divendres, 29 de gener de 2010

El vigilant en el camp de sègol


J.D. Salinger
El vigilant en el camp de sègol
Barcelona: Editorial Empúries, 2001 (Col·lecció Butxaca, 31)


La notícia sobre el traspàs de J.D. Salinger ha posat novament d'actualitat l'obra i el personatge. Salinger ha estat exemple de misantropia i excentricitats. Rebutjava la projecció social que comporta ser un escriptor de renom i vivia en aquest món sense formar part d'ell. Mai va permetre una adaptació cinematogràfica de la seva obra, ni referències biogràfiques de la seva persona en els llibres que va publicar, ni les típiques ressenyes argumentals de les contracobertes, ni es va deixar mai fer fotografies. Pràcticament ningú pot reconèixer-lo en una imatge. Ens ha deixat una obra mestra com la que tot seguit us comentaré i per la que serà recordat, però no sabem el que ha fet aquests darrers cinquanta anys, si ha continuat escrivint, si ens ha deixat obra inèdita que ara podrem recuperar. Hem de suposar que escrivia per plaer, per a ell mateix i que potser el que menys li interessava era el fervor popular.
El vigilant en el camp de sègol (1951) és una narració en primera persona d'en Holden Caulfield, un jove adolescent que està en una clínica psiquiàtrica després d'una nova expulsió del centre elitista on estudia i al que li fan narrar les seves vivències com a mesura terapeútica. La narració destaca per la dualitat que manifesta el protagonista entre el seu comportament (que transgressorament vol imitar el món adult: beure fins a emborratxar-se, fumar, contractar els serveis d'una prostituta, utilitzar un llenguatge barroer amb moltes paraulotes,...) i el seu pensament completament immadur i inestable, en un retrat implacable de les tensions i les inseguretats que comporta en els joves la transició cap al món adult. La narració compta amb moments humorístics hilarants que motiven una lectura amena i apassionada de l'obra, i que no amaguen tampoc la dissort i el patetisme del protagonista, un jove sensible però totalment inadaptat i immadur que no és capaç de preveure les conseqüències dels seus actes. L'autor aconsegueix posar-se a la pell del protagonista amb mestria i utilitza un llenguatge que pretén ser autèntic i que és un element cabdal per a reflectir el personatge. Així, ens trobem amb un llenguatge que va alternant constantment el que el personatge diu amb el que pensa, refectint el caos interior i la seva desorientació. Tots els joves arriba un punt que van a la recerca d'una identitat per a trobar el seu lloc en el món. La lectura d'aquest llibre deixa clar que aquest procés ha de comptar amb els suports que en garanteixin l'èxit. La inadaptació et fa fora de la teva societat i és font de malestar. Resulta una lectura molt recomanable per a tothom, que es manté vigorosa més de mig segle després d'haver estat escrita i que tant poden fruir lectors adults com joves adolescents.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada