divendres, 25 de març de 2011

Per a ells, tema resolt

L'altre dia el Congrés dels Diputats debatia sobre la modificació del reglament de la cambra per a que es normalitzés l'ús de les diferents llengües al Congrés en el mateix sentit que s'ha fet al Senat, i l'hàbil José Bono va permetre -entre la xiuladissa i la cridòria que venia dels bancs del PP- que els diputats que defensaven la proposta (de Galícia, el País Basc i Catalunya) utilitzessin la seva llengua. Al final va fer un discurs alliçonador apel·lant a la intel·ligència i el sentit comú on els va fer veure que calia complir la llei ("fins que no es canviï  la llei, l'única llengua oficial de tot l'Estat és el castellà") encara que no agradi (comparant el que es debatia amb la llei del tabac) i en certa manera va justificar la reacció pepera perquè no entenien el que s'estava dient.
Ni ho entenen, ni ho volen entendre, ni pensen fer res per a defensar canvis en una llei que els afavoreix, ni en queda res (si és que alguna vegada hi ha hagut alguna cosa) d'aquell esperit de l'Espanya federal que alguns diuen defensar. És esgotador i frustrant intentar canviar una cosa que no vol ser canviada. 
Al final, com no podia ser d'altra manera, PP i PSOE es van posar fàcilment d'acord i van votar en contra (inclosos els vint-i-cinc diputats del PSC que van sortir escollits amb aquell eslògan de "Si guanya Zapatero guanya Catalunya") de la proposta que es debatia.
Per a ells, tema resolt.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada