dijous, 29 de febrer del 2024

De papereres i contenidors

Em tinc per una persona escrupolosa i primmirada a l'hora de separar les deixalles. Vull fer-ho bé i facilitar la feina als qui treballen en la seva recollida i tractament. Crec en el reciclatge, perquè implica reaprofitament i reducció del volum de brossa enterrada als abocadors. Vaig regularment a la deixalleria per procurar el millor tractament de cada residu i compro bosses compostables (que no són precisament barates) per a que les restes orgàniques de casa i la bossa puguin esdevenir compost per a la terra. No espero que em donin les gràcies. Per a mi és un deure cívic com a membre d'una societat organitzada sensibilitzat per l'empremta que deixem al planeta on vivim. Per això, una de les coses que em generen més malestar és arribar als contenidors i trobar-me tota mena de brossa dipositada sense criteri en qualsevol contenidor o directament a terra per la mandra a deixar-la on pertoca. Tinc la sensació que em foten la feina enlaire. Per no parlar de deixalles voluminoses deixades sense miraments al mig de la vorera o en qualsevol racó (hi ha un telèfon per a que t'ho vinguin a recollir a la porta de casa). El panorama és desolador. Sensació de deixadesa i brutícia, de no hi ha res a fer. D'estar igual o pitjor que fa uns anys.

Les notícies són descoratjadores. Els percentatges de recollida selectiva no milloren, estan per sota del que tocaria i sembla que les autoritats municipals assumeixen el fracàs (es compraran més vehicles per a recollir el que la gent deixa al carrer). El premi per fer-ho bé és un fort increment de la taxa municipal corresponent. La sensació és que cada cop més gent passa del tema malgrat haver-hi una majoria -encara- que fa bé les coses.

La cirereta d'aquest pastís d'incivisme són els qui ara, d'una manera inexplicable, entaforen bosses plenes de brossa o garrafes plenes d'aigua a les papereres i tota mena de deixalles que haurien d'anar als contenidors. No sé si es tracta d'inconscients, brètols, graciosos o activistes de la provocació. Penso en el pobre operari al que li pertoca buidar les papereres i se les veu i se les desitja per a poder-les buidar. 

I tot això passa quan hi ha els contenidors corresponents a escassos vint metres d'aquestes papereres. 

Encara queda, però, el ciutadà de bona fe que explica en un cartell que la paperera no és un contenidor, com si no fos prou evident.

2 comentaris:

  1. Hola, Jaume!
    Crec que no ens hem de desanimar. A poc a poc, aquest tema també ha anat millorant, si bé amb dos passos endavant i un endarrere. Cal que ens ho mirem amb una certa distància per prendre una bona perspectiva. La població va augmentant i és, fins a cert punt, normal que hi hagi més situacions que poden enredar, molestar o disgustar. En aquestes qüestions, només que una persona no ho faci bé, ja crea un problema i un obstacle, ni que sigui visual, encara que mil persones ho facin bé. I no m'estranyaria que la proporció fos propera a aquests nombres.
    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies pels ànims. Vull ser optimista, però tinc la sensació d'un cert estancament, quan no de regressió. Sóc conscient que per a molta gent la prioritat no és reciclar sinó tan sols sobreviure i que desconeixen certes coses del nostre funcionament, però aquí és on entren els poders públics i els agents socials, que haurien de fer esforços per a esmenar aquestes situacions.

      Elimina