divendres, 5 d’agost de 2011

Retornar a la natura

Imatge obtinguda de la xarxa
No, no és un eslògan a favor dels neorurals ni de canviar la vida a ciutat per la vida als pobles. Ve a tomb per una interessant entrevista amb Gerard Moliné a La Contra de La Vanguardia d'aquest dijous. En Gerard és dissenyador industrial i artista, i exposa idees que m'agradaria comentar. D'entrada, mostra un respecte reverencial d'esperit profundament ecologista per la natura. Diu que a la natura tot es regenera i es transforma, res no mor, i que per la mateixa regla de tres nosaltres també som natura i a ella retornem quan acaba el nostre cicle vital. Aquesta idea l'ha dut a dissenyar una urna biodegradable (cel·lulosa, turba compactada i pela de coco)  que guarda una llavor i converteix les cendres del difunt en un arbre. M'ha encantat la idea. La signaria ara mateix pel que a mi respecta. Convertir-me en aquell arbre que he gaudit en vida, formar part d'un bosc que uns altres puguin gaudir. És una idea atractiva i potent. De moment sembla que la idea no ha tingut tot l'èxit que ell hagués volgut perquè tota la indústria que es mou al voltant de la mort de les persones és molt potent i potser li faria perdre negoci. Diu que li ve d'un dia que va anar amb la seva àvia a l'hort i es van trobar un ocell mort. Mentre l'àvia li responia com podia les preguntes i els neguits que li provocava la mort d'un ésser viu, va decidir enterrar l'ocell amb una llavor. I és que les idees més brillants de vegades tenen un origen fruit de la casualitat i la improvisació. 
M'ha interessat també la valoració que fa del treball artesanal. Creu que la industrialització ha empitjorat el món en cert aspectes i que la manera de treballar dels artesans i la seva actitud s'acabarà imposant. Crec que té una bona part de raó. A nivell d'aliments cada vegada en valoro més la qualitat (que té associada al darrere l'esperit artesanal). Vull una carn d'animals que s'hagin criat en condicions dignes, hortalisses de proximitat gustoses, fruites collides en el punt de maduració adequat,.... Aquest és el treball artesà que cada cop és més valorat, per damunt del preu. 
Personalment, sóc més d'artesania que d'art. Tinc una gran estima per objectes que he adquirit a artesans diversos al llarg del temps. No renego de la tecnologia i de la qualitat homogènia que la producció industrial pot donar a certs productes, però valoro el tracte de la matèria primera i la cura que l'artesà ha posat per a elaborar el seu producte, o bé el detall personal que pot fer única una peça. Ceràmiques, peces d'alabastre, de sal, punts de llibre,... Tot un món d'objectes i estris que van conformant també el personal món de cadascú de nosaltres. Esmenta llocs com la Bisbal, Sarral, Cardona,... I m'ha fet gràcia que siguin llocs que també tenen un raconet en el meu cor, que també formin part dels meus records amb una certa intensitat. 
Idees i reflexions que val la pena compartir.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada