Balzac i la Petita Modista xinesa
Barcelona: Edicions 62,
Col·lecció El Balancí
Balzac i la Petita Modista xinesa ens narra les vivències de dos joves que l'any 1971, en temps de la Revolució Cultural (aquell lamentable experiment dissenyat pels més radicals del règim que encapçalava Mao -"el Gran Timoner"-, que havia de fer possible un home nou i una societat més avançada i justa), van ser destinats una temporada en un petit llogarret perdut a l'interior del país per a la seva "reeducacació". Podria haver estat una novel·la sobre els horrors del règim i les seves misèries, però no; en cap moment ens sentim atemorits per la brutalitat d'una situació injusta i arbitrària. El moment històric on passen els fets que es relaten queda molt diluït i en pocs moments es percep el patiment dels protagonistes per la situació que viuen. Des de la resignació i una certa natural quotidianitat veiem que van vivint les seves vides.
Un dels encerts de la història es troba en el paper que pot jugar la literatura en una situació així. La força que té la paraula i la necessitat que pugui desenvolupar-se en llibertat. La literatura i per extensió totes les formes de cultura (en un context de llibertat creativa) poden fer la gent més feliç, li poden obrir les portes del món, la poden fer imaginar i somiar. Llegir esdevé, així, una acte totalment subversiu i alliberador.
I de la mateixa manera que la paraula escrita, també la paraula dita (són moments brillants pel que transmeten quan els protagonistes utilitzen les seves habilitats narratives per aconseguir certs privilegis i atansar-se a la noia desitjada).
La novel·la, que inicialment apuntava en vàries direccions, acaba reduint-se a una història d'amistat i amor amb ressonàncies pigmalionianes on la literatura i el poder de la paraula acaben acaparant tot el protagonisme.
Una acceptable novel·la, molt suggerent i atractiva per als amants dels llibres i les paraules.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada