dijous, 29 d’octubre de 2009

LIJ - Aixecant el vol


Jaume Cela; Bernadette Cuxart (il·)
Aixecant el vol
Barcelona: Animallibres, 2009
ISBN: 978-84-96726-53-6


Aixecant el vol és una narració que en clau de faula protagonitzada per una família d’ocells ens parla del fenomen de la immigració.
Uns ocells viuen en un bosc on escasseja el menjar. El pare ha marxat muntanyes enllà a la recerca d’un bosc on el menjar sigui més abundant i la vida millor. La mare cuida dels fills i els ensinistra per a que puguin arribar fins on el pare està cercant un nou lloc per viure. Es vol fer el pas de marxar, però els dubtes, la incertesa i la preocupació pels perills són presents en el dia a dia d’aquesta família.
A mesura que la narració avança els paral·lelismes amb la problemàtica que es vol tractar es fan més i més evidents.
- La manca d’expectatives del lloc d’origen: “ Aquí no parem ni un minut i cada dia ens costa més omplir el rebost”.
- La il·lusió d’un futur millor: “Un lloc on la vida no fos un combat inútil i on hi hagués espai per a l’esperança”. “Treballarem i treballarem, però els meus fills viuran en un bosc millor que aquest i dependrà d’ells i dels que són com ells que les coses siguin d’una manera o d’una altra”.
- L’expectativa de trobar bona gent i ser ajudat: “ quan passem una mala temporada podem rebre ajudes molt inesperades, ben sovint de qui menys ens ho podríem esperar”.
- La por de ser rebutjat: “anireu a viure a un bosc nou, però haureu de treballar de valent per no morir-vos de gana. De ben segur que rebreu ajudes,...., però trobareu altres animals que us faran la traveta sempre que puguin, que us miraran malament i que, si poden, s’aprofitaran de vosaltres”.
La narració compta amb un altre personatge de gran interès. Es tracta d’un esquirol vell que parla sovint amb els ocells. L’esquirol no els vol acompanyar en el viatge que els ocells emprendran. És vell, sent que la seva fi és propera i ja en té prou amb el poc menjar que va trobant. Representa un punt de vista ple de saviesa i de profund respecte per la natura. L’esquirol accepta la proximitat de la seva mort perquè aquesta forma part de la vida.
Hi ha també un punt de realisme en el que pots trobar-te al lloc on decideixis marxar. Potser tindràs un treball, guanyaràs cèntims, et compraràs coses, però potser també et trobaràs sol i no seràs feliç.
(“ Tu saps que no hi ha paradisos. Ja fa massa temps que els paradisos han desaparegut. “– Per a mi el paradís és poder viure amb qui més estimo”).
Una lectura rica, poètica a estones i sensible que esdevindrà una eina útil per a docents per a comentar un munt de qüestions amb els alumnes i una lectura amena i suggeridora per a nens i nenes a partir de 8 anys.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada