Espectadors

Dies enrere la premsa i les televisions es feien ressò amb un cert grau de cofoisme i un punt d'eufòria, d'un significatiu increment d'espectadors als teatres catalans al llarg de la temporada 2025-26. Es parlava de més de quatre milions d'espectadors (exactament 4.081.780). Sóc conscient que parlar d'espectadors en lloc d'entrades venudes és una convenció que ajuda a imaginar-nos persones assegudes en una butaca assistint a un espectacle, una convenció que humanitza l'experiència teatral.
Personalment me n'alegro de que més persones de la professió s'atreveixin a crear muntatges i representar-los a les sales, que s'arrisquin i inverteixin hores, esforços i diners per a tirar-los endavant; i que tinguin la resposta del públic. S'enriqueix l'oferta, es creen oportunitats i el públic pot trobar de ben segur propostes que li resultin atractives.
Però aquesta convenció de la que parlava pot resultar equívoca. No són quatre milions els que van al teatre. Vaig repassar el que he anat a veure i resulta que al llarg de la temporada 2025-26 he anat a veure un total de trenta-quatre espectacles entre obres de teatre, òperes i concerts. És a dir, que a mi m'hi han comptat més de trenta vegades. Sóc de als que agraden les arts escèniques, en segueixo la programació i procuro assistir a les propostes que m'interessen mínimament si en tinc ocasió. Diria que als que ens interessa aquest món hi anem molt. I n'hi ha molts més com jo. Però no deixa de ser quelcom minoritari, tot i que el panorama actual resulta esperançador.
Tant de bo segueixin incrementant-se les produccions i els espectadors (sobretot joves, perquè la mitjana d'edat es va incrementant i li cal relleu) i que el món de les arts escèniques recuperi el pols creatiu.