L'última vegada que et dic adeu
Barcelona: Angle Editorial, 2026
176 pp
ISBN: 979-13-87853-39-6
PVP: 18,90€
L'últim vegada que et dic adeu és un llibre fet de records familiars i d'emocions que giren al voltant de la convivència amb un germà drogoaddicte que va morir prematurament com a conseqüència de la seva addicció i de la malaltia que va contraure.
La Natza Farré és la filla petita d'una família nombrosa de sis germans, d'un pare metge pediatre i d'una mare infermera.
Entenc que determinada literatura pugui tenir una funció catàrtica, com una mena d'alliberament de les angoixes i patiments que puguis tenir acumulats per qualsevol desgràcia, però en aquest cas m'ha sorprès el to. Perquè en un relat d'aquestes característiques esperes compassió i fins i tot un punt d'empatia per la desgràcia de l'altre. I et trobes afirmacions que denoten odi, animadversió i afartament. Puc entendre que algú se senti discriminat en el repartiment d'afectes i atencions familiars, que sentis certa enveja per les atencions que rep l'altre i que a tu no t'arriben prou; que es queixi per la feina que li dona; però crec que no toca dir que hauries desitjat que es morís molt abans.
De vegades m'han semblat afirmacions poc meditades i amb un punt d'arbitrarietat que s'alternen amb d'altres (poques) on es denota afecte i estimació, com quan recorda un dia que van tocar junts el piano.
Pel meu gust fallen el to i l'equilibri que caldrien en el tractament d'un tema així, car el que domina al llarg de moltes pàgines és la queixa i el rebuig (que vull creure que no és tal) d'una nena cap al seu germà.
Llegint el llibre sabrem moltes coses de la Natza i de la seva família, del que ha viscut i sentit; d'una època, de com es vivia, i dels seus drames. Per tot això se li pot donar una oportunitat i que pugueu jutjar per vosaltres mateixos.
