sr. Lara.
Álvaro de Laiglesia és indestriable del gran setmanari d'humor que es va editar durant el franquisme, La Codorniz, que es va publicar entre 1941 i 1978 i del que ell en va ser el director i l'ànima durant moltíssims anys. La Codorniz va ser l'escola de grans humoristes d'aquell temps i els que van venir després, perquè allí hi van publicar noms com Mingote, Chumy Chúmez, Máximo, Gila, Perich, Forges o Rafael Azcona. Es definia com «La revista més audaç per al lector més intel·ligent», car sempre es movia en els límits del que l'estricta censura de l'època arribava a permetre. I és que l'humor havia de ser subtil per força, fet de petites insinuacions i dobles sentits que calia saber interpretar.

Álvaro de Laiglesia (1922-1981) era fill d'una bona família que fins i tot es va allistar a la División Azul en plena joventut. Va col·laborar amb la premsa del règim fins que Miguel Mihura li va donar feina en una publicació d'humor i després a La Codorniz, de la que ja va ser director des de 1944.
Què és Fulanita y sus menganos? Forma part d'una trilogia de novel·les a  mode de memòries, protagonitzades per la Mapi (Ma Pilar), una meuca ingènua i ordinària que a estones esdevé fins i tot entranyable, que va explicant la seva vida.
És el retrat d'una societat que ja no existeix, marcada pel que va suposar la postguerra en el plànol moral, del tot superada avui dia per la història. 
Té molt de relat costumista, on dominen la ironia i la sàtira i on la insinuació de situacions que podríem denominar calentes mai arriba a ser explícita.

Laiglesia descriu un Madrid dels ambients on es desenvolupava l'exercici de la prostitució, que oficialment estava prohibida, però que convivia amb el model que definia el catolicisme imperant en un ambient d'hipocresia moral i on no estava permès de cap de les maneres la seva exhibició impúdica.
Personatges com la Mapi es veien arrossegats amb remordiments morals a l'exercici d'aquesta activitat per la pressió d'un entorn sots-desenvolupat mancat d'expectatives, amb l'esperança de trobar "el príncep blau" que permetés guanyar un futur millor.
El que deia, situacions que esdevenen antigues i que la gent més jove ja no reconeixeria, com ara el ritus d'iniciació tan masclista que suposava anar amb una prostituta (que podia pagar un pare al seu fill quan complia la majoria d'edat) per saber el que s'ha de fer quan s'està amb una dona. Tot molt antic, masclista i contrari a la igualtat de gènere, fruit d'un món d'aparences, d'eufemismes i doble moral. Però és el que hi havia i es portava en determinats ambients en aquella època.
Val la pena llegir-se els llibres d'aquest autor? Jo diria que només com a document amb valor sociològic, per aproximar-te als mecanismes d'aquella societat ja definitivament superada.
Però també per descobrir els elements amb els que jugava Álvaro de Laiglesia per a construir el seu humor (per exemple, castellanitzant anglicismes amb sornegueria -en una època en que el domini d'idiomes era molt escàs i gairebé excepcional; o jugant deliberadament amb paraules, com quan inventa "deputant" o "Tetankamen"; suposo que amb això ja es veu per on van els trets).
Té moments amb gràcia, com quan la Mapi decideix que vol ser culta i va a un llibreter de vell a comprar llibres a pes. Es descriu Crim i càstig sense esmentar-la, reduint-la a una novel·la policíaca, o Allò que el vent s'endugué.
És un humor del costumisme de l'Espanya franquista; de riure's de les coses, de caricaturitzar-les, amb un punt de denúncia (com quan el policia s'aprofita d'ella per no encausar-la en un clar cas de suicidi); però sense esdevenir subversiu o qüestionar la legitimitat del règim. Suposo que era el llindar que no es podia sobrepassar en aquells temps.
El llibre és amè, està ben escrit i passa bé. Tot depèn a partir d'ara de la vostra curiositat.

dissabte, 2 de juliol del 2016

La vida es suero

Enfermera Saturada
La vida es suero
Barcelona: Plaza&Janés Editores, 2014
128 pp.
ISBN: 9788401347283


Enfermera Saturada, que també es fa dir Saturnina Gallardo, és un pseudònim sota el qual s'amaga una infermera diria que més aviat jove (de les que encara no tenen feina del tot fixa i amb referents posteriors als de la meva generació) i força activa a les xarxes socials. Perquè tot plegat és també un fenomen que ha nascut a redós d'aquestes mateixes xarxes, concretament en forma de piulades a Twitter a les que posteriorment s'ha donat un format més llibresc, o literari, digueu-li com vulgueu.
El llibre inicialment es va auto-editar a través de la plataforma independent d'Amazon CreateSpace, i també es va recórrer al servei d'autopublicació directa de Kindle (el KDP), per a la versió electrònica en forma de epub. Per tant és un llibre nascut al marge dels canals tradicionals que van de l'editor a la llibreria. Forma part d'aquest nou món que es va desenvolupant a partir de la globalització i d'Internet. Posteriorment l'ha editat Plaza&Janés.
El llibre és àgil, amè, planer, breu i molt fàcil de llegir. I això sempre és d'agrair i segurament explica bona part del seu èxit i difusió.
Narra des de la ironia, i amb un to més aviat càustic i corrosiu, el dia a dia de la infermeria hospitalària. Podríem pensar que és un llibre adreçat a la gent del gremi. I sí, suposo que la gent de la professió s'hi veurà més o menys reflectida; però no només. Perquè la gran majoria ens hem mogut per hospitals, com a malalts, acompanyants o visitants. Tots els hospitals s'assemblen terriblement els uns als altres. I moltes de les coses que observes, penses o intueixes; ara ve algú que des de dintre te les explica. 
Es va passant revista a tot: indumentària, condicions laborals, relacions amb metges i malalts, rutines hospitalàries, aparells i estris que s'utilitzen, medicacions, material sanitari,.... 
Hi ha una part de denúncia, però jo hi veig més un tractament irònic de tot allò que forma part d'aquest món. Segurament hi ha coses força millorables i gent de tota mena, però també vull pensar que domina la professionalitat. Més que res perquè ens hi va la vida. 
La infermeria és un col·lectiu de risc. El contacte permanent amb el dolor aliè i també amb la mort pot acabar-te afectant si no saps acotar-lo a les hores de treball, si deixes que t'acompanyi quan arribes a casa. I està bé que te'n puguis distanciar una mica amb algunes rialles amb un llibre com aquest.
Tots els col·lectius tenen les seves particularitats i intimitats que difícilment transcendeixen. Hi ha una curiositat morbosa que ens motiva a descobrir-les, però quan ho acabem sabent perquè sempre coneixem algú que ens ho explica no vol dir pas que allò sigui un desastre. Forma part de tot allò que acaba configurant la condició humana.


divendres, 1 de juliol del 2016

LIJ - SÚPER ACUDITS: l'escola!

Pau Clua Sarró; Àlex López López (il·lustracions)
Súper Acudits: l'escola!
Ed. Montena, 2014
224 pp
ISBN: 9788490432907
PVP: 12,95€ (E-book: 7,99€)


Súper Acudits: l'escola! és una compilació d'acudits adreçats al públic infantil que té com a protagonistes nens i joves i les seves vivències en tot allò que es relaciona amb la seva vida a l'escola. D'entrada, dir que el subtítol (Els acudits més divertits sobre el lloc més avorrit del món), com a mestre, em genera anticossos. Resulta tòpic, antic i allunyat de la realitat. Però entenc també que és un recurs comercial per atreure els lectors que són el seu públic potencial.
Pedagògicament l'acudit sempre m'ha semblat un recurs d'allò més interessant per a treballar l'expressió oral i descobrir les subtileses del llenguatge. Perquè l'humor es basa sovint en l'equívoc i el doble sentit i gairebé sempre reclama una interpretació intel·ligent. Rius un acudit quan l'entens. I l'entens quan has copsat el sentit de les paraules amb les que juga l'acudit, la juguesca que et proposa. Perquè l'acudit és de les maneres més divertides de jugar amb les paraules.
Tinc alumnes amb dificultats en la comprensió del llenguatge i per a desenvolupar l'empatia on sempre m'ha costat que inferissin i interpretessin adequadament els significats més amagats d'un text. I he de dir que he tingut bones experiències quan he treballat amb acudits.
El contingut del recopilatori s'organitza temàticament ("Profes, directors i altres éssers teenbrosos", "Al pati del col·le", "Mama, papa, germanets i d'altres mascotes", "L'hora del menjador", "Ciències de la natura - Acudits sobre animals, plantes i minerals", "Coneixement del llenguatge - Acudits i jocs de paraules", "Educació viària", "Excursions i temps lliure") i com tota compilació conté peces d'encert i gràcia desiguals que pivoten majoritàriament sobre un humor blanc fonamentat en els equívocs i dobles sentits de les paraules; però on també trobem alguna que altra peça més mordaç i fins i tot amb un punt d'humor negre. Res que no pugui ser llegit per nens i nenes preferentment a partir de 8 anys. 
Súper Acudits: l'escola! proposa una lectura alegre i desenfadada per proporcionar una bona estona de rialles, d'allò més adient per aquests dies de vacances que ara comencen.

Aquí teniu un darrer tastet:


Un camió de verdures ha tingut un accident a la carretera i un policia i el seu ajudant han d'escriure el comunicat:
—Pren nota: melons a la carretera.
I l'ajudant pren nota.
—Pren nota: quatre pinyes dalt d'un arbre.
I l'ajudant pren nota.
—Una síndria al voral.
I l'ajudant pregunta:
—Com s'escriu «voral», amb «b» o amb «v»?
El policia xuta la síndria i diu:
—Una síndria a la cuneta.

Una tarda el Jordi arriba molt content a casa i diu al seu pare:
—Papa, papa, avui he jugat el millor partit de la meva vida! He marcat tres gols!!
—Molt bé, fill —li diu el pare—. I com heu quedat?
I el fill contesta:
—Hem perdut 2 a 1.