dissabte, 26 de març de 2011

Ètica i polítics

Eider Gardiazabal, una de les enxampades
Des de fa temps la classe política arrossega un problema de desprestigi i manca de credibilitat. Molta gent els identifica com a part del problema que patim en aquests moments com a societat. I determinades informacions no ajuden precisament a potenciar la política com l'activitat noble que hauria de ser, amb un alt component altruista i guiada per la moralitat i l'ètica. Potser és pecar d'ingenuïtat, però l'activitat dels polítics hauria de ser exemplificant en la gestió i la defensa del bé comú.
Aquest comentari ve a tomb de l'actuació de l'eurodiputada britànica Nikki Sinclaire, que s'ha dedicat a enxampar els seus col·legues en la pràctica de la picaresca per al cobrament de dietes.
Els eurodiputats ja tenen una merescuda fama (amb totes les dignes excepcions que mereixin destacar-se) de treballar poc i guanyar molt; però si a tot això afegim irregularitats i picaresques vàries, el seu prestigi pot quedar reduït al nivell de la sola de la sabata.
Segons la informació els eurodiputats tenen un sou net de 6.200€ al mes. El Parlament Europeu obre 134 dies l'any, per cadascun dels quals es cobren unes dietes de 304€/dia, que fan un total de 40.736€ més al cap de l'any. Els bitllets d'avió (de classe business) i els viatges se'ls abonen a banda. A més a més  tenen assignats 4.300€ al mes per a despeses d'oficina i 17.000 més per a pagar els seus assistents. Per si tot això fos poc els divendres, dia en que tot és pràcticament tancat perquè no hi ha activitat, els eurodiputats enxampats per Sinclaire passen per l'Eurocambra per fitxar i cobrar les dietes corresponents i al cap de poca estona són a l'aeroport per a tornar als seus països d'origen. S'esmenta el cas de la diputada socialista basca Eider Gardiazabal, que fitxa a les 9.56 a l'Eurocambra i a les 10.20 ja és a l'aeroport de Brusel·les esperant el seu vol.
Fitxant els 37 divendres que hi ha una mínima activitat s'embutxaquen 11.248€ més a l'any. 
Sovint, en els telenotícies ens hem d'empassar imatges de sessions parlamentàries amb quatre gats i un munt d'escons buits, però el pitjor de tot plegat és que aquestes pràctiques no són il·legals, només picaresques. I s'afegeixen a d'altres més esteses, com viatjar en classe turista i quedar-te la diferència en l'import del bitllet d'avió; o contractar familiars per a quedar-se amb els 17.000 mensuals per a assistents i administratius, o d'altres coses per l'estil.
Després es queixaran de l'euroescepticisme (sector amb el que es podria identificar Nikki Sinclaire) de la gent i demanaran que els anem a votar. 
Algunes coses haurien de canviar, i molt, perquè a mi se'm treuen les ganes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada