tag:blogger.com,1999:blog-11935927754272411722024-03-15T13:44:16.218+01:00Vida lectoraEn bona part som el que llegim. Tota lectura va deixant la seva petjada. I és tot aquest pòsit de reflexions, opinions i sentiments el que m'agradaria compartir amb tots vosaltres. Llegim per a satisfer necessitats i per a viure més intensament, i és aquesta part de la meva vida la que trobareu reflectida a partir d'aquí.
Un bloc sobre el que llegeixo i el que penso.L'home que posava paraules als sentimentshttp://www.blogger.com/profile/10556382441023651095noreply@blogger.comBlogger863125tag:blogger.com,1999:blog-1193592775427241172.post-671141838750772542024-03-05T00:35:00.001+01:002024-03-05T00:41:17.961+01:00Yo, vieja; d'Anna Freixas<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgY55ucy8bFgJ4OhN7y9pdu3fDyV2K2HaK5aR71FRxyWQqMexh86wJg_-zbGVan3ZBG_xSw2coRlcb8uOOkdeLBFmBQJ8T0O4Bt3cIxTqJqJBvrEgFf7SvWuVnq6bKKjxhlYKAJH67D4LXqYQxyn7H6NJaSNe8y1wRZTDqVku7QdArgkTYqDdChnmjS0Ktv/s1500/Anna-Freixas-yo-vieja_6edicion.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1500" data-original-width="961" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgY55ucy8bFgJ4OhN7y9pdu3fDyV2K2HaK5aR71FRxyWQqMexh86wJg_-zbGVan3ZBG_xSw2coRlcb8uOOkdeLBFmBQJ8T0O4Bt3cIxTqJqJBvrEgFf7SvWuVnq6bKKjxhlYKAJH67D4LXqYQxyn7H6NJaSNe8y1wRZTDqVku7QdArgkTYqDdChnmjS0Ktv/s320/Anna-Freixas-yo-vieja_6edicion.jpg" width="205" /></a></div><span style="font-family: times; font-size: x-large;"><b>Anna Freixas<br />Yo, vieja (pròleg de Manuela Carmena)<br />Madrid: Capitán Swing Libros, S.L., 2021<br />188 pp.<br />ISBN: 978-84-123902-9-2<br />PVP: 17€</b></span><div><span style="font-family: times; font-size: x-large;"><br /></span></div><div><span style="font-family: times; font-size: x-large;">Estic en aquella etapa de la vida en que encara no pateixo el deteriorament del cos, gaudeixo d'un nivell de salut força acceptable i el meu cervell funciona raonablement bé. Disposo de força temps personal per a dedicar-lo a coses que m'agraden i estic agraït de poder gaudir de la jubilació. Però alhora creix la consciència d'envellir, d'estar a l'etapa final (que pot ser llarga) de la meva vida. I el tema d'envellir i la vellesa m'interessen. Per això he volgut llegir aquest assaig de l'Anna Freixas, per trobar coincidències amb el que penso i per a poder reflexionar sobre els aspectes que conformen aquesta etapa de la vida.</span></div><div><span style="font-family: times; font-size: x-large;">Anna Freixas (Barcelona, 1946) és una escriptora feminista que ha dedicat molts anys a la recerca gerontològica sobre aspectes de l'envelliment femení. A <i>Yo, vieja</i> recull les seves idees al respecte amb una perspectiva de gènere i ho fa en un to combatiu (potser per afavorir canvis que es veuen necessaris), reivindicant drets, un tracte digne tal com ella l'entén i la llibertat de poder decidir sobre tots els aspectes que afecten la vida de les dones grans. Per cridar l'atenció sobre el seu discurs tria conscientment un terme despectiu com <i>viejas</i> i en general s'adreça única i exclusivament a les dones per considerar que han estat històricament desafavorides econòmica i socialment i per evitar qualsevol biaix androcèntric. </span></div><div><span style="font-family: times; font-size: x-large;">Llegint el seu treball t'adones que moltes de les coses que es diuen podrien ser extrapolables al conjunt de la població de gent gran, perquè valorar opcions i triar també ho han de poder fer els homes, així com poder decidir el llegat dels seus béns o deixar escrit el seu testament vital. Ho respecto, però malgrat poder-hi haver raons per justificar-ho, m'incomoden els textos que tenen elements excloents. </span></div><div><span style="font-family: times; font-size: x-large;">L'autora està per una vellesa afirmativa que s'allunyi de voler imitar el món jove i rebutja de soca-rel la commiseració i el tracte condescendent, paternalista o infantilitzant. Reivindica en tot moment dignitat, reconeixement i drets; i vol donar valor a la saviesa i l'experiència acumulada per la gent gran i la seva contribució al progrés de la societat.<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiHuKjIZlujF6brYsHG0sx6_TRXJqN-xW5HmnILKrgtPYKSJKiB_qh-h8iFoSGsjNoTHWHN8TyMEbr7GS_fIcn4sfWCCcFea_Y4l-rJuz8mCa7-noP_YZGBmShzV7rSCjECawaV7Y17rjXIO4LigzXhVhbmnCDjpo3HlPXHW-cxEUZTlxt9QEtZ-BbxIdHy/s300/baixa.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="168" data-original-width="300" height="168" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiHuKjIZlujF6brYsHG0sx6_TRXJqN-xW5HmnILKrgtPYKSJKiB_qh-h8iFoSGsjNoTHWHN8TyMEbr7GS_fIcn4sfWCCcFea_Y4l-rJuz8mCa7-noP_YZGBmShzV7rSCjECawaV7Y17rjXIO4LigzXhVhbmnCDjpo3HlPXHW-cxEUZTlxt9QEtZ-BbxIdHy/s1600/baixa.jpg" width="300" /></a></div></span></div><div><span style="font-family: times; font-size: x-large;">El llibre es llegeix fàcilment, defuig el dramatisme i té tocs d'humor per a explicar les diferents situacions que es fan sortir. Al final de cada capítol es donen consells pràctics a mode de llistat en relació al tema tractat.</span></div><div><span style="font-family: times; font-size: x-large;">Si ja teniu certa edat i encara que sigueu homes, atreviu-vos amb <i>Yo, vieja</i>. Segurament trobareu qüestions sobre les quals no us havíeu aturat a pensar i veureu la llum sobre tot allò que encara cal canviar.</span></div>L'home que posava paraules als sentimentshttp://www.blogger.com/profile/10556382441023651095noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1193592775427241172.post-15353246475722058512024-02-29T12:21:00.000+01:002024-02-29T12:21:09.884+01:00De papereres i contenidors<p><span style="font-family: times;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; font-size: xx-large; text-align: center;"><span style="font-family: times;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEharXcLQVdKRPp_VK1USXGa1y8L7b0N3mGARuEeFKGomwql3TUkRl0Q-Sxl56IrZKAyP18Oc9DkNm0W2n3Dr80GAS5klRCvXu5gRO251QmuyTItdZc2Mt1D9MBUmllcLC5KsibbZw4aXlHv11KHxp87YugRc3I-bu1Dv67de_-q5PrPuLH-sFE3U_60N1VO/s1105/Screenshot_2024-02-27-18-10-17-817.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1105" data-original-width="719" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEharXcLQVdKRPp_VK1USXGa1y8L7b0N3mGARuEeFKGomwql3TUkRl0Q-Sxl56IrZKAyP18Oc9DkNm0W2n3Dr80GAS5klRCvXu5gRO251QmuyTItdZc2Mt1D9MBUmllcLC5KsibbZw4aXlHv11KHxp87YugRc3I-bu1Dv67de_-q5PrPuLH-sFE3U_60N1VO/s320/Screenshot_2024-02-27-18-10-17-817.jpg" width="208" /></a></span></div><span style="font-family: times;"><span style="font-size: x-large;">Em tinc per una persona escrupolosa i primmirada a l'hora de separar les deixalles. Vull fer-ho bé i facilitar la feina als qui treballen en la seva recollida i tractament. Crec en el reciclatge, perquè implica reaprofitament i reducció del volum de brossa enterrada als abocadors. Vaig regularment a la deixalleria per procurar el millor tractament de cada residu i compro bosses compostables (que no són precisament barates) per a que les restes orgàniques de casa i la bossa puguin esdevenir compost per a la terra. No espero que em donin les gràcies. Per a mi és un deure cívic com a membre d'una societat organitzada sensibilitzat per l'empremta que deixem al planeta on vivim. Per això, una de les coses que em generen més malestar és arribar als contenidors i trobar-me tota mena de brossa dipositada sense criteri en qualsevol contenidor o directament a terra per la mandra a deixar-la on pertoca. Tinc la sensació que em foten la feina enlaire. Per no parlar de deixalles voluminoses deixades sense miraments al mig de la vorera o en qualsevol racó (hi ha un telèfon per a que t'ho vinguin a recollir a la porta de casa). El panorama és desolador. Sensació de deixadesa i brutícia, de no hi ha res a fer. D'estar igual o pitjor que fa uns anys.</span></span><p></p><p><span style="font-family: times; font-size: x-large;">Les notícies són descoratjadores. Els percentatges de recollida selectiva no milloren, estan per sota del que tocaria i sembla que les autoritats municipals assumeixen el fracàs (es compraran més vehicles per a recollir el que la gent deixa al carrer). El premi per fer-ho bé és un fort increment de la taxa municipal corresponent. La sensació és que cada cop més gent passa del tema malgrat haver-hi una majoria -encara- que fa bé les coses.</span></p><p><span style="font-family: times; font-size: x-large;">La cirereta d'aquest pastís d'incivisme són els qui ara, d'una manera inexplicable, entaforen bosses plenes de brossa o garrafes plenes d'aigua a les papereres i tota mena de deixalles que haurien d'anar als contenidors. No sé si es tracta d'inconscients, brètols, graciosos o activistes de la provocació. Penso en el pobre operari al que li pertoca buidar les papereres i se les veu i se les desitja per a poder-les buidar. </span></p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjfbBR5QKB2-N0-mXE_5D27Sk4FGdNYY_7PyThhyKnPyT0P-dmrfZbpbDF6XD07KeJ9ID9IdnKA019H4DuvAX2xrQqRgXjELsjcTIAhnecVuKoEJQISVT_v3YHWs54W-8D9pvwYIFNVcmIjk8Jk7ZZnHbs-cuqX9Fcp0NMiZKCqkFT5zIRZknjJpjowA9Fy/s1732/IMG_20240227_102910.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><span style="font-size: x-large;"><img border="0" data-original-height="1732" data-original-width="1067" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjfbBR5QKB2-N0-mXE_5D27Sk4FGdNYY_7PyThhyKnPyT0P-dmrfZbpbDF6XD07KeJ9ID9IdnKA019H4DuvAX2xrQqRgXjELsjcTIAhnecVuKoEJQISVT_v3YHWs54W-8D9pvwYIFNVcmIjk8Jk7ZZnHbs-cuqX9Fcp0NMiZKCqkFT5zIRZknjJpjowA9Fy/s320/IMG_20240227_102910.jpg" width="197" /></span></a></div><span style="font-family: times; font-size: x-large;">I tot això passa quan hi ha els contenidors corresponents a escassos vint metres d'aquestes papereres. </span><p></p><p><span style="font-family: times;"><span style="font-size: x-large;">Encara queda, però, el ciutadà de bona fe que explica en un cartell que la paperera no és un contenidor, com si no fos prou evident.</span></span></p>L'home que posava paraules als sentimentshttp://www.blogger.com/profile/10556382441023651095noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-1193592775427241172.post-58777697067850179332024-02-27T11:58:00.003+01:002024-03-05T09:54:51.593+01:00Per una cultura del SER<p><span style="font-family: times; font-size: x-large;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: times; font-size: x-large;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhtHIxiRzDQ9uIelE2ULoMgfOM1misYhc3W564PAZ6KmQ5bfVw_kjfph8Cg6c19QSQCDQwYH0urJdHijcXZXca47jk4uUFHh0Mp2EgTucrI5zr5tRM1_LbdNNUiUiCBA1LglIWdebX2RUojf9kn8oZh_uQkO_75Mm5fCbTfyK1RYLgScd2sIiY2OVUWs0Qi/s196/avi%20llegint.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="182" data-original-width="196" height="182" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhtHIxiRzDQ9uIelE2ULoMgfOM1misYhc3W564PAZ6KmQ5bfVw_kjfph8Cg6c19QSQCDQwYH0urJdHijcXZXca47jk4uUFHh0Mp2EgTucrI5zr5tRM1_LbdNNUiUiCBA1LglIWdebX2RUojf9kn8oZh_uQkO_75Mm5fCbTfyK1RYLgScd2sIiY2OVUWs0Qi/s1600/avi%20llegint.jpg" width="196" /></a></span></div><span style="font-family: times; font-size: x-large;">En trobades informals amb antics companys i companyes amb els que havies coincidit a la feina, d'aquelles que es fan per posar-nos al dia i no perdre el contacte, hi ha una pregunta recorrent que sovint es formula de manera inconscient per a trencar el gel i obrir conversa: <i>I ara què fas? </i>(recordo que aviat farà quatre anys vaig decidir jubilar-me voluntàriament). Sé que és una pregunta sense cap mala intenció, que només cerca un acostament cordial; però que em fa sentir certa incomoditat, perquè l'interlocutor espera una llista d'activitats enlluernadores que denotin un dinamisme envejable. I quan respons com bonament pots reflectint la quotidianitat de la teva vida perceps certa perplexitat i la rèplica habitual pot fer pujar la incomoditat inicial fins a un cert grau d'irritació (sempre continguda, només faltaria): <i>I no t'avorreixes?</i></span><p></p><p><span style="font-family: times; font-size: x-large;">Tot transcorre entre somriures i bones cares i mai s'arriba a trencar el bon rotllo i la cordialitat, però m'ha fet pensar en la cultura que hi ha al darrere d'aquestes preguntes. I és que se'ns ha venut una idea de l'envelliment saludable com si fer moltes activitats fos sinònim de sentir-te jove i no ser vell.</span></p><p><span style="font-family: times; font-size: x-large;">Personalment reivindico l'edat que tinc. Me l'he guanyada. No aspiro a ser jove perquè ja no ho sóc. És una evidència biològica. La vellesa és quelcom real, que incorpora els anys que vas sumant, i no em ve de gust amagar-ho o camuflar-ho. Quan em diuen <i>Estàs igual</i> ho agraeixo pel que té de compliment, però sense entrar en detalls.</span></p><p><span style="font-family: times; font-size: x-large;">Deia això perquè amb aquesta cultura dominant de l'envelliment saludable i el dinamisme constant es menysté la diversitat i la complexitat de les persones, que evoluciona i es va transformant en totes les etapes de la vida. </span></p><p><span style="font-family: times; font-size: x-large;">Sempre he tingut l'aspiració de dur una vida tranquil·la i confortable, de poder dedicar un temps generós a les activitats que més em satisfan, de gaudir de les petites coses confortablement instal·lat en la meva quotidianitat. Crec que tinc una vida interior rica, em sento creatiu i en plenitud mental. I davant aquesta mentalitat productiva que tot ho condiciona al FER reivindico el SER, com cadascú decideixi. I viure la vida sense més, com vagi venint, que no és poc.</span></p>L'home que posava paraules als sentimentshttp://www.blogger.com/profile/10556382441023651095noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1193592775427241172.post-57268256315110153372024-02-25T11:51:00.000+01:002024-02-25T11:51:29.813+01:00Dolça introducció al caos, de Marta Orriols<span style="font-family: times; font-size: x-large;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj2yGYnfcwrDe-UPwBOJsOZVE6hnLr9OyhHXW9PpBWvHCOp88iZtFvyhUiT7bDOcHy4ntIuwyuV9yQYzJX444RHnp8qUIXyGFtowhf7_WhiY0QIsNe5cdix3Pny_hd7PzEs9e1O14sM6ByRXr84J-Cr9Ax31mqp6GfVD83HtLDjvGGrsab2Cvbi5cL7_a4_/s1240/COBERTA_DOLCA_INTRO_AL_CAOS_ALTA.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1240" data-original-width="838" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj2yGYnfcwrDe-UPwBOJsOZVE6hnLr9OyhHXW9PpBWvHCOp88iZtFvyhUiT7bDOcHy4ntIuwyuV9yQYzJX444RHnp8qUIXyGFtowhf7_WhiY0QIsNe5cdix3Pny_hd7PzEs9e1O14sM6ByRXr84J-Cr9Ax31mqp6GfVD83HtLDjvGGrsab2Cvbi5cL7_a4_/s320/COBERTA_DOLCA_INTRO_AL_CAOS_ALTA.jpg" width="216" /></a></div><b>Marta Orriols</b></span><div><span style="font-family: times; font-size: x-large;"><b>Dolça introducció al caos</b><b><br />Barcelona: Edicions del Periscopi, 2020<br />Col·lecció Escafandre, 14<br />256 pp (188 pp. en epub)<br />ISBN: 978-8417339-49-4<br />PVP: 17,50€</b></span><div><span style="font-family: times; font-size: x-large;"><br /></span></div><div><span style="font-family: times; font-size: x-large;">De la literatura de la Marta Orriols m'admira la seva capacitat per a desenvolupar trames a partir de conflictes en les relacions humanes. Conflictes de projecció universal perquè formen part de la condició humana i són fruit del desenvolupament de les societats. Tracta les qüestions amb delicadesa i respecte des d'una òptica femenina i evita qualsevol simplificació maniquea. Aquest aspecte del tractament m'agrada perquè sóc persona de grisos i penso que gairebé res és del tot blanc o negre, que sempre hi ha parts de raó en tots els posicionaments de la majoria de temes. </span></div><div><span style="font-family: times; font-size: x-large;">Diuen que la bona literatura ha de remoure alguna cosa per dins nostre, que no ens hauria de deixar indiferents; ens hauria de plantejar preguntes i moure'ns a reflexionar sobre certes qüestions. Jo me n'he fet algunes:</span></div><div><span style="font-family: times; font-size: x-large;">- Què seríem capaços de fer per amor? Hem de cedir en tot allò que pugui posar en perill una relació?</span></div><div><span style="font-family: times; font-size: x-large;">- Un home ha de poder decidir sobre la paternitat? La dona sempre ha de tenir l'última paraula?</span></div><div><span style="font-family: times; font-size: x-large;">Tot arrenca en una trobada amb amics. En un moment donat la Marta li confessa al Dani que està embarassada i que no ho vol tirar endavant. Això trasbalsa el seu company quan s'adona que tot ho ha gestionat ella sense comptar amb ell per a res. Perquè en el compte enrere fins al dia i l'hora en que té concertada la intervenció per a la interrupció voluntària de l'embaràs anem descobrint elements de la història familiar que qüestionen la decisió de la Marta i tensen la seva relació. </span></div><div><span style="font-family: times; font-size: x-large;">Hi ha amor i estimació, però també projectes professionals, inseguretats,... Perquè mentre tot això es va desenvolupant assistim també al retrat d'una generació (la que està al voltant dels trenta) ambiciosa, egocèntrica, hedonista i amb un punt de narcisisme; exigent, que vol estar segura de fer bé les coses i amb un gran temor al fracàs. Perquè t'acabes preguntant si la decisió de la Marta és fruit dels seus projectes professionals o de les seves pròpies inseguretats com a dona i/o futura mare. I aquí entra en joc l'altra gran qüestió que planteja aquesta novel·la: fins on s'ha de cedir per salvar la relació? Perquè queda clar que és ella la que decideix interrompre l'embaràs i és ella la que decideix anar-se'n a treballar a Berlín.</span></div><div><span style="font-family: times; font-size: x-large;">I aquest empoderament femení és el punt de vista des del que s'ha escrit el llibre: la dona decideix sobre la seva vida i el seu cos; tot i que també m'ha semblat interessant reflexionar sobre si l'home ha de poder decidir sobre la seva paternitat.<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhw9SDPuvUilABR_m5XPov5ncvkXsJJVfEsQtkLj2N1IticSyKMJZ8O0SDlcxIcoO9Rxx1d5dBvCFRYYGe2lNumVT-7XjAWnLlXzrnVL3vHB_QpLKPqYznvvmV0WK4CZcFuUiqQPhKABO576YjHShE-Yp-C3T1GfK655Yp_CSqsbjO1UcPg97sqpfUwrXVa/s298/marta-orriols-298x298.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="298" data-original-width="298" height="298" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhw9SDPuvUilABR_m5XPov5ncvkXsJJVfEsQtkLj2N1IticSyKMJZ8O0SDlcxIcoO9Rxx1d5dBvCFRYYGe2lNumVT-7XjAWnLlXzrnVL3vHB_QpLKPqYznvvmV0WK4CZcFuUiqQPhKABO576YjHShE-Yp-C3T1GfK655Yp_CSqsbjO1UcPg97sqpfUwrXVa/s1600/marta-orriols-298x298.jpg" width="298" /></a></div></span></div><div><span style="font-family: times; font-size: x-large;">Personalment, no deixa de sorprendre'm que certs joves posposin la formació de famílies fins a disposar d'estabilitat laboral i tenir assegurat un cert nivell de benestar material, que aquelles emocions d'estimar i veure créixer els fills que et fan créixer humanament es subordinin a la consolidació d'un estatus basat en bens materials.</span></div><div><span style="font-family: times; font-size: x-large;">Em sembla una lectura altament recomanable, que planteja coses importants sobre les quals poder reflexionar.</span><span style="font-family: times; font-size: xx-large;"> </span></div></div>L'home que posava paraules als sentimentshttp://www.blogger.com/profile/10556382441023651095noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-1193592775427241172.post-66230688332664746982024-01-05T11:42:00.000+01:002024-01-05T11:42:34.532+01:00Diaris, de Virginia Woolf<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhD1NKA75tv_lbCku_L_wCxLtiuTol5mHYSeevbd93AdOrvoZXJtzZej4EV-uyuIbUK9GVtAWFDtEyZwa8zuJWpxnGcO1q7HkqJ77NXC9B1w5z4QmCcUBWSz2NfK8iYjcSlgcqfg5HIImc8EQvUS6-IrCctvtf-coN3XrYP8OhHb8KWgb1hEFwMUVu_oQ46/s2479/Diaris.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="2479" data-original-width="1626" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhD1NKA75tv_lbCku_L_wCxLtiuTol5mHYSeevbd93AdOrvoZXJtzZej4EV-uyuIbUK9GVtAWFDtEyZwa8zuJWpxnGcO1q7HkqJ77NXC9B1w5z4QmCcUBWSz2NfK8iYjcSlgcqfg5HIImc8EQvUS6-IrCctvtf-coN3XrYP8OhHb8KWgb1hEFwMUVu_oQ46/s320/Diaris.jpg" width="210" /></a></div><p><span style="font-family: times; font-size: x-large;"><b>Virginia Woolf<br />Diaris (Selecció de Gonzalo Torné i traducció de Carlota Gurt)<br />Barcelona: Club Editor, 2022<br />Col·lecció La Cara Fosca de les Lletres<br />538 pp.<br />ISBN: 978-84-7329-339-6<br />PVP: 38€</b><br /><br />Els <a href="https://clubeditor.cat/llibres/diaris/">Diaris de Virginia Woolf</a>, publicats per primer cop traduïts al català, són un valuós document que ens acosta a la intimitat d'aquesta escriptora, al discórrer dels seus dies. S'inicien en una època de maduresa, a mitjans de la trentena, quan ja ha publicat la seva primera novel·la, té un reconeixement com a lectora i ha publicat ressenyes i crítiques literàries en prestigiosos mitjans. I acaben el mateix dia que va decidir donar-se la mort llançant-se a les aigües del riu Ouse. </span><span style="font-size: x-large;"><span style="font-family: times;"><br />Llegint les seves pàgines veus reflectit el context històric (abasta el període comprès entre les dues Guerres Mundials; passa per la Guerra Civil Espanyola, on hi va deixar la vida el seu nebot Julian, fill de la seva germana Nessa, a qui estava molt vinculada; i les darreres entrades fan referència al setge nazi sobre Londres i els canvis que va comportar en la seva vida), la seva activa vida social (visites d'amics, familiars, coneguts; assistència a conferències i concerts;...), les seves opinions, les seves lectures, els seus problemes de salut i la difícil convivència amb la malaltia mental;... Hi ha reflectits els aspectes més quotidians dels seus dies, com ara el temps que fa, observacions del paisatge; rutines com ara els passejos, les partides de bitlles o el te de mitja tarda; i preocupacions crematístiques relacionades amb els preus de les coses, dels lloguers, del servei o el que ingressarà pels seus articles a la premsa o per les vendes dels seus llibres. Tenim també la seva activitat com a editors (amb el seu marit Leonard van fundar l'editorial Hogarth Press) amb la impremta que van instal·lar-se a casa. </span></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: x-large;"><span style="font-family: times;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjCicOGUYvtm7sivmgqJVxODKVDL1saLxhsAq7yRb7jsMydftYjnRDJ5UwJXg9rxUSZfr98f3fK9T80VPymuqhrInhdqRMLlASr0jDVzdeIgxL3KZ1u6fC_BYdKFS2Q3lgxR1GkDuhU3opHR79w-ZOAknNyj6ZrE0pI_XPjP38RV5jn1ZwhgZLkIZe7AHCB/s238/Virginia.jpeg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="238" data-original-width="212" height="238" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjCicOGUYvtm7sivmgqJVxODKVDL1saLxhsAq7yRb7jsMydftYjnRDJ5UwJXg9rxUSZfr98f3fK9T80VPymuqhrInhdqRMLlASr0jDVzdeIgxL3KZ1u6fC_BYdKFS2Q3lgxR1GkDuhU3opHR79w-ZOAknNyj6ZrE0pI_XPjP38RV5jn1ZwhgZLkIZe7AHCB/s1600/Virginia.jpeg" width="212" /></a></span></span></div><p></p><p><span style="font-size: x-large;"><span style="font-family: times;">És a dir, llegint els diaris podem imaginar la textura dels seus dies; la vida d'una dona de classe benestant però amb inquietuds socials i polítiques, precursora del feminisme tal com l'entenem avui dia, impulsora del sufragisme i que va voler trencar amb la condició de la dona en la societat victoriana. I va impulsar tot això al costat del seu marit Leonard, implicat en política i un teòric del laborisme britànic. La figura del Leonard, amb qui sempre va mantenir una relació afectuosa i de respecte, mereix comentari a part. En depenia molt i va ser un element cabdal en el seu equilibri emocional. Li llegia els seus escrits, els hi comentava i li injectava importants dosis de confiança. La darrera entrada del diari, abans de llevar-se la vida, és una colpidora declaració d'amor i gratitud cap a ell ("Dimarts, 18 de març de 1941.</span></span></p><p><span style="font-size: x-large;"><span style="font-family: times;">Estimat, Tinc la certesa que torno a embogir. Sento que no serem capaços de passar per una altra d'aquestes temporades horribles. I aquest cop no em refaré. Començo a sentir veus i no em puc concentrar. Així que faré el que considero que és el millor. M'has donat la felicitat més gran possible. Has sigut en tots els sentits, tot allò que algú pot ser. No crec que dues persones poguessin haver sigut més felices fins que va arribar aquesta malaltia terrible. No puc lluitar més. Sé que t'estic esguerrant la vida, que sense mi podries treballar. I ho faràs, ho sé. Ja ho veus, no puc ni escriure això com cal. No puc llegir. El que et vull dir és que tota la felicitat de la meva vida te la dec a tu. Has sigut absolutament pacient i extraordinàriament bo amb mi. Ho vull dir; tothom ho sap. Si algú m'hagués pogut salvar hauries estat tu. Tot m'ha fugit, tret de la certesa de la teva bondat. No puc continuar esguerrant-te la vida. No crec que dues persones puguin ser més felices del que ho hem sigut nosaltres.") </span></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: x-large;"><span style="font-family: times;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi1AaTCXFMzyJlRFOvqju9s28XzdKf5xtPZT1pbeFMPOmk9lVQgOzaMvx5UlJe2zCcglW6AAmz4S95QKmxxGTmoFPUYMHdmw-cwtfJUkhofeKhw_v4d31M0wMoZiEdHWpO4JmMF7epEvQ7cDlCJJETiSutwv3hhptaMtR-r0R4fdYpcJq2HlTvLutjdk6dK/s261/Virginia01.jpeg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="261" data-original-width="193" height="261" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi1AaTCXFMzyJlRFOvqju9s28XzdKf5xtPZT1pbeFMPOmk9lVQgOzaMvx5UlJe2zCcglW6AAmz4S95QKmxxGTmoFPUYMHdmw-cwtfJUkhofeKhw_v4d31M0wMoZiEdHWpO4JmMF7epEvQ7cDlCJJETiSutwv3hhptaMtR-r0R4fdYpcJq2HlTvLutjdk6dK/s1600/Virginia01.jpeg" width="193" /></a></span></span></div><p></p><p><span style="font-size: x-large;"><span style="font-family: times;">Els Diaris passen de puntetes per la seva intimitat, de la que no es donen detalls. Està més o menys documentat que va tenir relació amb altres dones, com ara amb Vita Sackville-West; i entre els seus amics i amigues de les elits intel·lectuals i artístiques era comuna la homosexualitat i la bisexualitat, suposo que com una manera de combatre la moral victoriana imperant. Però en aquest aspecte la discreció és màxima, així com els termes de la seva relació amb en Leonard, de qui no queda clar si van consumar la seva relació, donada la seva aversió (sembla) a les relacions sexuals.<br /></span></span></p><p><span style="font-size: x-large;"><span style="font-family: times;">Llegir els Diaris és també seguir de prop la gestació de les seves obres, que feia compatible amb les seves lectures (que de vegades he percebut com a "feina" per a escriure les ressenyes que publicava en prestigiosos mitjans). </span></span></p><p><span style="font-size: x-large;"><span style="font-family: times;">He percebut una persona molt sensible i pendent de les crítiques dels altres. Confiava en el que feia, però necessitava molt de l'aprovació i les crítiques favorables (i aquí en Leonard jugava un paper fonamental).</span></span></p><p><span style="font-size: x-large;"><span style="font-family: times;">Com no podia ser d'una altra manera, els Diaris ens fan més propera la persona, la humanitzen en les seves preocupacions i percepcions i l'acosten al comú de la gent. Perquè la vida d'un personatge públic no són només les trobades amb grans personatges i els fets molt rellevants sinó la quotidianitat feta dels moments dedicats a llegir, escriure, menjar o resoldre afers quotidians. </span></span></p><p><span style="font-size: x-large;"><span style="font-family: times;">Els Diaris no tenien la intenció de ser publicats. Eren apunts escrits a raig sense gaire elaboració que havien de servir per a unes futures memòries. I va ser el seu marit qui amb posteritat a la seva mort en va fer una tria per a la seva publicació.<br />Si heu sentit interès per la seva obra o la seva persona trobareu un valuós document que us l'acostarà. Personalment ara sento interès per llegir i furgar en la seva obra.</span></span></p><p><span style="font-size: x-large;"><span style="font-family: times;">Com a complement d'aquesta ressenya us vull oferir una conferència de la Laura Freixas sobre ella i el grup de Bloomsbury, que il·lustra aspectes de la seva vida i de la seva obra i resulta força clarificadora malgrat l'opacitat que hi ha sobre alguns aspectes.</span></span></p><div style="text-align: center;"><iframe allow="accelerometer; autoplay; clipboard-write; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture; web-share" allowfullscreen="" frameborder="0" height="350" src="https://www.youtube.com/embed/ewnKYN4rmdg?si=VzR7zOKbiDe2S34G" title="YouTube video player" width="640"></iframe></div>L'home que posava paraules als sentimentshttp://www.blogger.com/profile/10556382441023651095noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-1193592775427241172.post-67995850691696222282023-11-05T00:58:00.002+01:002023-11-05T01:05:35.034+01:00Franquismo S.A., d'Antonio Maestre<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj1E5-SCz7ercW6OlX52ZTb5ZnuH2jVc9FroLsiYhB6hqglfsTI7InNZuJ_4jRX-pRO6dMh6ZXd8xofh5jwjsqomaMalxru1eXaOj-BxJzMUNv-KYv7cn8TGz65VCcF3SxCPrIR0hgU3d-czo8VCpSzpAQ7a-6L8fIjtLLtxTuPI4O_ouo0RQOn3dy87_YA/s2431/FranquismoSA.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2431" data-original-width="1562" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj1E5-SCz7ercW6OlX52ZTb5ZnuH2jVc9FroLsiYhB6hqglfsTI7InNZuJ_4jRX-pRO6dMh6ZXd8xofh5jwjsqomaMalxru1eXaOj-BxJzMUNv-KYv7cn8TGz65VCcF3SxCPrIR0hgU3d-czo8VCpSzpAQ7a-6L8fIjtLLtxTuPI4O_ouo0RQOn3dy87_YA/s320/FranquismoSA.jpg" width="206" /></a></div><span style="font-family: times; font-size: x-large;"><b>Antonio Maestre<br />Franquismo S.A.<br />Madrid: Ediciones Akal, 2020 <br />Col·lecció Anverso<br />288 pp.<br />ISBN: 978-84-460-4796-4<br />PVP: 21,00€</b><br /><br /><i><b>Franquismo S.A.</b></i> és un llibre d'investigació periodística sobre l'origen de les fortunes de les grans empreses de l'IBEX: constructores, energètiques, bancs,... I ho fa des de la recerca sobre la col·laboració d'aquestes en el cop d'estat del 36, la repressió d'opositors i la col·laboració amb la dictadura durant gairebé quatre dècades. Documenta com es van aprofitar del treball esclau dels represaliats, com es van incautar de béns i propietats de persones de l'altre bàndol i com tot això es va anar desenvolupant al llarg dels anys en base a favors i influències sobre els que ostentaven el poder. A diferència del que ha passat en altres països aquí s'ha amagat sistemàticament el passat fosc d'aquestes empreses, s'ha blanquejat la seva trajectòria i s'han presentat a la societat com a històries d'èxit empresarial en base a la meritocràcia i la cultura de l'esforç. En bona part, segons l'autor, això és mentida, perquè es van aprofitar del control social de la dictadura i de privilegis concedits en base al seu suport. I es recalca que en un país com Alemanya les grans empreses van reconèixer haver-se beneficiat del treball esclau als camps de concentració i se les va obligar a reparar les víctimes. I allí és una vergonya i una indignitat haver col·laborat amb el nazisme (tot i que malgrat els processos de desnazificació va caldre recórrer a persones que havien col·laborat amb el règim anterior per a fer possible la reconstrucció del país). Però a Espanya (on van arribar molts d'aquests nazis, que van poder desenvolupar exitoses carreres empresarials sense ser molestats malgrat els requeriments d'organismes estrangers) res d'això ha passat, ni reconeixement ni reparació. Els seus hereus van rebre patrimonis generats de manera irregular, al llarg dels anys han mantingut un funcionament endogàmic, casant-se entre ells i engrandint les seves fortunes, però mantenen una aparença de normalitat sense ser qüestionats.<br />I t'adones que aquesta casta forma part del nucli dur de l'Estat i manté una forta presència en sectors com l'economia, la política i la justícia.<br />A tota persona que hagi seguit l'actualitat aquests darrers anys li resultaran familiars molts dels que desfilen per les pàgines d'aquest llibre i s'adonarà que són "el poder" malgrat el pas dels anys.</span><p></p>L'home que posava paraules als sentimentshttp://www.blogger.com/profile/10556382441023651095noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-1193592775427241172.post-78680754205174784412023-10-24T20:14:00.007+02:002023-10-29T20:24:42.613+01:00Perro callejero, de Martin Amis<p><span style="font-family: times;"><span style="font-size: x-large;"></span></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: times;"><span style="font-size: x-large;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgzHCBI52moQwrtVFrZVXVMRtGRTB9MRO-n4nYOjFPdYmsJ8T11Bo2WpVsy5PaDixqoPRMthgfvmapsjJydcqgdnh-EVUwOSEXPUINR1ts6uqXaX3JeIG8_Y3vKG98xyPjIUkdRn_7M0RE3JjuOcBziEn8DljU7gB0LQ-_vuHDOIycFKhHAAxu7YizT3o_p/s566/Perro%20callejero.jpeg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="566" data-original-width="360" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgzHCBI52moQwrtVFrZVXVMRtGRTB9MRO-n4nYOjFPdYmsJ8T11Bo2WpVsy5PaDixqoPRMthgfvmapsjJydcqgdnh-EVUwOSEXPUINR1ts6uqXaX3JeIG8_Y3vKG98xyPjIUkdRn_7M0RE3JjuOcBziEn8DljU7gB0LQ-_vuHDOIycFKhHAAxu7YizT3o_p/s320/Perro%20callejero.jpeg" width="204" /></a></span></span></div><span style="font-family: times;"><span style="font-size: x-large;"><b>Martin Amis <br />Perro callejero<br />Barcelona: Editorial Anagrama, 2005<br />Col·lecció Panorama de Narrativas, 614<br />432 pp.<br />ISBN: 978-84-339-7075-6<br />PVP: 19,50€ </b><br /><br />He descobert l'obra del recentment traspassat <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Martin_Amis">Martin Amis (1949-2023)</a> amb Perro callejero. D'un llibre que llegeixo m'agrada que em sorprengui i, si pot ser, que em diverteixi.<br />I aquest m'ha sorprès, a estones m'ha divertit i en certs moments també m'ha fet pensar. </span></span><p></p><p><span style="font-family: times;"><span style="font-size: x-large;">El protagonista, Xan Mateo, és un personatge ben peculiar, fill d'un delinqüent, que pateix una brutal pallissa només començar i amb alguns talents que el fan molt especial. Està la relació amb la seva dona, les seves filles i la seva exdona. Està també el director d'un diari sensacionalista, en Sam Smoke, un personatge que personifica la degradació d'una premsa groga abocada al pitjor sensacionalisme i la pornografia i que està obsedit per les petites dimensions dels seus genitals. Tenim un rei d'Anglaterra apàtic i pudorosament preocupat per la moralitat de la seva filla. I tenim també el vol d'un avió que pateix seriosos problemes durant el viatge. </span></span></p><p><span style="font-family: times;"><span style="font-size: x-large;">Arriba un moment en que et preguntes com es lligarà tot allò que t'estan explicant, quina mena d'història et volen fer arribar. </span></span></p><p><span style="font-family: times;"><span style="font-size: x-large;">Els elements de la història es van lligant i tu, com a lector, vas reflexionant sobre determinades qüestions, que estan tractades amb un humor corrosiu i uns personatges que tenen un punt grotesc i excessiu. Suposo que es vol fer riure però també desmitificar i no deixar res dempeus, com ara la premsa o la monarquia. </span></span></p><p><span style="font-family: times;"><span style="font-size: x-large;">Penses en si sempre serem els mateixos o si per circumstàncies, com les del protagonista, esdevindrem persones amb comportaments pertorbadors; com les dones van esdevenint éssers poderosos que tot ho fan girar al seu voltant; com la pornografia pot ésser moralment rebutjable però alhora desvetllar la morbositat que roman dins de cadascú i esdevenir un instrument de poder;....</span></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: times;"><span style="font-size: x-large;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgWx7F_Hc0wPA_iX_Bamsak1NJNzS4VybRQJWZ_HnwrmQO9vy-iRP3OgvsQgetr_AR_9aeP2aokwwHNiKVgYph1S0TDksOAQBcdzBraWktVEz73NicusH3vQKfkyPfZlKhyqCvXeZRE-q92p08LJO6owtkWB_ur5cunKvQf3enaHaGRqgldJsNhHs8qZpcd/s1200/Martin%20Amis.jpeg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1200" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgWx7F_Hc0wPA_iX_Bamsak1NJNzS4VybRQJWZ_HnwrmQO9vy-iRP3OgvsQgetr_AR_9aeP2aokwwHNiKVgYph1S0TDksOAQBcdzBraWktVEz73NicusH3vQKfkyPfZlKhyqCvXeZRE-q92p08LJO6owtkWB_ur5cunKvQf3enaHaGRqgldJsNhHs8qZpcd/s320/Martin%20Amis.jpeg" width="320" /></a></span></span></div><p></p><p><span style="font-family: times;"><span style="font-size: x-large;">És discutible el bon gust del llenguatge i de determinats elements utilitzats, però li acabes trobant un sentit per a descriure elements pertorbadors de la societat en que vivim. El que deia al principi: sorprèn, diverteix, inquieta; no deixa indiferent.</span></span></p><p></p>L'home que posava paraules als sentimentshttp://www.blogger.com/profile/10556382441023651095noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-1193592775427241172.post-45921285466678772572023-08-30T11:16:00.003+02:002023-08-31T09:33:55.788+02:00Eufemismes estiuencs<p><span style="font-family: times;"><span style="font-size: x-large;"></span></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: x-large;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiA9pc5VtBigSkRFLNhOP2EdRdYo7xlUVBOe-V6OgRbfjIjApuSQaQebw3ABnorkSCgwmzftBorQ6vJacmCP-opWCZT9y1M3y_wUbTOnWET9cDs0a8gXZojSMKXYnmt2Gy6qQf3OMRGyta-4ZNF3kcpLYldP4GPI6fo21Av9vNjA9SaRRiDRh1aQsnCiYrs/s278/refugi%20clim%C3%A0tic.jpeg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="181" data-original-width="278" height="181" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiA9pc5VtBigSkRFLNhOP2EdRdYo7xlUVBOe-V6OgRbfjIjApuSQaQebw3ABnorkSCgwmzftBorQ6vJacmCP-opWCZT9y1M3y_wUbTOnWET9cDs0a8gXZojSMKXYnmt2Gy6qQf3OMRGyta-4ZNF3kcpLYldP4GPI6fo21Av9vNjA9SaRRiDRh1aQsnCiYrs/s1600/refugi%20clim%C3%A0tic.jpeg" width="278" /></a></span></div><span style="font-size: x-large;">El llenguatge va evolucionant i tendeix a marginar tot allò que pugui resultar molest, feridor o ofensiu, denotar duresa o agressivitat. En definitiva, tendeix a ser amable en paral·lel amb el desenvolupament dels drets individuals i el respecte a la dignitat de les persones i els col·lectius. I això, en uns temps on domina un discurs de correcció política, crec que ha portat a la generació d'eufemismes de tota mena per a definir realitats dures i alhora suavitzar i camuflar allò al que fan referència. Com en tot, el repte està a trobar aquell punt d'equilibri entre l'exactitud en la definició de la realitat que es descriu i la percepció entre els que la llegeixen o escolten. </span><p></p><p><span style="font-family: times; font-size: x-large;">Un dels eufemismes que més s'ha generalitzat aquest estiu és el de <i><b>refugis climàtics</b></i>. Centres comercials, piscines, biblioteques,... han deixat una mica de banda la seva funció primigènia i han passat a ser destacats com a llocs on la gent hi podia anar per a resistir millor les temperatures extremes que hem patit aquest estiu. </span></p><p><span style="font-family: times; font-size: x-large;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: times; font-size: x-large;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhN42Do6G47gGSXzM-vt8CNLNwUdwpX5pwV5E03HFSUPJvs1_MXPFxltOUEzTDzMQjcS49M8WOVUK04wgZzuRX-KaVSU7QDaEwDqeOGp9NBSH032mxk3BWWvgHkW_MWlDXJgq5kCWIeNF6L9mi0KxwTv1wRJBLpkrKVcT2lyrdhEs6Pv40EtJHIU2vc4HKr/s3888/biblioteca.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="2592" data-original-width="3888" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhN42Do6G47gGSXzM-vt8CNLNwUdwpX5pwV5E03HFSUPJvs1_MXPFxltOUEzTDzMQjcS49M8WOVUK04wgZzuRX-KaVSU7QDaEwDqeOGp9NBSH032mxk3BWWvgHkW_MWlDXJgq5kCWIeNF6L9mi0KxwTv1wRJBLpkrKVcT2lyrdhEs6Pv40EtJHIU2vc4HKr/s320/biblioteca.jpg" width="320" /></a></span></div><span style="font-family: times; font-size: x-large;">De sempre he anat a piscines i platges per a refrescar-me i fer més suportables les rigorositats de l'estiu, he anat a comprar el que necessitava als centres comercials tot agraint una bona climatització que no resultés excessiva en cap sentit i he anat a biblioteques per a fer alguna descoberta que cridés la meva atenció. Però mai tenia consciència d'anar a un refugi climàtic. Un refugi sempre ha estat un espai protegit d'una adversitat. I no negaré que els tres exemples anteriors serveixen per a fer front a temperatures extremes; però també dic que m'agrada pensar que les persones s'adapten a les circumstàncies de les seves realitats i si fa molta calor es lleven més d'hora, aprofiten les hores més fresques del dia, busquen ombres, baixen persianes si toca el sol, engeguen un ventilador,... És a dir, allò que s'ha fet tota la vida i que és fruit del sentit comú.<br /><br />Tot i que em carregui sentir a parlar <br />tothora de <i>refugis climàtics</i>, donaré per bo que més gent hagi anat a les biblioteques cercant frescor i hagi acabat llegint. Que no sigui flor d'un dia.</span><p></p>L'home que posava paraules als sentimentshttp://www.blogger.com/profile/10556382441023651095noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-1193592775427241172.post-81650072972648241192023-08-19T08:16:00.002+02:002023-08-19T08:20:58.239+02:00La llibretera de París, de Kerri Maher<p><span style="font-family: times;"><span style="font-size: x-large;"><b></b></span></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: x-large;"><b><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgwM2ou6EMGVheal9BV6B6VqGrqviGKjutkJ1YvH5VGwOMQBrlnCL7b_CDHibH4ibWKzGFQokQPKfLQEInJCaWzrF9kDGumyvZHfovDSlaiOrk6iK8KurLUP_lbfPZ15cx0bIWLVqiRd9La-kJts2b1Gp8ELhOpFHyP9QF-ePc7BOL9c1LsYp3Uvn-LJdbb/s2480/La%20llibretera%20de%20Par%C3%ADs.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2480" data-original-width="1677" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgwM2ou6EMGVheal9BV6B6VqGrqviGKjutkJ1YvH5VGwOMQBrlnCL7b_CDHibH4ibWKzGFQokQPKfLQEInJCaWzrF9kDGumyvZHfovDSlaiOrk6iK8KurLUP_lbfPZ15cx0bIWLVqiRd9La-kJts2b1Gp8ELhOpFHyP9QF-ePc7BOL9c1LsYp3Uvn-LJdbb/s320/La%20llibretera%20de%20Par%C3%ADs.jpg" width="216" /></a></b></span></div><span style="font-size: x-large;"><b>Kerri Maher<br />La llibretera de París (traducció d'Eduard Sepúlveda)<br />Barcelona: Ed. Navona (Suma Llibres S.L.), 2022<br />Sèrie M<br />416 pp.<br />ISBN: 978-84-19179-00-5<br />PVP: 22,00€</b><br /><br />Aquesta primera edició en català de <i>La llibretera de París</i> es va acabar d'imprimir el dia que es complien cent anys de la publicació de l'Ulisses de James Joyce, i té molt d'homenatge a una ciutat, una època i a la persona que va fer possible aquesta edició, la Sylvia Beach. La Sylvia Beach va ser una nord-americana que va arribar a París un cop acabada la Primera Guerra Mundial, on va entrar en contacte amb l'Adrienne Monnier, que havia fundat <i>La Maison des Amis des Livres<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEicd5QpZtQYCfNWwkweZtLZDf9JCL7MTLHceZTxXYtVssk1gGyRz0JZLOtvb-CVxew_a4KogGyuP803nrrRKwk008za0emc6vizhkRTiwIzcRNSnotYGOnkVL1GkqtxZ0IQESUA2GMfsACI1vKSOGYlTa5PPmh-TSFdS7BxEmstXSav9d37XByfAj14Bsob/s948/Sylvia%20Beach.jpeg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="465" data-original-width="948" height="157" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEicd5QpZtQYCfNWwkweZtLZDf9JCL7MTLHceZTxXYtVssk1gGyRz0JZLOtvb-CVxew_a4KogGyuP803nrrRKwk008za0emc6vizhkRTiwIzcRNSnotYGOnkVL1GkqtxZ0IQESUA2GMfsACI1vKSOGYlTa5PPmh-TSFdS7BxEmstXSav9d37XByfAj14Bsob/s320/Sylvia%20Beach.jpeg" width="320" /></a></div></i>, que era una llibreria emblemàtica car no només venia llibres sinó que organitzava actes culturals, trobades entre escriptors i oferia residència temporal a escriptors i artistes arribats a la ciutat. En aquells anys París bullia d'activitat i atreia la bohèmia d'arreu en un ambient tolerant, creatiu, eufòric i ple de perspectives optimistes.<br />L'autora d'aquest llibre, la californiana Kerry Maher, quan estudiava filologia anglesa, va descobrir en una caixa de llibres de segona mà d'una llibreria les memòries de la Sylvia Beach. Assegura que les va comprar per un dòlar i interessada com estava en els anys vint del segle passat la va fascinar tot el que va descobrir (com ara que aquella persona va fer possible la publicació de l'Ulisses en un moment en que havia estat prohibit a Anglaterra i Estats Units) i es va posar a documentar-se per a desenvolupar aquest relat, que és una ficció històrica deutora dels fets que descriu però que compta amb un interessantíssim apèndix on l'autora ens diu quina part hi ha de veritat i quina ha ficcionat en el seu llibre i el que va passar amb els personatges protagonistes i la llibreria a partir del moment en que tanca el relat.<br />La novel·la es desenvolupa en tres eixos: la creació de la Shakespeare & Company, una llibreria especialitzada en literatura en anglès i refugi i punt de trobada de molts escriptors que arribaven a la ciutat; la seva relació professional i amorosa amb l'Adrienne Monnier (en un París liberal que ja havia despenalitzat les relacions entre persones del mateix sexe des de la Revolució Francesa) i finalment la seva relació amb Joyce tant per a la publicació de l'Ulisses com posteriorment per a la gestió dels drets d'autor, que és el que sosté majoritàriament la trama. <div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhzAfyGirS0RLPCU4IT0NvkFWTyLctDqzzQBiKtROdbHqsXf5PFvFXTRJOPt4--u00zRk8zLIGv84BJwYmhKAUtzEWjOpSv_j35RwqHvfMJ3UsB1r70w40xSxHgZ6QeVs7r4EEf6n3Ognozemyw0y5IxvXr3KJC7sfe0kPkEd3A5vqA8xPxQoAIvoaxf_pa/s653/Joyce%20i%20Sylvia.jpeg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="653" data-original-width="544" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhzAfyGirS0RLPCU4IT0NvkFWTyLctDqzzQBiKtROdbHqsXf5PFvFXTRJOPt4--u00zRk8zLIGv84BJwYmhKAUtzEWjOpSv_j35RwqHvfMJ3UsB1r70w40xSxHgZ6QeVs7r4EEf6n3Ognozemyw0y5IxvXr3KJC7sfe0kPkEd3A5vqA8xPxQoAIvoaxf_pa/s320/Joyce%20i%20Sylvia.jpeg" width="267" /></a></div>Però a part de Joyce, que és present al llarg de tot el llibre, per la novel·la desfilen celebritats (que en aquells anys encara no ho eren) com ara Hemingway, Scott Fitzgerald, Gertude Stein, Ezra Pound o Benjamin Franklin.<br />Més enllà dels fets històrics trufats amb anècdotes conegudes dels protagonistes, que són els que són i condicionen el contingut; la novel·la destaca per la visió que dona del llibreter, algú que estima i creu en el que fa, que s'implica, que coneix el client (m'ha resultat curiós descobrir que les llibreries oferissin serveis de préstec, talment com una biblioteca), l'assessora, li fa recomanacions i crea un vincle. No sé si és una visió idealitzada de l'ofici que ja ha passat a la història a l'era d'Amazon, però vull creure que els bons llibreters són així. Persones que estimen els llibres i tot allò que els envolta amb passió.<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj78g0C-R7NmLVWA32DCPno6me6OC80yioFVqBWQ1Q-ca4R_6x47b11h3fGtLgehu95bdsXbo2r_YTuoAo-f0tJTiPH_nJEgsDaOcPWcZu62O3_tWtWguI5F51pHvnCG6q3j75RaFlcPMNx6ztPWO4QFUIZk38d5ZmjnqpfDlgKZTLnzC-hUbmAzNCr1-mP/s1024/Shakespeare_and_Company_(July_2007).jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="683" data-original-width="1024" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj78g0C-R7NmLVWA32DCPno6me6OC80yioFVqBWQ1Q-ca4R_6x47b11h3fGtLgehu95bdsXbo2r_YTuoAo-f0tJTiPH_nJEgsDaOcPWcZu62O3_tWtWguI5F51pHvnCG6q3j75RaFlcPMNx6ztPWO4QFUIZk38d5ZmjnqpfDlgKZTLnzC-hUbmAzNCr1-mP/s320/Shakespeare_and_Company_(July_2007).jpg" width="320" /></a></div>Crec que és un llibre amable, que ens fa conscients de com de dificultós resulta assolir quotes de llibertat en tots els àmbits de la vida i que pot agradar a tothom, però que agradarà sobretot als qui estimen ells llibres, perquè el llibre comparteix emocions amb tots els qui els tenen a les mans i crea vincles indestructibles en la seva defensa que perduren més enllà d'una lectura.</span><p></p>L'home que posava paraules als sentimentshttp://www.blogger.com/profile/10556382441023651095noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1193592775427241172.post-19246561110356358732023-08-06T11:57:00.000+02:002023-08-06T11:57:19.560+02:00Del que cal construir dia rere dia<p><span style="font-size: x-large;"><span style="font-family: times;"></span></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: x-large;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiAZ4ELmS1-LNPANzSLtkMSfSq39Ss0SxQEL2xs5QhhLBD-hyzcKZ_LaBfSlZHsoXuVxpnNwOTH27ZTDajo8K84RHuVApznJcuF7BkKZ3TLN3KTayFniEW3Rdb5xA3OXcwDsng82B_VWpcXO6PfPf33CUrk4yGx4TBc1qEqzLIzXuQanT5PtilPTsiMh9rB/s318/guerra01.jpeg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="159" data-original-width="318" height="159" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiAZ4ELmS1-LNPANzSLtkMSfSq39Ss0SxQEL2xs5QhhLBD-hyzcKZ_LaBfSlZHsoXuVxpnNwOTH27ZTDajo8K84RHuVApznJcuF7BkKZ3TLN3KTayFniEW3Rdb5xA3OXcwDsng82B_VWpcXO6PfPf33CUrk4yGx4TBc1qEqzLIzXuQanT5PtilPTsiMh9rB/s1600/guerra01.jpeg" width="318" /></a></span></div><span style="font-size: x-large;">Cada dia des de fa any i mig ens despertem i convivim amb notícies del conflicte que enfronta a Ucraïna i Rússia. Potser és la guerra que sentim més propera, més a tocar de les nostres fronteres i en la que tendim a implicar-nos més emocionalment. Però ens arriben també notícies d'indrets més llunyans com ara el Iemen, Etiòpia, el Sahel, Afganistan, Iran, Congo, Haití,... Notícies d'enfrontaments, atemptats, morts, crisis humanitàries,... Sembla com si la violència i la resolució dels conflictes per la força fossin la norma i l'estat natural de les coses. Me'n faig creus que ho anem normalitzant amb una creixent insensibilitat, com si no s'hi pogués fer res. D'altra banda també és ben cert que si no ens poséssim una cuirassa per distanciar-nos una mica de tot plegat acabaríem col·lapsant davant el dolor emocional que ens provoquen totes aquestes situacions i les seves víctimes.<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhpB-M6h-vAcS7M8t5ctwPJoe4O8n9cj7OkK8b2a4ZanAHnzMOzch96Kze-SUm8yN40voEjDJwKBwwJzPwtFN2UirIy5UvRZkLLeu2UzlzNo2_L7jpWhdeRKK7KMKHF2wfjlBUql5P4UcxpYJEHZTQuJ_3BQALYqKHKdJLfkgM9UxeYkiOHIohakxBd_YxK/s228/pau.jpeg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="221" data-original-width="228" height="221" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhpB-M6h-vAcS7M8t5ctwPJoe4O8n9cj7OkK8b2a4ZanAHnzMOzch96Kze-SUm8yN40voEjDJwKBwwJzPwtFN2UirIy5UvRZkLLeu2UzlzNo2_L7jpWhdeRKK7KMKHF2wfjlBUql5P4UcxpYJEHZTQuJ_3BQALYqKHKdJLfkgM9UxeYkiOHIohakxBd_YxK/s1600/pau.jpeg" width="228" /></a></div><br /></span><p></p><p><span style="font-size: x-large;"><span style="font-family: times;">Per això crec que cal donar valor a la pau, perquè s'ha de guanyar en el dia a dia en base al diàleg, l'entesa i el pacte. La pau no ens ve donada, l'hem de saber construir i preservar-la.</span></span></p>L'home que posava paraules als sentimentshttp://www.blogger.com/profile/10556382441023651095noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1193592775427241172.post-3459069531353672112023-07-25T20:31:00.000+02:002023-07-25T20:31:09.714+02:00Los abrazos lentos, d'Elísabet Benavent<p><span style="font-family: times;"><span style="font-size: x-large;"><b></b></span></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: x-large;"><b><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhXXR72kXyl1w4VCXAbh6QjEYewEM8UrSZxM1Q5fzaeBCwPLAJJkwiGqmTjg6D8wnAhalb4AN24h7TeGOQJReGW_WbAzArFSiLbkAqv7vXEihlIqICPPkrEfrOirNo07qdz-SfgZzUDNMsP2eQjpFn9eck2DGGa4LsmcYhSuxzjQMllUx_DH5EEivl7nw/s1698/los-abrazos-lentos.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1698" data-original-width="1100" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhXXR72kXyl1w4VCXAbh6QjEYewEM8UrSZxM1Q5fzaeBCwPLAJJkwiGqmTjg6D8wnAhalb4AN24h7TeGOQJReGW_WbAzArFSiLbkAqv7vXEihlIqICPPkrEfrOirNo07qdz-SfgZzUDNMsP2eQjpFn9eck2DGGa4LsmcYhSuxzjQMllUx_DH5EEivl7nw/s320/los-abrazos-lentos.jpg" width="207" /></a></b></span></div><span style="font-size: x-large;"><b><span style="font-family: times;">Elísabet Benavent; Laura Agustí (il·lustradora)<br />Los abrazos lentos. Esbozos, reflexiones y vida.<br />Barcelona: Penguin Random House Grupo Editorial, 2022<br />530 pp.<br />ISBN: 978-84-9129-719-2<br />PVP: 20,90€</span></b><span style="font-family: times;"><br /><br /><a href="https://www.penguinlibros.com/es/literatura-contemporanea/310621-libro-los-abrazos-lentos-9788491297192#"><i>Los abrazos lentos</i></a> té un origen molt del segle XXI. Són escrits compartits des del compte d'Instagram de l'autora. I suposo que els imputs rebuts de les moltes seguidores que sembla que té van motivar-la a aplegar-los i publicar-los en forma de llibre. </span></span><div><span style="font-size: x-large;"><span style="font-family: times;">No és un llibre adreçat exclusivament a dones, però sí impregnat d'una sensibilitat molt femenina, que denota empoderament i un univers de vivències pròpies deleroses de ser compartides.<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj0CmXsZKEHwtRSnsal-MC_sVskSvVJbz9k-zFQnxQCsxB4q94mjXXd4X2SsXx6VmpMmEFKRvehQlxw3MhoGyryADm8I769S1NWKYcEa9Gzo-9FsoGQewSTxXk0mqq0BpJAqiWOZgDspgmz_CU43tGiUJOxdFE51_2XXUzsjlyryWi5QEYVbfBomYeQAA/s2028/IMG_20230602_182702.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="2028" data-original-width="1614" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj0CmXsZKEHwtRSnsal-MC_sVskSvVJbz9k-zFQnxQCsxB4q94mjXXd4X2SsXx6VmpMmEFKRvehQlxw3MhoGyryADm8I769S1NWKYcEa9Gzo-9FsoGQewSTxXk0mqq0BpJAqiWOZgDspgmz_CU43tGiUJOxdFE51_2XXUzsjlyryWi5QEYVbfBomYeQAA/w159-h200/IMG_20230602_182702.jpg" width="159" /></a></div></span></span><div><span style="font-family: times; font-size: x-large;">Són proses breus, de vegades en forma de poema, fetes de frases curtes i amb molta puntuació que doten el text d'agilitat i el fan molt llegidor. Cal destacar l'habilitat de l'autora per jugar amb les paraules, crear frases impactants i dotar els textos de gran sensualitat.</span></div><div><span style="font-family: times; font-size: x-large;">Les proses tenen un caire intimista, on l'autora es despulla emocionalment i ens parla de l'amor, de sentiments i emocions. Confessions íntimes de caire amorós però que també parlen molt d'autoestima i acceptació d'un mateix, de viure amb llibertat i passió. Reflexions, en definitiva, sobre tot allò que l'autora ha anat vivint i del seu empoderament com a dona.</span><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgUOoRl7FIYNBKkeJ_JNolg8HFSK5rEoQMkAnGE6M6UOCy75nj4n0dgHrGD68E3vJV9kzGjTEnDy-RSd57SCPz0pZRs0n6r9wDYJEXNh0i-G4z0yGCIJT8ROuFDVJeKgz4cDlYVGlV69ISO-R9cQ0ZwtbxihgHmhwfP4gfJwKknAIOhOV5zEhGdqYoTjQ/s521/escritora-Elisabet-Benavent.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: times; font-size: x-large;"><img border="0" data-original-height="521" data-original-width="387" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgUOoRl7FIYNBKkeJ_JNolg8HFSK5rEoQMkAnGE6M6UOCy75nj4n0dgHrGD68E3vJV9kzGjTEnDy-RSd57SCPz0pZRs0n6r9wDYJEXNh0i-G4z0yGCIJT8ROuFDVJeKgz4cDlYVGlV69ISO-R9cQ0ZwtbxihgHmhwfP4gfJwKknAIOhOV5zEhGdqYoTjQ/s320/escritora-Elisabet-Benavent.jpg" width="238" /></span></a><span style="font-family: times; font-size: x-large;"></span></div><p></p><p><span style="font-family: times;"><span style="font-size: x-large;">L'edició en paper té molta qualitat. Paper gruixut, ben enquadernat i amb unes delicades il·lustracions que complementen d'allò més bé el text. Un llibre per llegir, tenir-lo a mà i poder-hi tornar, perquè hi ha frases que et fan pensar. </span></span></p><p><span style="font-family: times;"><span style="font-size: x-large;">El conjunt, però, m'ha semblat reiteratiu. Arriba un punt en que tens la sensació que tot és més del mateix, que no es diu res de nou i que potser amb dues-centes o tres-centes pàgines menys i més ben triades el llibre quedaria més rodó i agradaria més.</span></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: times;"><span style="font-size: x-large;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEio1sTJcQe2iqQLLlljCOMQQ1nHahOcMfs33SVCgkKsJ0zHke5kxgBAQ2BLI0dqQlZfMOAlNy6kI11bve6-LRV21zARSDE62F0kPFkTBXUlgkx-5XePkig-ojSHAigw7VOIzURdHMfSLJBrj0LiNdxldiCwv0ydYJCchfW6kM6B614CtihykEMsUN9RM4I0/s2514/IMG_20230714_193701.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="2514" data-original-width="1478" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEio1sTJcQe2iqQLLlljCOMQQ1nHahOcMfs33SVCgkKsJ0zHke5kxgBAQ2BLI0dqQlZfMOAlNy6kI11bve6-LRV21zARSDE62F0kPFkTBXUlgkx-5XePkig-ojSHAigw7VOIzURdHMfSLJBrj0LiNdxldiCwv0ydYJCchfW6kM6B614CtihykEMsUN9RM4I0/s320/IMG_20230714_193701.jpg" width="188" /></a></span></span></div><p></p><p><span style="font-family: times;"><span style="font-size: x-large;">Amb tot, és un llibre molt personal, reflex de la sensibilitat de la seva autora, on aflora la fragilitat emocional dels nostres temps i els sentiments volubles que ens impregnen. Un llibre que convida a reflexionar sobre el que vivim i sentim i que homenatja el poder de les paraules (aquest grapat de "abrazos lentos") per a elaborar-ho i compartir-ho. </span></span><br /></p></div></div>L'home que posava paraules als sentimentshttp://www.blogger.com/profile/10556382441023651095noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1193592775427241172.post-78453716072816294462023-06-13T12:33:00.005+02:002023-06-13T12:47:11.372+02:00De la rateta que escombrava l'escaleta i la dona objecte<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi8e-riJxZLJ8U1G1rOVK3eDV-84gKxXnMJqJzT3rdLIA1D2Mi2As4ZmanYnhrvstc1zMEWV5_HHGRZc3Ky9CTLYS_kfb0AYoU7UPz0lm14KQctZ8786p2Zapb6Pw_nJrdWJGPQf7D5w6tS2VDGnTeBSK6ontm2Bi7q-i6qnltjbb88R7bqBocof8hBXQ/s273/Rateta.jpeg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="273" data-original-width="185" height="273" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi8e-riJxZLJ8U1G1rOVK3eDV-84gKxXnMJqJzT3rdLIA1D2Mi2As4ZmanYnhrvstc1zMEWV5_HHGRZc3Ky9CTLYS_kfb0AYoU7UPz0lm14KQctZ8786p2Zapb6Pw_nJrdWJGPQf7D5w6tS2VDGnTeBSK6ontm2Bi7q-i6qnltjbb88R7bqBocof8hBXQ/s1600/Rateta.jpeg" width="185" /></a></div><br /><span style="font-size: x-large;"><span style="font-family: times;">Quan l'altre dia llegia a l'Ara en un <a href="https://llegim.ara.cat/reportatges/llegeix-escoles-literatura-infantil-juvenil_130_4725850.html">article</a> sobre què i com es llegeix a les escoles que una escola havia decidit eliminar del seu fons el conte de <i>La rateta que escombrava l'escaleta</i> per considerar que fa apologia de la dona objecte, no m'ho podia creure. Em vaig quedar glaçat, estupefacte, sense reacció.</span></span><p></p><p></p><p><span style="font-size: x-large;"><span style="font-family: times;">Em van venir al cap imatges de les hores plaents que havia passat amb els meus alumnes treballant aquest conte, una font inesgotable de recursos didàctics per a poder desenvolupar l'expressió oral, fer entenedor el que són les onomatopeies i que a més oferia una lliçó de vida tan valuosa com que a la vida no te'n pots refiar de les aparences. Pensar que tot això queia perquè algú considerava que no passava el filtre dels valors sobre els quals s'ha de fonamentar la coeducació... Me'n feia creus.</span></span></p><p><span style="font-size: x-large;"><span style="font-family: times;">Darrerament hi ha diferents exemples de fins on ens està portant el revisionisme cultural impulsat per allò que es considera políticament correcte. I crec que ens equivoquem quan optem per la censura en lloc d'afavorir una lectura crítica segons els valors actuals i degudament contextualitzada. </span></span></p><p><span style="font-size: x-large;"><span style="font-family: times;">Mai hauríem de posar en dubte la intel·ligència dels lectors perquè facin les seves pròpies valoracions de les obres. Els hi podem donar eines, podem afavorir que interpretin i contextualitzin una sèrie d'elements; però el revisionisme de caire purità ens empeny cap a senders d'estupidesa i cretinisme progressius. </span></span></p><p><span style="font-size: x-large;"><span style="font-family: times;">Perquè hem evolucionat (per sort) cap a una societat més justa i equitativa fonamentada en uns valors dels que n'hauríem d'estar orgullosos; però no podem oblidar d'on venim, d'un temps en que era normal l'esclavisme, el treball infantil i el masclisme. I ara ja no ho és, però no renunciem a la literatura que ens ho reflecteix i que hem de poder llegir amb els ulls d'avui.</span></span><br /></p>L'home que posava paraules als sentimentshttp://www.blogger.com/profile/10556382441023651095noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-1193592775427241172.post-11572749158325049332023-05-30T23:17:00.001+02:002023-05-30T23:22:32.045+02:00El regal de la lectura (Què passa al nostre cervell quan llegim?), de Sebastià Serrano<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiH6MPak6sDuu4bOBfVjQYOCr_9ezPRPtulpSLe4uPKk4HaaGx_4QoLsSJxvlh1Wnh2LkGwbyR9yxdkPyvKmm_lu09oseOjvCENgSC3Fy9fTz740-wrj5yc76UOcW3-e-81h-bsph72kX8n3Fav1KOn7bmbIqBd8m88IJ46PGOIemAqVgrIROwmjnY4FA/s2560/coberta_regal-lectura-relleu.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2560" data-original-width="1780" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiH6MPak6sDuu4bOBfVjQYOCr_9ezPRPtulpSLe4uPKk4HaaGx_4QoLsSJxvlh1Wnh2LkGwbyR9yxdkPyvKmm_lu09oseOjvCENgSC3Fy9fTz740-wrj5yc76UOcW3-e-81h-bsph72kX8n3Fav1KOn7bmbIqBd8m88IJ46PGOIemAqVgrIROwmjnY4FA/s320/coberta_regal-lectura-relleu.jpg" width="223" /></a></div><p><br /><span style="font-size: x-large;"><span style="font-family: times;"><b>Sebastià Serrano <br />El regal de la lectura - Què passa al nostre cervell quan llegim?<br /> Barcelona: Ara Llibres, 2022 <br />288 pp<br />ISBN: 978-84-18928-55-0<br />PVP: 18,95€</b></span></span></p><p><span style="font-size: x-large;"><span style="font-family: times;"><b><br /></b></span></span></p><p><span style="font-size: x-large;"><span style="font-family: times;"><i><a href="https://www.arallibres.cat/cataleg/el-regal-de-la-lectura/">El regal de la lectura</a></i> és un llibre de divulgació científica que intenta explicar de forma entenedora des de la neurologia el que passa al nostre cervell quan llegim. Sebastià Serrano (Bellvís, 1944) desenvolupa el llibre a dos nivells. D'una banda novel·la el cas d'una persona (en Claude) del París de finals del segle XIX, benestant i amb inquietuds, que pateix un ictus i de cop i volta esdevé cega a la lectura. És atesa per un prestigiós neuròleg de l'època i segueix una teràpia de rehabilitació. En paral·lel el llibre ofereix píndoles de neurociència que va alternant amb les evolucions del Claude per a transmetre'ns la fascinant evolució del cervell de l'ésser humà que fa possible el desenvolupament del llenguatge i la capacitat de llegir. Ho fa des de l'admiració per les infinites possibilitats del nostre cervell d'establir connexions neuronals i desenvolupar llenguatge i pensament. </span></span></p><p><span style="font-size: x-large;"><span style="font-family: times;">No m'han de convèncer dels beneficis de la lectura, però m'ha interessat molt tot el que es diu sobre com llegir afavoreix l'estimulació cognitiva; del poder que té per millorar l'atenció, la concentració i la reflexió; de com exercita la memòria en totes les seves variants. </span></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: x-large;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhShV4d028IO2vvWPc9FgZ3mT0VS_lK239Tryw-XabYj4dl2eP0QW9oiqudXXFd_qWJ_0QTbBvxlbAu8CZ5ajPkuGgHU8cXI1VFVURqZEOFg-C0j4NgeP0yb9bgbEPFMn9S3UEnIkAThUJzrphGm0GN-j_6qa1wCUwE2N62jThp0GerFgB355A9SXHAkA/s428/sebastia-serrano.jpeg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="340" data-original-width="428" height="254" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhShV4d028IO2vvWPc9FgZ3mT0VS_lK239Tryw-XabYj4dl2eP0QW9oiqudXXFd_qWJ_0QTbBvxlbAu8CZ5ajPkuGgHU8cXI1VFVURqZEOFg-C0j4NgeP0yb9bgbEPFMn9S3UEnIkAThUJzrphGm0GN-j_6qa1wCUwE2N62jThp0GerFgB355A9SXHAkA/s320/sebastia-serrano.jpeg" width="320" /></a></span></div><p></p><p><span style="font-size: x-large;"><span style="font-family: times;">Sebastià Serrano va més enllà i ens parla també dels beneficis de la lectura en la salut mental de les persones, de com llegir esdevé una mena de neuroprotector que frena el desenvolupament de demències i malalties com l'Alzheimer.</span></span></p><p><span style="font-size: x-large;"><span style="font-family: times;">M'ha interessat especialment el darrer capítol on, situat del tot en l'època actual, reflexiona sobre com hem passat de saludar amb entusiasme l'arribada de les noves tecnologies i les seves possibilitats, a partir per la seva dependència i viure amb neguit com les pantalles afecten la capacitat de nens i joves (i no tan joves) de mantenir l'atenció i la concentració.</span></span></p><p><span style="font-size: x-large;"><span style="font-family: times;">Aquests dies s'han fet públiques unes dades molt preocupants sobre els nivells de comprensió lectora en alumnes de 4t de Primària, dades que reflecteixen una davallada també dels nivells de lectura i que tenen força a veure amb el consum de pantalles. </span></span></p><p><span style="font-size: x-large;"><span style="font-family: times;">Un dels remeis està clar: llegir més. Feu-nos aquest gran regal que és la lectura.<br /></span></span></p><p></p>L'home que posava paraules als sentimentshttp://www.blogger.com/profile/10556382441023651095noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1193592775427241172.post-47464821776105680072023-04-14T16:06:00.000+02:002023-04-14T16:06:22.289+02:00Temps enrere, de Ramon Solsona<p><b></b></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><b><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjUkx6zmYm2QjS4r9dw2LOVsr2Gc8UN1EU6jXd9Iwx3yEie6sbTL5b9b-GmQwlQP9tNpOvFixapfW6G2rTMknhtRHRaYKHT45fwjWxEKHsKd9Z-5a7qKjJWjOk5j50BfMPMKCzgB_ksuoBMocvPSEcazoX-Le5PfBcMGn_eQPjQn7ZnMMOHsETkdYpNCg/s394/Temps-enrere_ramon-solsona.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="394" data-original-width="250" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjUkx6zmYm2QjS4r9dw2LOVsr2Gc8UN1EU6jXd9Iwx3yEie6sbTL5b9b-GmQwlQP9tNpOvFixapfW6G2rTMknhtRHRaYKHT45fwjWxEKHsKd9Z-5a7qKjJWjOk5j50BfMPMKCzgB_ksuoBMocvPSEcazoX-Le5PfBcMGn_eQPjQn7ZnMMOHsETkdYpNCg/s320/Temps-enrere_ramon-solsona.jpg" width="203" /></a></b></div><p><b><span style="font-size: x-large;"><span style="font-family: times;">Ramon Solsona<br />Temps enrere<br />Barcelona: Edicions Proa, 2022<br />Col·lecció A tot vent, 770 <br />704 pp.<br />ISBN: 978-84-7588-963-4 <br />PVP: 20,90€</span></span></b><span style="font-size: x-large;"><span style="font-family: times;"><br /><br /><i>Temps enrere</i>, la darrera novel·la de Ramon Solsona, és un text extens i ambiciós sobre una saga familiar que vol ser el retrat d'una època i de les profundes transformacions que ha sofert a tots els nivells. El Tomàs i l'Elvira, la parella protagonista, voregen la setantena i estan instal·lats en el poblet del Priorat on l'Elvira hi va viure la seva infantesa, després d'haver emigrat a Alemanya i haver viscut un temps a Barcelona. Aquest punt de partida serveix a l'autor per a bastir un fresc que reflecteix una societat i la seva època, amb la particularitat d'anar enrere en el temps. Una particularitat que limita les expectatives narratives i ens fa prescindir del desenllaç propi de tota narració, que no és altre que el present dels seus protagonistes. Tot es limita a anar descobrint situacions del passat que expliquen el present; però que alhora reforcen aquest tret de crònica d'una època i esdevé un exercici d'estil que té el seu atractiu. </span></span></p><p><span style="font-size: x-large;"><span style="font-family: times;">Es van encadenant personatges, records i llocs i el text va creixent estenent els seus tentacles en un gran mosaic que va omplint aquell fresc</span></span><span style="font-size: x-large;"><span style="font-family: times;"> del que parlava abans. Acompanyem l'autor en el seu relat i anem descobrint coses dels avantpassats, dels fills, dels nets, d'amics,...; de tot allò viscut, en definitiva; del temps que anem deixant enrere. </span></span></p><p><span style="font-size: x-large;"><span style="font-family: times;">És sobretot la crònica sociològica d'una època i de les profundes transformacions que ha sofert la societat; un text que connecta la postguerra amb els temps actuals.<br /></span></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: x-large;"><span style="font-family: times;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg2Q8cHSil6mFJK3dhci6SwBDRPZajRAJW3kxNFtOhFC79RcYGUWDZYYIlLscZozZA-wTP3dIyZ3D1TNyAcQsb6aFaHzgg580rO4Y_TH9SuhdzvGcvTlHzoZMjs2iQeWDjAIo6_tDX35U-iAw0gVdcYSDO5_q3bgXRx24xHPzImptisP669sK1daj-9Nw/s187/Ramon%20Solsona.jpeg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="165" data-original-width="187" height="165" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg2Q8cHSil6mFJK3dhci6SwBDRPZajRAJW3kxNFtOhFC79RcYGUWDZYYIlLscZozZA-wTP3dIyZ3D1TNyAcQsb6aFaHzgg580rO4Y_TH9SuhdzvGcvTlHzoZMjs2iQeWDjAIo6_tDX35U-iAw0gVdcYSDO5_q3bgXRx24xHPzImptisP669sK1daj-9Nw/s1600/Ramon%20Solsona.jpeg" width="187" /></a></span></span></div><p></p><p></p><p><span style="font-size: x-large;"><span style="font-family: times;">Resulta fàcil que ens puguem identificar i veure reflectits en moltes de les situacions que s'hi descriuen, car gairebé tothom ha viscut o conegut quelcom semblant i se'n comparteixen les emocions.</span></span></p><p><span style="font-size: x-large;"><span style="font-family: times;">Aquesta novel·la sobre el pas del temps resulta molt amena en tot moment, avança amb bon pols narratiu i es llegeix amb avidesa sense fer-se feixuga en cap moment. Us la ben recomano.</span></span><br /></p>L'home que posava paraules als sentimentshttp://www.blogger.com/profile/10556382441023651095noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1193592775427241172.post-34056508425550694352023-02-06T14:10:00.008+01:002023-02-06T21:20:14.865+01:00Josep Maria Espinàs en el record<span style="font-size: x-large;"><span style="font-family: times;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiKcQidv7-8kZaD_mDAiPTuuHraZ33vINyvn9YUYjnRTFb-oVvIgylvhVD3QCD24zIpmuQVnSoiUVJa1lRYi8055HsqeVdjM0aybMxFGKO7tt1-mjwXgAk1rIcf1GQRFcXksWfBkxM8Ub1LD3BcV2I5PPyqcj18jQfoj5VNuhUERCT9C_O21fV8mDDrUQ/s3000/Llibres%20Espin%C3%A0s.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1625" data-original-width="3000" height="173" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiKcQidv7-8kZaD_mDAiPTuuHraZ33vINyvn9YUYjnRTFb-oVvIgylvhVD3QCD24zIpmuQVnSoiUVJa1lRYi8055HsqeVdjM0aybMxFGKO7tt1-mjwXgAk1rIcf1GQRFcXksWfBkxM8Ub1LD3BcV2I5PPyqcj18jQfoj5VNuhUERCT9C_O21fV8mDDrUQ/s320/Llibres%20Espin%C3%A0s.jpg" width="320" /></a></div>Saps que tard o d'hora arribarà, però no pots més que entristir-te per la mort d'algú que t'ha acompanyat durant molts anys de la teva vida i per qui senties admiració i estima. Quan penso en ell em ve al cap la paraula compromís. Compromís amb una llengua i un país que el van convertir en un referent de civisme per a molta gent. Compromís que el va portar a implicar-se en els Setze Jutges i impulsar la Nova Cançó; a col·laborar amb el diari Avui des de la seva fundació i després a El Periódico amb una columna diària durant més de quaranta anys ininterrompudament (1976-2019);</span></span><span style="font-family: times; font-size: x-large;"> a fer programes de televisió; a estar present a la Diada de Sant Jordi amb alguna novetat durant més de cinquanta anys; a fundar l'Editorial La Campana; i fins i tot a posar lletra a l'himne del Barça.</span><div><div><span style="font-size: x-large;"><span style="font-family: times;">I suposo que tot això ho va fer perquè ho va trobar necessari, per aquest compromís cívic amb el país del que parlava abans.<br />Era capaç de fer un llibre atractiu gairebé a partir de qualsevol tema i treballador incansable com era ens deixa una obra extensa gestada des de la seva Olivetti Studio 46, de la que no es va despendre mai. Va començar fent narrativa de ficció, però la va anar abandonant per a centrar-se en els escrits que emanaven de la seva experiència vital, de l'observació atenta del seu entorn, de converses amb la gent, de les emocions que formen part de la vida. <br />La seva literatura sempre m'ha semblat entenedora, accessible, humanament rica, amable i respectuosa, amb punts de vista que no et deixaven indiferent i t'enriquien.<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiQubFQ3hKxy0HuCLUaM9MzXKphZRmauWByzPuIrLKrXZj2khEPmc-KsXaWvtNBOjJwjoAm4DDy0BwgTSXDr56XcHixHFd_R4mzynDDT8Sql_zDFP1lPgZZh346gg2X7-eGZZCr0WAYzzSubmrJr9U8VTKOJNJYaTkaOgcFl_YTivZsrjENND0biA35PA/s1200/espinas.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="675" data-original-width="1200" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiQubFQ3hKxy0HuCLUaM9MzXKphZRmauWByzPuIrLKrXZj2khEPmc-KsXaWvtNBOjJwjoAm4DDy0BwgTSXDr56XcHixHFd_R4mzynDDT8Sql_zDFP1lPgZZh346gg2X7-eGZZCr0WAYzzSubmrJr9U8VTKOJNJYaTkaOgcFl_YTivZsrjENND0biA35PA/s320/espinas.jpg" width="320" /></a></div>Queda en el camp de l'anècdota la seva estada a la ciutat mentre feia el servei militar, però resulta simpàtic imaginar que un senyor de Barcelona com ell durant sis mesos va ser un manresà més.<br />Gràcies, Josep Maria, per tant i al llarg de tant temps. </span></span><br /></div></div>L'home que posava paraules als sentimentshttp://www.blogger.com/profile/10556382441023651095noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-1193592775427241172.post-90360927978269684362023-02-06T10:50:00.001+01:002023-02-06T15:03:30.585+01:00Ernest Lluch. Biografia d'un intel·lectual agitador, de Joan Esculies<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjO6IqQBobwdCir105GFjggtnJj5BeRdTuXUY0mODL79w5El7ysHPwT5RaUQFU2E1KKklajjR3SyHA2gJo6w4bPmIaZ-xRRVzJ5RRov5tu9GyrMiLzcozKB0VfYo-l9p2JojaPJLyF9cXZuw_7HFEyBdeeiasuQtD9Mfop2H6Y2psU8B-5LTyh68Qdk9w/s500/Ernest%20Lluch.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="500" data-original-width="334" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjO6IqQBobwdCir105GFjggtnJj5BeRdTuXUY0mODL79w5El7ysHPwT5RaUQFU2E1KKklajjR3SyHA2gJo6w4bPmIaZ-xRRVzJ5RRov5tu9GyrMiLzcozKB0VfYo-l9p2JojaPJLyF9cXZuw_7HFEyBdeeiasuQtD9Mfop2H6Y2psU8B-5LTyh68Qdk9w/s320/Ernest%20Lluch.jpg" width="214" /></a></div> <span style="font-family: times;"><span style="font-size: x-large;"><b>Joan Esculies Serrat<br />Ernest Lluch. Biografia d'un intel·lectual agitador<br />Barcelona: RBA - La Magrana, 2018<br />Col·lecció Orígens, 225<br />461 pp<br />ISBN: 978-84-826-4843-9 <br />PVP: 22,80€</b><br /><br />Preguntar sobre Ernest Lluch (1937-2000) entre la gent d'una certa edat avui dia, probablement tindria respostes decebedores. I és que el pas del temps sempre juga contra la memòria i a favor de l'oblit.<br />Lluch sempre va tenir vocació de projecció pública. Era curiós de mena, tafaner, i li agradava ficar cullerada en gairebé tot. Va ser un personatge rellevant de la transició política i seria injust recordar-lo només per la seva tràgica mort i no per la seva brillant trajectòria tant en l'àmbit acadèmic com polític.<br />Per això, quan va sortir publicada aquesta biografia de Joan Esculies vaig tenir ganes de poder-la llegir, per saber més del personatge i de com es va acabar convertint en un objectiu d'ETA.<br />El títol del llibre diu molt del personatge. Lluch era un <b><i>intel·lectual</i></b> provinent del món universitari, on havia excel·lit en l'estudi de les estructures econòmiques i en la recerca, que va formar part de tota la seva vida i al llarg de la qual va publicar nombrosos articles i estudis. Però també era un <i><b>agitador</b></i>. Li encantava polemitzar, els debats intel·lectuals, les controvèrsies. Potser per refermar les seves idees, que sovint van estar al costat de corrents minoritaris i/o derrotats. Però Lluch gaudia de popularitat i simpatia entre la gent, perquè durant uns anys va formar part de tertúlies als mitjans. Comunicava molt bé i era capaç de parlar de tot, no només del que formava part del seu àmbit d'estudi. I no tenia vocació de tancar-se en l'activitat de les aules i les sales d'estudi. Volia ser útil a la societat i creia que podia aconseguir-ho mitjançant la política. En podies discrepar, però el respectaves i no podies posar en dubte el seu catalanisme.<br />Quan els socialistes van poder formar govern a Espanya després de les eleccions de 1982 el van nomenar Ministre de Sanitat i Consum, uns àmbits dels quals no tenia cap experiència; però se'n va sortir i va enllestir la Llei de Sanitat que va garantir l'assistència universal i gratuïta per a tothom i va definir un model que encara perviu i que va saber encaixar amb les competències cedides a les autonomies i els nombrosos interessos corporatius del sector; en uns moments de severes dificultats econòmiques.<br />Era d'esperit reformista i segurament només aspirava a construir una Espanya on tothom se sentís còmode després de com la va deixar el franquisme. El llibre ens dibuixa un Lluch auster, treballador incansable que exemplificava la meritocràcia i no sabia parar quiet, i d'una moral estricta i incorruptible (mai es va aprofitar ni en el més mínim de qualsevol cosa que pogués derivar dels càrrecs que ocupava).<br />El llibre s'estructura per geografies, des dels seus orígens menestrals barcelonins (tot i que havia nascut a Vilassar), on havia treballat de comercial viatjant per les Espanyes de jove en el negoci familiar; passant per València, Madrid i finalment el Nord com a rector de la Universidad Internacional Menéndez y Pelayo i la seva estima i admiració per una ciutat com Sant Sebastià, on també s'havia comprat un pis. Geografies de les que no volia ser només un passavolant sinó un més que formés part d'aquella realitat. I és un relat que es desenvolupa en paral·lel a l'evolució política del país i dels partits que la van protagonitzar, esdevenint així també una crònica de la transició política. </span></span><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: times;"><span style="font-size: x-large;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj13xupqgnnsk8m2_hnZfxvX1w7OJIh3wCUXtuKYpbi-Vr8BQUIXFPySvICrWrib3plXrwSg9GRgnVmystW8Y_pRfzo50G-p2jfgaH1AtCWAQAEje_fqH_1LTVJ6VjdLrMaFC_HNToY0zEnaMdMMXxuNzzOgd_LOg4nHbRmw_LoHweYJ0xp4TmCwa-_AQ/s1727/Ernest%20Lluch.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="1727" data-original-width="1594" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj13xupqgnnsk8m2_hnZfxvX1w7OJIh3wCUXtuKYpbi-Vr8BQUIXFPySvICrWrib3plXrwSg9GRgnVmystW8Y_pRfzo50G-p2jfgaH1AtCWAQAEje_fqH_1LTVJ6VjdLrMaFC_HNToY0zEnaMdMMXxuNzzOgd_LOg4nHbRmw_LoHweYJ0xp4TmCwa-_AQ/s320/Ernest%20Lluch.jpg" width="295" /></a></span></span></div><span style="font-family: times;"><span style="font-size: x-large;">M'ha semblat un personatge i una vida apassionants, que val la pena conèixer. El llibre va guanyar el Premi Gaziel de Biografies i Memòries 2018 i va rebre el suport de la <a href="https://www.fundacioernestlluch.org/">Fundació Ernest Lluch</a> que té per objectius mantenir vius el seu pensament i la seva obra i fomentar el diàleg entre els ciutadans de Catalunya, Espanya i Europa.</span></span><p></p>L'home que posava paraules als sentimentshttp://www.blogger.com/profile/10556382441023651095noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-1193592775427241172.post-13742056313613101862023-01-05T00:28:00.000+01:002023-01-05T00:28:56.850+01:00El talp, de John Le Carré<span style="font-family: times; font-size: x-large;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg4mLX6arv4NCZ5Lh8RgQjf63CMtnpDYzlk9AQWKd-XXKw2WJ-OHYX0mBFaesB3HvboroBC736ef0991uhdWMU6ovbLTk01gwuTeVN1zRYfF1d_5H5gdKdWuqcdkj_ZzLcS6J83uNKL49XoLHGWLgRIAjDLD6efkrnKXfRHMYJfaGrggyBjAem_L_lLHg/s382/el-talp.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="382" data-original-width="250" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg4mLX6arv4NCZ5Lh8RgQjf63CMtnpDYzlk9AQWKd-XXKw2WJ-OHYX0mBFaesB3HvboroBC736ef0991uhdWMU6ovbLTk01gwuTeVN1zRYfF1d_5H5gdKdWuqcdkj_ZzLcS6J83uNKL49XoLHGWLgRIAjDLD6efkrnKXfRHMYJfaGrggyBjAem_L_lLHg/s320/el-talp.jpg" width="209" /></a></div><b>John Le Carré<br />El talp (traducció de Jordi Arbonés)<br /> Barcelona: Edicions 62, 2012<br />Col·lecció El balancí, 664<br />376 pp.<br />ISBN: 978-84-297-6851-0</b></span><div><span style="font-family: times; font-size: x-large;"><b>PVP: 21,50€</b></span></div><div><span style="font-family: times; font-size: x-large;"><br /></span></div><div><span style="font-family: times; font-size: x-large;">George Smiley és un dels grans personatges de la història de la literatura. És un antic agent secret, d'aspecte gris i discret, lleial, observador, rigorós i eficaç en el seu treball, més aviat taciturn, casat amb un dona que li és infidel; que ha estat obligat a abandonar el servei per interessos obscurs i que viu una tranquil·la jubilació després d'haver prestat servei al Circus (també conegut com a M16 i popularitzat en nombroses pel·lícules), el Servei Secret britànic a l'estranger.</span></div><div><span style="font-family: times; font-size: x-large;">El món de l'espionatge és inherent a l'existència dels estats. De sempre hi ha hagut aquesta necessitat de defensar-se, de disposar d'informació estratègica que et sitüi en situació d'avantatge davant d'un enemic o un potencial perill. S'utilitzen agents infiltats en grups terroristes, narcotraficants,... I no diguem en conflictes bèl·lics; sempre n'hi ha a tot arreu i en són un element cabdal en la correlació de forces que sempre ha donat molt de joc en la literatura i en la ficció de nombroses pel·lícules i sèries.</span></div><div><span style="font-family: times; font-size: x-large;">Smiley, però, no és un super-heroi a l'estil Bond sinó que té el perfil d'un eficaç funcionari de formes detectivesques que arribarà fins on faci falta per a defensar els interessos i la seguretat del seu país, si cal de manera implacable.</span></div><div><span style="font-family: times; font-size: x-large;">Les seves nove·les ens remeten als temps de la Guerra Freda, de l'Europa dividida en blocs, on es vivia sota l'amenaça permanent d'un conflicte armat.</span></div><div><span style="font-family: times; font-size: x-large;">I aquesta és una novel·la d'espies, que en descriu l'ambient on es mouen i com actuen. En aquest cas ens trobem amb un Smiley retirat que és cridat per a que ajudi a descobrir un agent doble que ha passat informació als russos.</span></div><div><span style="font-family: times; font-size: x-large;">Més enllà de la intriga, que està sòlidament construïda, ben desenvolupada i et manté en tensió fins al final; m'ha interessat el personatge i el retrat de la vida de vegades autodestructiva de l'espia, poc arrelat i mig amagat del món, mai mostrant-se obertament, sempre amagant coses o enganyant; on és difícil mantenir una estabilitat pel que fa a les amistats, la vida de parella i en definitiva l'equilibri personal; una vida de duplicitats i on no pots mostrar obertament la teva identitat.</span></div><div><span style="font-family: times; font-size: x-large;">I m'han interessat també les pinzellades sobre quins són els valors que mouen l'espia. Si és l'esperit de servei i el patriotisme, l'acció, els diners o l'afany de poder. </span></div><div><span style="font-family: times; font-size: x-large;">Crec que John Le Carré és un autor a considerar, car més enllà de les trames que desenvolupa planteja interessants qüestions de fons i una visió crítica i de vegades poc complaent del món que descriu. </span></div><div><span style="font-family: times; font-size: x-large;">Aquesta novel·la va conèixer una adaptació cinematogràfica l'any 2011 protagonitzada per Gary Oldman, que va ser nominat als premis Òscar per la seva interpretació. </span></div><div><span style="font-family: times; font-size: x-large;">Ha estat doblada al català.</span></div><p></p><iframe allow="accelerometer; autoplay; clipboard-write; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture; web-share" allowfullscreen="" frameborder="0" height="350" src="https://www.youtube.com/embed/QGDHXCuxMYM" title="YouTube video player" width="620"></iframe>L'home que posava paraules als sentimentshttp://www.blogger.com/profile/10556382441023651095noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1193592775427241172.post-91560708374354716662022-10-27T12:12:00.001+02:002022-10-27T12:16:24.496+02:00Nieve, d'Orhan Pamuk<span style="font-family: times; font-size: x-large;"><b><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj3JH22OoukXch0U7ZeB0MiHn_4abt_VH_uuQbDJ-e-roM4NdcRS433EexZwsEElQnbqCPMeTHvk00WxSxY2OSq-LwBfX5zWceJAcd2gVI80b1aMzDp0vtXC5Z6JXDFYXvd_0X0d8OyK3UJJ2PBuEMEGy12YUZm_8LKrHdvtBe76BZqDvizuubWq6pnlA/s2714/Nieve.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2714" data-original-width="1631" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj3JH22OoukXch0U7ZeB0MiHn_4abt_VH_uuQbDJ-e-roM4NdcRS433EexZwsEElQnbqCPMeTHvk00WxSxY2OSq-LwBfX5zWceJAcd2gVI80b1aMzDp0vtXC5Z6JXDFYXvd_0X0d8OyK3UJJ2PBuEMEGy12YUZm_8LKrHdvtBe76BZqDvizuubWq6pnlA/s320/Nieve.jpg" width="192" /></a></div>Orhan Pamuk<br />Nieve (traducció de Rafael Carpintero)<br />Madrid: Alfaguara (Grupo Santillana), 2005<br />504 pp.<br />ISBN: 978- 84-20467-95-5<br />PVP: 23,95€ </b><br /><br />Orhan Pamuk va ser guardonat amb el Premi Nobel de Literatura el 2006, poc temps després de publicar aquesta novel·la i quan ja acumulava una exitosa trajectòria literària a les seves espatlles.<br /><i><b>Nieve</b></i> adopta la forma d'un thriller polític per a mostrar-nos les tensions que es viuen a la societat turca entre un estat oficialment laic i una societat majoritàriament musulmana. I planteja com combatre l'islamisme radical, si amb la pura repressió policial i militar, pròpia d'estats totalitaris que funcionen al marge de la llei; o bé en un encaix dins d'institucions democràtiques. Val a dir que des del 2014 presideix la República de Turquia Recep Tayyip Erdoğan, un islamista moderat que es defineix com a demòcrata conservador i que abraça el liberalisme econòmic com a impulsor del progrés. No sé si aquesta circumstància dona resposta al dilema. </span><div><span style="font-family: times; font-size: x-large;"><i><b>Nieve</b></i> està narrada per un amic del protagonista de la novel·la, que reconstrueix la seva estada de pocs dies a Kars, una ciutat de l'extrem nord-oriental de Turquia on tenen lloc suicidis de noies joves que es neguen a treure's el mocador del cap i on han d'haver-hi unes eleccions municipals que poden dur els islamistes a la governança de la ciutat. El protagonista, Ka, és un poeta que ha tornat del seu exili alemany, per a escriure'n un reportatge i en un moment de certa crisi personal, decebut dels ideals esquerrans de joventut que el van dur en aquest exili. Un exili marcat per la grisor i la precarietat que el porten a qüestionar-se si tot allò ha valgut la pena. Ka, a Kars, té contacte amb les diferents sensibilitats socials i polítiques que hi conviuen i durant aquests dies té lloc un simulacre de cop d'estat que acaba amb una violenta repressió de l'islamisme; i viurà una apassionada història d'amor que es barrejarà amb la intriga política. </span></div><div><span style="font-family: times; font-size: x-large;">La neu és un element present constantment en el relat, que impregna no solament el paisatge sinó la història mateixa. I és el títol d'un poemari que es va escrivint al llarg de l'estada i que reflecteix simbòlicament l'estructura d'un floc. <br /></span><div><span style="font-family: times; font-size: x-large;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhkBIG_CJ1Hwu3rPglwrLmnVdbhh5krqIRD-TCBorWFDCJPqFbEboJ26SgFrzz8bUKwSga1lgMh7g_I-RL5cp7j2HPmEEMim-0gbofwlQPtvMPp4rMQrlIIau14F-zwsABU6l1OXxuNeRqDJrrNaIaKx7MfIn1f3TezD2vxvswiLKRfwvRblNzbQtlMcQ/s1116/800px-Orhan_Pamuk_2009_Shankbone.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="1116" data-original-width="800" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhkBIG_CJ1Hwu3rPglwrLmnVdbhh5krqIRD-TCBorWFDCJPqFbEboJ26SgFrzz8bUKwSga1lgMh7g_I-RL5cp7j2HPmEEMim-0gbofwlQPtvMPp4rMQrlIIau14F-zwsABU6l1OXxuNeRqDJrrNaIaKx7MfIn1f3TezD2vxvswiLKRfwvRblNzbQtlMcQ/s320/800px-Orhan_Pamuk_2009_Shankbone.jpg" width="229" /></a></div>D'aquesta novel·la m'ha interessat també plantejar-me si els valors occidentals són un bé suprem vàlid per a impulsar el progrés democràtic i social de <b>totes</b> les societats; perquè Kars se'ns presenta com una societat pobra, corrupta, violenta i desigual. </span></div><div><span style="font-family: times; font-size: x-large;">Si obeir el que diu l'estat ha de passar per sobre del que dicta la teva consciència i les teves conviccions. On són els límits de tot plegat. Són coses per reflexionar-hi.</span></div><div><span style="font-family: times; font-size: x-large;">El que per a mi queda clar és que la convivènvia amb allò que ens fa diferents s'ha de desenvolupar en un marc de llibertat i respecte.</span></div><div><span style="font-family: times; font-size: x-large;">Crec que és una novel·la per a llegir i potser rellegir al cap d'un temps perquè tot i ser escrita gairebé vint anys enrera planteja temes que encara són ben vigents i que ajuden a entendre millor el món en que vivim.</span> </div></div>L'home que posava paraules als sentimentshttp://www.blogger.com/profile/10556382441023651095noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-1193592775427241172.post-46671619043140231642022-08-30T23:34:00.000+02:002022-08-30T23:34:46.914+02:00Steve Jobs, de Walter Isaacson<span style="font-family: times; font-size: x-large;"><b><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi-EjIf-WlDaXfvUfYJT-2WrVNeXkCzwgbQNDwcz5E5wbfjjU2onjtPKlq8jQdpci1REk4Nm5kZOMW_q85aZj-TNetsvPsuH81K6943JBnOlLgnimHvu2ITc0MpDbFzqeJ1bf75nCt7TObBP2kA3X7J-wWnd4QpAkkAvejJfYpjFmjlxeZe75r-NuQM7Q/s768/jobs.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="768" data-original-width="501" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi-EjIf-WlDaXfvUfYJT-2WrVNeXkCzwgbQNDwcz5E5wbfjjU2onjtPKlq8jQdpci1REk4Nm5kZOMW_q85aZj-TNetsvPsuH81K6943JBnOlLgnimHvu2ITc0MpDbFzqeJ1bf75nCt7TObBP2kA3X7J-wWnd4QpAkkAvejJfYpjFmjlxeZe75r-NuQM7Q/s320/jobs.jpg" width="209" /></a></div>Walter Isaacson<br />Steve Jobs<br />Barcelona: Rosa dels Vents (Penguin Random House), 2011<br />696 pp.<br />ISBN: 978-84-01-38796-8<br />PVP: 23,90€</b><br /><br /></span><span style="font-family: times; font-size: x-large;">No sé si admiració és la paraula que millor definiria el que sento per Steve Jobs (1955-2011), però vist amb perspectiva, ara que fa més de deu anys que és mort, puc dir que hi ha un abans i un després dels enginys que va fer possibles i que va posar les bases de l'economia digital i del món que coneixem avui.<br />Al món hi ha autèntics devots dels seus productes i qui ha gaudit de les prestacions dels Mac, de l'Iphone o de l'Ipad difícilment es passarà als PCs o a l'entorn Android de la majoria de mòbils i tauletes.<br />Jobs va ser un visionari capaç de veure abans que cap altre el futur del que tenia entre mans i va exercir un fort lideratge en el camp de la innovació tecnològica. No creia en els estudis de mercat i pensava que les empreses no han d'oferir allò que els clients volen sinó avançar-se i oferir productes i prestacions que les persones acabin desitjant. <br />Hi ha coses que formen part del llegat de Jobs: disseny, perfecció, senzillesa, accessibilitat,....<br />En una pàgina del llibre es recull tot allò que ens ha deixat:</span><div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh2gH8T55QJQKNHWg5rLbC-myjFnVhku-PUNYn2uvkVITQWbgjJqSlBnwC3a1jBYPfTTSxsA5Z3ZH4m45Fl0qlzngplXTzELaFpMBQMzpoEpG4syJp3cTLT56tZd__FqBBfHwM7l8HeCDkAyz41rcgJQTOA7JI7mximW7T9BZU74IA3EdB4NAmVJhA9KA/s1100/Amb%20la%20Laurene.png" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="846" data-original-width="1100" height="246" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh2gH8T55QJQKNHWg5rLbC-myjFnVhku-PUNYn2uvkVITQWbgjJqSlBnwC3a1jBYPfTTSxsA5Z3ZH4m45Fl0qlzngplXTzELaFpMBQMzpoEpG4syJp3cTLT56tZd__FqBBfHwM7l8HeCDkAyz41rcgJQTOA7JI7mximW7T9BZU74IA3EdB4NAmVJhA9KA/s320/Amb%20la%20Laurene.png" width="320" /></a></div><span style="font-family: times; font-size: x-large;"> "L’Apple II, que va utilitzar la placa de circuits de Wozniak i la va convertir en el primer ordinador personal que no era només per a fanàtics de l’electrònica. </span></div><div><span style="font-family: times; font-size: x-large;">El Macintosh, que va provocar la revolució informàtica i va popularitzar les interfícies gràfiques d’usuari.<br />Toy Story i altres èxits de Pixar, que van inaugurar el miracle de la imaginació digital.<br />Les Apple Stores, que van reinventar el paper de les botigues a l’hora de definir una marca.<br />L’iPod, que va canviar la manera de consumir música.<br />L’iTunes Store, que va fer renéixer la indústria musical.<br />L’iPhone, que va convertir el telèfon mòbil en un aparell per escoltar música, fer fotografies, gravar vídeos, enviar correus electrònics i navegar per Internet.<br />L’App Store, que va engendrar una nova indústria de creació de continguts.<br />L’iPad, que va iniciar la informàtica de tauletes i va oferir una plataforma a diaris, revistes, llibres i vídeos digitals.<br />L’iCloud, que va robar a l’ordinador el paper central que tenia per gestionar continguts i va permetre sincronitzar tots els diferents aparells a la perfecció.<br />I la mateixa Apple, que Jobs considerava la més gran de totes les seves creacions, un lloc on s’alimentava la imaginació, s’aplicava i s’executava de maneres tan creatives que va arribar a convertir-se en l’empresa més valuosa de la Terra."<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiZI6BhQzeDlXE95-udVm0XukfW71fhiFPSDCOjpYHJetLRDJAMdWt8ExSU39aaS6Lpqo9inqVZXTA1I102adrYJpYYldvxEAZ-tDtfF2EyKBixWvi8Cc9Zdnnr3kdsoTfF7quczH37d03aE-fiG6EecLkM7qBPy_3rdzGDukdOY79HyoFGXt2JIG9rCg/s1100/Amb%20el%20fill%20Reed.png" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="754" data-original-width="1100" height="219" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiZI6BhQzeDlXE95-udVm0XukfW71fhiFPSDCOjpYHJetLRDJAMdWt8ExSU39aaS6Lpqo9inqVZXTA1I102adrYJpYYldvxEAZ-tDtfF2EyKBixWvi8Cc9Zdnnr3kdsoTfF7quczH37d03aE-fiG6EecLkM7qBPy_3rdzGDukdOY79HyoFGXt2JIG9rCg/s320/Amb%20el%20fill%20Reed.png" width="320" /></a></div>El bagatge és impressionant: informàtica personal, animació digital, reproducció de música, botigues per a potenciar la imatge de la marca, telefonia mòbil, les tablets i el lleure digital que en deriva,...</span></div><span style="font-family: times; font-size: x-large;">I tot això en un sistema integrat de maquinari i programari que facilitava l'ús i l'experiència del client i en millorava el rendiment; i amb un control gairebé obsessiu de cada element del producte per a garantir que tot, fins al més petit detall, estigués al servei d'aquesta idea.<br />Va començar sabent treure els ordinadors del món petit dels aficionats a l'electrònica, les empreses i la recerca i els va convertir en un producte de masses que va acabar formant part de cada llar. I va seguir amb tot el que he recollit més amunt.</span><br /><div><span style="font-family: times; font-size: x-large;"> Walter Isaacson (1952) és un reputat periodista nord-americà i escriptor especialitzat en biografies (amb anterioritat havia enllestit les de Benjamin Franklin i la d'Albert Einstein) i Jobs va recórrer a ell per a que escrivís la seva. Van mantenir una quarantena d'entrevistes i li va donar total llibertat per a que parlés amb totes les persones que l'havien conegut, tractat o treballat amb ell. L'autor ens garanteix que Jobs no va voler controlar ni condicionar el que apareix al llibre i que fins i tot va renunciar a llegir-lo abans de la publicació. Per tant és un llibre que explica amb llibertat tot allò que forma part de la seva vida sense maquillar ni edulcorar. I cal agraïr-ho, perquè humanament Jobs va fer mèrits sobrats per a formar part d'alguns dels <a href="http://vidalectora.blogspot.com/2019/09/illustres-execrables-de-malcolm-otero.html">Il·lustres execrables</a> que setmanalment ens ofereixen el Santi Giménez i el Malcolm Otero a RAC1. </span></div><div><span style="font-family: times; font-size: x-large;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjEOZgjY2SxtfG3a-Bz_xjDzQNaqYJxQh4z210WdGnu84d2fI1VpIYrauFe_jeXo9YVMxwh32ExtM0aUwSG9ZucOy9m1gmMRPibWfAAE3DPdFXgb2WZIKPqUe7_1lU3o7bD_rd5OafiUicvHhDWJJISpxPJylZ23MpjeooHhvUZJ6KQDI9Sej0BHV0qVA/s1100/En%20familia.png" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="994" data-original-width="1100" height="289" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjEOZgjY2SxtfG3a-Bz_xjDzQNaqYJxQh4z210WdGnu84d2fI1VpIYrauFe_jeXo9YVMxwh32ExtM0aUwSG9ZucOy9m1gmMRPibWfAAE3DPdFXgb2WZIKPqUe7_1lU3o7bD_rd5OafiUicvHhDWJJISpxPJylZ23MpjeooHhvUZJ6KQDI9Sej0BHV0qVA/s320/En%20familia.png" width="320" /></a></div>La seva dona, la Laurene Powell, que sabia portar-lo i evitar-li mals majors, era conscient que l'Steve era una persona mancada d'habilitats socials i sense empatia pels altres. No va destacar per tractar bé empleats i col·laboradors ("Això és una merda" era un comentari habitual i considerava imbècils els que no compartien les seves idees. I s'apropiava d'idees d'altri que inicialment menystenia per presentar-les després com a pròpies), ni per mostrar-se lleial amb la gent més propera ni per actuacions filantròpiques. Segurament no era el cap que la majoria desitjaria, però malgrat això també hi ha qui el defensa. Alguns creuen que exigint l'impossible aconseguia que la gent s'esforcés al màxim, superés els que creia els seus límits i aconseguís el que es pensava que no es podia aconseguir. Lideratge o tirania? El llibre dona elements que a que cadascú tregui les seves conclusions.</span></div><div><span style="font-family: times; font-size: x-large;">El llibre m'ha semblat el relat d'un personatge tan complex com fascinant, i el d'uns anys i unes innovacions que han dibuixat el món que coneixem avui. </span></div><div><span style="font-family: times; font-size: x-large;">Jobs va morir el 5 d'octubre de 2011 i el llibre es va publicar el mateix any aprofitant la commoció que va causar la seva mort. Aquí es va traduir amb presses (consten quatre traductors) i publicat tot seguit. Lamento dir que l'edició que he tingut a les mans denota força errors propis d'aquestes presses i d'una manca de revisió del text. Tot i això és un relat que enganxa i se segueix amb interès malgrat els molts noms que hi apareixen.<br /></span><br /></div>L'home que posava paraules als sentimentshttp://www.blogger.com/profile/10556382441023651095noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1193592775427241172.post-43969945868512066562022-08-18T13:36:00.000+02:002022-08-18T13:36:32.723+02:00Les imatges de la felicitat<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEikQxfutG4xi0EqD7yu_8bHWnYKqDjq_E4oJV6R7RVVWsDQH8865lvo9jjgYfN3LqXX2RR_m3shgw6eWhRow55yaHbzLyQaamk7hFg_i2NM97BTSUnVEagZOCQR-uZjxJAQKmWKHIKmx708pQlmPkwZUDuQDR2d9L1Lfl1yr6VDIBiRPlfDSeTmgcOa9A/s4000/Imatges%20de%20felicitat.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3000" data-original-width="4000" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEikQxfutG4xi0EqD7yu_8bHWnYKqDjq_E4oJV6R7RVVWsDQH8865lvo9jjgYfN3LqXX2RR_m3shgw6eWhRow55yaHbzLyQaamk7hFg_i2NM97BTSUnVEagZOCQR-uZjxJAQKmWKHIKmx708pQlmPkwZUDuQDR2d9L1Lfl1yr6VDIBiRPlfDSeTmgcOa9A/s320/Imatges%20de%20felicitat.jpg" width="320" /></a></div><span style="font-size: x-large;"><span style="font-family: times;">Hi ha qui ha definit la felicitat com un estat de benestar, de satisfacció amb un mateix. I quan arriba el bon temps les platges i les piscines ens ofereixen algunes de les imatges que millor la reflecteixen. Anar-hi és comprovar que són espais de distensió, com si els seus usuaris aparquessin a l'arribar-hi tot allò que els neguiteja habitualment. És un espai i un temps de relax, de joc, d'experimentació, de relació, de remullades plaents, de lectura fins i tot, de retrobament amb un mateix. Què quedarà de l'estiu sinó els records d'aquells moments que ens han fet sentir millor, d'aquells espais on hem trobat el tan anhelat benestar?</span></span><br /><p></p>L'home que posava paraules als sentimentshttp://www.blogger.com/profile/10556382441023651095noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-1193592775427241172.post-42189422697612029202022-07-07T21:06:00.003+02:002022-07-07T21:06:46.302+02:00LIJ - El somni d'en Blai, de Rafael Nadal<span style="font-family: times; font-size: x-large;"><b><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgHVW2AzqUVKomlCMYtrzl3OcTtWRC4sNNDOeUuohwHX9bj54PAhkLdomI8FF1RoHw3n0I1FHGViEBwvYH7HdH5LgjUXIw0jH155GDlEm13HaZDI5t1DjBkRkk21pjZttNW8bR8XJDMBNdAqwOnt-VEvSiHdFy8P4psJYfbA99fp_isBqYZV0UfJQfbeg/s900/portada_el-somni-den-blai_rafel-nadal_202002261645.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="900" data-original-width="600" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgHVW2AzqUVKomlCMYtrzl3OcTtWRC4sNNDOeUuohwHX9bj54PAhkLdomI8FF1RoHw3n0I1FHGViEBwvYH7HdH5LgjUXIw0jH155GDlEm13HaZDI5t1DjBkRkk21pjZttNW8bR8XJDMBNdAqwOnt-VEvSiHdFy8P4psJYfbA99fp_isBqYZV0UfJQfbeg/s320/portada_el-somni-den-blai_rafel-nadal_202002261645.jpg" width="213" /></a></div>Rafael Nadal; Valentí Gubianas (il·lustrador)</b></span><div><span style="font-family: times; font-size: x-large;"><b>El somni d'en Blai<br />Barcelona: Edicions 62 - Estrella Polar, 2020<br />Col·lecció Primers lectors<br />64 pp.<br />ISBN: 978-84-18134-40-1<br />PVP: 11,95€</b><br /><br /><i>El somni d'en Blai</i> és un d'aquells llibres que volen sensibilitzar els lectors sobre una de les moltes realitats que formen part de la vida; en aquest cas el dels infants malalts. <br />El Blai és un nen que no ha anat mai a escola degut a la fibrosi quística que pateix. La seva vida pateix moltes limitacions, però no el limita per a rebre l'afecte, la comprensió i la solidaritat dels altres.<br />I sobre això va <i>El somni d'en Blai</i>, sobre com l'acullen els companys de l'escola, sobre com l'arriben a comprendre, sobre com mobilitzen les seves energies i la seva creativitat per a mostrar-li el seu afecte i la seva solidaritat.<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiSk6_8apkBBiWZpitRUns-4fOXxkbZ587GlPWr6-5YHuRjeK69xAA1NN5SlVGwtkYknTBDgViWhhdcqEqdO1LheX2pb_mYUw13PO1ECiOCQyufGGCLWJHmtQ8qZrVw1e-7eqCRG8V2aweUJEVr3--SS-OsoCbsAT1MeQx6bFWUat_ul2ascECzE_B-5A/s882/capgros%20blai.png" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="882" data-original-width="670" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiSk6_8apkBBiWZpitRUns-4fOXxkbZ587GlPWr6-5YHuRjeK69xAA1NN5SlVGwtkYknTBDgViWhhdcqEqdO1LheX2pb_mYUw13PO1ECiOCQyufGGCLWJHmtQ8qZrVw1e-7eqCRG8V2aweUJEVr3--SS-OsoCbsAT1MeQx6bFWUat_ul2ascECzE_B-5A/s320/capgros%20blai.png" width="243" /></a></div>Compartir l'aula i el dia a dia amb algú com en Blai és una gran lliçó de vida per als seus companys, que els enriqueix humanament i els acosta a les complexitats de la vida humana. No serem una societat millor si no som capaços de treballar per aconseguir que cadascú, sigui com sigui i tingui el que tingui, pugui trobar el seu lloc a la societat i tenir els mateixos drets i oportunitats que la resta.<br />Des de la seva ingenuïtat <i>El somni d'en Blai</i> és una història plena de tendresa i bones intencions, amb reminiscències de <i>El zoo d'en Pitus</i> (esmentada en un moment de la narració), que ens ofereix un exemple de fins on pot arribar la solidaritat humana.<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjMYNozhIoN7MZwIlm92aQOZ5i3q6ZqjlYYsxehbfvAfI_w3RCr5AztbhbQ5mqXAhYqfjIIsDsMaOVZNfvFRNp2o7VY6OLE_KwrluZl4uTRqph8fp3L5BS56b33mZuyISOtDCEdczjbZyoy-yJl7nuVdx_7w7WHX9dibxaj2oCylzvrgqa0sPnsPeJvUg/s275/rafel%20nadal.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="183" data-original-width="275" height="183" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjMYNozhIoN7MZwIlm92aQOZ5i3q6ZqjlYYsxehbfvAfI_w3RCr5AztbhbQ5mqXAhYqfjIIsDsMaOVZNfvFRNp2o7VY6OLE_KwrluZl4uTRqph8fp3L5BS56b33mZuyISOtDCEdczjbZyoy-yJl7nuVdx_7w7WHX9dibxaj2oCylzvrgqa0sPnsPeJvUg/s1600/rafel%20nadal.jpg" width="275" /></a></div>Compta, a més a més, amb l'atractiu treball d'il·lustració de Valentí Gubianas. <br />L' autor, que crec ha debutat en el món de la LIJ amb aquest títol, escrit a instàncies dels pares del Blai, ha donat els beneficis d’aquest llibre a l’Associació Catalana de Fibrosi Quística i a la Unitat de Fibrosi Quística de l’Hospital de la Vall d’Hebron de Barcelona.</span></div><div><span style="font-family: times; font-size: x-large;">Per a nens i nenes a partir de 6-7 anys i per a tothom.</span></div>L'home que posava paraules als sentimentshttp://www.blogger.com/profile/10556382441023651095noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1193592775427241172.post-25540361730977211562022-07-06T23:02:00.009+02:002022-07-07T18:00:04.976+02:00Les hores, de Michael Cunningham<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhGQMfLg_F6Vxclhm_FYOPQIuzz_CnUhi_4Kue0yf1Mu9YvPfehX-hdGuj_o9wGJDRvOK3Ojd6Yj7sJcpmjNKl_u-wBEVHkC20Ez2PgOMKr0eU1jHO0BMrt2kDinVAlVtTNtdeVqYtNdtmHuQsgdPemkdbbBlWuMnJF1BZS6IaAkXIetY6Pn3CpTHv8IQ/s2060/Les%20hores%20001.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2060" data-original-width="1390" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhGQMfLg_F6Vxclhm_FYOPQIuzz_CnUhi_4Kue0yf1Mu9YvPfehX-hdGuj_o9wGJDRvOK3Ojd6Yj7sJcpmjNKl_u-wBEVHkC20Ez2PgOMKr0eU1jHO0BMrt2kDinVAlVtTNtdeVqYtNdtmHuQsgdPemkdbbBlWuMnJF1BZS6IaAkXIetY6Pn3CpTHv8IQ/s320/Les%20hores%20001.jpg" width="216" /></a></div><span style="font-family: times; font-size: x-large;"><b>Michael Cunningham<br />Les hores<br />Barcelona: Edicions 62, 2003<br />240 pp<br />Col·lecció Labutxaca, 165<br />ISBN: 9788429752786<br />PVP: 8,95€</b><br /><br />Recordo que vaig veure la pel·lícula <i>Les hores</i> arran de la seva estrena deu fer cosa d'uns vint anys. Em van impactar les imatges que mostraven el suicidi de Virgínia Woolf (interpretada per Nicole Kidman) ofegant-se en un riu. Em van atreure els retrats d'aquelles tres dones que aparentaven haver assolit una vida satisfactòria però que anhelaven per diferents motius fugir del món on vivien. <br />Em vaig comprar el llibre, que havia assolit cert èxit arran de la concessió del Premi Pulitzer el 1999, i va passar a engruixir la meva llista de lectures pendents. Fins aquest calorós estiu de 2022.<br />M'ha semblat una lectura interessant on destaca una estructura molt ben treballada.<br /><i>Les hores</i> es desenvolupa en tres èpoques diferents. D'una banda, els anys 20 del segle XX, on se'ns mostra una Virgínia Woolf que lluita contra la malaltia mental que va desenvolupant i que està en ple procés creatiu d'una de les seves obres més emblemàtiques, <i>Mrs Dalloway</i>. D'altra, els anys 40, un cop acabada la Segona Guerra Mundial; on trobem una mestressa de casa benestant, gran lectora, casada amb un heroi de guerra, amb un fill i novament embarassada. És la Laura Brown, que està llegint Mrs Dalloway i que experimentarà una sèrie de dubtes que la portaran a replantejar-se la seva vida.<br />I finalment ens situem als anys 90, on ens trobem amb la Clarissa (com la protagonista de <i>Mrs Dalloway</i>) Vaughan, una editora amiga d'en Richard, un escriptor i poeta malalt terminal de SIDA, que l'anomena també Mrs Dalloway.<br /><i>Mrs Dalloway</i> esdevé, doncs, l'eix vertebrador de les tres històries; car ens trobem amb la història de la dona que l'està escrivint (Mrs Woolf), la que l'està llegint (Mrs Brown) i la que la reviu molts anys després (Mrs Dalloway/Clarissa). I l'autor les sap fer convergir amb aparent naturalitat de forma convincent.<br />La trama és mínima. Passa en un dia, com la <i>Mrs Dalloway</i> de Virgínia Woolf, on la Clarissa està ocupada en els preparatius d'una festa que vol celebrar al vespre. És el mateix que està fent la Clarissa Vaughan per al seu amic Richard i també el que està preparant la Laura amb el seu fill Richie per a l'aniversari del seu marit. Però tot això serveix per a que aflorin records, imatges, pensaments; que fan replantejar la vida de les protagonistes, recordant-nos que una de les funcions de la literatura és la de sacsejar-nos i fer-nos sortir de la nostra zona de confort. Són personatges que tenen dubtes sobre la seva vida, sobre el que senten, sobre les decisions que han pres.<br />I l'autor fa fluir la narració fins a un final magistral que connecta les històries que ens ha estat explicant, amb la vivència de l'amor des de la homosexualitat i on ens ha mostrat una època marcada pels estralls que va causar la SIDA i que ara ja sentim una mica llunyana.<br />El llibre té coses que el fan interessant i que he intentat explicar i va comptar amb una exitosa adaptació cinematogràfica i un repartiment de luxe encapçalat per Nicole Kidman, Julianne Moore, Meryl Strep i Ed Harris. Es troba doblada al català.</span><div><br /></div><iframe allow="accelerometer; autoplay; clipboard-write; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture" allowfullscreen="" frameborder="0" height="360" src="https://www.youtube.com/embed/7wtztgG0VNo" title="YouTube video player" width="640"></iframe>L'home que posava paraules als sentimentshttp://www.blogger.com/profile/10556382441023651095noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1193592775427241172.post-72736237620509120232022-06-18T21:42:00.001+02:002022-06-18T21:42:52.779+02:00Carmen Balcells, traficant de paraules; de Carme Riera<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjl2kodWAhdHRR7krcnE9zJL0uxRIwQ2Z92J7sV1zyFPObwCdVmGJ5oMx4Uxn2wKdJy6WUt-IDZMNh9wynCEnu-67iorGLsoFZOFpgzcYOq2RdbYFTV7ooBRa-Bn4iqwlII47ysENcR-5DSULqf_Dqb1ee48XLiOVdkwwaGWIV9a3bluaytzdpE9x9nnA/s588/carmen-balcells-traficant-de-paraules.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="588" data-original-width="381" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjl2kodWAhdHRR7krcnE9zJL0uxRIwQ2Z92J7sV1zyFPObwCdVmGJ5oMx4Uxn2wKdJy6WUt-IDZMNh9wynCEnu-67iorGLsoFZOFpgzcYOq2RdbYFTV7ooBRa-Bn4iqwlII47ysENcR-5DSULqf_Dqb1ee48XLiOVdkwwaGWIV9a3bluaytzdpE9x9nnA/s320/carmen-balcells-traficant-de-paraules.jpg" width="207" /></a></div><b><span style="font-family: times; font-size: x-large;">Carme Riera<br />Carmen Balcells, traficant de paraules<br />Barcelona: Penguin Random House Grupo Editorial, S.A.U, 2022<br />512 pp<br />ISBN: 978-84-18033-83-4<br />PVP: 22,90€</span></b><div><span style="font-family: times; font-size: x-large;"><br /></span></div><div><span style="font-family: times; font-size: x-large;">Carme Riera ha dedicat els darrers anys a treballar en la biografia de la que va ser la seva agent literària i amiga Carmen Balcells. I ho ha fet, més enllà de l'amistat que les unia, per a destacar i fer arribar al gran públic les aportacions de la Carmen com a agent literària. Hi ha un abans i un després d'ella. I val a dir que m'ha resultat un personatge fascinant que val molt la pena conèixer. </span></div><div><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjdu43IhCSshuSi3D76NGS2Jyyaa9H3CgnKgBppScfwyCyftsBN8Y-J8ibiqW_zypGlDJzR5KCCyBULq2rxFC5jIx5ZmemlnADPaxJFgG3itVs6KG-jGTNLXrBFhS7Rm-93F6oEBUzKoNgR-D0t-wB5WLBdMPGYC2_19ClPSO6jA7dAMF4JTgeM3d3Itg/s1000/10066158284_e25ed99842_o.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; display: inline !important; float: right; font-family: times; font-size: xx-large; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="721" data-original-width="1000" height="231" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjdu43IhCSshuSi3D76NGS2Jyyaa9H3CgnKgBppScfwyCyftsBN8Y-J8ibiqW_zypGlDJzR5KCCyBULq2rxFC5jIx5ZmemlnADPaxJFgG3itVs6KG-jGTNLXrBFhS7Rm-93F6oEBUzKoNgR-D0t-wB5WLBdMPGYC2_19ClPSO6jA7dAMF4JTgeM3d3Itg/s320/10066158284_e25ed99842_o.jpg" width="320" /></a><span style="font-family: times; font-size: x-large;">Coneixent els vincles personals de l'autora amb la biografiada era relativament fàcil caure en l'hagiografia; però Carme Riera ha posat especial èmfasi , en un exhaustiu i documentadíssim treball, a destacar les llums però sobretot també, les ombres del personatge.</span><span style="font-family: times; font-size: x-large;"><br /></span></div><div><span style="font-family: times; font-size: x-large;">La Carmen, que no tenia gaire formació, sí que tenia grans qualitats com a organitzadora i instint, ambició i tenacitat per a fer créixer el seu negoci. I quan va establir la seva agència de representació va incorporar les bestretes als escriptors (per a que poguessin dedicar-se professionalment a l'escriptura) i les negociacions dels drets en contractes curts i àmbits geogràfics concrets; trencant així l'antiga tendència que vinculava un escriptor amb un editor, on es cobrava anualment a partir de les vendes que s'anaven comptabilitzant.</span></div><div><span style="font-family: times; font-size: x-large;">Invertia en talent i feia una defensa aferrissada dels seus representats per a que obtinguessin les millors condicions i els millors contractes amb els editors. Es movia per vendre al millor postor i així afavoria que els escriptors tinguessin més ingressos i es guanyessin millor la vida.</span></div><div><span style="font-family: times; font-size: x-large;">I no només això. Amb els seus contactes entre la classe política va afavorir canvis en la fiscalitat per a que els autors tributessin les bestretes no quan les cobraven sinó diferides al llarg dels anys que establia el seu contracte.</span></div><div><span style="font-family: times; font-size: x-large;">Tot això va suposar una millora clara i una dignificació de gran abast de les condicions en que els creadors havien de fer la seva feina. Per això deia que va haver-hi un abans i un després de la Carmen.</span></div><div><span style="font-family: times; font-size: x-large;">Un altre fet fonamental va ser l'encert, l'olfacte o la sort de fer-se amb els drets d'algú com Gabriel García Márquez (abans de la concessió del Nobel), Mario Vargas Llosa o Isabel Allende i haver configurat allò que es va anomenar <i>boom llatinoamericà</i>, que durant força anys es va posar de moda i va vendre molt. A partir d'aquí es va fer amb una cartera de clients amb el bo i millor de la literatura en llengua castellana: Camilo José Cela, José Luis Sampedro, Ana Maria Matute, Manuel Vázquez Montalbán, Eduardo Mendoza,... i un llarg etcétera que abasta més de cent cinquanta noms.</span></div><div><span style="font-family: times; font-size: x-large;">Al llarg de les pàgines del llibre Carme Riera va repassant les seves relacions amb escriptors (la immensa majoria encantats del tracte que rebien per part de l'agent, com molt bé resumia Eduardo Mendoza: "Tenir la Balcells era viatjar sempre en primera classe"), editors, treballadors de l'agència, iniciatives empresarials, moments de glòria (la concessió del Nobel a Gabo, Vargas Llosa i Cela), honors,...</span></div><div><span style="font-family: times; font-size: x-large;">De la seva mà anem descobrint la seva manera de fer, el creixement i prestigi de la seva agència; il·lustrat amb sucoses anècdotes que ens acosten la humanitat del personatge.</span></div><div><span style="font-family: times; font-size: x-large;">Hi descobrim una Carmen tenaç, ambiciosa, dura en les negociacions, treballadora, exigent, generosa,...; però també autoritària, arbitrària, arrogant, de canvis d'humor sobtats, supersticiosa, insegura, desconfiada, controladora fins a límits obsessius, fascinada pel poder (es considerava d'esquerres, però no li feia fàstics a Federico Trillo, Aznar o Ana Botella),...<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhCB9HNKamwHu8AU5LVCB-QW10UHjo-3Zg2wTn0GPC3xr-c3OR0lqLUNw2gIJEDxJS3sJlSHx3zVrIvS6a-fS4UAQy8SERJGCopG2rTsxbVfWysLIupX3JU9LKBZueuUbh9nj_vzP2xKA_T_7iB-2abSX8JIp6wnr8qbiWHndvFgFJmXDaip-z9q2Qp8w/s274/images.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="274" data-original-width="184" height="274" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhCB9HNKamwHu8AU5LVCB-QW10UHjo-3Zg2wTn0GPC3xr-c3OR0lqLUNw2gIJEDxJS3sJlSHx3zVrIvS6a-fS4UAQy8SERJGCopG2rTsxbVfWysLIupX3JU9LKBZueuUbh9nj_vzP2xKA_T_7iB-2abSX8JIp6wnr8qbiWHndvFgFJmXDaip-z9q2Qp8w/s1600/images.jpg" width="184" /></a></div><br /></span></div><div><span style="font-family: times; font-size: x-large;">Llums i ombres d'un personatge que establia una relació materno-filial amb els escriptors, que els omplia amb generositat de tota mena de regals i atencions, qui sap si com una estratègia per retenir-los o com un signe de les seves inseguretats.</span></div><div><span style="font-family: times; font-size: x-large;">El seu fill (que ara és al capdavant de l'agència com a hereu del seu llegat) afirmava que era impossible treballar amb ella, que no volia col·laboradors sinó esclaus.</span></div><div><span style="font-family: times; font-size: x-large;">Més enllà de polèmiques és algú que va aixecar passions i va canviar coses en el món del llibre. Si un interessa tot allò que envolta el món editorial hi trobareu un relat rigorós que us fascinarà.</span></div>L'home que posava paraules als sentimentshttp://www.blogger.com/profile/10556382441023651095noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1193592775427241172.post-89967669377586000062022-05-28T13:32:00.001+02:002022-05-28T13:32:21.663+02:00L'alegria de viure, de Sílvia Soler i Guasch<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiLJWRAPPx8YgYKrN6oEJj24av5Bvz3cyq6QeB284xC4jvkRzkfPNifNPvOCsCqHQx8SiZFv6rVL2vDfQRQjM3YjJKKvkxyppZd5aGu3DPPudBLltNWujKN0UPHoKZ2sVXaIM39xwwNLk5fWXc3xdD-A-E6CiNgf17U4peml6JjkeBgUST5-fegXf1ZuQ/s320/9788418887147.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="320" data-original-width="229" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiLJWRAPPx8YgYKrN6oEJj24av5Bvz3cyq6QeB284xC4jvkRzkfPNifNPvOCsCqHQx8SiZFv6rVL2vDfQRQjM3YjJKKvkxyppZd5aGu3DPPudBLltNWujKN0UPHoKZ2sVXaIM39xwwNLk5fWXc3xdD-A-E6CiNgf17U4peml6JjkeBgUST5-fegXf1ZuQ/s1600/9788418887147.jpg" width="229" /></a></div><span style="font-family: times; font-size: x-large;"><b>Sílvia Soler i Guasch<br />L'alegria de viure<br />Barcelona : Univers (Grup Enciclopèdia), 2022<br />160 pp.<br />ISBN: 978-84-18887-14-7<br />PVP: 19€</b></span><p></p><span style="font-family: times; font-size: x-large;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhcBjzGA20mqj4l3LVrg9vIaVuyk1B6Nyiigipog6INtB0ToCmKI_dij8z4QoEWB8hbYeD53H78Q-Xb3bNJrX1GUS9t_0XVsuqNBRQPZuEetNH9OyMO7Z83HsuPK3q9nfmsq8eyxLgLrhVwVr-cHrJTygnjWGIWl_bXI9VVOa-38SYIkfEXMrE2cSFvtw/s814/Silvia%20soler.jpeg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="814" data-original-width="543" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhcBjzGA20mqj4l3LVrg9vIaVuyk1B6Nyiigipog6INtB0ToCmKI_dij8z4QoEWB8hbYeD53H78Q-Xb3bNJrX1GUS9t_0XVsuqNBRQPZuEetNH9OyMO7Z83HsuPK3q9nfmsq8eyxLgLrhVwVr-cHrJTygnjWGIWl_bXI9VVOa-38SYIkfEXMrE2cSFvtw/s320/Silvia%20soler.jpeg" width="213" /></a></div><i>L'alegria de viure</i> m'ha semblat un llibre deliciós, un cant a la vida que et deixa magnífiques sensacions. La Sílvia es despulla davant els seus lectors i ens parla d'aquelles coses que han donat sentit a la seva vida i li han aportat moments de felicitat: la lectura (com es va convertir en lectora voraç amb l'Enid Blyton), les moltes cases on ha viscut per la feina itinerant del seu pare, el mar, la seva família, la nostàlgia,....<br />La seva vida va desfilant per les pàgines del llibre amb un somriure, perquè malgrat perdre els pares sent jove ens diu que li agrada assaborir els records sense que el dolor faci acte de presència. El que ha viscut forma part d'ella com no podria ser d'altra manera i recórrer als records també la fa viure.<br />Sents molt proper tot allò que diu perquè som persones d'una mateixa generació i compartim records impregnats d'una mateixa època. Ho podries subscriure des d'una sensibilitat que sents propera.<br />Em sembla absolutament recomanable i te'l llegeiexes sense adonar-te.</span><br />L'home que posava paraules als sentimentshttp://www.blogger.com/profile/10556382441023651095noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-1193592775427241172.post-27936820502430425802022-05-26T12:08:00.001+02:002022-05-26T19:32:15.319+02:00Hamnet, de Maggie O'Farrell<span style="font-family: times; font-size: x-large;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj5yY3EFMptLc83aen0gbLnO8Y5IadFD7YTxktWpIpXccpa5AHcoaTpXGtuVixbMQ9oFsAcApssvk2o-if1EuU3C57jbysctSsE0DR4SVZlyaMmx6fPCkacyDN3RNDgDyFpO-UK2hu5VVkz-hzEMJtfn1wzzuequZ3FSzRpHKiqkrJASXmbOJ_tLUhrAg/s2516/Front_Hamnet-Maggie-OFarrell.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2516" data-original-width="1677" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj5yY3EFMptLc83aen0gbLnO8Y5IadFD7YTxktWpIpXccpa5AHcoaTpXGtuVixbMQ9oFsAcApssvk2o-if1EuU3C57jbysctSsE0DR4SVZlyaMmx6fPCkacyDN3RNDgDyFpO-UK2hu5VVkz-hzEMJtfn1wzzuequZ3FSzRpHKiqkrJASXmbOJ_tLUhrAg/s320/Front_Hamnet-Maggie-OFarrell.jpg" width="213" /></a></div><b>Maggie O'Farrell<br />Hamnet<br />Barcelona: L'Altra Editorial, 2021<br />360 pp.<br />ISBN: 978-84-122546-5-5<br />PVP: 23,95€</b></span><div><span style="font-family: times; font-size: x-large;"><br /></span></div><div><span style="font-family: times; font-size: x-large;">Hamnet parteix d'una anècdota escassament documentada sobre la mort d'un nen (Hamnet Shakespeare) a finals del segle XVI i serveix a l'autora per a bastir una novel·la de caire introspectiu sobre una època i totes les emocions, sentiments, neguits, limitacions,... amb que viuen els seus personatges. En definitiva, tot allò que ens fa humans més enllà de les èpoques.</span></div><div><span style="font-family: times; font-size: x-large;">Els salts endavant i enrere són constants i es va a buscar aquells moments de conflicte que marquen les trajectòries dels personatges i la seva lluita vital.</span></div><div><span style="font-family: times; font-size: x-large;">La novel·la no vol ser una biografia de William Shakespeare (que no és esmentat ni una sola vegada pel seu nom en tota la novel·la, però que és present en molts moments i es debat torturat entre els seus sentiments com a espòs i pare i la passió que dona sentit a la seva vida) sinó un retrat de l'època i sobretot la vivència del dol per la mort d'un fill.</span></div><div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjGvYagmbTlAa0jRUy444imTo0mT3qET6YEc9HRjPl3Uh-1hWyk7hnRB0zm0CHgUVZWdyHxJ31rY1bIyGCxIY9H9sA6D3-JEuNQPR8g9XHNROJ12BWBuIefOdztuBtB5-KbGWR-4U_PaVlo0Iijx_rXWl8buoV-B42Kv7xp5J1uLPJaHx0tPuHo-ds_Dw/s1764/Hamnet%20001.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="1764" data-original-width="1208" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjGvYagmbTlAa0jRUy444imTo0mT3qET6YEc9HRjPl3Uh-1hWyk7hnRB0zm0CHgUVZWdyHxJ31rY1bIyGCxIY9H9sA6D3-JEuNQPR8g9XHNROJ12BWBuIefOdztuBtB5-KbGWR-4U_PaVlo0Iijx_rXWl8buoV-B42Kv7xp5J1uLPJaHx0tPuHo-ds_Dw/s320/Hamnet%20001.jpg" width="219" /></a></div><span style="font-family: times; font-size: x-large;">És una novel·la construïda des del més íntim, que t'atrapa com a lector i et fa partícip de com viuen i tot allò que pateixen els personatges. <br /></span></div><div><span style="font-family: times; font-size: x-large;">Destacaria un personatge com el de l'Agnes, intuïtiu, molt ric emocionalment malgrat el seu esperit feréstec, que la fan propera al que per les nostres contrades van representar les trementinaires.</span></div><div><span style="font-family: times; font-size: x-large;">Crec que és una novel·la atractiva, amb variats elements d'interès, que culminen amb les hipòtesis que fabulen sobre les possibles relacions entre el nom del fill i una de les més famoses obres del pare; sobretot si us atrauen aquelles obres que graten en el més íntim de la condició humana.</span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-family: times; font-size: x-large;"><i><br /></i></span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-family: times; font-size: x-large;"><i>"Tota vida té el seu punt crucial,</i></span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-family: times; font-size: x-large;"><i>el seu eix, el seu epicentre,</i></span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-family: times; font-size: x-large;"><i>del qual tot emana i al qual tot torna."</i></span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-family: times; font-size: x-large;"><br /></span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-family: times; font-size: x-large;">(Hamnet, de Maggie O'Farrell)</span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-family: times; font-size: x-large;"><br /></span></div>L'home que posava paraules als sentimentshttp://www.blogger.com/profile/10556382441023651095noreply@blogger.com0