De la fatiga vacacional

Vivim apressadament. El productivisme que domina el món de l'economia i l'empresa s'ha apoderat també de l'oci. "Què has fet?" , "On has anat?",... Fer coses (moltes) s'ha convertit en sinònim d'aprofitar el temps. Dir que t'has quedat a casa llegint llibres pendents és exposar-te a un ridícul vergonyant, propi d'un pobre desgraciat. Llegir no es considera fer res, només poc més que matar el temps.
I un cop en un destí cal visitar moltes coses i viure experiències úniques fins a l'esgotament. Perquè després tocarà compartir-ho via xarxes socials a la recerca del like de familiars, amics, coneguts i saludats.
Vivim una època d'exhibicionisme narcisista que pot arribar a ser irritant, provocant que les vacances siguin siguin una font de malestar i fatiga en lloc del que hauria de ser un benestar reparador.
No penseu que sóc un amargat. Amb poca en tinc prou per a sentir-me bé seguint les meves rutines i fent allò que em provoca petites satisfaccions. No sé massa què és l'avorriment, però no sé destriar les vacances del descans.
Que tingueu una bona tornada a les vostres rutines, que no us faci mandra acabar les vacances i tornar a les vostres vides sense la temuda fatiga vacacional. Bon estiu!