Els bons exemples

Imatge obtinguda de la xarxa

Diuen que la fe mou muntanyes i potser alguna cosa hi ha del cert en aquesta sentència popular. Avui ha estat notícia la Inés Grau, una jove psicòloga de 24 anys afectada d'esclerosi múltiple que, davant la malaltia, ha posat per davant l'afany de superació i els reptes personals. Pensar en l'esclerosi múltiple quan ets una persona jove és imaginar-te un futur ple de limitacions en una cadira de rodes. Però a la vida, més que limitacions, hi ha possibilitats. Ni que només sigui pel plaer d'haver fet o après una cosa nova abans de morir. Són els reptes, les vivències, les coneixences; tot allò que fem, tot allò que aprenem. Cadascú segons les seves preferències. És la vida de cadascú viscuda amb una actitud positiva. És el seu sentit. 

Imatge obtinguda de la xarxa

L'origen de la seva aventura està en la coneixença que va fer de la nord-americana Lori Schneider. La Lori es va fer famosa perquè va ser la primera persona amb esclerosi múltiple en fer el cim de l'Everest. Va ser al país convidada per una organització que agrupa els afectats per la malaltia perquè expliqués la seva vida i encoratgès i servís d'inspiració a d'altres afectats amb el seu exemple. Proclama un missatge carregat d'optimisme que més o menys diu "Pensa a l'engròs i creu en allò increïble". 

La Lori va muntar una expedició al Kilimanjaro (5892m.) amb deu persones afectades d'esclerosi múltiple i quatre més afectades per Pàrkinson. Hi anaven també metges i acompanyants. Es van preparar a consciència perquè volien demostrar al món i proclamar ben alt que l'afectació de malalties neurodegeneratives no suposa la fi d'una vida normal sinó que hi ha possibilitats i es poden aconseguir grans proeses. Ho van aconseguir. Van fer cim el passat 18 de juliol. L'autoestima n'ha sortit reforçada i a partir d'aquí continua una vida que estarà marcada per la lluita, l'esforç i l'afany de superació.

Imatge obtinguda de la xarxa

Cal seguir enfrontant-se als reptes que ens imposa la vida.