dissabte, 20 d’agost de 2011

Vida

Imatge obtinguda de la xarxa
La visita del Sant Pare amb motiu de la JMJ (Jornada Mundial de la Joventut) ha posat de manifest una vegada més l'allunyament de la jerarquia eclesiàstica de la societat contemporània (almenys a Europa i el món occidental), l'encarcarament i els posicionaments més retrògads de la seva moral. Tot va molt lligat: la gent se n'allunya perquè no troba respostes adequades a la realitat social que tenim. On hi hauria d'haver flexibilitat i comprensió només s'hi veu rigidesa i dogmatisme. I així és molt difícil donar respostes satisfactòries a qüestions molt complexes. Els jerarques del catolicisme viuen tancats en el seu món, fan un únic discurs i no sembla preocupar-los connectar amb les problemàtiques del moment ni fer-se més simpàtics als valors que encarna la modernitat i el progrés social. 
Personalment em preocupen totes les qüestions que fan referència a l'ésser humà; podríem dir que professo un humanisme respectuós i alhora fascinat per la vida, de rerefons ecologista. I sempre he volgut mantenir la màxima coherència personal en les qüestions que hi fan referència. N'hi ha una, però, que sempre he viscut amb un cert neguit, i és la que fa referència al dret a la vida. D'entrada sento una profunda inclinació a respectar-la en totes les seves formes sense que això em faci aliè al patiment que pot amagar-se rere una existència. Defenso el dret a l'avortament en uns determinats i restringits supòsits, però no accepto la llibertat de decidir qui ha de néixer i qui no. L'avortament com a simple exercici d'un acte de llibertat individual (d'un embrió o fetus sa) em repugna. Qui som nosaltres per a decidir qui ha de néixer i qui no? On queda l'assumpció de responsabilitat dels nostres actes? Estimo i respecto massa la vida humana per acceptar que puguem desfer-nos d'ella quan ens incomodi. Crec que hi ha alternatives i també moltes persones que acollirien deleroses aquell fill que potser no han pogut tenir pels seus propis mitjans. Perquè parlant del dret a la vida em sembla incoherent defensar la llibertat total d'avortar i estar en contra de la pena de mort. I el contrari, estar contra l'avortament i a favor de la pena de mort. Tan reaccionària és una cosa com una altra. I coses semblants podríem dir del dret a l'eutanàsia. Una cosa és evitar el patiment dels malalts (on crec que trobaríem una gran unanimitat) i una altra servir la mort a la carta quan et sembli que ja t'has cansat de viure. Són coses diferents. La vida demana humilitat i respecte. L'exercici de determinats drets és un acte d'arrogància falsament progressista que va contra la seva mateixa essència. Defensar el dret a la vida suposa defensar-la sense dogmatismes en tots els supòsits. I en aquest tema és on potser l'Església Catòlica fa un discurs més coherent (i ho diu algú que no és un catòlic practicant).

2 comentaris:

  1. Salut tinguem,
    Jo no em veig capaç de jutjar ni d'aconsellar. Crec que és una decisió individual i cadascú pot tenir els motius que sigui per decidir. I ningú pot coaccionar amb arguments moralistes o religiosos. Crec en la llibertat individual i de la mateixa manera que es pot decidir tenir relacions o no, també es pot decidir el resultat d'aquestes relacions. Qui pot dir que cal assumir responsabilitats? Qui les estableix aquestes responsabilitats des del moment que es pot avortar?
    I atribuir a un fetus el mateix estatus que a un home al corredor de la mort és jugar amb les paraules. Em sona a demagògia. No és el mateix la pena de mort a l'avortament.

    ResponElimina
  2. Entenc i respecto la teva argumentació, Sergi; i fins i tot admeto que he jugat amb les paraules posant al mateix nivell el que he posat. Però per a mi és més una qüestió de valors i prioritats: quan parlem de la vida, està per sobre el dret individual de decidir sobre ella? Crec que aquest és el punt de conflicte i el que caldria respondre. On posem el dret a la vida? Quina dimensió li donem? Com condiciona el dret a la vida els altres drets de la persona? I no podem obviar que som éssers morals malgrat no professem una religió. I això fa que en qüestions tan complexes com aquestes puguem trobar postures diferenciades dins persones d'una mateixa ideologia política. Perquè són qüestions que tenen més a veure amb els valors de cadascú i demanen llibertat de consciència.

    ResponElimina