divendres, 7 d’agost de 2009

Anatomía de un instante


Anatomía de un instante 
Javier Cercas 
463 pp. 
Barcelona: Random House Mondadori, 2009 
Col·lecció Literatura Mondadori, 400 
ISBN: 978-84-397-2213-7


Anatomía de un instante és un documentat i original llibre sobre el 23-F. Els qui tenim una certa edat i un record conscient, tot i que llunyà, d'aquells fets, recordem el temor que ens envaí al llarg d'aquelles hores d'un retorn a les foscors del franquisme. Cercas fa una crònica d'aquells fets a partir del testimoni de les càmeres de televisió, que ens van deixar una sèrie d'imatges d'allò més impactants que van quedar gravades a la retina dels nostres ulls. D'aquelles imatges destacaven la del president Suárez en la solitud del seu escó, la fermesa i la valentia del tinent general Gutiérrez Mellado intentant fer quadrar els qui havien donat el cop,... L'autor parteix d'aquestes imatges per analitzar el perquè del comportament dels protagonistes d'aquells fets. Suárez, Gutiérrez Mellado, Carrillo, Armada, Milans del Bosc, Tejero,... Qui eren? Per què van fer el que fer? Què els unia?....
Deia al principi que és un llibre original, i és que Javier Cercas es mou amb habilitat entre l'assaig i la novel·la. L'autor fa un treball acuradíssim de documentació, però com que no tots els fets han estat documentats ell ha acabat novel·lant sobre això, oferint-nos la versió més probable d'alguns fets dels que van succeir. És un llibre que trenca les barreres entre els gèneres literaris per a oferir-nos un títol gairebé definitiu sobre uns fets que culminen la Transició Política de la Dictadura a la Democràcia i donen pas a l'època que actualment vivim. 
Poden dir-se moltes coses, però la Transició va ser fruit d'un pacte, i en un pacte tothom renuncia a alguna cosa per aconseguir quelcom que interessa a les dues parts. Suárez i Carrillo representen les dues parts que van haver de fer renúncies per arribar a la situació actual. Crec que el pacte i la intuició del que convé en un moment donat van ser les claus que van fer possible culminar la Transició. 
I al costat d'això, les actuacions valentes i decidides de persones com el Rei Joan Carles, que va aconseguir consolidar la Monarquia, la democràcia i guanyar-se el respecte de tothom.
El llibre es llegeix amb fruïció com un ameníssìm thriller polític i alhora ens dóna les claus per a entendre i valorar tot allò que va passar. 

No voldria acabar aquesta ressenya sense esmentar una altra curiositat. I és que amb la lectura he aprés una paraula que mai havia sentit: chisgarabís. Potser en un moment donat en Suárez ho va ser, però a hores d'ara diria que ja s'ha guanyat el respecte i l'estima de tothom. 
Interessantíssim i d'allò més recomanable.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada