diumenge, 30 de gener de 2011

Pluja d'ocells, misteri resolt

El passat dos gener comentava una notícia plena de misteri que parlava d'ocells morts que queien del cel i que remetia a escenes inquietants d'una coneguda pel·lícula. A l'episodi d'Arkansas en van succeir d'altres de molt similars a Itàlia i Suècia, i tot seguit es van començar a divulgar tota mena de teories conspiratives. 
Calia deixar treballar els científics, que investiguessin els fets i donessin una explicació fonamentada de les raons que van provocar tan misteriós esdeveniment. Ara s'acaben de publicar les seves conclusions, que ens parlen de l'estrès provocat pel soroll dels focs artificials que celebraven l'arribada de l'Any Nou. Els hi va passar el mateix que als pardals de l'àlbum il·lustrat que també vaig esmentar.
L'estudi dels ocells ha revelat hemorràgies provocades per contusions i fractures. Els forts sorolls els van fer sortir dels seus nius plens d'estrès, volar de nit a menys altitud de l'habitual i que molts d'ells topessin violentament contra tot tipus d'objectes, cases i torres d'alta tensió. L'estudi ha descartat la presència de bacteris, pesticides o altres elements químics que poguessin fer pensar en un enverinament massiu. Una situació trista i llastimosa.
Tot plegat m'ha fet pensar en com de precari és l'equilibri de la natura, en com de perillós pot esdevenir el soroll, en quins haurien de ser els límits ètics del progrés humà. Les nostres ganes de festa s'han de manifestar des del respecte i sense malmetre mai la vida i la pau d'altri. 
Voldria acabar avui amb un bonic i suggerent vídeo basat en el poema L'ocell blau de Charles Bukowski, el pare de la poesia pulp, però que ha servit d'inspiració a una obra tan bella com aquesta:





Hi ha un ocell blau
en el meu cor
que vol sortir,
però jo sóc dur amb ell.
Li dic: queda't aquí dins,
no permetré que ningú et vegi.

Hi ha un ocell blau
en el meu cor
que vol sortir,
però jo li llenço
whisky a sobre
i m'empasso
el fum de les cigarretes,
i les putes i els cambrers
i els dependents
de la botiga de queviures
mai s'adonen
que està aquí dins.
Hi ha un ocell blau
en el meu cor
que vol sortir,
però jo sóc dur amb ell.
Li dic: queda't aquí on ets.
És que em vols embolicar?
És que vols fotre les meves obres?
És que vols que s'enfonsin
les vendes dels meus llibres 
a Europa?
Hi ha un ocell blau
en el meu cor
que vol sortir,
però jo sóc massa llest,
només el deixo sortir
de vegades per la nit
quan tothom dorm.
Li dic: ja sé que ets aquí,
no et posis trist.
Llavors el torno a deixar
i ell canta una miqueta
allí dins.
No el deixo morir del tot,
i dormim junts.
Així,
amb el nostre
pacte secret.
I és tan tendre
com per fer plorar
a un home.
Però jo no ploro,
plores tu?

Charles Bukowski






1 comentari:

  1. Ploro cada cop que llegeixo aquest poema. Bukovski que gran!!

    ResponElimina