Quedem per llegir?

Voldria dir d'entrada que sempre cal celebrar totes les iniciatives benintencionades que afavoreixin la lectura. I d'iniciatives n'hi ha moltes: contacontes, animacions amb formats diversos, clubs de lectura, trobades amb autors, la Diada de Sant Jordi...

Dic això davant d'una notícia sobre una nova iniciativa que es va estrenar recentment: les "Reading parties" (Festes de lectura). De què es tracta? Doncs un grup de persones es reuneixen en un lloc amb unes certes condicions (silenciós, relaxant,...) per a llegir. No es coneixen de res ni és obligatori comentar res. Cadascú llegeix el que vol (ha de dur el seu llibre). És una oportunitat de socialitzar i conèixer altres amants de la lectura.

A Barcelona es va celebrar al Maremàgnum i al darrera hi havia Planeta de Libros, que va fer arribar alguns autors per intercanviar impressions amb els assistents sobre el que estaven llegint.

Algú pensarà: Oh, què xulo! Tendim a creure que les innovacions i les novetats milloren les coses, però no estic segur que sempre sigui així. Li vaig donar voltes al tema, em va punxar el sentit comú i vaig pensar: Cal?

Potser es busca potenciar la dimensió social de la lectura, però llegir és un acte molt íntim i si realment t'interessa llegir busques el temps necessari, t'acomodes on estiguis bé i t'hi poses. A casa tinc el que anomeno "raconets lectors", que varien en funció de l'hora del dia i l'època de l'any. I busques això, racons agradables, silenciosos, amb les mínimes distraccions.

Al pas que anem aviat llegir es convertirà en acte de rebel·lia, d'insurrecció, davant aquest món accelerat i degradat per la fal·lera de la immediatesa; on cada vegada és més difícil trobar algú que no estigui pendent de la pantalla del seu mòbil en tot moment.

Si alguna cosa odio en aquest món són aquells que et diuen que els agrada llegir però que no ho fan perquè no tenen temps. Menteixen hipòcritament. Segur que troben temps per a d'altres coses que els interessen més. No són millors que els que et diuen obertament a la cara que no els agrada llegir i que no ho fan mai. Cabrien tots al mateix sac.

Si la cosa té èxit ho celebraré i la donaré per bona. Cal esperar que no sigui flor d'un dia.