Són afirmacions i frases fetes que reflecteixen l'experiència de la vida que compartim. Malgrat el dolor que comporta tota pèrdua sempre he volgut viure la mort com un fet natural que forma part de la vida mateixa. Com una experiència que ens enriqueix humanament i ens fa comprendre millor la vida i les seves lleis, estimar i valorar més la vida de la que gaudim.
És sa emocionalment sentir-te trist per l'absència d'aquella persona que has conegut i estimat, però ara comença un temps per a encabir els records i les emocions que hem compartit i acumulat al llarg del camí recorregut. És el que ens queda, el record i el goig d'haver-ne format part.
M'agrada pensar que som vius mentre algú ens recorda... i el mateix pels que ens deixen, seran vius mentre els tinguem presents perquè, com es pot diferenciar el real del record? Al cap i a la fi tot el que és real acaba sent un record i al revés, no?
ResponEliminaBé, una abraçada ben forta, de debò.
No hi puc estar més d'acord. Gràcies, Sergi. De debò.
ResponElimina