Solidaritat, cooperació i eficàcia

Gustau Nerín és un antropòleg que viu a Guinea Equatorial i que acaba de publicar a La Campana un llibre de títol suggeridor i provocador (Blanc bo busca negre pobre) on qüestiona l'eficàcia de la benintencionada voluntat d'ajudar el Tercer Món que posen en pràctica una bona colla d'ONGs.
No he llegit encara el llibre, però llegint la ressenya que en publicava la premsa, m'he sentit atret per una sèrie d'afirmacions que eren properes a les que vaig exposar en el post on parlava sobre la solidaritat. Deia que em provocava incomoditat el baix percentatge de recursos que van a l'ajuda directa i el fet de veure que hi ha gent que viu (de vegades molt bé) a càrrec d'una ONG deixant una mica de banda el component altruista que hauria de definir per damunt de tot el cooperant.
Guerín -sense qüestionar la necessitat de col·laborar amb el Tercer Món- planteja que cal avaluar els projectes de cooperació, i que si no han servit per a que els altres guanyin autosuficiència i tinguin satisfetes les necessitats sobre les quals s'ha volgut ajudar, caldria qüestionar-se els mecanismes d'aquesta cooperació. La cooperació esdevé una enganyifa quan fracassa i no aconsegueix dinamitzar les comunitats que reben l'ajut. De manera gràfica esmenta els hospitals que mai han arribat a ser inaugurats o que queden infrautilitzats per manca de recanvis i recursos, les latrines mai utilitzades, els ordinadors aturats per manca d'electricitat,...
Si es volen imposar determinades coses des de l'òptica occidental sense comptar amb la idiosincràsia i les maneres de fer locals, hi ha molts números per a fracassar.
Més enllà de la generositat i el voluntarisme bonista que impulsen determinades organitzacions, cal trobar les maneres de col·laborar eficaçment amb el subjecte de l'ajuda. Per no generar escepticisme en el qui vol ajudar ni rebaixar l'autoestima del qui és ajudat.
El debat sobre el tema és ben viu i ja comença a rebre sucoses aportacions.