Avui és 11 de setembre, Diada Nacional de Catalunya. He conviscut molts anys amb els discursos institucionals de Jordi Pujol i m'havia acostumat a la fòrmula amb la qual encapçalava els seus discursos: Benvolguts compatriotes. Ho trobava natural. Jordi Pujol s'adreçava a la gent que vivia a Catalunya i que es vinculava emocionalment a ella, identificada amb qualsevol dels seus trets identitaris.
La pàtria, la terra que estimes perquè hi has nascut i és la teva o perquè és amb la que t'identifiques.
El President Montilla iniciava el seu discurs d'ahir amb una altra fòrmula que ha anat fent seva: Benvolguts conciutadans. La ciutadania, un concepte vinculat a la residència en un territori sense més.
La ciutadania sense sentiment de pàtria és un concepte amorf i aigualit reduït a l'àmbit de la convivència en un espai físic, com poden ser un poble, una ciutat o un país. És veritat que la ciutadania denota pertinença i vinculació, però trobo que li manca sentiment.
Per això, en un dia com avui, us dic: Benvolguts compatriotes, que passeu una bona Diada!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada